Toque de Queda

Toque de Queda és en un carreró estret del Casc Antic de Palma, unes illes a l'oest de La Rambla, i des de fora és fàcil passar-hi de llarg. A dins, moltes coses s'expliquen soles: el local ocupa el Forn Cremat, un antic forn i fleca aixecat al voltant d'un forn àrab, un dels pocs que es conserven a l'illa. L'Alicia Arduini i l'Andrea Cavate no el van retirar, el van deixar dret. Tots dos són de Reggio Emilia i Mòdena i van viure vuit anys a Barcelona abans de traslladar-se a Mallorca i dur aquí la seva pròpia adreça des del 2014. El que van obrir no és un restaurant en sentit estricte, sinó una barreja que en espanyol necessita tres paraules: champañería, bar i fiambrería, tot en un. El nom també és una picada d'ullet. Toque de queda és l'hora de tornar a casa, i la casa mateixa ho explica així, pel moment en què els clients han de tornar. Tres sales i una terrassa, una gran taula comunitària on seus al costat de desconeguts, eines i mobiliari dels temps del vell forn: s'assembla menys a una visita a un restaurant que a una casa on t'han convidat. Les taules són el nucli de Toque de Queda Les taules d'embotits i formatges se serveixen en mitja ració o sencera, acompanyades de focaccia o pa moreno. Cadascuna té el seu propi retall. La Balear reuneix sobrassada, camaiot, xoriç mallorquí i llonganissa de pagès al costat de formatge maonès i un formatge menorquí de cabra madurat al vi negre. La Ibérica es queda a la península, amb paleta ibèrica, llom, salsitxó i manxec. La Italia llista mortadel·la, coppa, prosciutto crudo i salame golfetta al costat de camembert de búfala i pecorino de tòfona. Dues taules mereixen una segona mirada. La Gypsy porta el mateix nom que la marca de monopatins de la qual l'Andrea és soci i les posts de la qual pengen al local; a sobre hi van mortadel·la de senglar amb tòfona negra, lardo italià, finocchiona i cecina, juntament amb Gamoneu i un formatge de vaca fumat. La Señora va en una altra direcció, amb soppressa all'Amarone, bresaola i un formatge blau de cabra de l'Alt d'Urgell. S'abasteixen a Itàlia, Catalunya, Galícia, França i Mallorca, i per a qui ho necessita hi ha embotits sense gluten i sense lactosa. Coques calentes sobre pa de vidre El segon pilar de la carta són les coques, servides calentes sobre pa de vidre, aquell pa airejat de crosta vidriosa. Una porta salmó fumat amb stracciatella, ceba caramel·litzada i pesto d'avellanes, una altra taleggio amb albergínia escalivada, tomàquet i nous, i la tercera pernil ibèric amb melmelada de figues, tomàquets confitats i formatge de cabra amb pebre vermell. Les tapes que les acompanyen mostren la mateixa mà. Carpaccio de carbassó, marinat en mostassa, amb alvocat, parmesà i pistatxos. Gnocchi a la romana de farina de blat de moro, amb burratina fumada i speck. Patates al forn amb allioli de pebre vermell de la Vera. Flors de carbassó fregides amb ricotta. De les tapes de peix n'hi ha una que se't queda: una ensaïmada farcida salada, amb sardina fumada, allioli de sobrassada i pebrots del piquillo, pastisseria mallorquina pensada en italià. Les postres vénen de família, perquè l'Alicia és filla de pastissers. Tiramisù amb crema de pistatxos, cheesecake, banoffee, un coulant de Nutella i mascarpone, a més d'una opció vegana. Barra de xampany i taulell de botiga Com a champañería, la casa serveix els champañitos de Can Paixano, al costat de vins de Mallorca i d'Itàlia. I com que la fiambrería no és una etiqueta sinó un taulell, pots endur-te el que t'hagi agradat, fins al balsàmic de Mòdena amb què treballen a la cuina, en dos graus de maduració. Convé reservar, el local és petit i molt sol·licitat.