House of Katmandu: sa casa boja de Magaluf

Ja des de fora, House of Katmandu capgira s’ordre habitual. S’edifici, que sembla tort i a l’inrevés, forma part de Katmandu Park a Magaluf, i és molt més que un decorat fotogràfic insòlit. Darrere sa façana comença un recorregut transitable d’il·lusions, mecanismes, jocs interactius i mons de fantasia escenificats.

Sa història de s’aventurer Kilgore Goode s’hi representa a través de s’espai. Miralls, llum, moviment i sons alteren contínuament sa percepció; algunes coses s’observen, mentre que d’altres s’activen tocant-les o participant-hi. Sobretot ses famílies i es visitants a qui agraden ses il·lusions òptiques i es decorats lúdics hi troben un contrapunt agradablement poc convencional a ses platges i es llocs d’interès històric de Mallorca.

Per planificar sa visita, és important diferenciar-lo de Katmandu Park: House of Katmandu n’és s’experiència central i independent, però no equival a tot es parc d’atraccions. Es parc inclou altres atraccions, com ara circuits de golf, zones de joc, desafiaments làser i cinemes amb moviment. Qui hi vagi expressament per sa casa hauria de comprovar quins serveis inclou s’opció d’entrada triada.

Què s’hi pot veure

Sa casa cap per avall

Es primer efecte s’aconsegueix abans d’entrar. S’edifici sembla haver perdut s’equilibri: es elements arquitectònics estan col·locats en angles inesperats i tota sa façana fa s’efecte que sa casa ha estat retorçada o dipositada cap per avall. Aquest motiu no és una simple decoració, sinó es començament de sa trama fictícia. Dins es món narratiu des parc, sa casa, Kilgore Goode i es Yeti Boro varen ser arrabassats des seu ordre per sa força de s’anomenada Desirata i llançats a través des temps i sa fantasia.

A s’interior continua aquest joc amb s’orientació. Es trajecte es fa a peu i passa per una successió d’escenes molt diferents. Aparells mecànics, elements mòbils i jocs de mida natural conviuen amb instal·lacions de llum i so. A diferència d’una atracció amb vehicle, cap vagó no determina cap on mirar: es visitants es desplacen pel seu compte per sa casa, s’aturen a ses estacions interactives i experimenten es efectes des de perspectives canviants.

Es laberint de miralls gelat

Dins es laberint de miralls, un trajecte curt es converteix en un enigma òptic. Es reflexos multipliquen es passadissos i ses figures, mentre que s’ambientació gelada separa s’espai des món estiuenc exterior de Magaluf. S’atractiu no rau tant a cercar un camí complicat com a no saber quina obertura és real i quina només apareix reflectida. Es grups i ses famílies, especialment, viuen sa mateixa sala de manera diferent, perquè sembla que ses persones siguin a diversos llocs alhora. Qui camina a poc a poc i no es limita a cercar sa sortida descobreix més imatges reflectides, duplicacions espacials i desconcerts col·locats deliberadament.

Es túnel giratori de l’arc de Sant Martí

Es túnel de l’arc de Sant Martí és un des passatges on es ulls perceben un moviment que es cos no pot seguir de sa mateixa manera. S’entorn acolorit gira mentre es camí pròpiament dit el travessa. Això pot fer que fins i tot una passa recta sembli de sobte insegura. És una il·lusió perceptiva senzilla però efectiva, i un bon exemple que sa casa no només es contempla, sinó que s’experimenta físicament.

Qui sigui sensible a ses imatges giratòries hauria de passar per aquest tram amb calma i sense presses. S’operador descriu es recorregut com una experiència de baixa intensitat, però cada persona pot percebre es moviment visual de manera molt diferent.

Es bosc musical encantat

Dins es bosc musical, es públic deixa de ser observador i passa a participar. Es paisatge forestal escenificat reacciona de manera interactiva i ha de cobrar vida gràcies a ses accions des visitants. Sons, figures fantàstiques i elements mecànics s’entrellacen. Es infants, especialment, solen entendre aviat que passar-hi de llarg és menys divertit que experimentar.

Es bosc musical també representa sa cara més amable de sa història de sa casa. Entre trucs amb miralls, perspectives tortes i trobades sorprenents, apareix una escena de conte que no necessita ensurts. Qui activa ses estacions conscientment i deixa un poc d’espai a altres grups percep millor cadascuna de ses reaccions.

S’escena des tauró

Sa trobada amb un tauró és un des moments d’aventura deliberadament exagerats. Forma part des món d’il·lusions de mida natural i juga amb sa idea d’haver d’escapar d’un atac. Es realisme no n’és s’objectiu; allò que importa són sa perspectiva i s’escenificació. S’escena encaixa amb sa figura de Kilgore Goode, sa recerca des qual d’un diamant vermell llegendari constitueix es marc narratiu de sa casa. Per això, es recorregut no es limita a encadenar efectes arbitraris, sinó que els presenta com ses etapes d’una expedició fantàstica en què es perills i ses descobertes semblen constantment més grans que sa vida.

