Casal Solleric a Palma: palau barroc i art contemporani

A Passeig des Born basta fer una passa a través des portal perquè Palma mostri una altra cara. Darrere sa façana representativa de Casal Solleric s’obre un pati històric, damunt es qual una gran escala condueix cap a ses antigues estances senyorials. Avui hi conviuen s’arquitectura barroca i s’art contemporani, no com un decorat museístic, sinó dins una casa de cultura que continua en ús.

Casal Solleric val sa pena, per tant, en dos sentits: qui s’interessi pes palaus urbans palmesans hi trobarà un des interiors oberts al públic més il·lustratius d’aquesta tradició arquitectònica. Qui hi vengui per s’art podrà veure exposicions canviants, que poden incloure des de fotografia i instal·lacions fins a disseny, còmic i obres conceptuals. Sovint no s’ocupen només sales neutres, sinó també es pati, ses escales i altres parts de sa casa.

Es caràcter de sa visita depèn molt des programa actual. S’edifici, tanmateix, continua essent sa constant: es pas des passeig animat cap as pati, es joc entre ses plantes i es detalls de ferro forjat de s’escala. Precisament aquesta combinació fa que es lloc també sigui interessant per a viatgers que no cerquen un museu d’art clàssic amb una col·lecció permanent. Així, Casal Solleric és adequat tant com a cita cultural per si mateix com per fer una pausa concentrada durant un passeig pes centre històric. Es amants de s’art poden quedar més temps a ses exposicions; es aficionats a s’arquitectura haurien d’observar atentament, com a mínim, es pati, s’escala i sa galeria orientada cap as Born.

Història i importància

Sa casa de sa família Morell

Es palau es va construir a sa segona meitat des segle 18 per a sa família Morell, una de ses famílies més benestants de Palma en aquella època. Sa construcció es data entre es anys 1763 i 1775 i forma part des darrers grans palaus urbans de sa capital de s’illa. En un temps en què es rang social també es feia visible mitjançant s’arquitectura, sa casa combinava espais d’habitatge privats amb una seqüència representativa formada pes portal, es pati i una pujada monumental.

Es nom actual també està relacionat amb sa família. Es fill des promotor va esdevenir més endavant marquès de Solleric; sa residència familiar, antigament coneguda també com a Ca’n Morell, va passar a anomenar-se Casal Solleric en es llenguatge habitual. Per tant, «Solleric» fa referència aquí as títol nobiliari i a sa casa de Palma, no a un lloc d’interès de Sóller.

Es projecte s’atribueix a s’arquitecte de Mallorca Gaspar Palmer. Diverses fonts assenyalen s’artista italià Antonio Soldati com a autor de ses decoracions escultòriques i de ferro forjat. Sa seva participació explica s’accent clarament italià que es pot apreciar sobretot en es treballs de metall i en s’ornamentació escultòrica. Alhora, sa disposició i alguns elements decoratius mostren influències des barroc italià i francès.

De palau nobiliari a centre d’art

Durant molt de temps, s’edifici va continuar essent una residència senyorial. Sa compra per part de sa ciutat de Palma l’any 1975 va iniciar un canvi fonamental. Després d’una reforma integral, es palau es va inaugurar l’any 1985 com a centre d’exposicions i documentació d’art contemporani. Es nou ús va fer accessibles al públic uns espais que originàriament havien servit per a sa representació social i sa vida quotidiana d’una família privilegiada.

Aquest canvi de funció és decisiu per a s’experiència actual. Casal Solleric no es va convertir en una casa museu històrica on es reconstruís amb sa màxima fidelitat possible un habitatge nobiliari. En lloc d’això, Palma empra s’edifici antic com un espai cultural actiu. Ses exposicions, presentacions i altres formats responen a ses diferents plantes i tipologies d’espais des palau. S’arquitectura històrica continua visible, però es reinterpreta i s’escenifica de maneres sempre noves.

