Balma de Son Matge – sa història de Mallorca davall un abric rocós

Davall un voladís natural de roca prop de Valldemossa s'hi varen acumular, un damunt s'altre, vestigis de diverses èpoques. Per això, Balma de Son Matge no és un monument amb façanes, sales o espais d'habitatge reconstruïts, sinó un jaciment arqueològic sa importància del qual es troba literalment dins sa terra. En sa successió d'estrats s'hi han identificat cinc horitzons culturals diferents.

Es lloc s'adreça sobretot a viatgers que volen conèixer sa prehistòria de Mallorca més enllà des grans poblats talaiòtics. A primera vista hi dominen sa roca, es terreny i alguns blocs de pedra conservats. Només coneixent ses excavacions i ses troballes es pot entendre per què aquest abric discret és considerat un des jaciments arqueològics importants des nord-oest de s'illa.

Son Matge està especialment vinculat a sa recerca sobre s'extinta cabra de ses cavernes de ses Balears, Myotragus balearicus. També s'hi afegeixen ceràmiques de s'edat del bronze, eines i objectes ornamentals o d'ús quotidià. Es voladís de roca és alhora una forma des paisatge, un espai de protecció i un arxiu de s'ús humà. Qui gaudeixi interpretant un jaciment d'excavació autèntic dins sa seva situació paisatgística hi trobarà una manera poc habitual d'apropar-se a sa història antiga de Mallorca.

Història i importància

Una petita escultura de pedra amb es cap diferenciat i ets ulls enfonsats forma part de ses troballes més destacables vinculades a Son Matge. Amb es nom de «Dama de Son Matge» ha passat a sa literatura arqueològica. Sa seva figura, molt abstracta, prové de sa segona meitat de s'edat del bronze i demostra que es jaciment va conservar molt més que restes d'activitats quotidianes.

Es cinc horitzons culturals

S'especial valor informatiu de Balma de Son Matge es basa en sa seva estratigrafia. Ets arqueòlegs distingeixen cinc horitzons culturals dins sa successió de dipòsits. Aquests estrats són decisius per a sa recerca, perquè ses troballes no només s'analitzen de manera individual: sa seva posició relativa ajuda a reconèixer seqüències cronològiques i canvis en s'ús des lloc.

Es sostre de roca oferia protecció natural, mentre que davall seu s'hi varen acumular durant llargs períodes sediments, ossos d'animals i restes deixades pes humans. Per això, Son Matge no s'ha d'entendre com una construcció d'una sola època. A través de sa utilització repetida i de s'acumulació de materials, es lloc es va convertir en un arxiu on diverses fases se superposen.

Ses excavacions

Guillermo Rosselló Bordoy i William Waldren varen dur a terme nombroses excavacions a s'abric entre 1968 i 1975. Waldren era originalment pintor i a Mallorca es va convertir en arqueòleg. Ses seves investigacions a Son Matge i a altres jaciments en coves el varen fer conegut molt més enllà de s'illa; ja abans havia cercat a sa regió vestigis de sa cabra de ses cavernes de ses Balears.

Ses excavacions no només varen situar sa prehistòria humana en es centre de s'atenció. Ets ossos d'animals també varen obrir una finestra cap a un món insular amb una fauna que s'havia desenvolupat durant molt de temps de manera àmpliament aïllada. Una part de ses troballes vinculades a Waldren i de sa seva tasca investigadora s'explica en es Museu Arqueològic de Deià.

Myotragus balearicus

Entre ses troballes més conegudes de Son Matge hi ha restes esquelètiques de Myotragus balearicus. Aquesta espècie extinta de cabra era autòctona de ses Balears des des Pliocè. Arribava a una alçada a sa creu de 60 centímetres i a un pes de fins a 70 quilograms. Destacaven ses banyes curtes i afilades, així com uns incisius inferiors molt grossos, que de vegades s'han comparat amb es d'un castor.

