Monti-sion a Pollença: església, col·legi i història de sa vila

Monti-sion és un edifici històric de Pollença. Darrere aquest nom hi ha un antic col·legi jesuïta amb església i convent, uns espais que, al llarg des segles, serviren per a finalitats religioses, educatives i municipals. Precisament aquest canvi d’usos converteix es conjunt en un lloc revelador per a tothom qui vulgui entendre Pollença no tan sols com un escenari atractiu, sinó com una vila formada al llarg des temps.

És fàcil confondre’l: a Mallorca també hi ha un santuari prop de Porreres que du el nom de Monti-sion. Tanmateix, es tracta d’un altre lloc. Es Monti-sion d’aquesta pàgina és a Pollença, al nord de s’illa. Sa seva història està estretament vinculada amb es jesuïtes, s’educació local i diverses personalitats conegudes de Pollença.

Sa visita val especialment la pena com a part d’un recorregut pes nucli antic. Monti-sion es pot interpretar menys com una col·lecció d’obres d’art individuals que com una casa amb moltes biografies: primer fou col·legi i establiment religiós; després de s’expulsió des jesuïtes quedà abandonat durant molt de temps, i més endavant tornà a ser església, seu administrativa, tribunal i escola. Qui coneix aquestes capes no veu en ses parets només un monument religiós, sinó una part de sa memòria institucional de sa vila. Per això, Monti-sion és tan interessant per a ses persones aficionades a sa història de s’art i sa cultura com per als visitants que vulguin comprendre s’evolució de Pollença.

Al mateix temps, es lloc exigeix una mica d’atenció. No tots es mobles ni totes ses pintures formen part de s’equipament original; alguns elements hi arribaren més tard, mitjançant trasllats i restauracions. Precisament aquí rau una de ses seves històries més interessants.

Història i importància

Es col·legi Sant Ignaci

Entre 1696 i 1738, es jesuïtes feren construir es col·legi Sant Ignaci, conegut des de fa molt de temps a Pollença sobretot pes seu nom popular, Edifici Monti-sion. S’orde no esperà que s’obra estigués definitivament acabada: ja el 1703 començà a utilitzar s’edifici. Es conjunt incloïa des des principi una església i un convent. Així, Monti-sion era alhora lloc de culte, casa religiosa i institució educativa.

Sa unió de religió i ensenyament era característica d’un col·legi jesuïta. A Pollença deixà un edifici amb uns usos que anaren molt més enllà des d’una simple església conventual. Aquí no només s’hi resava, sinó que sa casa també representava sa transmissió des coneixement. Per tant, Monti-sion és un testimoni d’aquella època en què s’educació, sa vida eclesiàstica i s’autoritat social estaven estretament relacionades.

S’expulsió des jesuïtes

El 1767, sa primera etapa acabà de manera abrupta. Es rei Carlos III. ordenà s’expulsió des jesuïtes d’Espanya. Com a conseqüència, s’església i es convent de Pollença quedaren abandonats. S’ús original s’interrompé i, més endavant, es conjunt s’hagué d’adaptar a noves funcions.

Per això, Monti-sion no conta una història conventual ininterrompuda. Entre sa fundació i s’actualitat hi ha abandonament, canvi d’ús i recuperació. Qui es posa davant s’edifici no contempla una casa religiosa que s’hagi mantingut inalterada durant segles, sinó una construcció que ha sobreviscut visiblement a decisions polítiques i a ses necessitats canviants de sa vila.

Sa renovació a finals des segle dinou

A finals des segle dinou començà una restauració de gran abast. El 1885, Mateu Rotger, considerat es primer historiador de Pollença, hi donà un impuls important. Més endavant, es poeta i sacerdot Miquel Costa i Llobera continuà es projecte. Procedia d’una família benestant i coneguda de sa vila i, com a eclesiàstic, també estava vinculat amb Monti-sion.