Des que es va inaugurar com a centre d’art, es programa s’ha concentrat sobretot en propostes modernes i contemporànies. En es passat, a més de pintura i fotografia, també s’hi han presentat disseny, còmics i obra gràfica. Igualment, s’hi han exposat obres de fotògrafs de renom internacional i aportacions d’artistes joves locals i internacionals. Aquesta obertura programàtica ha convertit Casal Solleric en un escenari consolidat de sa cultura contemporània de Palma.

Una casa pública as Born

Es fet que avui es pugui entrar directament des de Passeig des Born a un antic palau nobiliari té un significat propi dins sa història urbana. S’arquitectura representativa, concebuda en altre temps per a un públic social limitat, serveix ara per facilitar s’accés a s’art i sa cultura. Es pati constitueix s’inici d’un recorregut públic.

Casal Solleric representa així, alhora, dues èpoques de Palma: sa societat urbana benestant des segle 18 i sa voluntat posterior de continuar aprofitant culturalment es patrimoni històric. A diferència d’un simple monument arquitectònic, sa casa es manté en moviment gràcies a ses exposicions canviants. En visites repetides, una nova obra artística pot fer que sa mateixa escala, es mateix pati o sa mateixa sala semblin completament diferents.

Què hi ha per veure

Sa façana de Passeig des Born

Des des passeig, Casal Solleric es presenta com un palau urbà ordenat. Sa façana encara no revela fins a quin punt s’edifici es desenvolupa en profunditat darrere s’entrada. Destaca especialment sa galeria amb cinc obertures d’arc cap as Born. Dona ritme a sa part superior i, alhora, assenyala sa planta noble representativa de sa casa.

Val sa pena agafar una mica de distància abans d’entrar i contemplar sa façana en conjunt. Només després es fa evident amb quina cura es va compondre es pas de sa via pública cap as món mig obert des palau. Es portal no és tan sols un accés a ses sales d’exposicions, sinó que obre una seqüència arquitectònica típica de ses cases senyorials de Palma.

Es pati

Es pati és es cor espacial de Casal Solleric. Qui hi entra des Born passa des trànsit urbà a un espai ben delimitat i articulat mitjançant arcs i galeries. Aquí es pot entendre d’un cop d’ull s’estructura de sa casa: a baix hi ha s’accés; a damunt, ses escales i es corredors que connecten amb ses diferents zones des palau.

Precisament perquè es pati no està sobrecarregat de mobles històrics, ses proporcions destaquen amb claredat. Ses línies visuals condueixen cap amunt, cap a balustrades, arcs i trams d’escala. Es visitants no travessen simplement un passadís, sinó un espai dissenyat amb caràcter representatiu que, de vegades, es converteix també en part des programa expositiu. Ses instal·lacions concebudes per as lloc poden modificar es recorreguts o convidar a percebre d’una manera nova un element arquitectònic familiar. Per això, s’atenció no s’ha de centrar només en ses obres d’art: es passos entre sa pedra, es metall, ses superfícies obertes i es espais interiors adjacents també formen part de s’experiència.

S’escala imperial

Es camí més vistós cap amunt passa per s’escala imperial. En aquest tipus d’escala, sa pujada es desplega de manera representativa a través de diversos trams i es converteix en una peça d’exhibició per si mateixa. A Casal Solleric, s’arquitectura es combina amb sa decoració de ferro forjat. Es treballs metàl·lics atribuïts a Antonio Soldati contraposen línies més fines as elements constructius de pedra, més massissos.

S’escala no s’hauria de considerar només com una connexió amb sa planta expositiva següent. Des de sa zona inferior s’obren perspectives diferents de ses que es tenen des des replans i es corredors superiors. Qui hi puja lentament i es gira de tant en tant pot veure com es pati, es braços de s’escala i ses galeries estan coordinats entre si. Aquest és un des punts on s’antic palau es pot interpretar amb més claredat com un escenari de representació social.