Ets ossos coneguts de Son Matge es varen datar en 1870±120 aC. Juntament amb ses troballes de sa Cova de Muleta, formen part des testimonis més recents de s'espècie i, per això, tenen un paper important a l'hora d'esbrinar quan va desaparèixer sa cabra de ses cavernes de ses Balears. Es fragments de Son Matge es varen traslladar en es museu de Deià.

Vestigis de s'edat del bronze

De sa segona meitat des segon mil·lenni aC provenen ceràmica senzilla, punxons de bronze i objectes d'os característics amb una perforació en forma de V. Una pinta d'ivori presenta incisions geomètriques. Aquestes peces fan més tangible es món d'aquell temps: al costat d'eines i ceràmica d'ús quotidià hi apareixen objectes amb materials i decoracions que indiquen una feina artesanal acurada.

Avui Son Matge està registrat com a Bien de Interés Cultural, és a dir, com a bé cultural protegit. Aquesta protecció correspon a un lloc que no deu es seu valor a murs monumentals, sinó a sa relació entre s'espai rocós, sa successió d'estrats i ses troballes documentades científicament.

Què hi ha per veure

Sa primera mirada no es dirigeix cap a cap portal d'entrada, sinó cap a sa roca. Sa balma està situada com un abric en es Puig de sa Bombarda, dins sa zona de S’Estret de Valldemossa. Un abric és un voladís de roca format per s'erosió natural: no és una cova profunda i tancada, sinó un espai de protecció obert cap a fora. Precisament aquesta forma senzilla explica per què es lloc podia ser utilitzat per persones i, al mateix temps, conservar dipòsits.

Es voladís de roca

Sa roca sortint constitueix s'element definidor des jaciment. Crea una zona protegida sense separar completament s'espai des seu entorn. A diferència d'una cova d'estalactites, aquí no hi ha cap successió de cambres subterrànies. Es jaciment arqueològic continua vinculat a sa falda, sa llum del dia i es paisatge.

Quan s'observa, convé no considerar sa forma natural com un simple decorat. Es sostre de roca va ser sa condició que permeté que ses persones poguessin ocupar repetidament aquest lloc. Alhora, va afavorir sa conservació de materials que, en un indret completament obert, s'haurien erosionat o dispersat amb més facilitat.

S'estratigrafia

Es cinc horitzons culturals formen part de sa lectura científica des sòl. Diferents dipòsits, posicions de ses troballes i grups de materials varen permetre establir conjuntament sa seqüència cronològica que dona importància a Son Matge.

Per a qui el visita, aquest coneixement transforma sa manera de mirar una terra i unes pedres aparentment ordinàries. Un estrat arqueològic no és una superfície decorativa, sinó es resultat de molts processos individuals: ús, abandonament, sedimentació i una nova ocupació. Son Matge mostra de manera especialment clara per què ses excavacions s'han de fer de forma controlada. Si no es documenta sa posició d'una troballa, es perd una part essencial des seu valor històric.

Es blocs de pedra conservats

En es jaciment s'hi han conservat diversos blocs de pedra. Tenen un aspecte discret i no formen cap edifici tancat que es pugui explicar mitjançant habitacions o anells de murs. Tot i això, formen part de s'aparença arqueològica des lloc.

És precisament aquí on s'experiència de sa visita es diferencia de sa d'un poblat restaurat. Son Matge no presenta una arquitectura completament reconstruïda. S'atractiu consisteix a observar ses poques estructures visibles juntament amb s'espai rocós i a tenir present que ses conclusions més importants provenen de sa successió d'estrats documentada.

Ses troballes d'os, bronze i ivori

Ets objectes procedents de ses excavacions mostren s'amplitud des conjunt de troballes. Sa ceràmica senzilla apareix al costat de punxons de bronze, objectes d'os perforats, sa pinta d'ivori amb decoració geomètrica i s'abstracta Dama de Son Matge.

Això també és aplicable an ets ossos de Myotragus balearicus. Sa seva importància s'entén millor en es mateix jaciment, però es fragments varen ser traslladats a Deià. Son Matge i es Museu Arqueològic d'allà expliquen, per tant, dues parts de sa mateixa història: a s'abric es comprèn sa situació topogràfica i estratigràfica, mentre que en es museu Waldren i ses seves descobertes ocupen es centre d'atenció.

