Monument al creuer "Baleares" a Palma

Es Monument al creuer "Baleares" està situat al Parc de Sa Feixina, a sa vorera occidental des centre històric de Palma. Molts de vianants coneixen sa poderosa construcció de pedra simplement com «es Fexina». Però qui s'hi atura no es troba davant un monument urbà qualsevol, sinó davant un testimoni encara avui controvertit de sa Guerra Civil espanyola, sa dictadura franquista i sa manera posterior de tractar-ne es símbols.

Es Monument és interessant no tant per una esplendor decorativa com per ses preguntes que planteja. Per què es va immortalitzar un vaixell de guerra d'aquesta manera monumental? Quins signes es varen eliminar posteriorment? I com canvia es missatge d'una construcció quan una ciutat democràtica no l'enderroca, sinó que la reinterpreta? Ses respostes es poden llegir directament a sa instal·lació: tant en sa seva arquitectura severa com en ses intervencions de temps més recents.

Sa visita és especialment adequada per a viatgers que no consideren Palma només una destinació de centre històric i compres. Es Monument permet descobrir un capítol de sa història de sa ciutat que a altres indrets queda fàcilment amagat darrere façanes gòtiques i sa vida quotidiana mediterrània. També resulta revelador per a ses persones interessades en arquitectura, perquè sa seva forma combina art déco, racionalisme i un classicisme deliberadament reduït.

No es tracta d'una atracció clàssica amb sales o col·lecció. Es coneixement sorgeix en voltar-la, observar-la amb atenció i llegir. Precisament per això, Sa Feixina és una bona aturada en una passejada entre es barri d'Es Jonquet, es front marítim i es centre de Palma.

Història i significat

Al començament de sa història hi ha una catàstrofe marítima. Es creuer pesant Baleares va combatre a sa Guerra Civil espanyola al costat de ses tropes franquistes. Es març de 1938, es vaixell va ser impactat per torpedes republicans i es va enfonsar. Hi varen morir 786 persones; 435 supervivents varen ser rescatats pes vaixells britànics HMS Kempenfelt i HMS Boreas. Per tant, es monument posterior commemorava una tragèdia real, però al mateix temps es va crear dins sa cultura política de sa memòria de sa dictadura vencedora.

Sa construcció durant es franquisme

Sa construcció va començar s'octubre de 1939, només uns mesos després des final de sa Guerra Civil, i es va allargar fins a 1946. Es projecte s'atribueix a s'arquitecte mallorquí Francesc Roca i Simó; Antoni Roca Cabanellas i Josep Pasqual Ortells López també estan vinculats amb es Monument. Sa seva severa monumentalitat no era una simple decisió estètica. Atorgava permanència, grandesa i un lloc ben visible dins sa imatge urbana a sa interpretació oficial de sa guerra.

Francisco Franco va inaugurar sa construcció es 16 de maig de 1947 juntament amb s'almirall Salvador Moreno Fernández. D'aquesta manera, sa cerimònia mateixa formava part des missatge polític. Es record des morts des creuer es va integrar en un relat dirigit per s'Estat que honorava es bàndol franquista i escenificava públicament sa victòria de sa dictadura. Per això, qui contempla es Monument avui ha de distingir entre ses víctimes de s'enfonsament i sa forma propagandística original de commemorar-les.

De símbol de victòria a objecte de controvèrsia

Després des final de sa dictadura, sa construcció va continuar dreta a Sa Feixina. Precisament aquesta permanència la va convertir en un punt central de sa política de sa memòria. Ses controvèrsies se centraren en ses inscripcions feixistes i s'heràldica franquista. Per tant, es debat mai no va girar únicament entorn de sa pedra i es disseny, sinó entorn de sa qüestió de si una democràcia havia de conservar, reinterpretar o eliminar un monument de sa dictadura.

Amb sa llei espanyola de memòria històrica de 2007, es debat va obtenir un nou marc jurídic. Es signes i ses inscripcions que glorificaven sa Guerra Civil, Franco o es seu règim havien de desaparèixer de s'espai públic. Palma va optar inicialment per una remodelació: sa construcció es va conservar, però va perdre es símbols oficials i es textos franquistes més evidents.

