Museu Martí Vicenç – Art tèxtil a Pollença

Es Museu Martí Vicenç conta sa història cultural de Mallorca a través de fils, colors i un ofici tradicional. Dins ses sales, es visitants descobreixen s’obra des teixidor i artista Martí Vicenç Alemany, nascut a Pollença. Es centre d’atenció és sa roba de llengües, es teixit tradicional mallorquí amb motius semblants a flames o llengües.

S’encant rau precisament en aquesta concentració: aquí no es presenta una visió general de s’art de Mallorca, sinó s’obra de tota una vida d’un home procedent d’una família local de teixidors, que reinterpretà tècniques històriques i que, alhora, pintava i feia escultura. Per això, ses eines, es teixits i s’art lliure no es poden separar, perquè mostren diferents facetes d’una mateixa curiositat creativa.

Sa casa també forma part de s’experiència. Sa fundació té sa seu a Can Sionet, un antic convent amb una història de més de 500 anys. Així, es Museu Martí Vicenç és especialment recomanable per a tothom que no vulgui viure Pollença només com un nucli antic pintoresc, sinó que cerqui una connexió concreta entre es lloc, s’ofici i sa història personal.

Història i importància

Una infantesa entre telers

Martí Vicenç Alemany va néixer el 1926 a Pollença en una família de teixidors. Es seus padrins ja tenien un petit taller on elaboraven teixits de llana, i son pare, Martí Vicenç i Vilanova, també feia de teixidor. Va incorporar sa roba de llengües a sa producció local i va alliberar es disseny des teixits de Pollença d’unes pautes tradicionals més estrictes.

Martí i es seu germà Rafel conegueren es teler quan encara eren infants. Entre ses seves primeres feines hi havia es denominats canyons, una mena de davantal. Aquí hi ha una clau important per entendre es museu: es teixit no hi apareix com un interès artístic tardà, sinó com una part de sa vida quotidiana familiar i com un coneixement que habitualment es transmetia de generació en generació.

Sa reinvenció de sa roba de llengües

Aquesta transmissió es va interrompre de manera brusca. Son pare va morir jove durant sa Guerra Civil espanyola i no va poder ensenyar completament s’ofici as seus fills. Martí Vicenç va haver de continuar treballant amb poques experiències pròpies i unes petites notes que havia deixat son pare. Més endavant, ell mateix va dir que havia reinventat sa roba de llengües.

Però no es va limitar a reconstruir patrons antics. Vicenç va experimentar amb colors i composicions i va donar una empremta personal as característic motiu de llengües. Per això, sa seva importància se situa entre sa conservació i sa renovació: va mantenir viva una tradició tèxtil mallorquina, però alhora la va tractar com un sistema creatiu obert. Dins es museu es pot seguir com un ofici transmès per tradició es va convertir en un llenguatge formal individual.

Teixits Vicens i sa fundació

Juntament amb sa seva esposa Antonia Capllonch, Martí Vicenç va fundar es projecte tèxtil familiar Teixits Vicens. Es taller es va dedicar a elaborar teixits mallorquins i avui està dirigit per ses filles de sa família. D’aquesta manera, s’herència artesanal no va quedar limitada a una col·lecció museística, sinó que va continuar com una producció viva.

A més, sa Fundació Martí Vicens conserva sa creació artística més àmplia. Pintura, escultura i art tèxtil conviuen i corregeixen sa imatge massa limitada d’un simple artesà. Vicenç va ser un creador versàtil per a qui es material, es color i es ritme tenien un paper tant damunt es teler com en ses obres d’art lliure.

Què s’hi pot veure

Can Sionet

Abans fins i tot de fixar-se en ses obres, Can Sionet mereix atenció. Sa seu actual de sa fundació és un antic convent amb una història que es remunta a més de 500 anys. Per això, es museu no és tan sols un contenidor neutral per a ses peces exposades: sa casa històrica i sa col·lecció marcada per sa família formen plegades un contrapunt a ses sales d’exposicions modernes.

Precisament aquesta connexió fa que es lloc sigui tan evocador. S’obra de tota una vida d’un artista pollencí no es presenta enfora des seu origen, sinó dins es nucli antic, ben a prop des Calvari. Per tant, qui recorre ses sales visita alhora un edifici històric i sa memòria d’un artista. Can Sionet és un des dos motius essencials per fer-hi una visita; s’altre és s’obra de Vicenç com a teixidor i artista.

Roba de llengües

Ses peces més conegudes condueixen a sa roba de llengües. Es nom català significa «teixit de llengües» i fa referència a ses formes clares i allargades des motiu. Segons sa combinació de colors, es contorns semblen llengües, flames o camps de color estirats. En alemany, sovint s’empra es terme teixit mallorquí de llengües.

