Creu dels Montcada – lloc de memòria prop de Galatzó

Sa Creu dels Montcada no és cap monument funerari, tot i que durant molt de temps va ser considerada com a tal. Es monument històric prop de Galatzó recorda Guillem II de Montcada i de Bearn, Ramon II de Tortosa i altres membres de sa família que varen morir durant sa batalla de Portopí. Sa tradició situava sa mort de Guillem exactament aquí.

Sa Creu dels Montcada és un monument silenciós, es significat del qual només es revela mitjançant sa connexió entre monument, paisatge i història. Precisament això fa interessant aquesta breu aturada: un punt discret a s'actual sud-oest de Mallorca condueix directament a s'època de sa conquesta de s'illa per Jaume I.

Sa ubicació es troba dins es terme municipal de Calvià, prop de s'accés a Palmanova i devora es Puig de Saragossa. Sa indicació del lloc és Galatzó; no s'ha de confondre amb es Puig de Galatzó ni amb sa finca homònima de sa Serra de Tramuntana. Aquí es tracta exclusivament des monument històric dels Montcada i de s'escenari tradicional situat prop de Portopí.

Es lloc resulta especialment interessant per a viatgers que no cerquen sa història de Mallorca només a esglésies, museus i carrerons de nuclis antics. Sa Creu fa visible com un esdeveniment militar de s'edat mitjana va quedar posteriorment arrelat dins es paisatge, amb una creu, una inauguració solemne i una tradició popular que va unir fets històrics i llegenda.

Història i significat

Sa batalla de Portopí

Es centre d'aquest record és sa batalla de Portopí durant sa campanya de Jaume I a Mallorca. Es relats medievals descriuen un enfrontament dur entre s'exèrcit cristià i es defensors musulmans de s'illa. Bernat Desclot explica com ses tropes es varen trobar a una carena i com va començar un combat ferotge. Un turó situat davant ells apareixia com un punt estratègic important: qui aconseguia dominar-lo obtenia un avantatge decisiu.

En aquest enfrontament varen morir diversos seguidors d'alt rang de Jaume I. Entre ells destaca especialment Guillem II de Montcada i de Bearn. Es monument també hi vincula Ramon II de Tortosa; sa tradició local va incloure igualment en sa commemoració un nebot i fills de sa família. Sa pèrdua no va afectar es rei només des punt de vista militar. Sa crònica de Jaume I fa que es seus acompanyants recordin expressament que, amb Guillem i altres homes destacats, havien caigut vassalls especialment fidels.

Es textos, per tant, no relaten una escaramussa secundària, sinó un moment traumàtic dins sa campanya de conquesta. De sa derrota militar d'alguns caps va sorgir alhora una crida a sa venjança i a continuar avançant. Qui es troba davant sa Creu dels Montcada contempla, per tant, un lloc de memòria d'una batalla amb conseqüències que van molt més enllà de sa història d'una sola família noble.

Guillem II de Montcada i Ramon II de Tortosa

Es nom des monument conserva sa memòria dels Montcada. Sa família formava part de s'elit dirigent de s'exèrcit, i precisament sa posició des seus membres caiguts explica per què sa seva mort va ser tractada amb tanta intensitat a ses grans cròniques medievals. Guillem de Montcada hi apareix com un seguidor pròxim i apreciat des rei. Sa seva mort es va convertir en un símbol des preu elevat de sa campanya.

Sa Creu és, per tant, més que un monument general dedicat a guerrers. Dirigeix sa mirada cap a persones recordades pel seu nom i cap a es vincles entre rei, noblesa i exèrcit. A ses cròniques, es dol no es relata de manera aïllada: es caiguts són presentats com a homes es servei dels quals havia de ser correspost continuant es combat. Es monument tradueix aquest record medieval en un senyal permanent d'una època posterior.