Sa reinterpretació de 2010

Durant sa renovació de febrer de 2010 es varen eliminar ses inscripcions franquistes i s'escut de sa dictadura. Es safareig i ses fonts varen continuar formant part de sa instal·lació. Al safareig s'hi va afegir una banda metàl·lica que explica en català, castellà, francès, anglès i alemany que es Monument ha de recordar a partir d'ara ses víctimes de s'enfonsament i, alhora, advertir des horrors de sa guerra i sa dictadura.

Aquesta nova interpretació no esborra s'origen. Més aviat hi conviuen dues capes temporals: es gest autoritari de sa construcció original i s'intent democràtic d'oposar-hi una lectura crítica. Aquí rau es significat autèntic des Monument per a sa Palma actual. No només mostra com una dictadura volia representar sa història, sinó també fins a quin punt continua essent difícil gestionar posteriorment es seus llegats.

Què s'hi pot veure

Ja des d'una certa distància destaca sa forma principal vertical. Es Monument està concebut per causar efecte dins s'espai urbà i no per a sa contemplació íntima d'una única obra d'art. Des punt de vista de sa història de s'arquitectura, s'obra es relaciona amb s'art déco, es racionalisme i un classicisme despullat; entre es elements documentats hi ha una columna, es safareig amb ses fonts i sa banda metàl·lica afegida posteriorment.

Sa columna monumental

Es centre està format per una columna alta, semblant a una torre. Dirigeix sa mirada cap amunt i confereix a tot es conjunt una actitud militar i solemne. Des punt de vista de sa història de s'arquitectura, s'obra es relaciona amb s'art déco, es racionalisme i un classicisme despullat. Es tracta d'un llenguatge formal que recupera sa monumentalitat clàssica, però que renuncia en gran part als ornaments petits. Sa massa, sa simetria i ses línies clares assumeixen sa funció decorativa.

Sa columna resulta més reveladora observada des de perspectives diferents.

Escultures i gravats

Es Monument inclou elements escultòrics i representacions integrades dins sa construcció. Remeten a sa commemoració militar per a sa qual es va crear es conjunt. Tanmateix, es seu sentit ja no es pot deduir completament des textos i símbols oficials originals, perquè ses referències franquistes més clares es varen eliminar durant sa remodelació. Precisament aquests buits són remarcables: s'arquitectura continua semblant autoritària i solemne, mentre que falta una part de sa seva explicació lingüística original.

Per això, val la pena no cercar només es suposat motiu principal. Ses superfícies, ses parts que han quedat més buides i sa relació entre s'obra visual conservada i es símbols eliminats expliquen diverses fases d'intervenció. Avui es monument és tant un objecte de transformació com una obra des seu temps de construcció.

Es safareig i ses fonts

Davant es cos principal de pedra hi ha es safareig amb ses fonts. Crea distància respecte de sa columna i n'intensifica s'efecte escènic. Alhora, sa superfície horitzontal de s'aigua constitueix un contrapunt tranquil a s'arquitectura que s'alça verticalment. En fer una volta completa al safareig, sa impressió des Monument canvia més del que permet suposar sa vista frontal.

Es safareig es va conservar durant sa renovació. A sa vorera hi ha sa banda metàl·lica afegida posteriorment per contextualitzar històricament es conjunt. Aquesta intervenció relativament discreta és decisiva per entendre'l: es text més recent ja no parla es llenguatge de sa commemoració de sa victòria franquista, sinó que qualifica sa guerra i sa dictadura d'horrors que no s'han d'oblidar.

Sa banda metàl·lica en cinc idiomes

Molts de vianants només veuen inicialment sa gran columna i continuen es seu camí. Però, pel que fa al contingut, sa banda metàl·lica és un des detalls més importants. Es text està escrit en cinc idiomes. Es text explica sa commemoració de ses víctimes i formula al mateix temps sa voluntat democràtica de sa ciutat de no emblanquir ni sa guerra ni sa dictadura.