Dins es museu val la pena no mirar només es patró en conjunt. Es ritme és determinant: sa repetició i ses petites variacions donen vida a sa superfície, mentre que sa tria des colors aporta un caràcter propi a cada disseny. Amb aquest rerefons, es poden entendre millor es experiments de Vicenç. Va conservar es principi inconfusible des teixit, però en va modificar es colors i ses composicions i, així, es va allunyar de sa simple imitació.

Eines de teixir i procés de feina

Entre es testimonis especialment reveladors hi ha ses eines que Martí Vicenç emprava per elaborar es seus teixits. Aquestes creen un pont entre es patró acabat i sa feina física que hi ha darrere. Qui primer observa es teixits i després examina ses eines entén més fàcilment que cada peça neix de fils preparats, moviments repetits i un gran control des color i de s’ordre.

Aquesta confrontació també evita que es teixits es percebin només com una superfície decorativa. Ses eines representen gests apresos i es coneixement d’una família de teixidors. Alhora, recorden sa difícil situació inicial des jove Martí, que després de sa mort de son pare va haver de continuar fent feina amb unes poques notes i sa seva pròpia experiència.

Pintura i escultura

Es Museu Martí Vicenç no es limita as teixits, perquè ses seves sales també estan dedicades a sa pintura i ses escultures de s’artista. Això transforma sa manera de mirar ses teles: es patrons, es contrastos cromàtics i sa composició apareixen com a part d’un interès artístic més ampli, i no només com es resultat d’un ofici tradicional.

Per això, ses diferents agrupacions d’obres no s’haurien de contemplar de manera aïllada. Es teixits mostren sa manera com Vicenç treballava sa repetició i es material; ses pintures i ses escultures, sa seva feina més enllà des teler. Plegades ofereixen es retrat d’un artista versàtil, amb un punt de partida situat en s’artesania, però amb una creació que no va acabar aquí.

Sa visita

Des teixit a s’artista

Un recorregut coherent comença per sa història familiar i es teixit. Primer s’entén d’on venia Martí Vicenç, quin paper tenia es taller de sa seva família i per què sa interrupció de sa transmissió des coneixement va ser tan determinant. Després, es teixits i ses eines es poden interpretar amb molta més atenció: no com a decoració folklòrica, sinó com es resultat d’una reapropiació personal.

A continuació, sa pintura i s’escultura duen més enllà de s’ofici tèxtil. Aquest ordre segueix es camí vital de s’artista i permet entendre s’amplitud de sa col·lecció. Per fer una visita superficial no cal una planificació museística extensa. Ara bé, qui compara patrons, examina eines i cerca sa connexió amb ses obres lliures pot dedicar molt més temps as detalls. D’això no se’n pot deduir de manera raonable una durada fixa per a sa visita.

Informau-vos abans de sa visita

Es horaris i es preus d’entrada no estan documentats de manera permanentment fiable i poden canviar. Abans des desplaçament, convé comprovar directament amb sa Fundació Martí Vicens si es museu és accessible es dia desitjat i quines condicions hi ha vigents. Ses indicacions antigues d’internet no són adequades per confirmar-ho, encara que en algun moment fossin publicades pes taller o sa fundació.

Això és especialment important si es Museu Martí Vicenç és es motiu principal des desplaçament a Pollença. En canvi, qui integri sa visita dins un recorregut pes nucli antic podrà conèixer igualment s’entorn històric de Can Sionet i es Calvari pròxim. Quant as contingut, es museu és especialment interessant si hi ha prou calma per comparar es teixits amb ses eines, en lloc de considerar ses sales una simple aturada breu.

Com arribar-hi i aparcar

De s’aeroport de Palma a Pollença

Des de s’aeroport de Palma, sa ruta per carretera passa primer per sa Ma-30 i després continua per sa Ma-13. Per sa Ma-2200 s’arriba a Pollença després de 57 quilòmetres per carretera; es trajecte dura uns 45 minuts. Aquestes dades corresponen expressament as recorregut fins a Pollença, no fins just davant s’entrada des museu. Es darrer tram entra dins sa zona des nucli antic, devora es Calvari, on es troba Can Sionet.

Aquesta distinció és important per orientar-se: es trajecte llarg transcorre principalment per ses grans vies cap as nord, mentre que només es tram final passa per Pollença mateix. Per tant, es recorregut pes nucli antic s’ha d’afegir as temps pur de conducció.

De Palma a Pollença

Des des centre de Palma, es trajecte per carretera fins a Pollença és de 54 quilòmetres. Es viatge dura uns 50 minuts i passa per sa Ma-13 i sa Ma-2200. També en aquest cas, sa ruta mesurada acaba a Pollença; des d’allà s’ha de continuar cap as nucli antic i es Calvari per arribar as Museu Martí Vicenç.

Amb transport públic, entre ses possibles aturades hi ha Pont Romà 1, Pont Romà 2, Pollença 1 i Pollença 2. Sa connexió més convenient es dia des viatge depèn de sa línia i des seu horari. Des de cada aturada queda un recorregut pes poble, perquè es museu no es troba devora una carretera principal, sinó dins sa zona històrica de Pollença.