Llorenç Riber a Lluc: monument literari a Escorca

Enmig des Santuari de Lluc, hom troba Llorenç Riber no dins una sala de museu, sinó a una plaça que reuneix a l’aire lliure sa història literària de Mallorca. Es bust des poeta, sacerdot i traductor forma part d’un petit conjunt monumental devora es Porxets. Qui ja passeja per Lluc pot passar aquí, per un moment, de s’herència religiosa a sa lingüística de s’illa.

Es lloc d’interès és fàcil de passar per alt. No té ni ses dimensions d’un monument independent ni sa posada en escena d’una exposició. Es seu atractiu rau en es context: devora Riber també s’homenatgen Miquel Costa i Llobera i Antoni Maria Alcover, dues figures més que marcaren sa llengua i sa literatura de Mallorca. Es textos situats devora es busts converteixen sa plaça en molt més que una filera de retrats de pedra.

Es lloc és especialment interessant per a lectors, persones encuriosides per sa història cultural i visitants que no vulguin veure Lluc únicament com una destinació de pelegrinatge. Sa trajectòria de Riber va de sa poesia mallorquina i s’estudi de sa llengua catalana fins a ses traduccions des clàssics llatins. Es bust condensa aquesta biografia insòlita en un rostre i un nom; es context més ampli només es descobreix observant amb atenció es conjunt.

És important per situar-lo correctament: aquí es parla exclusivament des monument dedicat a Llorenç Riber a Lluc, prop d’Escorca. Sa casa natal de Riber, o sa casa que du el seu nom a Campanet, és un altre lloc d’interès i no s’ha de confondre amb aquest espai commemoratiu.

Història i significat

Quan Llorenç Riber va descriure sa plaça des poble de sa seva infantesa, la va convertir en tot un món. A La minyonia d’un infant orat, publicada el 1935, recordava sa plaça com un teatre, un espai de competició i es centre de s’experiència infantil. Església, falzies, camps que maduraven, roselles i cirerers s’unien en una imatge en què s’arquitectura i sa natura semblaven igualment vives. Es text explica millor que una biografia freda per què un monument dedicat a Riber resulta tan adient a una plaça pública.

Llorenç Riber

Riber era de Campanet i va rebre una part de sa seva formació a Lluc abans d’estudiar en es seminari de Palma. Més endavant hi va ensenyar retòrica i poètica. Per això, sa seva relació amb Lluc no era només simbòlica: es santuari formava part des seu itinerari educatiu, mentre que es paisatge de muntanya i sa cultura rural de Mallorca constituïen es rerefons de sa seva literatura.

Sa seva feina anava molt més enllà de sa poesia pròpia. Riber va col·laborar en es diccionari català iniciat per Antoni Maria Alcover, va formar part de s’entorn de sa revista Mitjorn i va participar en es Primer Congrés Internacional de sa Llengua Catalana. En es Jocs Florals de Barcelona, va ser proclamat el 1910 Mestre en Gai Saber, una distinció de llarga tradició per a sa creació poètica. Es volum Sol Ixent, publicat el 1912, mostra sa influència de Miquel Costa i Llobera, es bust des qual es troba avui devora es de Riber.

Traductor des clàssics

Després de traslladar-se a Barcelona l’any 1913, Riber es va dedicar intensament a traduir autors llatins al català. Ses seves obres varen aparèixer dins sa col·lecció Bernat Metge, un important projecte editorial dedicat a sa literatura clàssica. Se’n destaca especialment sa seva traducció de s’Eneida. Així, es bust de Lluc no només recorda un poeta de sa terra, sinó també un mediador entre sa literatura antiga i es lectors catalans moderns.

Aquesta amplitud converteix Riber en una figura polièdrica. Va ser sacerdot i professor de literatura, va escriure poesia i prosa religiosa, va col·laborar en un diccionari i va traduir obres de s’antiguitat. Sa seva biografia toca així diverses línies culturals estretament relacionades a Mallorca: s’educació eclesiàstica, s’erudició clàssica, sa memòria regional i es conreu de sa llengua catalana.

Es monument de Lluc

Es busts de Llorenç Riber i Miquel Costa i Llobera són obra de s’escultora Remígia Caubet. S’inauguraren el 1984 amb motiu des centenari de sa coronació de la Mare de Déu de Lluc. Es monument dedicat a Antoni Maria Alcover s’hi va afegir el 2001; és obra de Llorenç Ginard i va ser donat per s’Ajuntament de Manacor.

Per tant, s’actual conjunt de tres elements no es va crear d’una sola vegada. Primer s’homenatjaren dos poetes amb obres estretament vinculades a Mallorca i Lluc. Més endavant s’hi va afegir Alcover com a lingüista, eclesiàstic i impulsor des projecte des diccionari català. Precisament perquè Riber va col·laborar amb Alcover i va rebre sa influència de Costa i Llobera, es tres busts es poden llegir com una conversa de pedra sobre poesia, llengua i identitat cultural.