Sa restauració fou més que una reparació arquitectònica: tornà a donar funcions a un conjunt que havia estat descuidat durant molt de temps. S’espai de s’església es tornà a utilitzar per al culte, mentre que altres parts es destinaren a finalitats municipals. Allà s’hi instal·laren oficines de s’ajuntament i tribunals locals. Durant es segle vint, Monti-sion també allotjà una escola pública. Així, s’edifici reuneix història religiosa, administració municipal, justícia i ensenyament públic.

Tres noms de Pollença

Monti-sion està vinculat amb tres ciutadans coneguts de Pollença. Mateu Rotger representa sa recerca històrica i es començament de sa renovació; Miquel Costa i Llobera, sa literatura, es sacerdoci i sa continuació de sa restauració. A més, hi ha es compositor Miquel Capllonch, que visqué de 1861 a 1935. Va escriure diverses obres per al cor de s’església i contribuí a acostar a un públic més ampli de sa vila sa música clàssica, que abans sovint es considerava elitista.

Aquestes tres trajectòries vitals mostren per què Monti-sion és per a Pollença molt més que un antic col·legi. S’edifici es convertí en un lloc on sa historiografia, sa poesia, sa música, sa religió i sa vida pública entraven en contacte. Sa seva importància no resideix només en s’antiguitat de ses parets, sinó també en ses persones que les conservaren, les utilitzaren i les relacionaren amb sa cultura de sa vila.

Què hi ha per veure

S’església

S’església constitueix es nucli religiós de Monti-sion. Ja formava part des conjunt projectat pes jesuïtes i, després de sa gran renovació de finals des segle dinou, es tornà a utilitzar com a lloc de culte. A l’hora d’observar-la, és important distingir entre s’edifici mateix i s’equipament reunit posteriorment. S’espai conserva sa funció eclesiàstica des conjunt, però s’inventari actual no reflecteix simplement s’estat de sa primera època jesuïta.

Precisament aquesta distinció ajuda a mirar-lo amb més atenció. Monti-sion no s’hauria d’interpretar com un interior religiós conservat íntegrament, on cada objecte hagi estat al mateix lloc des de sa construcció. S’expulsió de s’orde i sa llarga interrupció de s’ús hi deixaren ruptures. S’espai de s’església recuperà es seu paper litúrgic després que sa casa hagués estat abandonada durant un temps. Per tant, s’efecte actual és es resultat de diverses èpoques.

Qui pugui accedir a s’interior hauria de contemplar primer s’espai com un conjunt: on es manifesta sa funció original com a església des col·legi i on es fa visible sa recuperació posterior? Aquesta pregunta és més profitosa a Monti-sion que cercar-hi una única obra mestra famosa. S’espai de s’església conta sobretot com Pollença reincorporà un edifici religiós abandonat a sa seva vida pública i espiritual.

S’antic convent

A més de s’església, es conjunt original incloïa un convent. Aquest element convertia Monti-sion en un complex religiós i educatiu complet, i no només en una església exempta. Es jesuïtes ja empraven sa casa des de 1703, tot i que ses obres continuaren fins a 1738. Per tant, dins ses parets se superposen es període de construcció i es primer ús: es col·legi ja tenia vida mentre es conjunt encara no estava acabat.

Després de 1767, ses dependències des convent perderen sa funció original. Més endavant, algunes parts de s’edifici s’habilitaren com a oficines administratives i tribunals i, durant es segle vint, s’hi afegí s’ús com a escola pública. Aquesta successió es pot prendre com a fil conductor durant sa visita. Darrere una porta hi pot haver, en sentit figurat, sa història de s’orde; darrere sa següent, sa des municipi o sa de s’ensenyament. No totes ses zones han de ser necessàriament accessibles durant una visita ordinària, però sa mateixa distribució des conjunt deixa clar que aquí hi tengueren cabuda diverses institucions.

Així, Monti-sion és un bon exemple de sa capacitat d’adaptació de s’arquitectura històrica. En lloc de desaparèixer completament després de s’abandonament des convent, sa casa es recuperà per a sa vila. Es seus espais s’hagueren de transformar sense que es record des col·legi fos esborrat. Aquesta tensió entre sa forma antiga i sa nova funció és una de ses coses més importants que s’hi poden veure.

