en Figuera – es rellotge i sa campana històrics de Palma

Enmig de sa Plaça de Cort, es visitants es troben amb un fragment de sa història de sa ciutat que és fàcil passar per alt: en Figuera, es rellotge històric amb sa campana que li dona nom a s'Ajuntament de Palma. Qui només mira sa façana monumental pot percebre es conjunt com un detall decoratiu. En realitat, es seu predecessor ja regulava a l'edat mitjana es ritme quotidià de sa ciutat.

en Figuera no és cap museu ni cap edifici independent. Es lloc d'interès forma part de s'Ajuntament i es pot contemplar des de sa Plaça de Cort. Es seu atractiu no rau tant en una visita elaborada com en sa unió d'història tècnica, urbana i quotidiana: durant segles, una campana que se sentia des de ben lluny convertí es temps en un afer públic compartit.

Aquesta breu aturada val especialment sa pena per a viatgers que no vulguin viure es centre històric de Palma només com una successió de grans edificis. en Figuera conta una època en què un rellotge mecànic encara era una particularitat tècnica, ses hores es comptaven d'una manera diferent de sa d'avui i una tempesta acabà obligant a traslladar es conegut mesurador des temps a una nova ubicació.

Història i significat

Sa Torre de les Hores

Sa història no comença a s'Ajuntament actual. L'any 1386, es Gran i General Consell de Mallorca comprà als dominics una torre situada a sa part alta de s'actual Carrer del Conqueridor, ben a prop des futur Ajuntament. Allà s'hi instal·laren un rellotge mecànic i una campana de gran pes. Sa torre rebé un nom que descrivia sense ambigüitats sa seva funció: Torre de les Hores.

Per a sa Palma de finals de l'edat mitjana, una instal·lació com aquesta era molt més que un còmode mesurador des temps. en Figuera formava part des primers rellotges de torre d'Espanya. Es toc de sa campana convertia es temps en un senyal públic. Estructurava sa jornada per damunt teulades, carrers i places, i es podia sentir independentment que qualcú pogués veure o no s'esfera.

Sa campana original pesava 1.880 quilograms. La fabricà Pere Joan Higuera, un argenter des qual es nom passà a denominar es conjunt. Sa designació en Figuera, emprada encara avui, no fa referència, per tant, simplement a un lloc o a una figuera. Conserva, d'una manera lleugerament modificada, es nom de s'artesà que creà sa primera campana.

Hores segons es curs des sol

Sa manera original de comptar es temps resulta especialment reveladora. Es rellotge medieval no seguia es sistema continu de 24 hores que avui es considera evident. En canvi, funcionava amb dos cicles orientats segons es curs des sol. Es primer començava amb sa sortida des sol i es segon, amb sa posta. Una hora després de sortir es sol sonava sa primera hora; després de sa posta, es recompte començava de bell nou.

Es toc de sa campana no assenyalava, per tant, una hora moderna que es mantingués invariable durant tot l'any. Traduïa es canvi entre dia i nit en un ordre audible. Precisament aquesta diferència fa que en Figuera sigui interessant des punt de vista de sa història cultural: es rellotge recorda que fins i tot una cosa tan quotidiana en aparença com sa divisió de sa jornada és fruit d'una evolució històrica.

Qui avui mira sa façana de s'Ajuntament no veu, per tant, només un precursor des rellotges públics moderns. en Figuera representa una concepció des temps més vinculada a sa llum i a sa foscor. Es començament des dia no es determinava únicament mitjançant xifres abstractes, sinó per sa sortida real des sol damunt sa ciutat.

Nova fosa i tempesta

A començaments des 17. segle, sa primera campana estava deteriorada i plena d'esquerdes. Joan Cardell la tornà a fondre el 1680. Sa campana resultant és s'actual en Figuera; amb 1.843 quilograms, continuà essent un instrument extraordinàriament pesant. Una inscripció llatina situada a sa part inferior de sa campana conté invocacions religioses, entre les quals hi ha referències a Crist, es lleó de sa tribu de Judà, Maria i santa Anna.