Què hi ha per veure

Allò essencial no es descobreix per ses dimensions des monument, sinó per sa seva proximitat amb altres elements. Qui només fa una fotografia des bust i continua caminant veu un retrat. Qui observa conjuntament es tres caps, es textos corresponents, es Porxets i s’abeurador històric reconeix una petita plaça carregada d’història cultural.

Es bust de Llorenç Riber

Es bust de Riber mostra s’escriptor com una personalitat homenatjada públicament. No és una sepultura ni una casa museu, sinó un record escultòric dins es Santuari de Lluc. S’obra de Remígia Caubet forma, juntament amb es bust de Costa i Llobera, sa part més antiga des conjunt actual.

Durant sa visita, convé no fixar-se només en sa semblança des retrat. Allò decisiu és es paper que Riber rep en aquest lloc: apareix entre un poeta que admirava i un lingüista amb qui va col·laborar. Sa disposició converteix ses biografies individuals en un capítol compartit de sa història intel·lectual mallorquina.

Miquel Costa i Llobera

Es bust veïnat de Miquel Costa i Llobera també va ser creat per Remígia Caubet i inaugurat el 1984. Sa importància de Costa i Llobera per a Riber no va ser només literària en un sentit general. Sa seva influència es pot reconèixer en es poemari Sol Ixent de Riber, i va escriure un poema per a ell després que fos proclamat Mestre en Gai Saber.

Precisament aquesta relació textual fa especialment significativa sa proximitat des dos busts. Davant es monuments es poden llegir textos des autors homenatjats o textos sobre ells. En es cas de Riber, sa pista condueix a aquell poema que Costa i Llobera li va dedicar amb motiu de sa distinció poètica. D’aquesta manera, dos retrats situats un devora s’altre es converteixen en es testimoni documentat d’una relació literària.

Antoni Maria Alcover

Es bust d’Antoni Maria Alcover completa es conjunt des de 2001. Alcover va ser sacerdot, lingüista i una figura central en sa recopilació des vocabulari català. Riber va col·laborar en es diccionari que ell havia impulsat. També aquí, per tant, sa proximitat física té un fonament temàtic i no és simplement decorativa.

En comparar-los, es veu que es monument d’Alcover és obra d’un altre escultor i que s’hi va afegir més tard. Per consegüent, es grup actual també explica s’evolució de sa cultura commemorativa a Lluc: es conjunt, dedicat inicialment a poetes, es va ampliar amb un erudit des qual es projecte lingüístic estava relacionat amb sa feina de Riber.

Es textos devora es busts

Davant es busts hi ha testimonis literaris. Formen part des conjunt sa Cançó dels pelegrins de Lluc de Costa i Llobera, ses reflexions d’Alcover sobre es regionalisme i es poema que Costa i Llobera va escriure amb motiu des nomenament de Riber com a Mestre en Gai Saber. Aquests textos no són simples inscripcions secundàries, sinó sa clau des lloc.

Qui hi dedica temps a llegir-los viu, per tant, una forma poc habitual de monument. Es rostre recorda sa persona, mentre que s’escriptura fa visibles ses relacions i es pensaments. Sense es textos, es conjunt no és més que un grup de busts; amb ells es converteix en una petita estació literària dins es santuari.

Els Porxets

Es busts es troben a sa zona des Porxets. Aquests edificis servien originalment per acollir es nombrosos pelegrins que arribaven a Lluc amb ses seves bísties de muntar i de càrrega. Avui, es seus espais s’utilitzen com a allotjaments familiars. Es conjunt històric des Porxets està protegit com a monument historicoartístic.

Aquest context dona més profunditat a sa disposició des monuments. Es poetes i es lingüista no es troben en un parc neutre, sinó en un lloc marcat durant molt de temps per s’arribada, s’allotjament i es pelegrinatge. Aquí, sa literatura, sa religió i sa història pràctica des pelegrinatge es troben directament.

S’abeurador de 1589

Enmig de sa plaça hi ha un abeurador de l’any 1589. Recorda s’ús anterior des Porxets, quan es pelegrins arribaven amb animals i era necessari allotjar-los i proveir-los a tots. Per això, aquest element històric discret és molt més que un ornament de sa plaça.

Durant es recorregut, s’abeurador connecta ses diferents èpoques: s’antiga infraestructura des lloc de pelegrinatge, es busts des poetes inaugurats el 1984 i es monument d’Alcover afegit més endavant. Qui l’inclou dins aquesta observació no interpreta sa plaça només com un lloc commemoratiu, sinó com una part conservada de sa història quotidiana de Lluc.