Mobles i pintures

S’equipament exigeix una mirada especialment atenta. Una gran part des mobles i ses pintures que avui es relacionen amb Monti-sion no pertany a s’inventari original des col·legi jesuïta. Algunes peces provenen d’altres esglésies o s’hi afegiren durant s’extensa restauració de finals des segle dinou. Això no en redueix es valor, però sí que en modifica es significat: documenten menys un estat històric intacte que s’intent de tornar a equipar adequadament s’espai sagrat després d’una llarga interrupció.

Per als visitants, aquesta història de sa procedència és una clau per entendre es lloc. A moltes esglésies és fàcil tenir sa impressió que s’altar, ses imatges i es mobiliari han format un conjunt inalterat des de s’època de sa construcció. A Monti-sion convé anar amb compte. S’espai és un conjunt format al llarg des temps, compost d’elements conservats, incorporats i afegits posteriorment. Per això, val més la pena observar-lo amb deteniment que fer-hi una volta ràpida.

Sa pregunta sobre s’origen des objectes condueix directament a s’expulsió des jesuïtes i a sa restauració. Aquí, s’equipament es converteix en una prova històrica: mostra que, després d’una ruptura, un edifici no pot tornar simplement al seu passat. Pollença restaurà Monti-sion, però no en resultà una reconstrucció exacta de sa primera etapa religiosa. Allò que es fa visible és, més aviat, sa interpretació de finals des segle dinou.

Es conjunt arquitectònic

Fins i tot sense poder accedir a tots es espais, Monti-sion es pot comprendre com un conjunt. S’església, s’antic convent i es col·legi formen una unitat, encara que al llarg des temps tenguessin usos diferents. Per això, sa visita no s’hauria de limitar a sa porta de s’església. Una mirada pausada a sa connexió entre ses diferents parts de s’edifici ja explica per què aquí varen poder coexistir es culte, s’ensenyament, s’administració i sa justícia.

A Pollença, s’atractiu rau en sa relació entre s’edifici i sa vila. Monti-sion formava part de sa vida local, i sa seva arquitectura adquirí sentit gràcies a ses persones que hi acudien cada dia per aprendre, treballar, jutjar, fer música o resar.

Sa visita

Un recorregut amb coneixements històrics previs

Monti-sion s’entén millor en dues passes. Primer convé observar tot s’edifici des de fora i reunir mentalment s’església, es col·legi i ses antigues dependències des convent. Després, si s’espai de s’església és accessible, es pot centrar sa mirada en s’equipament posterior i en ses petjades de sa renovada funció religiosa. Sense aquest context, és fàcil quedar-se només amb sa impressió d’una altra església antiga.

Durant sa visita, es ritme no s’hauria de determinar únicament per sa quantitat d’objectes artístics visibles. Es vertader profit apareix quan es comparen ses diferents etapes de sa vida de sa casa. S’època jesuïta, sa ruptura de 1767, sa restauració iniciada el 1885 i es usos municipals i educatius posteriors formen una línia fàcil d’entendre. Qui coneix aquestes etapes abans de sa visita no necessita una gran exposició per poder interpretar s’edifici.

Accés i planificació de sa visita

Es horaris d’obertura i ses condicions d’entrada actuals no estan documentats de manera fiable. Per això, abans de planificar expressament una visita a s’interior, convé comprovar amb poca antelació sa situació de s’accés directament al lloc o amb s’organisme corresponent de Pollença.

S’exterior es pot incloure fàcilment en un recorregut per sa vila. En canvi, no s’hauria de donar per fet que totes ses dependències de s’antic col·legi i des convent es puguin visitar lliurement, ja que algunes parts de sa casa varen servir durant molt de temps per a altres funcions públiques.

Durada i moment del dia

És difícil establir una durada fixa per visitar Monti-sion, perquè depèn de s’accés a s’església i de si sa visita forma part d’un passeig per Pollença. Per contemplar s’exterior basta una aturada més curta. Qui vulgui entendre sa història de s’equipament i combinar es conjunt amb altres punts des nucli antic hauria de reservar-hi conscientment més temps. No hi ha cap moment del dia generalment documentat com es més tranquil.