Sa cova de gel de Boro

Al final des viatge espera Boro el Gran. Es Yeti apareix dins una cova gelada i constitueix es punt culminant de sa fantasia de l’Himàlaia. Després de ses il·lusions òptiques i es jocs interactius, sa història adquireix així un interlocutor visible: gros, estrany i deliberadament teatral. Sa trobada està pensada per a un públic ampli i s’operador la classifica com una atracció de baixa intensitat per a totes ses edats. Tot i això, sa cova gelada i sa trobada amb es Yeti Boro poden impressionar més es infants molt petits o que s’espanten fàcilment que ses sales anteriors.

Sa visita

Es recorregut per sa casa

S’entrada marca es pas des lluminós decorat vacacional de Magaluf a un món interior completament escenificat. A continuació, es recorregut es fa a peu per ses diferents sales. Com que es laberint de miralls, es túnel de l’arc de Sant Martí, es bosc musical i sa cova des Yeti apel·len a diferents formes de percepció, val la pena no limitar-se a seguir es grup que va davant. Molts d’efectes només es despleguen del tot quan es visitants proven realment ses experiències interactives i es jocs de mida natural.

House of Katmandu no té cap requisit de mida o alçada i oficialment es descriu com una experiència de baixa intensitat apta per a totes ses edats. Això, però, no significa que totes ses sales siguin silencioses o tenguin pocs estímuls. Ses imatges giratòries, es reflexos, es sons i ses figures sorprenents formen part explícita de s’experiència. Ses famílies poden completar bé es recorregut plegades, però no haurien de fer anar de pressa es infants sensibles.

Temps necessari i visita des parc

No s’indica cap durada fixa i fiable per recórrer només House. Es període recomanat de quatre a sis hores fa referència a tot Katmandu Park amb ses seves atraccions addicionals, i no exclusivament a sa casa. Qui també vulgui gaudir de ses experiències 4D, es teatres interactius, ses zones de golf o ses zones de joc hauria de reservar-hi una part més gran des dia.

Per a una visita centrada en sa casa, es temps necessari depèn sobretot de fins a quin punt s’aprofitin ses estacions interactives i de si es formen grups davant algunes sales. Un recorregut lent sol valer més sa pena que travessar-la de pressa, perquè es millors moments sorgeixen en participar-hi. S’opció d’entrada també mereix atenció: no totes ses ofertes s’han de referir únicament a House, i es passis més amplis des parc poden incloure diverses atraccions.

Hores més tranquil·les per visitar-la

Es matí i es capvespre avançat ofereixen més possibilitats de fer un recorregut tranquil que ses hores més concorregudes d’entremig. Això resulta especialment agradable dins es laberint de miralls i es bosc musical, on un poc de distància respecte des grup següent millora s’efecte de ses instal·lacions. Qui vulgui sobretot fer fotografies i contemplar ses sales amb calma hauria de triar un extrem de sa jornada de visita.

De juny a agost obre cada dia, també es festius, a partir de les 10:05 i fins almenys a les 21. De març a maig, i durant setembre i octubre, ses visites també comencen cada dia i es festius a les 10:05; en aquests mesos obre fins almenys a les 17. S’ha de pagar entrada, però no hi ha registrat cap preu fiable. Com que es funcionament estacional i es models d’entrada poden canviar, convé comprovar ses condicions actuals abans d’anar-hi.

Com arribar-hi i aparcament

Des de l’aeroport de Palma

Sa ruta per carretera des de l’aeroport de Palma fins a Magaluf té 28 quilòmetres; es trajecte dura uns 26 minuts. Des recinte aeroportuari, primer passa per sa Ma-20 i després continua per sa Ma-1 en direcció sud-oest. Aquestes dades són fins a Magaluf. Dins sa zona turística, es trajecte continua fins a Katmandu Park, a Avenida Pedro Vaquer Ramis, on es troba House of Katmandu.

Sa ruta és més senzilla del que suggereix sa peculiar arquitectura des destí: sa major part discorre per ses vies principals de devora Palma i després per sa Ma-1. Per a s’últim tram, convé configurar es navegador amb es parc com a destinació, i no només amb Magaluf en general, perquè sa localitat s’estén entre sa platja, ses zones hoteleres i es carrers adjacents de Palmanova.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma hi ha 18 quilòmetres per carretera fins a Magaluf. Es trajecte per sa Ma-1 dura uns 25 minuts. Aquesta distància i aquest temps de conducció també fan referència a Magaluf; es darrer tram travessa sa localitat fins a Avenida Pedro Vaquer Ramis. Per això, en planificar es temps, s’ha de distingir entre s’arribada a sa zona turística i s’arribada efectiva a s’entrada des parc.

Amb autobús fins a Magaluf

Fins i tot sense cotxe de lloguer, House es troba a una zona de Magaluf ben comunicada. Ses aturades més pròximes estan distribuïdes pes carrers Pere Vaquer Ramis i Olivera. Des d’allà, es darrer tram fins a Katmandu Park es fa a peu. Sa cridanera casa d’aspecte retorçat és una referència especialment útil per orientar-se una vegada que s’arriba a sa zona des parc.

Sa connexió més adequada depèn des punt de partida a Mallorca. Per això, en consultar es horaris convé triar, si és possible, no només «Magaluf», sinó una aturada situada a Pere Vaquer Ramis o Olivera. Així, es trajecte amb autobús acaba més a prop de House i no a un punt més allunyat de sa zona turística.