Es jaciment com un conjunt

Sa impressió més intensa neix de sa relació entre s'espai natural de protecció i es sòl arqueològic. Es terreny explica per què es va triar aquest lloc; ses troballes demostren que sa seva història es remunta molt endins dins sa prehistòria. Tenir coneixements previs ajuda a interpretar es jaciment: qui abans de sa visita conegui es conceptes d'abric, estratigrafia i Myotragus balearicus hi reconeixerà més elements. Així, un voladís de roca es converteix en un arxiu amb cinc horitzons culturals, i uns blocs de pedra aïllats, en una part delicada d'un jaciment protegit.

Sa visita

Son Matge es descobreix observant es voladís de roca i es blocs de pedra conservats. Sa veritable descoberta té lloc dins es cap: es lloc visible es relaciona amb sa història des seus estrats d'excavació i ses seves troballes.

Preparació i contextualització

Aquí paga especialment sa pena preparar-se una mica. Es conceptes «cinc horitzons culturals», «edat del bronze» i «Myotragus balearicus» donen un marc a allò que es veu. Sense aquesta contextualització, es lloc pot semblar aviat una simple formació rocosa; amb ella, s'entén per què ets arqueòlegs varen treballar repetidament en aquest indret entre 1968 i 1975.

També és útil distingir entre es jaciment i sa col·lecció de troballes. Son Matge conserva es context espacial on es material va ser descobert. Ets coneguts ossos d'animals es varen traslladar a Deià, i sa importància científica d'altres objectes també s'entén sobretot a través de sa seva procedència documentada.

Temps necessari

No hi ha una durada fixa establerta per visitar Balma de Son Matge. Es temps convenient depèn de si només es vol veure es voladís de roca o si es volen comprendre conscientment s'estratigrafia i sa història de ses troballes. Per això, Son Matge és menys adequat per a una aturada fotogràfica ràpida que per a una excursió arqueològica tranquil·la.

Qui després visiti es museu de Deià o es nucli històric de Valldemossa hauria de planificar aquests llocs com a punts independents des programa i no considerar-los part d'un mateix recinte expositiu.

Comprovar s'accés prèviament

Ets horaris d'obertura i s'entrada no estan registrats de manera fiable. Per això, abans des desplaçament s'ha de comprovar si es jaciment és accessible i en quines condicions. Això és més important en un recinte arqueològic que en un mirador visible lliurement, perquè ses mesures de protecció, ses feines o ses normes d'accés poden afectar sa possibilitat de visitar-lo.

Es darrer tram des camí també mereix atenció prèvia. Sa ruta coneguda per carretera acaba a Valldemossa; es jaciment mateix es troba a sa zona de S’Estret de Valldemossa, en es Puig de sa Bombarda. Una navegació actualitzada i sa comprovació de s'accés permès eviten entrar per error en camins privats o en zones d'excavació delicades.

Com arribar-hi i aparcament

Ses dues rutes de conducció indicades de manera fiable duen primer a Valldemossa, no directament davall es voladís de roca. Aquesta distinció és decisiva per planificar sa visita. Balma de Son Matge es troba fora des recorregut habitual pes carrers des poble, a sa zona de S’Estret de Valldemossa, en es Puig de sa Bombarda.

Des de s'aeroport de Palma

Des de s'aeroport de Palma, sa ruta passa primer per sa Ma-20 i després per sa Ma-1110 fins a Valldemossa. Sa distància per carretera fins a Valldemossa és de 25 quilòmetres i es trajecte dura uns 30 minuts. Sa densitat des trànsit i s'accés cada vegada més sinuós en direcció a Tramuntana poden influir en s'hora real d'arribada.