També s’art contemporani pot tenir aquí un efecte més immediat que dins una sala tancada. Ses obres situades a ses escales, ses baranes o ses línies visuals entren en diàleg amb es moviment des visitants. Es recorregut esdevé així menys lineal: algunes peces es veuen primer de lluny, després un s’hi acosta a través des escalons i, més endavant, en descobreix una altra vista des sentit contrari.

Planta noble, entresòl i planta baixa

S’edifici té tres plantes i ofereix situacions expositives clarament diferents. S’utilitzen, entre altres espais, sa planta noble, un entresòl i zones de sa planta baixa. També hi ha sa sala d’exposicions anomenada Espai Quatre. Per tant, segons es programa, es recorregut pot passar per grans estances representatives, espais més petits i zones més tancades.

Aquesta varietat és una fortalesa de sa casa. Ses sèries fotogràfiques necessiten unes condicions diferents de ses instal·lacions de gran format; ses obres gràfiques funcionen d’una altra manera que ses instal·lacions o ses projeccions. Casal Solleric pot distribuir aquests formats entre diversos espais sense que es caràcter històric desaparegui completament darrere una arquitectura museística uniforme.

En es usos documentats, s’Aljub també formava part des recorregut i s’emprava per a presentacions artístiques. Que tots es espais estiguin oberts i ocupats durant una visita concreta depèn des programa en curs i de ses fases de muntatge entre exposicions.

Exposicions canviants

Aquí es centre no és una exposició permanent d’una col·lecció estable. Casal Solleric treballa amb projectes temporals, de manera que es tema, s’extensió i es mitjans artístics canvien. S’hi han mostrat art contemporani i fotografia, així com còmic, disseny i obra gràfica. Ses exposicions individuals i col·lectives poden distribuir-se per diverses parts de sa casa o ocupar de manera molt concentrada només un espai determinat.

Per as visitants, això significa que s’edifici es pot planificar amb seguretat, però es contingut artístic concret s’ha de consultar prèviament en es programa actual. Una exposició pot ser silenciosa i documental, mentre que una altra pot treballar amb projeccions o intervencions vinculades a s’espai. De vegades, es pati i ses escales s’integren expressament en es projecte en lloc de servir només com a zones de pas entre ses sales.

Sa perspectiva més atractiva apareix sovint allà on es disseny històric i s’actual es troben directament. Una instal·lació davant arcs barrocs, una sèrie fotogràfica dins antigues estances representatives o una obra al llarg de s’escala canvien sa percepció d’ambdues parts. S’art adquireix tensió espacial; es palau perd per un moment sa seva aparent naturalitat i torna a fer-se visible com un lloc dissenyat.

Sa visita

Des portal cap as pati

Un recorregut coherent no comença corrent cap a sa primera porta d’una sala, sinó a sa zona d’entrada. Es pati mostra s’estructura bàsica de sa casa i ajuda a orientar-se. Des d’aquí es pot veure quines plantes són accessibles en aquell moment i si una exposició comença ja a sa planta baixa o continua només després de pujar s’escala.

Després convé seguir s’exposició oberta espai per espai, sense tractar s’arquitectura només com un fons. En es punts de transició val sa pena tornar a mirar cap as pati. Sobretot des de ses zones superiors es veu amb quina habilitat es va organitzar sa circulació dins es palau. Al final, es recorregut pot acabar allà mateix on ha començat: dins es pati, amb sa vista cap a s’escala i cap as Born.

Com que es programa canvia, no hi ha cap itinerari permanentment obligatori. Alguns projectes es distribueixen per diverses plantes; d’altres es concentren en espais concrets. Per això, ses indicacions de s’entrada marquen millor es ritme que no s’expectativa d’un recorregut museístic clàssic amb un ordre cronològic establert.

Quant de temps s’hi ha de dedicar?

