Muntanya del Voltor: senderisme a s’espai protegit de Valldemossa

Ses primeres passes s’allunyen des carrers animats de Valldemossa i s’endinsen en una part més tranquil·la de la Serra de Tramuntana. A Muntanya del Voltor comença un espai natural protegit d’accés regulat, situat majoritàriament en terrenys privats. Costers camins de bosc, antics llocs de feina des carboners i àmplies vistes de sa costa nord-occidental de Mallorca defineixen s’experiència.

Sa zona comprèn aproximadament 300 hectàrees i reuneix ses possessions Can Costa, Son Moragues, Son Gual i Son Gual Petit en un concepte comú de protecció i manteniment. Aquí no es pretén contraposar sa conservació de sa natura, es paisatge cultural format al llarg de sa història i es senderisme. Precisament per això se’n regula s’accés: qui vulgui recórrer es camins senyalitzats necessita un permís previ i hauria de comprovar ses condicions actuals abans de s’excursió.

Muntanya del Voltor és especialment interessant per a excursionistes que no consideren es paisatge només com un decorat. Dins s’alzinar es poden reconèixer formes antigues d’aprofitament forestal, mentre que miradors com el Mirador de ses Puntes ofereixen vistes de penya-segats, costa i mar. Alhora, s’espai protegit constitueix un possible accés al Camí de s’Arxiduc, un des camins d’altura amb més història de s’entorn de Valldemossa.

Una aturada breu per visitar es lloc no li faria justícia. Fins i tot sa volta documentada més curta és una excursió de muntanya de diverses hores, mentre que es circuits més llargs s’estenen molt més enllà de s’espai protegit. Calçat ferm, aigua suficient i una valoració realista de sa pròpia condició física formen part de sa planificació tant com es permís d’accés.

Història i importància

Entre ses alzines hi ha superfícies circulars i anivellades. A primera vista pareixen poc destacables, però conten una època en què es bosc era un lloc de feina. En aquests rotlos de sitja, sa llenya es convertia de manera controlada en carbó vegetal. Restes de barraques, forns, pous i altres construccions de pedra seca mostren que es costers boscosos varen ser aprofitats, mantinguts i explotats econòmicament durant molt de temps. Per això, es paisatge forestal actual no és només es resultat d’una natura intacta, sinó també de sa feina humana.

Feina forestal i paisatge cultural

Es patrimoni conservat inclou rotlos de sitja i refugis, així com forns i punts d’aigua. Es plànol oficial de sa zona esmenta, entre altres elements, una barraca de carboner, un forn de pa i diversos elements etnològics situats al llarg des camins. Aquestes restes no són una exposició escenificada. Es troben allà on es treballadors forestals les necessitaven i només es revelen mentre es camina: una disposició de pedres a sa vorera des camí, una superfície plana davall es arbres o una resta baixa de paret enmig des terreny.

Amb sa disminució de s’activitat forestal tradicional, algunes parts d’aquest paisatge cultural varen deixar de rebre manteniment regular. Al mateix temps, va augmentar sa pressió excursionista a la Serra de Tramuntana. Es projecte de protecció va sorgir com a resposta a totes dues evolucions. Pretén limitar es danys causats per s’abandonament i per un ús recreatiu intensiu, restaurar hàbitats i, alhora, permetre un accés responsable.

Responsabilitat compartida en terrenys privats

Una particularitat de Muntanya del Voltor és sa seva forma d’organització. Ses possessions Can Costa, Son Moragues, Son Gual i Son Gual Petit es consideren conjuntament en qüestions de protecció des paisatge. Propietaris, excursionistes, organitzacions d’esports de muntanya, empreses de rutes i administracions públiques han de coordinar interessos que no coincideixen automàticament. D’aquest plantejament va sorgir un exemple primerenc de gestió comunitària des paisatge a la Serra de Tramuntana.

Ses actuacions afecten tant sa natura com es testimonis culturals. Es planten alzines joves, es regenera es sotabosc amb espècies autòctones i es protegeixen ses superfícies sensibles de ses cabres. Paral·lelament, s’asseguren o es restauren pous, rotlos de sitja, forns i altres estructures històriques. Per tant, s’accés regulat no és un detall secundari, sinó una part des concepte de protecció: es senderisme continua essent possible, però no ha de posar en perill sa recuperació en curs de sa zona.

