Coves del Drach: ses coves del drac de Mallorca prop de Porto Cristo

Davall sa costa est de Mallorca s'obre un món de roca calcària, aigua i llum tènue. Ses Coves del Drach, prop de Porto Cristo, recorren un extens sistema de coves de degotís amb cambres situades fins a 25 metres davall sa superfície. Ses estalactites pengen des sostres, ses estalagmites creixen des de terra cap a elles i, entremig, un camí condicionat per a visitants travessa un paisatge que sa pluja infiltrada ha modelat durant molt de temps.

Es moment més famós espera as Lago Martel. En aquest llac subterrani s'ofereix un concert en directe durant cada visita regular. Sa música, sa foscor i es reflexos damunt s'aigua converteixen es recorregut per ses coves en una experiència curosament escenificada: menys expedició i més teatre natural subterrani.

Ses coves són adequades per a viatgers que vulguin conèixer es paisatge de Mallorca més enllà de ses platges i es miradors. Ses famílies també hi troben un programa ben organitzat i de durada assumible. En canvi, qui esperi una visita solitària, una exploració lliure o una activitat esportiva s'haurà equivocat de lloc: se segueix un itinerari il·luminat en grups establerts.

Per a s'excursió no només s'ha de preveure es temps que es passa davall terra. Des de s'aparcament encara hi ha un camí fins a s'entrada de ses coves, i s'accés està vinculat a una franja horària reservada. Després, Porto Cristo és una bona opció per fer una pausa as port o a sa platja.

Història i importància

Molt abans que ses Coves del Drach es convertissin en una de ses atraccions més conegudes de Mallorca, ses seves entrades i es seus espais subterranis ja eren coneguts per sa gent de sa zona. Sa crònica des gestors situa sa primera possible menció escrita l'any 1338: ses coves haurien estat esmentades en un missatge des governador de s'illa Roger de Rovenach as batle de Manacor. Com que s'atribució no és inequívoca, aquest document marca més aviat es començament de sa història documentada que no una descoberta pròpiament dita.

Es nom Drach

Es nom, relacionat en català amb es drac, apareix l'any 1632 a sa història des Regne de Mallorca de Dameto. Més endavant, cartògrafs, historiadors i escriptors de viatges inclogueren ses coves en ses seves descripcions de s'illa. Entre ells hi havia Kardinal Despuig, amb es seu mapa de Mallorca, i autors que varen recórrer s'interior de s'illa, aleshores encara poc condicionat. Així, ses Coves del Drach ja formaven part de s'imaginari cultural de Mallorca abans que en començàs una cartografia sistemàtica.

Es nom des drac encaixa amb s'antiga percepció de ses coves com a espais misteriosos i de difícil accés. Sa ruta actual, però, té poc a veure amb una fosca cova de llegenda: sa il·luminació i es camins permeten veure bé ses formacions, mentre que sa denominació històrica s'ha conservat.

Friedrich Will i es primer plànol

L'any 1880, s'oficial i entomòleg alemany Friedrich Will va dibuixar es primer plànol conegut de ses Coves del Drach. Havia arribat a Mallorca convidat per Erzherzog Ludwig Salvator. Erzherzog Ludwig Salvator s'interessava intensament per ses Illes Balears i donava suport a treballs científics i d'estudi des territori. Es plànol de Will va convertir per primera vegada s'indret conegut de ses coves en un espai cartografiable i hi va registrar, entre d'altres, sa Cova Blanca i sa Cova Negra.

Pocs anys després, s'artista i escriptor de viatges francès Gaston Vuillier va contribuir a donar a conèixer ses coves més enllà de Mallorca. Les va visitar l'any 1888 i l'any següent va publicar una descripció detallada des seu viatge per ses Illes Balears. Sa seva relació amb Édouard-Alfred Martel va ser important per a ses exploracions posteriors.

