Antoni Maria Alcover – monument as gran recopilador lingüístic de Mallorca

Entre es jardins des recinte monàstic de Lluc, s'Estàtua Antoni Maria Alcover recorda un home que documentà com pocs sa llengua i sa tradició narrativa de Mallorca. Es monument es troba a sa plaça des pelegrins des santuari i no és un museu independent, sinó un lloc històric de memòria dins es conjunt més ampli de Lluc.

Antoni Maria Alcover va ser capellà, investigador de sa llengua, folklorista, escriptor i publicista. Molts de mallorquins el coneixen com a Mossèn Alcover o pes pseudònim Jordi des Racó, amb el qual publicà històries tradicionals de s'illa. Es seu nom està vinculat sobretot a ses Rondalles mallorquines i as gran diccionari català-valencià-balear.

Per això, s'atractiu des monument no rau tant en un programa llarg de visita com en sa seva importància cultural. Qui passeja per ses instal·lacions de Lluc hi troba una personalitat que, amb sa seva feina, preservà veus, paraules i històries que abans s'havien transmès principalment de manera oral. Sa parada val especialment la pena per a visitants que no només vulguin conèixer Mallorca pes seu paisatge, sinó també a través de sa seva llengua i sa seva memòria cultural.

Història i significat

Mossèn Alcover

Amb quinze anys, Antoni Maria Alcover deixà sa casa familiar des camp de Manacor i ingressà en es Seminari Diocesà de Palma. Allà començà a recopilar narracions que a Mallorca s'havien transmès oralment de generació en generació. D'aquesta dedicació primerenca en sorgí una obra de tota una vida: amb es nom de Jordi des Racó publicà Rondalles mallorquines i va fer accessibles de manera permanent històries que, d'altra manera, fàcilment haurien pogut desaparèixer o canviar fins a tornar-se irreconeixibles.

Alcover va ser ordenat capellà el 1886 i el 1888 assumí una càtedra en es seminari de Palma. A més d'història de l'Església, ensenyava llengua, literatura i història de Mallorca. Sa seva trajectòria el dugué posteriorment fins as càrrec de vicari general i canonge de sa Catedral de Mallorca. Tot i així, sa feina eclesiàstica només va ser una part de sa seva activitat, d'una amplitud poc habitual. Escrivia, dibuixava, pintava, projectava edificis religiosos i mantenia contactes amb lingüistes de diferents indrets d'Europa.

Va ser decisiu es seu pla de recollir es vocabulari de sa llengua catalana en tota sa seva diversitat. Alcover no volia documentar només una llengua escrita normalitzada, sinó reunir paraules de diferents regions, dialectes, èpoques i contextos socials. Per fer-ho, va crear una xarxa de col·laboradors en es territoris de parla catalana i va emprendre nombrosos viatges. Publicava es progressos, ses observacions i ses aportacions lingüístiques en es Bolletí del diccionari de la llengua catalana.

Es Diccionari català-valencià-balear

D'aquest projecte en sorgí es Diccionari català-valencià-balear, sovint anomenat simplement Alcover-Moll. Francesc de Borja Moll s'incorporà as projecte el 1921 com a secretari de redacció, es convertí en es col·laborador més pròxim d'Alcover i continuà sa feina després de sa seva mort. Es primer volum aparegué el 1926; s'obra acabada consta de deu volums. Documenta es vocabulari des català, incloses ses seves variants valencianes i balears, i és un des llegats més importants d'Alcover.

S'abast des projecte explica per què es monument de Lluc és més que es record d'un sol escriptor. Representa també s'intent de prendre seriosament sa llengua quotidiana com a patrimoni cultural. Paraules i expressions des territoris de parla catalana varen passar a formar part d'una empresa científica. Ses Rondalles també segueixen aquesta idea fonamental: allò que contava sa gent i sa manera com ho contava mereixien, per a Alcover, ser preservats.

Es monument de 2001

S'escultura de sa plaça des pelegrins va ser encarregada el 2001 per iniciativa de sa Fundació Antoni Maria Alcover. Sa fundació pública s'havia creat dos anys abans per donar a conèixer s'obra i sa personalitat d'Alcover. Amb sa ubicació a Lluc, aquest record va obtenir un lloc on sa cultura religiosa i sa cultura mallorquina es troben directament, dos àmbits que també marcaren sa trajectòria vital d'Alcover.