Construcció i inauguració

Es monument actual no és de s'edat mitjana. Va ser construït el 1886 i inaugurat el 1887 per Erzherzog Ludwig Salvator. Ses dues dades indiquen passes diferents: primer, sa instal·lació des monument i, després, sa seva entrega oficial com a lloc de memòria. Aquesta distinció explica per què de vegades s'esmenten anys diferents en relació amb sa Creu dels Montcada.

Amb sa creu, sa tradició local va obtenir un punt central fix i visible. Un esdeveniment que abans havia perviscut a cròniques i relats quedava ara marcat directament dins es paisatge. Erzherzog Ludwig Salvator va inaugurar es monument el 1887.

Tradició i constatació històrica

Segons sa creença popular, Guillem de Montcada va morir exactament allà on avui s'aixeca sa creu. També es creia que es senyors caiguts hi havien estat enterrats. Aquesta idea va convertir es lloc, dins sa percepció popular, gairebé en una sepultura. Històricament, però, això no és correcte: es Montcada varen ser enterrats en es monestir de Santes Creus.

Precisament aquesta contradicció forma part des significat de sa Creu. Es monument no assenyala cap lloc d'enterrament comprovat, sinó un indret tradicional de mort i commemoració. Es relat no perd valor per això; més aviat mostra com funciona espacialment sa memòria històrica. Ses persones vinculen un esdeveniment amb un punt concret, li donen un senyal visible i en continuen contant sa història, encara que alguns elements s'hagin de corregir més endavant.

Què s'hi pot veure

Sa Creu dels Montcada

Es centre de sa visita és sa mateixa creu. Està catalogada com a obra escultòrica i memorial, i va ser concebuda expressament per dur es nom de sa família. Es seu efecte neix d'aquest únic senyal col·locat dins es paisatge: aquí es vol recordar es Montcada caiguts a sa batalla de Portopí.

Val la pena contemplar primer es monument sense sa història funerària tan estesa. Sa Creu no assenyala cap cripta ni cap sepultura medieval documentada. És una arquitectura commemorativa de finals des segle 19 que remet a un esdeveniment molt més antic. Entre sa batalla i sa construcció hi ha segles de tradició oral i escrita. Precisament aquesta superposició temporal és sa característica més important des lloc.

Es nom català també forma part des missatge. «Creu» significa creu; «dels Montcada» identifica sa família a qui es dedica sa commemoració. A ses representacions en castellà també apareix sa denominació Cruz de los Montcada. Tots dos noms fan referència a es mateix monument de Calvià.

Es lloc tradicional de sa mort

Sa ubicació es va triar perquè sa tradició situava aquí sa mort de Guillem de Montcada. Això dona a s'entorn un paper que va més enllà d'un simple decorat. Es monument no havia de recordar sa batalla a qualsevol lloc, sinó a un indret que sa memòria local vinculava directament amb es seu moment més tràgic.

Per tant, durant sa visita es pot comprendre una distinció important: estan documentats es record des caiguts i es seu enterrament a Santes Creus; en canvi, sa ubicació exacta de sa mort devora sa creu pertany a sa tradició. Qui separa tots dos nivells no ha de triar entre «vertader» i «irrellevant». Es lloc parla alhora d'un esdeveniment medieval i de sa manera com ses generacions posteriors el varen entendre.

Es Puig de Saragossa

Devora es monument s'aixeca es Puig de Saragossa, amb una altura indicada de 160 metres. Es turó és especialment revelador per situar històricament es lloc, perquè sa crònica de Bernat Desclot destaca sa importància d'una elevació durant es combat. Això no significa que des de sa creu es pugui reconstruir sense cap dubte cada detall de sa batalla. Però sa topografia permet entendre per què ses posicions elevades tenen un paper tan important en es relats.

Per això, en lloc de dirigir sa mirada només cap a es monument, convé dedicar un moment a observar es terreny. Es turons, ses carenes i es passos no eren elements secundaris en es combats medievals. Determinaven quines tropes obtenien una bona visió i on es podia aturar un avanç. D'aquesta manera, sa creu es converteix en es punt de partida per llegir es paisatge: es text de ses cròniques i sa forma des terreny comencen a dialogar.