Édouard-Alfred Martel i s'espeleologia moderna

Es setembre de 1896, s'espeleòleg francès Édouard-Alfred Martel va arribar a Mallorca. Martel és considerat un des fundadors de s'espeleologia moderna. Juntament amb Louis Armand, va explorar ses Coves del Drach sota sa protecció i amb es suport d'Erzherzog Ludwig Salvator. Es Lago Martel és es gran llac subterrani que avui constitueix es punt culminant de sa dramatúrgia de sa visita.

Ses coves des drac també varen aparèixer a sa literatura. Jules Verne les va esmentar a sa seva obra «Clovis Dardentor» i hi va recollir es relats que ja circulaven sobre llacs, formacions de degotís i espais amb noms fantàstics. Durant es segle 20 s'hi varen instal·lar camins i il·luminació elèctrica; avui, es conjunt combina monument natural i una activitat escenificada per as públic.

Què s'hi pot veure

Ses dimensions ja expliquen per què ses Coves del Drach no semblen una sola gruta. Es complex condicionat s'estén gairebé 1.200 metres en direcció horitzontal i arriba, as punt més profund, fins a 25 metres davall sa superfície terrestre. Diverses zones de ses coves s'enllacen entre si. Durant es recorregut canvien contínuament s'alçada des espais, ses perspectives i sa densitat de ses formacions de degotís, fins que as Lago Martel s'obre una extensa superfície d'aigua.

Cova Negra

Sa Cova Negra forma part de ses zones des sistema que es varen cartografiar més prest. Avui, sa il·luminació elèctrica revela contorns que quedarien amagats dins sa foscor natural: sortints, formes des sostre i formacions de degotís emergeixen de ses ombres, mentre que ses parts més profundes continuen fosques.

Precisament en aquests trams es fa evident fins a quin punt sa llum transforma s'efecte d'una cova visitable. Algunes formacions queden ressaltades i d'altres desapareixen as fons. Per això, sa il·luminació no és només una ajuda per orientar-se, sinó també una part de s'escenificació actual.

Cova Blanca

Sa Cova Blanca també ja figurava as primer plànol de Friedrich Will. As sostres i as sòls es poden distingir bé ses dues direccions clàssiques de creixement: ses estalactites pengen i ses estalagmites creixen des de baix. Quan unes i altres s'arriben a unir al cap de molt de temps, es formen estructures semblants a columnes.

Aquestes formes són es resultat de s'aigua que s'infiltra a través des substrat calcari. Durant aquest procés dissol minerals i es torna a dipositar dins sa cova. Ses roques carbonatades subjacents es varen formar durant es Miocè superior i tenen diversos milions d'anys. Ses formacions de degotís visibles, en canvi, continuen creixent mentre hi arribi aigua carregada de minerals.

Cova de Lluís Salvador

Sa Cova de Lluís Salvador és una de ses zones amb nom propi des sistema de coves. S'interès d'Erzherzog Ludwig Salvator per ses Illes Balears i es seu suport as investigadors varen tenir un paper important en s'exploració científica de ses coves.

Per as visitants, sa denominació històrica sol quedar en segon pla davant sa impressió immediata. Formes que recorden cortines, columnes o cascades petrificades s'aixequen ben juntes. Aquestes comparacions ajuden sa mirada, però no es tracta d'escultures artificials: totes ses formes bàsiques varen ser creades per s'aigua i es dipòsits de calç.

Cova dels Francesos

Sa Cova dels Francesos és una altra zona des complex. Édouard-Alfred Martel i Louis Armand varen estar vinculats a s'exploració des sistema de coves.

En aquesta part des sistema s'entén per què ses Coves del Drach no es consideren cambres aïllades, sinó un paisatge subterrani interconnectat. Es passos condueixen de trams més estrets a espais més grans; es camps de formacions de degotís emmarquen sa vista i sa il·luminació artificial dirigeix sa mirada cap a estructures seleccionades.

Lago Martel

As Lago Martel, s'escenari canvia. En lloc de formes rocoses densament superposades, ara és s'aigua sa que domina s'espai. Es llac subterrani fa aproximadament 115 metres de llarg i és considerat un des grans llacs de cova d'aquest tipus. Segons sa profunditat i sa il·luminació, s'aigua presenta colors diferents; sa superfície tranquil·la reflecteix es contorns de sa cova i es punts de llum.