Sa banda s'hauria de llegir abans de sa contemplació final de tota sa construcció. Després, sa forma monumental causa una impressió diferent: no sembla un bloc de pedra neutral, sinó un document històric amb un significat políticament disputat i recontextualitzat posteriorment. Entre s'arquitectura antiga i es comentari nou no sorgeix cap unitat harmònica. Aquesta tensió fa que s'indret sigui instructiu.

Sa llum i s'antiga simbologia

Avui sa construcció és un memorial urbà.

Igualment important és allò que ja no es pot veure. S'escut des règim de Franco i ses inscripcions glorificadores es varen eliminar. Aquestes intervencions no han modificat sa imponent forma bàsica, però sí es seu missatge públic. Per tant, qui només espera un memorial dedicat a un vaixell enfonsat passa per alt sa segona dimensió: a s'indret es pot comprendre com es símbols generen significat polític i com eliminar-los transforma un monument sense esborrar-ne es passat.

Sa visita

Es recorregut més adequat no comença directament davant sa columna, sinó a una certa distància dins es Parc de Sa Feixina. Des d'allà es pot contemplar s'eix clar des Monument. A continuació, es camí s'apropa al safareig, volta es conjunt i finalment arriba a sa banda metàl·lica amb sa contextualització actual.

Primer observar, després llegir

Qui deixa que s'arquitectura li causi una primera impressió percep amb més claredat sa seva pesantor, simetria i altura demostrativa. Després, es textos multilingües aporten sa clau històrica. Aquest ordre fa especialment visible es canvi: primer parla es llenguatge formal de sa dictadura i després el contradiu es comentari democràtic de 2010.

Per donar-hi només una ullada mentre es passa, basta una aturada breu. Qui vulgui observar atentament ses escultures, es signes eliminats, es safareig i s'explicació ha de preveure més temps i voltar completament es Monument. Seria enganyós fixar una durada concreta per a sa visita, perquè no hi ha ni una exposició amb un itinerari establert ni una determinada quantitat d'espais interiors per recórrer.

No és una visita clàssica a un museu

S'ha d'esperar un monument dins s'espai urbà públic, no un museu sobre es creuer ni una col·lecció d'objectes militars. Sa visita depèn des coneixements històrics previs i de s'observació atenta de ses parts conservades i modificades. Per aprofundir-hi, és útil conèixer es trets bàsics de sa Guerra Civil espanyola i de sa política franquista de sa memòria.

Es horaris d'obertura i s'entrada no estan registrats de manera fiable a ses dades disponibles per a sa visita. Com que s'accessibilitat, ses tasques de manteniment o ses normes des parc poden canviar, és recomanable comprovar sa situació actual abans d'una visita planificada expressament. Això és especialment important si es Monument no es visita només de passada durant una passejada per sa ciutat.

Moment des dia i sensació de sa visita

Sa Feixina forma part de sa vida quotidiana de Palma. Sa gent travessa es parc durant es trajecte entre es centre, Santa Catalina, Es Jonquet i es port; per tant, es Monument no és utilitzat exclusivament pes visitants. Sa contemplació resulta més tranquil·la quan hi ha menys trànsit de pas i sa banda metàl·lica es pot llegir sense presses.

Sa llum canviant des dia transforma sobretot ses arestes clares, ses superfícies profundes i es reflex dins es safareig. Per fer fotografies, val la pena examinar es conjunt des de diversos costats en lloc de captar només sa vista frontal simètrica. Sa impressió més significativa s'obté sovint allà on s'antiga arquitectura monumental i es nou text explicatiu apareixen junts dins sa imatge.

Com arribar-hi i aparcar

Des de s'aeroport de Palma, es trajecte habitual condueix primer per sa Ma-19 fins a Palma. Fins a sa ciutat hi ha 11 quilòmetres per carretera; es trajecte dura aproximadament 20 minuts. Aquestes dades s'apliquen expressament fins a Palma i no fins a una plaça d'aparcament concreta devora es Monument. Dins sa ciutat, es darrer tram depèn des trànsit i de s'accés triat.