Es Pi dels Montcada

Fins fa uns anys, just devora es monument hi havia un gran pi conegut com a Pi dels Montcada. S'arbre estava tan estretament vinculat amb sa percepció des lloc que tenia un nom propi. No formava part des monument de pedra, però sí de sa seva imatge tradicional.

Avui aquest pi és important sobretot com a record. Qui coneix representacions antigues des lloc podria demanar-se per què hi falta aquell element arbori tan familiar. Es Pi dels Montcada mostra també que es llocs històrics no estan formats només per construccions. Fins i tot un únic arbre destacat es pot convertir en punt d'orientació, portador d'un nom i part de sa memòria local.

Un monument com a senyal commemoratiu

Allò que es pot veure és es memorial, sa seva ubicació i sa topografia veïna. Per tant, s'experiència s'assembla a sa lectura d'una fita històrica. Es valor rau en sa contextualització des lloc.

Qui coneix es noms Guillem II de Montcada i de Bearn i Ramon II de Tortosa, sa batalla de Portopí, sa falsa tradició funerària i es desaparegut Pi dels Montcada percep molt més. Una creu devora es camí es transforma així en un lloc de múltiples capes: memòria d'una batalla medieval, monument des segle 19 i exemple de com es relats donen significat històric a un paisatge.

Sa visita

De sa primera mirada a sa contextualització històrica

Sa manera més adequada de començar sa visita és directament davant es monument. Primer es pot observar sa Creu com un senyal commemoratiu individual; després, sa mirada s'hauria de dirigir cap a es Puig de Saragossa i cap a ses formes des terreny. Aquest ordre ajuda a no interpretar precipitadament es lloc com un suposat monument funerari. Sa creu recorda es caiguts, però es seu lloc d'enterrament real es troba a Santes Creus.

Després convé mantenir separats conscientment es dos nivells temporals. S'esdeveniment pertany a s'edat mitjana, però es monument visible avui no es va construir fins al 1886 i va ser inaugurat l'any següent per Erzherzog Ludwig Salvator. Per tant, es lloc no conserva s'estat inalterat d'un camp de batalla. Mostra com, molts de segles després, un esdeveniment històric va ser marcat i recordat públicament.

Temps necessari i caràcter de sa visita

Sa Creu dels Montcada no requereix una estada llarga. Contemplar només es monument és una aturada breu; sa visita adquireix més durada quan es llegeix sa història i s'observa es terreny. Qui només hi fa una fotografia acabarà aviat. Qui relaciona es relats de ses cròniques amb es Puig de Saragossa i sa tradició de sa ubicació pot dedicar més temps a conèixer es lloc.

Per això, indicar una durada fixa seria poc útil. Depèn de s'interès històric de cada persona. Per planificar sa jornada, sa Creu funciona millor com una etapa concentrada durant un recorregut pel sud-oest que no com a únic punt d'un programa d'excursió llarg.

Moment del dia i afluència

No hi ha informació documentada sobre hores punta ni fluxos regulars de visitants en es monument. Per tant, s'elecció des moment del dia s'hauria d'adaptar sobretot a la resta de sa ruta. Com que sa visita es basa en s'observació de sa creu i des terreny que l'envolta, tenir bona visibilitat és més útil que seguir un horari massa ajustat.

Com arribar-hi i aparcar

Des de Palma i des de s'aeroport

Des des centre de Palma, es trajecte fins a Galatzó discorre per sa Ma-1. Sa distància per carretera és de 16 quilòmetres i es trajecte dura aproximadament 22 minuts. Des de s'aeroport de Palma fins a Galatzó hi ha 26 quilòmetres i aproximadament 23 minuts; sa ruta passa primer per sa Ma-20 i després per sa Ma-1.