Es llegat de s’arxiduc

Una altra capa històrica ens duu al segle 19. S’arxiduc Ludwig Salvator von Habsburg-Lothringen, naturalista i observador minuciós de Mallorca, va fer construir camins i miradors a s’entorn de Valldemossa. Es Camí de s’Arxiduc, que duu es seu nom, segueix durant llargs trams un camí de pedra d’altura entre Valldemossa i Deià. Sa Caseta de s’Arxiduc, també coneguda com a Caseta des Refugi, forma igualment part d’aquest paisatge.

Muntanya del Voltor no s’ha de confondre amb tot es camí de s’arxiduc. És, més aviat, un espai paisatgístic protegit travessat per una important ruta d’accés al camí d’altura. Així hi coincideixen diverses èpoques: es món laboral des carboners, s’exploració romàntica i científica de ses muntanyes per part de Ludwig Salvator i sa gestió actual des paisatge.

Què hi ha per veure

S’encant des terreny es desplega en una successió d’espais paisatgístics ben diferents. A sa part baixa, s’alzinar es tanca damunt es camí. Més amunt afloren ses clares roques calcàries, es arbres s’esclarissen i es mar apareix entre es troncs. Entremig hi ha antics llocs de feina, petites construccions de pedra i miradors. Cap d’aquests elements queda aïllat; es camí uneix s’observació de sa natura i sa història cultural en un relat continu.

S’alzinar

Poc després de s’accés controlat, es tirany puja per un alzinar obert. Es troncs retorçats i sa coberta espessa de fulles formen part de ses imatges característiques de la Serra de Tramuntana. És precisament aquí on es fan visibles ses actuacions de manteniment des projecte: es vol rejovenir es bosc, recuperar sa diversitat des sotabosc i protegir es plançons des rosecs des bestiar.

Durant sa pujada, es trams pedregosos s’alternen amb sa terra des bosc. Petites clarianes interrompen s’ombra. A poc a poc, sa vegetació es torna menys espessa i entre es arbres s’obren ses primeres vistes des costers abruptes de sa costa nord-occidental. Per tant, es bosc no és només s’aproximació als miradors, sinó una part essencial de sa visita.

Rotlos de sitja i barraques de bosc

Ses places rodones des carboners, en català rotllos de sitja, figuren entre ses petjades culturals i històriques més importants. Per fabricar carbó vegetal calia crear una base plana on sa llenya es pogués apilar, cobrir i vigilar durant un període prolongat. Es refugis senzills situats a prop protegien es treballadors mentre controlaven es procés de carbonització.

Es plànol oficial de sa zona també indica una barraca i un ranxo de carboner. S’hi afegeixen forns, pous i altres estructures baixes de pedra. Molts d’aquests elements es confonen cromàticament amb es terreny calcari de manera tan discreta que es caminants amb presses hi passen de llarg. En canvi, qui observa sa forma de ses superfícies, es traçats de ses parets i es accessos descobreix un paisatge de feina organitzat amb detall.

Mirador de ses Puntes

Al Mirador de ses Puntes, sa perspectiva passa des bosc a s’amplitud. Es mirador està situat damunt una paret rocosa característica i ofereix vistes de Can Costa, sa costa nord-occidental retallada i es mar. Cap al sud, ses carenes de la Serra de Tramuntana se succeeixen una darrere s’altra. Amb bona visibilitat, sa panoràmica arriba molt més enllà des costers immediats.

Es nom fa referència a ses cridaneres puntes de roca des mirador. Des de sa carretera entre Valldemossa i Deià es poden reconèixer com una silueta característica molt per damunt des costers. A dalt, es lloc pareix menys una terrassa construïda que una part de sa serralada situada de manera espectacular. Es vent i ses voreres de roca exposades hi exigeixen més atenció que dins es bosc protegit.

Mirador de Son Gual i altres miradors

A més del Mirador de ses Puntes, es plànol oficial esmenta, entre d’altres, el Mirador de Son Gual, el Mirador de na Torta, el Mirador de ses Basses i el Mirador de ses Basses o sa zona propera de Ses Basses. No totes ses excursions passen per tots aquests punts. Es miradors accessibles depenen de sa ruta autoritzada i de s’itinerari triat.

Ses direccions de ses vistes canvien radicalment. En un punt domina sa costa retallada; en un altre, s’interior de s’illa s’obre fins a sa badia de Palma. Precisament aquest canvi explica per què sa zona no s’hauria de reduir a una sola vista des cim. Muntanya del Voltor és un terreny de miradors amb diversos llindars entre bosc, roca i carena oberta.

Caseta des Refugi

Sa petita Caseta des Refugi de pedra, també anomenada Caseta de s’Arxiduc, recorda s’època de Ludwig Salvator. És una construcció senzilla de refugi enmig des paisatge de muntanya i no és un establiment d’excursions amb serveis. Es seu efecte prové de s’emplaçament i de sa maçoneria basta, no d’una instal·lació museística.