Es monument converteix un extens llegat lingüístic en un punt de referència visible. Dirigeix sa mirada cap a s'home que hi ha darrere es diccionari i sa recopilació de narracions. Qui abans no coneixia es nom hi troba un motiu per interessar-s'hi; qui ha crescut amb ses Rondalles es retroba amb una figura familiar de sa cultura de s'illa.

Què hi ha per veure

S'Estàtua Antoni Maria Alcover

Es centre d'atenció és s'escultura dedicada a Antoni Maria Alcover. No es troba dins una sala d'exposicions tancada, sinó en es recinte des Santuari de Lluc. Això fa que funcioni com una part des lloc: pelegrins, visitants d'un dia i passejants hi passen per davant mentre es mouen entre sa plaça, es edificis monàstics i es jardins.

Ses fonts no documenten ni una exposició extensa devora es monument ni un itinerari fix. Per tant, sa visita se centra en sa mateixa escultura, sa seva dedicatòria i es context històric. Precisament aquest marc limitat és important per ajustar ses expectatives: a Lluc no hi ha sa Institució Pública Antoni Maria Alcover, amb ses seves funcions de conservació i divulgació. Sa seva seu és a Manacor. Es lloc d'interès situat prop d'Escorca és expressament es monument des recinte monàstic.

Qui s'atura davant s'estàtua no hauria de llegir es nom d'Alcover només com es d'un autor. Darrere hi ha dues tasques de recopilació molt diferents però estretament relacionades. Amb ses Rondalles va deixar per escrit narracions que fins aleshores vivien sobretot gràcies a sa paraula oral. En es diccionari va recopilar paraules individuals, significats, formes dialectals i variants lingüístiques. Ambdues feines segueixen es mateix impuls: allò efímer havia de quedar registrat sense perdre sa seva singularitat regional.

Plaça dels Pelegrins

Sa plaça des pelegrins constitueix es marc espacial des monument. No és un jardí d'escultures aïllat. Això modifica s'experiència de sa visita. Normalment, s'estàtua no es visita com a únic objectiu, sinó que es descobreix durant un recorregut per Lluc. Es troba en un entorn que continua en ús i on coincideixen ses visites religioses, sa història cultural i s'activitat quotidiana des excursionistes.

Per contemplar-la, val la pena no continuar tot d'una. Sa plaça explica una cosa sobre s'efecte d'un monument: aquí Alcover no és homenatjat dins una biblioteca acadèmica, tot i que sa seva feina lexicogràfica hi encaixaria. Es seu record es troba públicament en un santuari mallorquí. Així, s'homenatge es manté pròxim a aquella societat insular de sa qual va recopilar sa llengua i ses històries.

Es jardins de Lluc

Ses zones enjardinades i cuidades acompanyen s'accés as monestir i també envolten es camí fins as monument. Proporcionen a s'estàtua un marc tranquil, tot i que no formen part d'una exposició sobre Alcover. Per això, sa parada es pot combinar bé amb un passeig per ses instal·lacions. En es recinte monàstic també hi ha un jardí botànic, per al qual es pot reservar temps addicional durant una visita més completa.

Es jardins no són només un fons decoratiu. Fan que es monument no sembli un objecte aïllat a vorera de carretera, sinó una aturada dins un recinte històric i cultural. Qui vulgui fer fotografies pot contemplar s'escultura en es context de sa plaça des pelegrins i des accessos enjardinats, en lloc de separar-la completament des seu entorn.

Es nom Antoni Maria Alcover

A Mallorca, es nom apareix a diferents llocs. Hi ha una institució pública a Manacor, una antiga residència i lloc de feina a Palma i carrers que duen es nom d'Alcover. Per visitar Escorca és essencial distingir-los: aquí es tracta exclusivament de s'estàtua de Lluc. No mostra cap impremta reconstruïda, cap biblioteca ni cap presentació museística des seus llibres.

Aquesta claredat també evita expectatives equivocades. Es monument transmet simbòlicament sa importància d'Alcover. Qui cerqui edicions originals, exposicions més aprofundides o informació institucional necessitarà visitar un altre lloc. A Lluc es tracta des record dins s'espai públic: breu, visible i situat en un santuari històric de s'illa.