Aquestes indicacions acaben expressament a Galatzó i no directament a sa base des monument. Per a sa darrera orientació s'ha d'utilitzar sa mateixa Creu dels Montcada com a destinació. Ses fonts històriques situen es monument prop de s'entrada de Palmanova i devora es Puig de Saragossa. Això permet distingir es monument correcte de sa Finca Galatzó i des Puig de Galatzó situat a sa muntanya.

Es temps de trajecte pot variar, naturalment, segons es trànsit a s'àrea metropolitana de Palma i a sa Ma-1. Per triar sa ruta, però, s'eix principal és clar: des de Palma per sa Ma-1 i, des de s'aeroport, primer per sa Ma-20 i després també per sa Ma-1. Només dins s'àrea de destinació comença s'orientació detallada fins a es memorial.

Es darrer tram

Dins s'entorn no s'ha de cercar només sa paraula «Galatzó». Aquest nom identifica diferents destinacions a Mallorca i una navegació poc precisa pot conduir fàcilment a un lloc equivocat. Es punts de referència adequats són Calvià, sa zona de Palmanova, es Puig de Saragossa i es nom complet Creu dels Montcada.

Abans d'arribar-hi convé comprovar on es pot aturar o aparcar legalment. Una possibilitat segura per deixar es vehicle dins s'entorn és més convenient que intentar aturar-se tan a prop com sigui possible de sa creu.

Amb autobús

Hi ha aturades d'autobús a sa zona de Palmanova i Cas Saboners. Per tant, es transport públic condueix primer fins a s'entorn des monument; es darrer tram s'ha de planificar segons sa connexió actual i es recorregut a peu. Ses dades de ses aturades mostrades a sa pàgina són més precises per fer-ho que una descripció general de sa ruta, perquè es recorreguts de ses línies i es horaris poden canviar.

Abans de partir és recomanable comprovar tota sa connexió, inclòs es tram a peu. Sa creu no és cap nus central de transport i no s'ha de cercar basant-se només en sa indicació Galatzó. Per orientar-se, continuen essent essencials sa referència a s'entrada de Palmanova i es Puig de Saragossa.

A s'entorn

Galatzó i Calvià

Galatzó és sa indicació geogràfica de sa visita, mentre que es monument pertany a es terme municipal de Calvià. Sa ubicació es troba en es sud-oest de Mallorca.

Tanmateix, es nom Galatzó exigeix atenció. Sa Finca Galatzó i es Puig de Galatzó són destinacions independents i no formen part des monument. Ses seves històries, rutes de senderisme i llegendes no s'han de traslladar a sa Creu dels Montcada. Per això, qui planifiqui una ruta ha d'emprar sempre es nom complet des memorial.

Palmanova

Sa descripció històrica de sa ubicació esmenta sa proximitat a s'entrada de Palmanova. Això permet integrar bé sa Creu com una breu aturada cultural dins un dia per sa zona costanera des sud-oest. Es contrast és remarcable: a s'entorn d'una destinació turística moderna, un monument des segle 19 recorda una batalla medieval i uns homes, sa mort dels quals va quedar registrada a ses cròniques de Jaume I i Bernat Desclot.

Per combinar sa visita no fa falta cap ruta temàtica complicada. Només vincular-la amb una estada a Palmanova o amb un recorregut per Calvià ja dona un marc adequat a s'aturada. Sa Creu hi manté es paper d'accent històric.

Puig de Saragossa

Es punt de referència paisatgístic directament relacionat és es Puig de Saragossa. Per sa seva proximitat a sa creu i es seu paper tradicional dins es terreny, és més adequat per contextualitzar sa història que altres destinacions d'excursió més allunyades. Sa crònica explica sa importància que semblava tenir un turó durant es combat; contemplar s'elevació permet fer-se almenys una idea de per què sa topografia era decisiva per a es participants.

No és necessari pujar-hi ni seguir cap ruta de senderisme concreta per entendre sa Creu. Sa simple percepció des turó des de sa ubicació des monument ja amplia sa visita. Es monument recorda persones; es Puig recorda sa lògica militar des terreny.