Sa visita

Sa millor manera de començar no és situar-se directament davant es bust de Riber, sinó contemplar breument sa plaça. Primer es fan visibles es Porxets com a marc arquitectònic, després s’abeurador històric i, finalment, es tres retrats. Aquest ordre evita que Llorenç Riber sembli un monument individual aïllat.

Un recorregut en tres passes

Primer convé comparar es tres busts. Es noms Costa i Llobera, Riber i Alcover representen interessos diferents, però ses seves trajectòries es varen creuar dins sa literatura i es conreu de sa llengua. Després s’han de llegir es textos davant es monuments. Només allà queda clar per què Costa i Llobera es troba just devora Riber i per què Alcover forma part des grup.

Per acabar, sa mirada pot tornar cap as Porxets i s’abeurador. Així, una visita breu es converteix en una petita narració sobre Lluc: es pelegrins hi arribaven amb ses seves bísties; més endavant, a sa mateixa plaça s’homenatjaren autors que uniren s’educació religiosa, s’experiència des paisatge mallorquí i sa cultura catalana.

Quant de temps s’hi ha de dedicar?

Per fer només una ullada as bust basta una aturada breu. Qui vulgui entendre es lloc necessita més temps, perquè es contingut real es reparteix entre diversos monuments i plafons de text. És recomanable no planificar s’estada segons una quantitat fixa de minuts, sinó d’acord amb s’interès propi per sa lectura. Es monument no exigeix una visita llarga de museu; sa durada depèn de ses ganes de comparar i contextualitzar.

Es bust es pot visitar fàcilment durant un recorregut per Lluc. No és una destinació per omplir tot un dia i no s’hi ha d’anar esperant una exposició, manuscrits originals o espais d’habitatge reconstruïts. Aquestes expectatives corresponen a sa casa de Riber a Campanet, no a aquest monument d’Escorca.

Obertura i accés

No hi ha registrats horaris propis ni condicions d’entrada fiables per a aquest lloc d’interès. Com que es troba dins es Santuari de Lluc, convé comprovar ses condicions actuals d’accés as recinte abans des desplaçament. Sa informació d’altres instal·lacions de Lluc no es pot aplicar automàticament as monument.

Com arribar-hi i aparcament

Es trajecte cap a Escorca puja des pla fins a la Serra de Tramuntana. És important diferenciar es terme municipal, es santuari de Lluc i sa ubicació exacta des bust: es quilòmetres per carretera i es temps de trajecte indicats arriben fins a Escorca. Es darrer tram es fa a peu dins sa zona de Lluc fins a sa plaça des Porxets.

Des de s’aeroport de Palma

Des de s’aeroport de Palma hi ha 52 quilòmetres per carretera fins a Escorca. Es trajecte dura uns 64 minuts i passa per sa Ma-30, sa Ma-13 i, després, sa Ma-2130. Sa Ma-13 cobreix es llarg tram en direcció as nord de s’illa; per sa Ma-2130 es continua pujant cap a ses muntanyes, Lluc i Escorca.

Es temps indicat no s’ha de confondre amb es temps necessari per arribar a peu as bust. Després d’arribar a Lluc, s’estaciona es cotxe i es continua per dins es recinte en direcció a sa plaça i es Porxets. No hi ha una distància fiable indicada per a aquest darrer tram, per la qual cosa és més pràctic emprar com a referència es nom des Porxets o es conjunt de busts.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma hi ha 49 quilòmetres per carretera fins a Escorca. Es trajecte dura uns 68 minuts i segueix sa Ma-13 i sa Ma-2130. Tot i que sa distància és una mica més curta que des de s’aeroport, es temps de trajecte mesurat és més llarg. Es trànsit urbà i es punt concret de sortida de Palma poden influir addicionalment en sa durada real.

Sa Ma-2130 enllaça, devora Lluc, amb sa xarxa viària de la Serra de Tramuntana. Per una altra banda, sa Ma-10 travessa es terme municipal i connecta Escorca amb altres zones de sa serra. Per arribar-hi des de Palma, però, sa ruta documentada per sa Ma-13 i sa Ma-2130 continua essent sa referència principal.

Aparcament i bus

Com que es monument es troba dins es recinte de Lluc, s’ha d’utilitzar una zona d’aparcament regular des lloc de pelegrinatge. Després d’estacionar, es recorregut continua a peu; es tres busts i es Porxets són referències de cerca més útils que només es nom Llorenç Riber.

Lluc també està connectat amb bus. Sa parada Lluc és més a prop de s’objectiu real de sa visita que ses parades des Coll de sa Batalla o de Menut. Des de sa parada, es trajecte continua a peu cap a sa zona des santuari i sa plaça des Porxets.