A ses descripcions de rutes més llargues, sa caseta apareix de camí al Coll de Son Gallard. Des d’allà és possible enllaçar amb el Camí de s’Arxiduc. Sa Caseta marca així una transició: darrere s’espai protegit boscós comença es paisatge d’alta muntanya més obert, per on es camí històric de pedra recorre ses carenes de sa Tramuntana.

Camí de s’Arxiduc

El Camí de s’Arxiduc és s’element viari històric més conegut de s’entorn ampli. Es tirany de pedra, construït acuradament, segueix sa carena entre Valldemossa i Deià i ofereix llargues vistes de sa costa. En una gran ruta circular documentada, no s’hi arriba fins després des tram per Muntanya del Voltor; per tant, s’espai protegit i es camí de s’arxiduc estan connectats, però no són idèntics.

Per damunt des límit des bosc, es terreny es torna més clar i obert. Es camí travessa un paisatge càrstic típic de roca calcària clara, vegetació baixa i carenes exposades. Qui continua fins aquí ja no fa una simple visita a Muntanya del Voltor, sinó una excursió de muntanya completa que exigeix una navegació acurada i temps suficient.

Sa visita

Al final de la Carrer de les Olivers, Valldemossa perd gradualment es seu caràcter de poble. S’accés segueix primer un camí rocós prop del Torrent de Son Gual. Després s’arriba a sa barrera d’accés de s’espai protegit, on es pot comprovar es permís obtingut prèviament. Sense un accés confirmat, no s’ha de donar per fet que es podrà fer espontàniament sa volta prevista.

Accés i elecció de sa ruta

Es permís s’hauria de sol·licitar abans des dia de s’excursió mitjançant es canals oficials de contacte de s’espai protegit. Com que ses condicions d’accés poden canviar, convé comprovar-les de nou just abans de sa visita. Ses marques, es tancaments i ses indicacions sobre es terreny tenen prioritat davant arxius de rutes antics. Sa zona està formada per propietats privades i superfícies en regeneració; prendre dreceres fora des camins recomanats contradiu es concepte de protecció.

Per a sa volta pròpiament dita de Muntanya del Voltor, hi ha descrita una variant documentada d’aproximadament 7,5 quilòmetres, que dura unes 3 hores i 15 minuts i es considera de dificultat mitjana. Parteix del Pla des Pouet i hi torna en forma de circuit. Ses aturades per caminar, observar sa natura o quedar-se més temps als miradors poden allargar-ne considerablement sa durada.

Una ruta circular més extensa pel Camí de s’Arxiduc es descriu amb 14 quilòmetres, unes 4 hores i 30 minuts i 695 metres de desnivell. Aquestes dades corresponen a una ruta concreta i no a una visita estàndard obligatòria. Qui hi inclogui el Puig Caragolí, altres carenes o cims addicionals haurà d’ampliar sa planificació en conseqüència.

De camí per s’espai protegit

S’inici dins es bosc pot donar una impressió suau, però es camí puja de manera constant. Es sòl rocós, ses arrels i ses pedres calcàries irregulars exigeixen atenció. Als miradors s’hi afegeix es terreny exposat. S’esforç no prové tant de passos d’escalada tècnica com de sa pujada continuada i de sa longitud des circuit escollit.

Es nombre regulat de visitants diferencia sa zona des camins de lliure accés de s’entorn de Valldemossa. Tot i així, no hi ha cap moment documentat de manera fiable en què tots es camins siguin buits. Més important que cercar una suposada hora secreta és planificar segons ses hores de llum. Cal conservar prou marge per a sa volta, de manera que es retorn no s’hagi de fer amb presses.

Època de s’any i temps

Per a sa gran volta des camí de s’arxiduc es recomanen sa primavera i sa tardor com a èpoques adequades per caminar. Aleshores sa calor estiuenca no és es factor principal i ses pujades llargues solen resultar més agradables. Després de pluges abundants, alguns cursos d’aigua temporals de sa muntanya poden ser audibles o visibles; alhora, ses roques i es trams de terra es tornen més llenegadissos.

A ses altures obertes, es temps pot resultar considerablement més aspre que a Valldemossa. Es bosc ofereix ombra i protecció temporalment, mentre que el Camí de s’Arxiduc passa per carenes exposades. Es vent, ses nigulades i sa visibilitat reduïda no només modifiquen sa panoràmica, sinó també ses exigències d’orientació i seguretat a peu.