S'antiga Torre de les Hores, tanmateix, no es conservà de manera permanent. Un tornado la danyà tan greument que fou enderrocada. Es rellotge i sa campana es traslladaren el 1848 a s'Ajuntament de sa Plaça de Cort. Aquest canvi d'ubicació explica per què un mesurador des temps medieval forma avui part d'un edifici que no ocupava es seu emplaçament original.

L'any 1863, es rellotge fou substituït una altra vegada. Es mecanisme nou procedia des fabricant francès Collin i sonà per primera vegada amb motiu de s'aniversari de sa reina espanyola Isabel II. Així, sa instal·lació actual uneix diverses capes històriques: s'origen en es 14. segle, sa campana tornada a fondre en es 17. segle, es trasllat en es 19. segle i es mecanisme des rellotge, que també data des 19. segle.

Què hi ha per veure

Es rellotge a sa façana de s'Ajuntament

Sa mirada principal s'ha de dirigir primer cap amunt. en Figuera es troba a sa façana de s'Ajuntament de Palma i es pot contemplar des de s'espai obert de sa Plaça de Cort. Tot i això, es conjunt no s'ha de confondre amb tot s'Ajuntament: es lloc d'interès històric és sa combinació des rellotge i sa campana, que començà sa seva història molt abans que fossin instal·lats en aquest edifici.

Des de sa distància, es rellotge apareix com una part de s'arquitectura de s'Ajuntament. Només coneixent-ne sa ubicació anterior es fa visible sa ruptura que sa història de sa ciutat hi ha deixat. Allò que avui sembla pertànyer inseparablement a sa Plaça de Cort va estar durant segles damunt sa Torre de les Hores, a sa Carrer del Conqueridor. Contemplar sa façana és, per tant, contemplar també un trasllat històric.

S'esfera es pot interpretar com sa capa visible més recent d'una tradició molt més antiga. Es sistema actual es remunta as mecanisme francès instal·lat el 1863; en canvi, sa mesura pública des temps es remunta fins a l'edat mitjana. Precisament aquesta superposició temporal fa que s'objecte sigui més interessant que un rellotge que hagués romàs inalterat en es seu emplaçament original.

Sa campana en Figuera

Qui dona realment nom as conjunt no és es mecanisme des rellotge, sinó sa campana. Du es nom derivat de s'argenter Pere Joan Higuera i el transmeté a tot es conjunt des rellotge. Aquesta relació es pot malinterpretar fàcilment quan s'hi passa per davant, perquè en es llenguatge actual sovint es mateix rellotge rep es nom d'en Figuera.

Sa campana actual sorgí de sa nova fosa feta per Joan Cardell l'any 1680. Es seu pes de 1.843 quilograms permet imaginar sa dificultat tècnica que representaren sa fabricació, sa suspensió i es posterior transport fins a s'Ajuntament. Com a instrument històric, no fou creada per contemplar-la de prop, sinó per tenir abast acústic: sa seva funció consistia a fer audible es temps per tot s'espai urbà.

A sa part inferior hi ha una extensa inscripció llatina. No és una indicació neutra des fabricant, sinó que relaciona sa campana amb s'imaginari religiós de sa seva època. Hi són invocats Crist, Maria, santa Anna i es lleó de sa tribu de Judà. Sa campana era, per tant, alhora una eina tècnica, un senyal públic i un objecte carregat de significat.

Sa Plaça de Cort com a ubicació

Sa Plaça de Cort forma part de sa percepció d'en Figuera. Es rellotge i sa campana es troben a sa façana de s'Ajuntament.

Sa plaça també és sa clau per entendre'n sa funció original. Un rellotge públic havia de poder-se veure o sentir. en Figuera no era cap instrument privat de precisió dins un espai tancat, sinó que s'adreçava a sa ciutat com a comunitat. S'emplaçament actual a s'Ajuntament manté aquest caràcter públic, encara que sa importància tècnica i social des rellotges de torre hagi canviat de manera fonamental.

