Coves dels Hams – Coves de concrecions a s’est de Mallorca

Ses Coves dels Hams menen cap a un món on s’aigua i sa pedra calcària dicten ses formes. Ses estalactites pengen des sòtil com cortines de pedra, ses estalagmites creixen cap a elles i, entremig, apareixen aquelles formacions peculiars i corbades a ses quals ses coves deuen es nom. «Hams» significa hams de pescar en es català de Mallorca, una denominació ben encertada per a ses puntes fines i corbades de s’interior.

Sa cova visitable està situada a s’est de Mallorca, prop de Porto Cristo, i pertany a sa zona de Cala Anguila-Cala Mendia. Es recorregut combina història natural amb imatges escenificades deliberadament: després d’un jardí obert ve sa cova Blava, amb una projecció sobre es passat de Mallorca; a continuació, es recorren ses dotze galeries de sa cova Clàssica fins as llac subterrani «Mar de Venecia». Allà, un espectacle de música i llum posa un accent clarament diferent des silenciosos espais de concrecions anteriors.

Sa visita val especialment sa pena per a viatgers que no vulguin descobrir es paisatge de Mallorca només a sa costa. Sa cova mostra sa gran varietat de formes que ha adquirit sa pedra calcària davall s’illa, però no es limita a una visita purament geològica. Es cinema, sa il·luminació de colors i sa música formen part expressament des concepte. Qui esperi una cova completament natural i amb una il·luminació molt tènue ho ha de tenir en compte; qui apreciï ses escenificacions il·lustratives hi trobarà un recorregut variat.

Es recinte també és interessant per a famílies, perquè hi ha diverses estacions molt diferents una darrere s’altra. Sa visita no ocupa tot es dia i es pot combinar bé amb Porto Cristo o amb una de ses cales de Cala Anguila i Cala Mendia. Tot i això, convé reservar-hi prou temps: ses visites segueixen franges horàries fixes, i es recorregut per escales i per un terra de cova humit no es pot accelerar a voluntat.

Història i importància

No va ser una expedició espeleològica sistemàtica, sinó sa recerca d’una roca valuosa, allò que va dur as descobriment. Pedro Caldentey Santandreu cercava ònix per sa zona quan, es 2 de març de 1905, va trobar ses Coves dels Hams. Dins ses cavitats obscures no només hi va descobrir concrecions imponents, sinó també aquelles formacions inusualment corbades que recorden hams de pescar. D’aquesta observació en va sorgir es nom que encara s’empra avui.

Pedro Caldentey i es descobriment

Caldentey va veure ben prest que sa cova podia ser més que una troballa geològica casual. Per poder-la visitar, però, primer calia resoldre un problema fonamental: davall terra no hi havia llum elèctrica. Només uns quants anys després des descobriment, va produir ell mateix electricitat per a sa il·luminació mitjançant un molí d’aigua, una dinamo i un estany. Era un fet remarcable, perquè sa propera localitat de Porto Cristo encara no disposava de subministrament elèctric en aquella època. Mentre es poble vora la mar havia de passar sense llum elèctrica després de fer-se fosc, davall terra ja s’il·luminaven ses primeres formacions habilitades per a ses visites.

Aquesta primera adequació tècnica va marcar de manera duradora es caràcter de ses Coves dels Hams. Des des començament, sa il·luminació hi va servir per fer possible sa visita. Més endavant, es concepte es va continuar desenvolupant; avui es recinte també fa servir projeccions, colors i música. Per això, es camí que va de s’electricitat produïda pel mateix Caldentey fins a sa moderna cova visitable es pot entendre com una part de sa seva història.

D’espai natural a cova visitable

Ses cavitats són molt més antigues que es seu ús turístic. S’aigua corrent va modelar es sistema de coves dins sa pedra calcària durant un període d’uns deu milions d’anys. Ses gotes carregades de minerals varen dipositar calcària capa rere capa: as sòtils en forma d’estalactites, en terra en forma d’estalagmites i, allà on unes i altres varen créixer fins a unir-se, en forma de columnes. Altres dipòsits varen formar cortines primes o puntes corbades.

Després des descobriment, es sistema es va fer accessible progressivament per as visitants. Avui s’experiència no consisteix en una única sala, sinó en tres àrees clarament diferenciades: sa cova Rodona, sa cova Blava i sa cova Clàssica. Especialment sa cova Blava, existent des de 2015, mostra que es recinte continua canviant. Amplia sa simple contemplació de ses concrecions amb una aproximació cinematogràfica a sa història de Mallorca i des seus primers habitants.