Aquí té lloc es concert en directe inclòs en sa visita regular. Sa música no sona com a ambientació de fons durant es recorregut, sinó que constitueix una part pròpia des programa devora es llac. Sa foscor i sa llum damunt s'aigua concentren s'atenció en aquest moment.

Després des concert, es Lago Martel es pot travessar amb barca; com a alternativa, sa visita continua a peu. Es trajecte amb barca és curt i no constitueix una excursió independent per ses coves. Es seu encant rau en es canvi de perspectiva: durant un instant, sa superfície de s'aigua es converteix en es mateix camí a través de s'espai subterrani.

Sa visita

Es recorregut segueix un desenvolupament fix. S'entra en grups, però sa visita en si no és guiada. Per tant, no hi ha cap guia que s'aturi davant cada formació o respongui preguntes. En canvi, es grup avança pes camí establert a través des espais il·luminats fins as Lago Martel, on comença es concert. Després es pot triar entre es curt trajecte amb barca i es camí a peu.

Temps necessari i accés

Sa visita pròpiament dita dura aproximadament una hora. A això s'hi han d'afegir es camí des de s'aparcament fins a s'entrada i un marge raonable abans de s'hora reservada. Es gestor recomana arribar uns 15 minuts abans de s'inici; s'entrada de ses coves és a uns 200 metres de s'aparcament. Qui combini sa visita amb Porto Cristo no hauria de reservar en es seu programa només s'hora passada davall terra.

Ses entrades s'organitzen per franges horàries. Abans de s'excursió convé consultar es preus i es horaris d'obertura actuals, ja que es poden adaptar segons sa temporada. Ses entrades adquirides per internet estan vinculades a sa franja horària seleccionada i es poden mostrar amb es telèfon mòbil. Sa venda anticipada és especialment útil es dies de més demanda per assegurar s'hora de visita desitjada.

Afluència i moment des dia

Ses Coves del Drach són una de ses destinacions d'excursió més conegudes de s'est de Mallorca. Per això, durant sa temporada alta es grups poden ser nombrosos. Qui vulgui visitar ses coves amb sa menor afluència possible hauria de triar, si pot, sa primera hora disponible des dia. Ses franges posteriors, en canvi, es poden combinar bé amb una estada prèvia as port o a sa platja de Porto Cristo.

Tot i així, ningú recorrerà completament tot sol s'itinerari regular. Es funcionament està pensat expressament per a grups i, com a molt tard as Lago Martel, es visitants es reuneixen per escoltar es concert. Sa calma no neix tant de sa buidor com des canvi compartit des moviment as silenci.

Concert i final

Totes ses visites regulars segueixen es mateix programa bàsic i inclouen es concert en directe. Per tant, no és necessari cercar una visita especial amb concert. Es trajecte amb barca pes Lago Martel també forma part des recorregut com a alternativa as camí a peu.

Com que ses barques només cobreixen un tram limitat, es trajecte no s'ha de confondre amb una llarga excursió subterrània amb barca. Es recorregut pes sistema de coves continua essent es centre de sa visita. Després des llac, sa ruta condueix cap a sa sortida i de nou a sa zona de visitants de sa superfície.

Com arribar-hi i aparcament

Ses Coves del Drach són prop de Porto Cristo, a sa costa est de Mallorca. Ses distàncies per carretera i es temps de trajecte indicats fan referència as viatge fins a Porto Cristo, no exactament fins a s'entrada de ses coves. Dins es nucli s'ha de seguir sa senyalització local cap as recinte; es darrer tram surt de sa zona urbana i arriba a s'aparcament de visitants de ses coves.