Com arribar-hi i aparcament

Des de Palma i des de s’aeroport

Ses rutes per carretera indicades arriben fins a Pollença, no directament a s’entrada de Monti-sion. Des de s’aeroport de Palma fins a Pollença hi ha 57 quilòmetres per carretera. Es trajecte dura uns 45 minuts i passa per sa Ma-30, després per sa Ma-13 i finalment per sa Ma-2200. Des des centre de Palma hi ha 54 quilòmetres per carretera; es trajecte per sa Ma-13 i sa Ma-2200 dura uns 50 minuts.

Una vegada arribats a Pollença, comença es darrer tram urbà des recorregut. Monti-sion es troba dins sa vila. En emprar es navegador és important afegir-hi Pollença, ja que s’altre conjunt amb es mateix nom situat prop de Porreres podria provocar fàcilment una ruta equivocada.

Es darrer tram dins sa vila

Es trajecte acaba enmig d’una vila plena de vida. Això és un avantatge per planificar sa visita, perquè Monti-sion es pot combinar amb es nucli antic.

Amb autobús

Diverses parades d’autobús donen servei a Pollença i es troben a poca distància a peu des nucli antic. Des d’allà, es camí continua a peu. Ses parades concretes i ses connexions actuals s’haurien de triar consultant es horaris des dia des viatge. També aquí és essencial indicar expressament Pollença com a destinació.

Als voltants

Es nucli antic de Pollença

Monti-sion guanya interès gràcies al seu entorn. Pollença té carrers estrets, cases de pedra i places amb cafès i restaurants; dins aquest paisatge urbà, s’antic col·legi jesuïta no apareix com un monument aïllat, sinó com una part d’una vila històrica. Un passeig permet unir sa història religiosa, civil i educativa sense haver d’agafar es cotxe entre cada punt des recorregut.

Es nucli antic ofereix s’escala adequada per entendre Monti-sion. S’edifici conta sa història d’una institució que influí en sa vila, i sa vila mostra per a qui estaven destinats es col·legi, s’església, s’administració i s’escola. Qui continua caminant després de sa visita es troba, per dir-ho així, amb s’antic entorn des seus alumnes, religiosos, funcionaris i feligresos.

Calvari i altres esglésies

Monti-sion es pot combinar amb es Calvari i altres edificis religiosos de Pollença per crear un recorregut temàtic. Així, es poden observar diferents formes de religiositat de Mallorca: es col·legi jesuïta urbà, altres espais eclesiàstics i sa tradicional pujada des Calvari. Aquesta combinació mostra que sa història religiosa de sa vila no va estar marcada per un únic orde ni per un sol edifici.

Basta situar Monti-sion com una etapa entre diverses. Es seu tema particular continua essent sa combinació d’església, col·legi i usos públics posteriors. Altres temples aporten matisos propis i no s’haurien de considerar una simple continuació de sa seva història.

Convent de Sant Domingo i museu

Es Convent de Sant Domingo també és un des punts culturals i històrics més propers de Pollença. Allà, un altre antic edifici religiós es relaciona amb sa vida cultural actual i amb es museu de sa vila. Juntament amb Monti-sion ofereix una comparació reveladora: es conjunts conventuals històrics pogueren assumir funcions molt diferents després des final des seu ús original.

Per fer aquest recorregut no cal cap programa detallat. Monti-sion aporta sa història des jesuïtes i des col·legi; Sant Domingo, una altra perspectiva sobre s’arquitectura religiosa i sa cultura. Entre tots dos queda temps per recórrer es carrers i ses places que connecten es dos conjunts amb es Pollença actual.

Port de Pollença i es nord

Qui vulgui continuar es viatge després de visitar sa vila pot anar fins a Port de Pollença o altres destinacions de sa Serra de Tramuntana. Tanmateix, Monti-sion no s’hauria de confondre amb una atracció paisatgística. Es seu punt fort és es recorregut urbà compacte; sa costa i ses muntanyes constitueixen un programa posterior i independent.