Qui inclogui sa Carrer del Conqueridor en es recorregut pes centre històric també podrà comprendre sa curta distància entre s'antiga Torre de les Hores i s'emplaçament actual. Es tornado expulsà es rellotge i sa campana de sa seva arquitectura original, però no des centre històric de Palma.

Diverses èpoques en un objecte

en Figuera s'entén millor no com una obra feta d'una sola peça, sinó com una estructura històrica. Des primer conjunt des 14. segle se'n conservà sa tradició d'anunciar públicament es temps. Sa campana, en sa seva forma actual, pertany as 17. segle, mentre que s'emplaçament a s'Ajuntament i es mecanisme des rellotge pertanyen as 19. segle.

Aquesta superposició també explica per què es lloc d'interès pot semblar exteriorment més discret del que faria pensar sa seva història. No hi ha cap recorregut per espais medievals ni es conserva sa Torre de les Hores. Allò essencial es troba en ses relacions entre s'artesà, sa campana, es còmput des temps, sa torre destruïda i sa nova façana de s'Ajuntament. Qui coneix aquestes connexions no veu a sa Plaça de Cort només un rellotge, sinó una memòria urbana transmesa durant segles.

Sa visita

Sa primera mirada des de sa plaça

en Figuera es troba a sa part superior de sa façana de s'Ajuntament. Es rellotge i sa campana estan situats per damunt s'espai públic.

en Figuera és més adequat per fer-hi una aturada històrica atenta que per dedicar-hi una visita individual llarga. No hi ha cap durada fixa documentada per as recorregut. Qui només vulgui fotografiar s'esfera acabarà aviat; qui vulgui comprendre sa història de ses antigues hores solars, ses foses de sa campana i es canvi d'ubicació romandrà molt més temps davant sa façana.

Amb llum de dia és més fàcil apreciar sa integració arquitectònica i es detalls de sa part superior de sa façana. No es pot indicar cap moment des dia que garanteixi poca afluència. S'avantatge d'aquest element exterior és que sa contemplació no depèn d'un recorregut guiat per espais interiors. Si hi ha molta activitat a sa plaça, sa visita es pot ajornar fàcilment fins a un altre moment des passeig pes centre històric.

Escoltar en lloc de només mirar

Històricament, en Figuera estava destinat sobretot a ser escoltat. Sa campana feia públiques ses hores. Per contemplar-lo, resulta útil un petit canvi de perspectiva: es nucli de sa instal·lació no era només s'esfera, sinó s'abast des toc de sa campana.

S'antic sistema de dos cicles orientats segons es curs des sol es pot imaginar especialment bé en es mateix lloc. Es recompte començava després de sa sortida des sol i tornava a començar després de sa posta. Sa mirada actual a un rellotge públic d'aparença corrent condueix així a una pregunta poc habitual: com devia sonar sa mateixa plaça quan s'hora encara no s'indicava segons una graella moderna i contínua de sa jornada?

Es horaris d'obertura i ses condicions d'entrada actuals no estan registrats i s'han de comprovar abans de sa visita si es preveu accedir a s'Ajuntament. Per contextualitzar històricament en Figuera, però, ja és decisiva sa vista des de sa Plaça de Cort. Es lloc d'interès es descobreix a s'exterior de s'edifici; una visita interior no és imprescindible per comprendre'n sa posició i es paper dins s'espai urbà.

Una aturada breu amb preparació

Sense coneixements previs, en Figuera pot passar fàcilment desapercebut entre ses impressions més intenses des centre històric. Una preparació breu canvia considerablement s'experiència. Són útils sobretot tres idees: es nom pertany originàriament a sa campana, sa instal·lació va estar primer damunt una altra torre i es rellotge medieval comptava ses hores a partir de sa sortida i sa posta des sol.