A partir de Valldemossa comença s'orientació específica cap en es jaciment arqueològic. Per això, s'abric s'ha d'emprar com a destinació de navegació pròpia; s'adreça «Valldemossa» tota sola només condueix fins en es municipi. Abans de continuar, convé comprovar s'accés actual i fer servir únicament camins públics autoritzats.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma, sa ruta passa per sa Ma-1110. Fins a Valldemossa hi ha 19 quilòmetres per carretera i s'han de calcular uns 35 minuts de trajecte. Que sa ruta més curta requereixi més temps que sa que parteix de s'aeroport s'explica per sa sortida urbana i es trajecte per sortir de Palma.

Aquesta indicació també acaba expressament a Valldemossa i no s'ha d'entendre com es temps de conducció fins just devora Balma de Son Matge. Per orientar-se en es darrer tram, sa ubicació en es Puig de sa Bombarda i es nom S’Estret de Valldemossa són ses referències decisives.

Aparcament i darrer tram des camí

S'han de respectar ets accessos, es límits de ses propietats i sa protecció des terreny. Es recorregut exacte s'ha de comprovar amb informació actualitzada; una drecera per terrenys no senyalitzats o privats no és una alternativa adequada.

Arribar-hi sense cotxe

No hi ha cap aturada d'autobús registrada dins s'entorn immediat de Balma de Son Matge. Qui viatgi sense cotxe de lloguer ha d'aclarir prèviament com pot continuar es trajecte des des poble de manera legal i segura.

Per això, sa visita és més fàcil de preparar si s'arribada a Valldemossa i s'accés en es jaciment arqueològic es planifiquen per separat. Precisament per a aquesta destinació, una ubicació exacta és més útil que introduir només es nom des municipi.

Pels voltants

Després de sa tranquil·la arqueologia davall es sostre de roca, Valldemossa sembla gairebé sa imatge oposada: carrers estrets, cases de pedra natural, persianes verdes i entrades amb plantes defineixen es nucli històric. Balma de Son Matge pertany en es municipi, però no es troba dins es conegut nucli des poble. En una excursió, ambdues destinacions es poden combinar bé temàticament, sense tractar-les com un únic recorregut.

Valldemossa

Es poble es troba en es nord-oest de Mallorca, dins sa Serra de Tramuntana, i és conegut sobretot per sa seva cartoixa. Durant s'hivern de 1838/39, Frédéric Chopin i George Sand varen viure a Valldemossa. Sa seva història representa un estrat relativament recent des passat des poble, mentre que Son Matge du sa mirada fins a s'edat del bronze i encara més enrere.

Catalina Thomás també està estretament vinculada a Valldemossa. Qui passi de Son Matge en es nucli des poble podrà experimentar, així, diversos nivells històrics en un mateix dia: prehistòria a s'abric rocós, tradició religiosa i es record de Chopin i Sand dins es poble.

Sa cartoixa i es nucli des poble

Sa cartoixa constitueix es centre cultural de moltes visites a Valldemossa. Son Matge, en canvi, exigeix entendre un jaciment obert a través des seu paisatge i de sa història de ses excavacions. Entre totes dues aturades és recomanable passejar pes carrers. Ses cases adornades amb flors i s'empedrat formen part d'aquella imatge urbana per sa qual Valldemossa és coneguda. Una Coca de Patata, es típic pastís tou de patata des poble, ofereix un final gastronòmic sense convertir s'arqueologia en una simple aturada intermèdia.

Es Museu Arqueològic de Deià

Per entendre Son Matge, Deià és es complement temàtic més adequat. William Waldren hi va fundar es museu arqueològic l'any 1962. Ses seves descobertes, ses seves investigacions i també obres de sa seva activitat com a pintor estan vinculades a aquesta institució.

Sa connexió amb Myotragus balearicus és especialment important. Es fragments de Son Matge es varen dur a Deià, i Waldren es va fer conegut gràcies a ses troballes de s'extinta cabra de ses cavernes de ses Balears. Sa visita en es museu no substitueix es jaciment: a Deià, ets objectes i sa història de sa recerca ocupen es primer pla; prop de Valldemossa, s'entén sa ubicació original davall es sostre de roca.