Sa visita

Una aturada durant es recorregut per Lluc

Sa manera més coherent de començar sa trobada amb Antoni Maria Alcover no és com una visita separada, sinó durant un recorregut pes recinte monàstic. Des de s'accés, ses zones condicionades condueixen fins a sa plaça des pelegrins, on hi ha s'estàtua. Es monument no exigeix cap recorregut predeterminat. Un s'hi acosta, observa sa dedicatòria i després pot integrar sa ubicació dins sa resta de sa visita a Lluc.

És difícil establir-hi una durada fixa de visita que sigui útil. Qui només vulgui veure s'escultura necessitarà bastant menys temps que algú interessat en sa biografia d'Alcover, que recorri es jardins i visiti sa resta des santuari. Per a ses persones interessades en sa història cultural, sa parada guanya valor si abans coneixen almenys sa relació amb ses Rondalles i es Diccionari català-valencià-balear. Sense aquest context, és fàcil que només en quedi sa impressió d'un monument dedicat a una persona.

Abans d'arribar-hi, s'han de comprovar es horaris d'obertura i ses condicions d'accés actuals. No hi ha registrats horaris ni preus fiables per a aquest lloc d'interès, i s'accés es fa a través d'un recinte monàstic que continua en ús. Tampoc no es pot indicar de manera rigorosa una hora concreta des dia amb poca afluència garantida.

Interpretar es monument conscientment

Una bona seqüència de visita comença per sa persona, no per sa fotografia. Es títol «Mossèn» fa referència a Alcover com a eclesiàstic; Jordi des Racó era es seu pseudònim literari; Alcover-Moll designa es projecte des diccionari que Francesc de Borja Moll continuà després de sa mort d'Alcover. Aquests tres noms permeten entendre per què un capellà és recordat alhora com a folklorista i lingüista.

Després val la pena observar-ne sa ubicació. S'estàtua es troba a sa plaça des pelegrins i, per tant, dins una zona pública plena de vida. No està separada de s'entorn. Es moviment de sa gent forma part de sa percepció des monument, igual que es jardins situats al llarg des accessos as monestir. Qui cerqui tranquil·litat per contemplar-la pot esperar un moment en lloc de limitar-se a fotografiar-la mentre passa.

Per a qui val la pena sa visita

S'aturada és especialment interessant per a lectors de rondalles mallorquines, persones interessades en sa llengua i visitants que vulguin entendre es rerefons cultural de s'illa. Ses famílies també poden aprofitar-la per parlar d'històries transmeses oralment: Alcover va recopilar narracions que durant molt de temps no es llegien en llibres, sinó que es tornaven a contar.

Com a únic motiu per fer un trajecte llarg, es monument és un objectiu més aviat específic. Sa seva força es manifesta en combinació amb Lluc. Qui ja visita es santuari i ses instal·lacions obté, gràcies a s'estàtua, una perspectiva històrica addicional que fàcilment pot passar desapercebuda en un recorregut habitual pes monestir.

Com arribar-hi i aparcar

De Palma i de s'aeroport fins a Escorca

Des de s'aeroport de Palma, sa ruta documentada passa primer per sa Ma-30, després per sa Ma-13 i finalment per sa Ma-2130. Fins a Escorca hi ha 52 quilòmetres per carretera; es trajecte dura uns 64 minuts. Aquestes dades fan referència expressament a Escorca i no a un aparcament situat immediatament davant s'estàtua. Per fer es darrer tram s'han de seguir ses indicacions cap a Lluc i es Santuari.

Des des centre de Palma, sa ruta passa per sa Ma-13 i sa Ma-2130. Fins a Escorca es recorren 49 quilòmetres per carretera i es trajecte dura uns 68 minuts. També en aquest cas, es recorregut mesurat acaba a Escorca. S'accés posterior condueix a Lluc. Per això no s'indica cap temps addicional de conducció fins as monument.