Es darrer tram fins a Sa Feixina

Per a sa navegació, es Parc de Sa Feixina o sa Plaça de sa Feixina són es destins decisius. Es Monument està situat dins es parc, a sa vorera occidental des centre, a prop de sa connexió entre es front marítim, Santa Catalina i Es Jonquet. Com que diversos carrers i camins desemboquen en aquesta zona, normalment és més pràctic triar un punt d'arribada adequat devora es parc i recórrer a peu es tram restant.

Es centre de Palma pot resultar confús, sobretot quan es trànsit és intens.

Aparcar a ponent des centre

Al Passeig de Mallorca hi ha un aparcament cobert. Sa disponibilitat real i ses condicions aplicables s'han de comprovar de manera actualitzada. Ses places d'aparcament al carrer de Palma estan subjectes a senyalització i normes locals, que s'han de respectar amb atenció abans d'estacionar es vehicle.

Qui després vulgui continuar cap al centre històric sovint s'estalvia trajectes addicionals per carrers estrets o molt transitats si utilitza un aparcament cobert. Es Monument es pot convertir així en sa primera o sa darrera aturada d'un recorregut més llarg, en lloc de ser un destí aïllat que obligui a cercar aparcament una altra vegada.

Amb s'autobús urbà

Diverses aturades duen ses denominacions «Argentina – sa Feixina» o «Argentina - Sa Feixina». S'aturada «es Jonquet» també està situada dins sa zona urbana rellevant. Des d'allà, es darrer tram condueix a peu fins al parc. Com que es recorreguts de ses línies i es horaris poden canviar, s'ha de consultar sa connexió concreta actualitzada per al dia de sa visita.

Arribar-hi amb autobús és especialment adequat si es punt de partida ja és a Palma. Es monument no té un accés tancat per a visitants on conflueixin tots es camins. En canvi, segons s'aturada, un s'hi aproxima des d'una direcció diferent i experimenta al mateix temps sa transició entre es centre, es parc i es barris situats més a ponent.

Pels voltants

Sa Feixina està situada en un punt d'unió interessant de Palma. Cap a llevant comença es camí en direcció al centre històric, cap a ponent hi ha Santa Catalina i Es Jonquet, i cap al sud sa ciutat s'obre al front marítim. Això permet incorporar es Monument sense haver de fer volta a recorreguts urbans molt diferents.

Parc de Sa Feixina

Es parc és més que un simple decorat. Lleva al Monument una part de sa solemnitat aïllada que generaria un espai commemoratiu tancat i el posa en contacte amb sa vida urbana quotidiana. Vianants, passejants i persones que es desplacen entre es barris circulen entorn d'una construcció concebuda originalment com una demostració des poder estatal. Aquest contrast forma part de s'experiència actual de s'indret.

Per contemplar-lo, es parc també és útil perquè permet mantenir distància. Només des des voltants sa columna es mostra en relació amb es parc. Després és possible apropar-se al safareig i als textos explicatius. Una passejada breu pes parc es converteix així en una lliçó compacta sobre arquitectura i memòria.

Es Jonquet i Santa Catalina

Cap a ponent, sa visita es pot combinar amb Es Jonquet i Santa Catalina.

Aquesta connexió és especialment adient perquè permet veure una darrere s'altra diverses cares de Palma: representació política, estructura urbana tradicional i vida urbana actual. No cal un programa individual extens; es Monument funciona bé com una aturada intermèdia per reflexionar.

Centre històric i front marítim

Cap a llevant, es camí continua cap al centre de Palma i es centre històric. Allà s'hi poden afegir destinacions conegudes com sa catedral La Seu, es palau reial La Almudaina o es carrers històrics. En aquest context, es Monument al creuer "Baleares" no s'ha d'entendre com un precedent estilístic d'aquestes construccions. Pertany a una època molt més recent i políticament carregada.