Per recórrer s’arquitectura i una exposició en curs, entre una i dues hores és una orientació útil, segons s’extensió. Qui vulgui veure principalment es pati i s’escala pot fer una visita més compacta. Sa fotografia, ses projeccions de vídeo, es textos extensos o diverses exposicions simultànies allarguen considerablement s’estada.

Sa qualitat de sa visita depèn menys de passar ràpidament per tots es espais que de fer petites pauses en es punts de transició. Casal Solleric es descobreix en passar des pati a s’escala, sa galeria i ses sales. Encara que algunes propostes artístiques no coincideixin amb es gust personal, hi continua havent prou elements per descobrir i entendre sa casa com un palau històric.

Per a famílies o grups de viatge és útil fixar un centre d’interès clar. Una petita selecció d’obres, s’escala i es pati solen oferir una visita més coherent que intentar llegir completament tots es textos. En canvi, qui s’interessi intensament per s’art contemporani hauria de reservar prou marge per a ses obres audiovisuals i ses diverses plantes expositives.

Programa, obertura i entrada

Abans de sa visita és recomanable consultar sa informació actual de sa casa. Per tant, es horaris concrets s’haurien de comprovar directament a sa informació oficial poc abans de sa cita. Això mateix s’aplica a ses condicions d’entrada vigents. Com que aquestes dades no són invariables, una consulta breu prèvia és més fiable que ses cròniques de viatge antigues.

Comprovar es programa és especialment important per a qui hi vagi per una forma artística determinada: Casal Solleric pot mostrar simultàniament fotografia, instal·lacions o obra gràfica, però no necessàriament cobreix tots aquests àmbits en cada visita.

Com arribar-hi i aparcar

De l’aeroport de Palma as centre

Des de l’aeroport de Palma, sa ruta per carretera passa per sa Ma-19 cap a sa capital de s’illa. Fins a Palma hi ha 11 quilòmetres per carretera i es trajecte dura aproximadament 20 minuts. Aquestes dades corresponen expressament as recorregut fins a Palma, no fins just davant es portal de Casal Solleric. Després, es temps total real depèn des trànsit urbà, de s’aparcament triat i des trajecte a peu pes centre.

Es darrer tram entra dins sa zona urbana densament edificada que envolta Passeig des Born. Per això, per a qui hi va amb cotxe sol ser més pràctic dirigir-se a un aparcament a sa vorera des centre històric i continuar a peu fins as palau. Qui vagi a Palma tot d’una després d’aterrar també ha de tenir present que s’equipatge fa més incòmode es curt recorregut pes centre històric. S’accés està situat directament a Passeig des Born.

Aparcar a sa vorera des centre històric

Una opció pràctica és aparcar a una zona pública o a un aparcament cobert fora des carrerons més estrets des centre històric. Entre ses alternatives s’esmenta s’aparcament Carrer del Moll, a Camí de l’Escullera. Té aproximadament 300 places i està només una mica més allunyat des centre històric que es aparcaments Marina o Parc de la Mar. Des d’allà, sa visita es combina amb un passeig cap as centre.

Aquesta solució evita haver de cercar aparcament pes carrers immediatament pròxims as Born. Especialment es dies amb molta afluència, pot ser convenient no insistir a trobar sa plaça més propera possible. Es trajectes pes centre formen part de s’experiència urbana, mentre que es accessos estrets, ses restriccions de sentit únic i es trànsit dens poden allargar innecessàriament sa recerca prop des lloc d’interès.

Ses condicions d’aparcament i ses normes d’accés poden canviar. Per tant, abans des trajecte s’hauria de comprovar quines zones des centre són transitables en aquell moment i si s’aparcament triat està obert. Ses tarifes indicades o ses limitacions temporals de ses zones d’aparcament són independents de ses normes de visita de Casal Solleric.

A peu i amb autobús

Dins es centre, es palau és fàcilment accessible a peu. Des de Plaça de Cort, un recorregut curt pes centre històric condueix fins a Passeig des Born. També s’hi pot arribar des de ses zones de Plaça del Mercat sense fer cap volta complicada. Per as darrer tram, es millor punt de referència és es Born, ja que s’eix ample i arbrat és molt més fàcil de reconèixer que es carrerons individuals des centre històric.