S'estàtua no es troba en una carretera de pas. Després d'arribar a Lluc, s'ha d'entrar a peu dins es recinte des santuari i continuar fins a sa plaça des pelegrins. Per orientar-se, s'ha d'emprar com a destinació es Santuari de Lluc, no només es nom de sa persona Antoni Maria Alcover. Si no, es serveis de navegació poden seleccionar carrers amb es mateix nom, sa institució de Manacor o altres llocs commemoratius.

Aparcar a Lluc

No hi ha informació vinculant sobre un aparcament determinat ni sobre ses tarifes per visitar s'estàtua. Com que es monument es troba en es recinte monàstic, s'arribada amb cotxe depèn des accessos senyalitzats i de ses normes d'aparcament de Lluc. Es vehicle no s'aparca directament devora s'escultura; es darrer tram es fa a peu a través des recinte.

Dins es recinte monàstic és recomanable respectar sa circulació indicada i no ocupar espais que no estiguin expressament destinats a aparcar. Qui combini sa visita amb es jardins i altres zones des Santuari també ha de tenir present que es recorregut a peu no acaba as monument, sinó que continua pes recinte.

Amb autobús

Per arribar-hi amb transport públic, sa parada Lluc és es punt d'orientació principal. Hi ha altres parades a sa zona de Coll de sa Batalla i Menut, però no substitueixen automàticament s'arribada directa as santuari. S'han de comprovar es horaris, es dies de servei i ses connexions actuals, ja que es serveis a ses regions de muntanya i ses ofertes estacionals poden patir canvis.

Des de sa parada de Lluc, es camí continua a peu dins es recinte monàstic. Sa destinació dins ses instal·lacions és sa Plaça dels Pelegrins. Per tant, s'autobús acosta es visitants as santuari, però no els deixa just davant s'estàtua.

Pels voltants

Lluc

Lluc és es lloc immediat de sa visita, encara que es punt d'interès pertanyi as municipi d'Escorca. Es monument es troba en es recinte des Santuari i, per tant, es pot combinar amb es santuari sense haver-se de desplaçar a cap altre lloc. Qui només navegui cap a «Escorca» pot planificar una ruta que no passi pes destí real; per orientar-se a sa pràctica, Lluc és sa indicació més precisa.

Es recinte monàstic proporciona as monument es seu marc cultural. A més de sa plaça des pelegrins, ses zones enjardinades i un jardí botànic són possibles aturades d'un recorregut. Aquests llocs no s'han de confondre amb parts d'una exposició sobre Alcover. Tot i així, fan que sa visita sigui més variada i expliquen per què s'estàtua se sol descobrir dins unes instal·lacions més grans.

Escorca

Escorca es troba en es nord-oest de Mallorca i comprèn un territori extens, amb nuclis habitats i destinacions d'excursió que no estan concentrats en un centre urbà compacte. Per això, ses distàncies dins es municipi poden semblar més grans del que fa pensar una mateixa indicació de localitat. Per a s'Estàtua Antoni Maria Alcover, s'àrea de Lluc és es punt de referència determinant.

S'excursió es pot combinar amb un trajecte per sa Serra de Tramuntana o amb una caminada pels voltants de Lluc. S'estàtua s'ha de planificar com un breu accent d'història cultural, no com es punt de partida d'un itinerari temàtic senyalitzat sobre Alcover. No consta que es monument tengui cap ruta circular cap a altres llocs relacionats amb sa vida de s'investigador de sa llengua.

Manacor i Palma com a altres llocs relacionats amb Alcover

Qui vulgui aprofundir en sa biografia d'Alcover també trobarà es seu nom fora d'Escorca. A Manacor, sa seva regió d'origen, una institució pública es dedica a sa seva vida, sa seva feina com a filòleg i sa divulgació de ses Rondalles. A Palma hi havia sa seva casa, que també era es seu lloc de feina, amb biblioteca i mitjans propis d'impressió. Això no obstant, aquests llocs són destinacions independents i no s'han de confondre amb s'estàtua de Lluc.

Precisament aquesta distribució explica qualque cosa sobre s'impacte d'Alcover a Mallorca. Manacor representa es origen i sa divulgació actual; Palma, sa trajectòria eclesiàstica i sa feina científica; Lluc, s'homenatge públic dins un santuari històric de s'illa. A causa de ses seves ubicacions diferents, aquestes aturades no s'han de considerar immediatament pròximes dins una mateixa excursió.