Sa importància de ses Coves dels Hams rau, per tant, tant en ses seves formes geològiques com en sa seva llarga història com a cova visitable. Sa il·luminació tècnica va fer accessible s’espai natural subterrani per a ses visites. Encara avui, sa visita segueix aquesta idea bàsica: sa natura no només es mostra, sinó que es fa llegible mitjançant sa llum, sa narració i sa música.

Què hi ha per veure

Sa impressió més intensa neix des canvi entre es espais. Primer, sa llum des dia entra dins una zona oberta i enjardinada; poc després, sa llum blava i ses projeccions determinen sa percepció. Només llavors es desplega sa cova Clàssica, amb ses seves galeries, columnes de concrecions i ses aigües obscures des «Mar de Venecia». Qui hi mira amb atenció no només hi distingeix formacions grosses. Són precisament ses puntes fines en forma d’ham que expliquen per què aquesta cova té un nom tan poc habitual.

Sa cova Rodona

Sa cova Rodona és un espai obert i constitueix una transició suau entre sa superfície i es recinte subterrani. A diferència de ses zones més profundes, aquí hi entra llum natural. Es jardí actual aprofita aquesta llum per mantenir una vegetació exuberant; a més, hi viuen lliurement diverses espècies d’ocells autòctones de Mallorca. Després des pàrquing, s’entrada i es moviment de visitants, aquesta zona verda sembla un petit cosmos propi.

Sa cova Rodona també fa visible que un sistema de coves no ha d’estar format pertot per passadissos estrets i completament obscurs. Allà on es sòtil és obert, sa roca, ses plantes i es cel entren en contacte directe. Sa llum canvia amb es transcurs des dia i ressalta superfícies diferents de ses que destaca sa il·luminació artificial de s’interior. Es jardí es diferencia així clarament de ses estacions següents.

Sa cova Blava

A sa cova Blava, és s’escenificació que guia sa visita. Es documental «Descobrir es passat» està dedicat a sa història de Mallorca i as primers habitants de s’illa. Ses projeccions superposen imatges i colors damunt ses superfícies rocoses, de manera que sa mateixa paret natural es converteix en pantalla. Sa cova forma part de s’experiència de sa visita des de 2015.

Aquest tram dirigeix sa mirada més enllà des simple món de formes de ses concrecions. Situa sa cova dins sa història més llarga de s’illa i, alhora, prepara per a sa part des recorregut de caràcter més geològic. Sa llum blava transforma s’efecte espacial: es sortints destaquen amb nitidesa, ses cavitats desapareixen dins s’ombra i ses formes rocoses conegudes semblen, per un moment, gairebé immaterials.

Tanmateix, sa cova Blava no s’ha de confondre amb un museu de ciències naturals. Es seu eix principal és una narració audiovisual. Qui vulgui veure sobretot es colors de sa roca sense alteracions, aquí els percebrà amb menys claredat; qui valori ses projeccions com a introducció obtindrà una visió general fàcilment accessible des context històric i geològic.

Sa cova Clàssica

Sa cova Clàssica constitueix es cor des recinte. Està formada per dotze galeries on s’alternen estalactites, estalagmites, columnes i cortines minerals primes. Algunes formacions semblen massisses i visualment sostenen es sòtil; d’altres són delicades. Entremig apareixen ses formacions en forma d’ham que donen nom a ses coves, amb puntes que no creixen simplement en vertical cap avall, sinó que es corben de manera sorprenent.

Es recorregut viu des canvis de perspectiva. Darrere una columna s’obre una altra cambra; en un altre punt, ses concrecions es concentren fins a formar una paret gairebé tancada. Sa llum artificial ressegueix determinades arestes i separa es primer pla de sa profunditat. Això fa que sa cova sembli més gran en alguns punts i més estreta i concentrada en d’altres. Val sa pena no mirar només ses columnes més grosses, sinó també es dipòsits prims de ses voltes i des marges rocosos.

Ses concrecions són es resultat d’un procés lent de deposició. En travessar sa pedra calcària, s’aigua incorpora minerals i en torna a alliberar una part quan entra dins una cavitat. Ses formes que es poden veure avui creixen a partir d’innombrables dipòsits. Sa cova Clàssica transmet aquest procés d’una manera més clara que qualsevol plafó informatiu: damunt es caps pengen ses estalactites, davall s’aixequen ses estalagmites i, entremig, ses columnes que han crescut fins a unir-se mostren com ses dues direccions de creixement poden arribar a trobar-se.

Mar de Venecia

As llac subterrani «Mar de Venecia», sa mar de Venècia, s’ambient torna a canviar. Sa superfície obscura de s’aigua reflecteix sa llum i sa roca, mentre un espectacle musical omple acústicament s’espai. Sa il·luminació i es so estan adaptats as decorat de sa cova; es reflexos damunt es llac semblen duplicar alguns contorns i fan desaparèixer es límit entre sa roca i s’aigua.