Diverses aturades d’autobús urbà estan situades a prop des centre. Segons sa línia, es trajecte acaba a Plaça de Cort, a Plaça del Mercat o a una zona adjacent, i després s’ha de continuar a peu. Com que es recorreguts i ses sortides poden canviar, convé consultar sa connexió adequada per as dia de sa visita.

Per passar un dia sencer a Palma, arribar-hi sense cotxe sol ser s’opció més tranquil·la. Casal Solleric no està aïllat, sinó enmig d’una zona on molts llocs d’interès se succeeixen a peu. Això permet crear recorreguts coherents entre es Born, es centre històric i sa vorera des port sense haver de cercar un altre aparcament després de cada aturada.

Pels voltants

Passeig des Born

Sa ubicació ja converteix Casal Solleric en una part fàcil d’integrar dins un dia a Palma. Passeig des Born és un passeig, un eix comercial i una connexió entre diverses zones des centre històric. Davant es palau hi ha moviment urbà; darrere es portal comença es pati, més tranquil i clarament estructurat. Aquest contrast immediat és una de ses impressions més potents de sa visita.

Després de s’exposició, convé no tractar es Born només com una via de pas. Des d’aquí surten camins cap as carrers comercials, Plaça del Mercat i ses zones més profundes des centre històric. Qui visiti primer sa casa podrà interpretar millor es palaus i ses façanes que contempli després: Casal Solleric mostra de manera exemplar quina profunditat espacial es pot amagar darrere una façana urbana representativa.

Es centre històric de Palma

En direcció a Plaça de Cort, es paisatge urbà històric es fa més dens. Sa plaça i es carrerons des voltants es poden combinar amb Casal Solleric sense cap desplaçament llarg. Més al sud hi ha ses zones monumentals que envolten sa catedral La Seu i Parc de la Mar. Ofereixen un altre centre d’interès arquitectònic i, per això, són una bona continuació: des palau nobiliari barroc fins a s’arquitectura religiosa de Palma.

Aquesta combinació no s’ha de convertir necessàriament en una marató frenètica de llocs d’interès. Casal Solleric funciona especialment bé com una aturada interior entre trajectes més llargs per sa ciutat. A s’estiu, sa casa de pedra també ofereix una pausa des sol i sa calor abans de continuar es passeig per places i carrerons oberts. Can Balaguer també es pot incorporar as recorregut com un altre espai cultural. Casal Solleric continua essent, però, es lloc on s’estructura històrica es confronta d’una manera especialment coherent amb s’art contemporani canviant.

Art a Palma

Per a un dia centrat en s’art modern i contemporani, Casal Solleric es pot combinar amb Es Baluard o Fundación Juan March. Ses institucions segueixen conceptes diferents: aquí, es centre és un palau barroc ocupat per projectes canviants; allà, es visitants troben contextos museístics i col·leccions més amplis. Precisament aquesta diferència evita ses repeticions.

Qui disposi de poc temps hauria de triar sa combinació segons es programa actual. Una exposició fotogràfica a Casal Solleric pot combinar molt bé amb un altre centre d’art; un projecte d’instal·lació complex pot exigir més atenció i fer menys convenient afegir una altra gran exposició es mateix dia. Sa ubicació cèntrica manté obertes ambdues possibilitats.

Fins i tot sense visitar cap altre museu, després de sa visita es recorregut torna ràpidament a sa vida quotidiana de Palma. Es cafès, ses botigues i ses places comencen pràcticament davant sa porta. Per tant, Casal Solleric no exigeix dedicar-hi un dia d’excursió exclusiu, sinó que es pot situar amb precisió entre altres aturades, reservant prou temps perquè es pati i s’escala no es vegin només de passada.