Amb infants, se'n pot fer una petita activitat de recerca: on són es rellotge i sa campana, i per què tota sa ciutat havia de poder sentir-ne es toc? Precisament sa combinació d'un rellotge visible, una campana pesant i una manera de comptar es temps que avui sembla estranya pot oferir una introducció comprensible a sa història de sa ciutat.

Com arribar-hi

De s'aeroport a Palma

Des de s'aeroport de Palma, es trajecte va primer per sa Ma-19 fins a sa capital de s'illa. Fins a Palma hi ha 11 quilòmetres per carretera i es trajecte dura uns 20 minuts. Aquestes dades corresponen expressament as recorregut fins a Palma i no a una arribada directa davant en Figuera. Es darrer tram condueix as centre històric, fins a sa Plaça de Cort, i depèn des trànsit urbà i des punt de partida triat.

en Figuera no té cap accés independent de s'Ajuntament. Es punt de referència per orientar-se és sa Plaça de Cort. Es rellotge es troba a sa façana de s'Ajuntament i es contempla des de sa plaça.

Amb autobús fins as centre

Hi ha diverses aturades d'autobús al voltant des nucli històric. Es mateix nom de s'aturada Plaça de Cort ja condueix de manera especialment clara as lloc correcte; Plaça d’en Coll i Plaça del Mercat també són punts de partida adequats per fer a peu es darrer tram. Sa connexió més convenient en cada cas depèn des punt de partida a Palma.

Des de s'aturada, ja no s'ha de cercar com a referència una punta de torre visible des de ben lluny, sinó sa façana de s'Ajuntament a sa Plaça de Cort.

Es darrer tram a peu

S'accés a través des centre històric ja forma part de s'experiència de sa visita. Entre es carrers més estrets s'obre sa Plaça de Cort. Allà, en Figuera es troba a sa façana de s'Ajuntament.

Com a indicacions de destinació, Palma, Plaça de Cort i Ajuntament són inequívocs.

Pels voltants

Sa Plaça de Cort

en Figuera forma part d'aquells llocs d'interès en què sa ubicació i s'objecte gairebé no es poden separar. Sa Plaça de Cort no és només sa plaça davant es rellotge, sinó s'actual espai públic de ressonància. Aquí es pot comprendre per què una campana de gran pes tenia sentit per ordenar es temps urbà: es seu senyal no s'adreçava a visitants individuals d'un edifici, sinó a ses persones de sa ciutat.

Per això, s'estada no s'hauria de reduir a una fotografia ràpida de sa part superior de sa façana. Al mateix temps, es fa evident es paper de s'Ajuntament com a nou emplaçament representatiu després de s'enderrocament de sa Torre de les Hores danyada.

Es centre històric de Palma

Sa ubicació converteix en Figuera en una part adequada d'un recorregut pes centre històric de Palma. Es mateix centre històric, sa zona de sa catedral i es Banys Àrabs es poden combinar temàticament bé amb sa visita. No cal fer desviacions llargues: sa simple comparació de diferents èpoques ja mostra quantes capes històriques conviuen ben a prop dins es centre.

És especialment recomanable combinar-ho amb sa Carrer del Conqueridor. A sa part alta hi havia s'antiga Torre de les Hores abans que es tornado la danyàs. Sa torre no s'ha conservat; tanmateix, es recorregut ajuda a comprendre es trasllat des rellotge i sa campana dins s'espai urbà. D'aquesta manera, una data abstracta es converteix en un canvi d'ubicació concret dins s'antiga Palma.

Qui visiti sa zona de sa catedral o es banys àrabs hi trobarà monuments més grans i espais accessibles. en Figuera hi aporta deliberadament un accent més petit. Es rellotge no parla d'un espai religiós o residencial tancat, sinó de s'organització de sa vida quotidiana: quan començava una hora, qui la podia sentir i com conservà sa ciutat es seu mesurador des temps després de perdre s'antiga torre?