Aquesta representació és un des elements més coneguts de sa visita. No és un punt silenciós d’observació geològica, sinó un clímax deliberadament teatral. S’eco de sa música, ses concrecions il·luminades i es llac subterrani creen una imatge de conjunt clarament diferent de sa cova Blava: allà, ses projeccions narren una història; aquí, es protagonistes són s’espai, s’aigua, sa llum i es so.

Precisament aquest contrast ajuda a entendre ses Coves dels Hams. Es recinte presenta una cova de concrecions autèntica, però no renuncia a elements moderns d’exhibició i entreteniment. S’atractiu rau en sa convivència: dipòsits formats fa milions d’anys es troben amb una escenificació que ha anat canviant tècnicament des de ses primeres làmpades elèctriques de Pedro Caldentey.

Sa visita

Es recorregut no pot començar a qualsevol hora segons ses preferències de cadascú. Durant es dies d’obertura, ses visites guiades comencen a cada hora en punt, de manera que una franja horària fixa determina es desenvolupament. És recomanable reservar amb antelació, especialment si sa visita a ses coves forma part d’una excursió d’un dia planificada amb poc marge. Qui arribi poc després que hagi començat un torn pot haver d’esperar sa visita següent.

Franges horàries i planificació des dia

Ses Coves dels Hams obren de dimecres a diumenge de 10 a 17 h; es dilluns i es dimarts romanen tancades. S’entrada és de pagament, però no consta cap preu fiable i convé comprovar-ne s’import actual abans de sa visita. Això mateix és aplicable, sobretot es dies festius o quan hi ha canvis estacionals, a sa disponibilitat real de cada franja horària.

Sa majoria de ses visites duren aproximadament entre una i dues hores. Aquest marge s’explica per sa combinació des recorregut guiat, ses seqüències de pel·lícula, s’espectacle musical i es trajectes entre ses diferents zones. No és un lloc d’interès per passar-hi tot es dia, però una aturada calculada amb massa poc temps tampoc no s’ajusta as desenvolupament de sa visita. A més des temps dins ses coves, convé preveure un marge per a sa inscripció, s’accés i una possible estada as jardí.

Afluència i millor moment per a sa visita

A mitjan matí, es torns més sol·licitats poden resultar menys tranquils. Qui vulgui contemplar ses concrecions sense tenir un grup molt a prop pot triar, si és possible, una franja primerenca pròxima a s’obertura o una visita posterior que encara estigui disponible. Sa mida des grup reservat és més decisiva que una hora concreta. Reservar amb temps ofereix més opcions.

Sa puntualitat és més important en una visita organitzada cada hora que en un museu d’accés lliure. És recomanable no entrar as pàrquing just a s’hora en punt. Qui arriba una mica abans pot trobar s’entrada amb calma i no ha de recórrer escales o trams humits sota pressió temporal.

Caràcter des recorregut

Sa visita no és una passejada per ses coves completament silenciosa. A sa cova Rodona, es protagonistes són es jardí i sa llum natural; a sa cova Blava, un documental amb projeccions; i a sa cova Clàssica, ses formacions naturals. As «Mar de Venecia» hi ha un espectacle de música i llum. Aquesta successió fa que es recorregut sigui variat, però també implica que es elements audiovisuals hi ocupen un lloc fix.

Està permès fer fotografies dins es recinte. Tot i això, és important respectar es altres visitants, especialment quan un grup s’atura a punts més estrets o quan comença una projecció. Qui faci fotografies també hauria de dedicar una estona a contemplar ses formes sense mirar sa pantalla: es hams fins, ses cortines de cristall i es reflexos damunt s’aigua sovint només es revelen quan es ulls s’han adaptat a cada tipus de llum.

Com arribar-hi i aparcament

Poc abans de Porto Cristo, sa Ma-4020 assenyala es camí cap as món subterrani. Ses Coves dels Hams estan situades en aquesta connexió entre Manacor i sa costa est, i estan senyalitzades a ses proximitats. Ses distàncies i es temps de conducció indicats duen primer a Cala Anguila-Cala Mendia; per fer es darrer tram fins as recinte de ses coves, s’ha de seguir sa senyalització local en direcció a Porto Cristo i Coves dels Hams.

Amb cotxe des de Palma i s’aeroport

Des de s’aeroport de Palma hi ha 63 quilòmetres per carretera fins a Cala Anguila-Cala Mendia. Es trajecte dura uns 55 minuts i passa per sa Ma-15 i, després, per sa Ma-4020. Des des centre de Palma, sa distància per carretera és de 66 quilòmetres; convé preveure-hi uns 61 minuts. Aquesta ruta també transcorre per sa Ma-15 i sa Ma-4020.