Des de s'aeroport de Palma

Des de s'aeroport de Palma hi ha 67 quilòmetres per carretera fins a Porto Cristo. Es trajecte dura uns 58 minuts i passa per sa Ma-15 i després per sa Ma-4020. Es trànsit a s'entorn de Palma, es passos per nuclis urbans i sa recerca d'aparcament poden allargar es temps real de viatge. Per a una entrada reservada a una hora fixa, convé afegir un marge as temps estrictament necessari per conduir.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma, sa ruta també passa per sa Ma-15 i sa Ma-4020. Fins a Porto Cristo hi ha 69 quilòmetres per carretera; es trajecte dura uns 65 minuts. Després queda es curt tram local fins as recinte de ses coves. Sa ruta travessa s'illa en gran part d'oest a est i és més directa que un trajecte seguint sa costa.

Aparcament i transport públic

As recinte hi ha un gran aparcament gratuït per a cotxes, taxis, autocars, motocicletes i bicicletes. No s'hi permet pernoctar ni deixar-hi vehicles durant sa nit, perquè es recinte es tanca. Es objectes de valor no s'han de deixar dins es vehicle. Des de s'aparcament encara s'han de recórrer uns 200 metres fins a s'entrada; aquest camí s'ha d'incloure en sa planificació des temps abans de s'accés.

S'atracció també és accessible amb transport públic. Hi ha una aturada d'autobús directament as recinte i també una parada de taxis. D'aquesta manera no és necessari fer un llarg trajecte a peu des des centre de Porto Cristo. Tot i així, sa connexió s'ha de triar d'acord amb sa franja horària reservada, perquè s'accés està vinculat a s'hora de visita indicada.

Pels voltants

Després de sa foscor de ses coves, Porto Cristo sembla especialment lluminós i obert. Es nucli costaner pertany as municipi de Manacor i es va desenvolupar al voltant d'una badia protegida amb port. Per a una visita a ses Coves del Drach és més que un punt d'orientació: aquí es poden combinar s'atracció subterrània, un passeig devora s'aigua i una pausa sense haver de fer un altre trajecte llarg.

Port de Porto Cristo

As port hi ha embarcacions d'esbarjo al costat de barques més petites i de caràcter tradicional. Es passeig marítim és adequat per continuar tranquil·lament després de sa visita a ses coves, subjecta a un horari fix. Mentre que davall terra es camins i sa llum determinen es desenvolupament, aquí sa vista s'obre damunt sa badia. Es cafès i es restaurants converteixen es port en una aturada pràctica abans d'una visita posterior o després des recorregut.

Porto Cristo té activitat turística, però ha mantingut ses proporcions d'un nucli costaner manejable. Qui només hi arriba per ses coves i parteix tot d'una veu ben poc des seu context paisatgístic: es sistema de coves es troba immediatament devora aquella costa est, sa roca calcària i s'aigua de sa qual varen participar durant molt de temps en sa seva formació.

Platja de Porto Cristo

Sa Platja de Porto Cristo és dins sa badia protegida des nucli. És una bona opció si es vol combinar sa visita a ses coves amb temps devora la mar sense haver de fer cap altre trajecte. Amb una franja horària posterior, sa platja pot ocupar es matí; després d'una visita primerenca, és una aturada evident per a sa resta des dia.

Es contrast és atractiu: primer s'atmosfera constant i tènue de davall terra; després, arena, llum natural i s'aigua des port. Durant sa temporada alta, però, també s'ha de comptar amb una afluència considerable a sa platja urbana.

Torre dels Falcons i sa costa

Com a altra activitat breu es pot incloure sa Torre dels Falcons, una torre històrica de vigilància costanera prop de Porto Cristo. Representa una cara ben diferent de sa història local respecte de ses coves: a dalt, sa vista extensa damunt la mar; a baix, es sistema calcari modelat per s'aigua. Per a una excursió combinada, basta preveure sa torre com una aturada panoràmica; ses Coves del Drach continuen essent es centre des dia subjecte a un horari.

Qui vulgui continuar per sa costa est trobarà més platges i cales prop de Porto Cristo. Tot i així, és convenient no sobrecarregar es programa. S'hora fixa d'entrada a ses coves, es trajecte i una pausa as nucli ja formen una mitja jornada ben completa.