Com arribar-hi i aparcament

Ses dades des trajecte fan referència a Valldemossa, no a una entrada accessible amb cotxe enmig de s’espai protegit. Es darrer tram comença dins es poble i es fa a peu. Arribar amb cotxe fins al mirador o sa Caseta des Refugi no forma part des concepte de visita.

Des de s’aeroport de Palma

Des de s’aeroport de Palma hi ha 25 quilòmetres per carretera fins a Valldemossa. Es trajecte dura uns 30 minuts i passa primer per la Ma-20 i després per la Ma-1110 cap a la Serra de Tramuntana. Com més s’acosta Valldemossa, més sinuós i muntanyós es torna s’entorn. Des de s’aparcament des poble s’ha de continuar a peu en direcció a la Carrer de les Olivers i després cap a s’accés controlat de Muntanya del Voltor.

Des de Palma

Des des centre de Palma, sa ruta segueix la Ma-1110 fins a Valldemossa. Es trajecte de 19 quilòmetres per carretera dura uns 35 minuts. Aquest temps també acaba dins es poble i no inclou ni sa recerca d’aparcament ni es recorregut a peu fins al punt de partida. Sobretot es dies de molta afluència, convé reservar temps addicional per a totes dues coses.

Aparcament i camí d’accés

A Valldemossa hi ha aparcaments de pagament; prop des punt de partida només hi ha opcions limitades per estacionar a sa vorera. Per tant, és més raonable emprar un aparcament regular dins es poble que confiar a trobar un lloc lliure just al costat de s’accés. Es camí a peu pels carrers de sa part alta ja forma part de sa transició des poble cap al paisatge de muntanya.

També si s’hi arriba amb autobús queda un tram a peu fins al punt de partida. Ses aturades de sa zona de Valldemossa i de sa carretera cap a la Ermita de la Trinitat no substitueixen ni es permís d’accés ni sa caminada cap a s’espai protegit. Abans des trajecte de tornada, convé comprovar si sa volta escollida deixa prou marge de temps per arribar a s’aturada.

Pels voltants

Després des descens, es carrers empedrats de Valldemossa pareixen gairebé urbans. Cafès, cases de pedra natural i sa destacada cartoixa ofereixen un contrast clar amb s’alzinar i es carst. Qui disposi de prou temps pot combinar s’excursió amb sa visita des poble, sense reduir cap de ses dues a una aturada ràpida per fer fotografies.

Valldemossa

Valldemossa és coneguda sobretot per sa seva antiga cartoixa i per s’estada de Frédéric Chopin i George Sand. Es nucli històric, es carrerons i sa rebosteria tradicional converteixen es poble en una destinació independentment de s’excursió de muntanya. Sa combinació també és pràctica, perquè s’arriba a peu a Muntanya del Voltor des de sa part alta des poble.

Per visitar sa cartoixa o recórrer es centre, és més adequada s’estona anterior o posterior a una volta curta per s’espai protegit. Després d’una gran excursió pel Camí de s’Arxiduc, normalment queda menys atenció per a espais interiors i sa història des poble. Per tant, s’ordre hauria de dependre de sa llargària de s’excursió, des temps i de ses hores de llum disponibles.

Deià i sa costa nord-occidental

Es camí històric de s’arxiduc connecta es paisatge muntanyós de Valldemossa amb sa direcció de Deià. Tanmateix, una travessa d’aquest tipus és una excursió independent i no una simple ampliació de sa visita a s’espai protegit. Requereix una planificació adequada de sa ruta i una solució per al retorn.

Qui viatgi amb cotxe pot sortir després de Valldemossa per sa carretera de sa costa en direcció a Deià. Ses formes rocoses característiques del Mirador de ses Puntes es poden tornar a reconèixer de lluny des d’aquest costat. Es canvi de perspectiva mostra clarament a quina altura es troba es mirador visitat abans damunt es costers boscosos.

Ermita de la Trinitat i Son Moragues

Dins es paisatge més ampli hi ha la Ermita de la Trinitat i sa finca pública Son Moragues. Totes dues formen part de sa zona senderista de s’entorn de Valldemossa, però no s’haurien d’incloure automàticament dins sa mateixa volta. Es plànol oficial de Muntanya del Voltor mostra fins a quin punt ses propietats privades, es terrenys públics, el GR-221 i es camins històrics limiten estretament entre si.

Precisament per això, un mapa actualitzat és més important que suposar que qualsevol tirany visible és de lliure accés. Qui visiti altres destinacions després de Muntanya del Voltor hauria de comprovar-ne per separat ses normes d’accés i respectar es límits de s’espai protegit.