Totes dues indicacions acaben expressament a Cala Anguila-Cala Mendia, no directament a s’entrada de ses coves. Des d’allà, s’ha de continuar per sa xarxa viària local fins as recinte senyalitzat prop de Porto Cristo. Sa Ma-4020 és sa referència decisiva, perquè s’accés a ses Coves dels Hams es troba en aquesta carretera. En planificar es dia, convé afegir a sa durada estricta des trajecte un petit marge per as darrer tram i sa inscripció abans des torn reservat.

Aparcament a ses Coves dels Hams

Just devora es recinte hi ha un pàrquing gratuït. Des d’allà, s’accés du a ses zones per a visitants, amb taquilla, lavabos, bar i restaurant, a més d’una botiga de records. Es recinte també disposa d’una zona de pícnic. Aquests serveis estan situats fora des recorregut pròpiament dit i són especialment útils abans de s’accés o després de tornar a sa superfície.

Amb autobús

Sa parada més propera es diu «Dinosaurland - Coves Hams» i té es codi 33046. Està situada just devora es recinte i, per tant, és s’opció més pràctica. Altres parades de sa zona són «Mestral 1», amb es codi 33078; «Mestral 2», amb 33079; i «Coves del Drac 2», amb 33017.

Des de Palma, sa línia TIB 401 passa per sa parada «Dinosaurland - Coves Hams». Com a alternativa, es pot anar amb tren fins a Manacor i continuar amb autobús, però aquesta opció requereix un transbord. Com que es horaris poden canviar segons sa temporada i s’accés a ses coves està vinculat a franges horàries, convé coordinar s’arribada de s’autobús i s’inici reservat amb prou marge.

Pels voltants

Després de sa llum esmorteïda de ses coves, es blau de sa costa est sembla especialment nítid. Cala Anguila-Cala Mendia està caracteritzada per cales petites, costes rocoses baixes i urbanitzacions turístiques, i per això permet combinar sa visita a ses coves amb la mar. Ses Coves dels Hams estan situades més a prop de Porto Cristo; tanmateix, es valors d’accés indicats fan referència a Cala Anguila-Cala Mendia, des d’on es darrer tram transcorre per sa xarxa viària local.

Cala Anguila i Cala Mendia

Cala Anguila està situada entre dos promontoris rocosos i té una platja d’arena fina. Sa forma protegida de sa cala en fa una destinació evident per fer un bany després des recorregut per ses coves. Cala Mendia també ofereix arena i aigües generalment tranquil·les; durant sa temporada alta rep més visitants i pot ser més difícil trobar aparcament.

Es contrast és es principal argument per combinar-les. Davall terra, sa pedra calcària, sa llum artificial i s’eco determinen sa percepció; a sa costa, s’obren es cel i la mar. Com que sa visita a ses coves sol durar aproximadament entre una i dues hores, quan fa bon temps queda prou marge per anar a una de ses cales. S’ordre de ses visites depèn de sa franja horària reservada: abans d’una cita fixa a ses coves, es temps de platja no s’ha de calcular tan just que sa recerca d’aparcament i es canvi de roba provoquin estrès.

Porto Cristo

Porto Cristo és es principal punt de referència a ses proximitats immediates de ses Coves dels Hams. Sa localitat portuària és adequada per fer una passejada vora s’aigua o menjar abans o després de sa visita guiada. Des d’allà es recinte és ràpidament accessible per sa Ma-4020; es taxi i s’autobús també són opcions per as curt darrer tram.

A Porto Cristo també hi ha ses Coves del Drac. No s’han de confondre es dos recintes: ses Coves dels Hams tenen ses seves tres zones de visita pròpies, ses dotze galeries de sa cova Clàssica i es llac «Mar de Venecia». Qui vulgui veure totes dues coves es mateix dia haurà de coordinar amb cura es respectius horaris d’accés. Pel que fa as contingut, sol ser més atractiu dedicar prou atenció a una sola cova que encadenar dues visites guiades sota pressió temporal.

Dinosaurland

Just a ses proximitats, es mateix nom de sa parada d’autobús «Dinosaurland - Coves Hams» ja assenyala una altra atracció. Per a ses famílies, combinar totes dues destinacions pot resultar pràctic, perquè no cal fer un desplaçament llarg. S’ofereixen entrades combinades, però convé comprovar-ne amb antelació s’abast, sa disponibilitat i es preu actual.

Una excursió doble d’aquest tipus posa accents diferents de sa combinació amb una cala: sa cova mostra història geològica real i formacions minerals, mentre que Dinosaurland funciona com una atracció temàtica orientada a ses famílies. Qui després encara vulgui anar a la mar no hauria de planificar es dia amb massa poc marge; només per a ses Coves dels Hams, inclosos s’accés i es recorregut, és realista calcular aproximadament entre una i dues hores.