Torres de senyals costaneres de Son Viulí prop de Betlem

Entre sa Colònia de Sant Pere i Betlem hi ha dues construccions que fàcilment es poden confondre amb antigues torres de vigilància costanera. En realitat, ses Torres de senyals costaneres de Son Viulí conten un capítol molt més recent de sa història militar de Mallorca. Ses dues torres de senyals daten des segle 20 i varen servir a sa marina de guerra durant exercicis, així com de marques per mesurar distàncies.

Precisament sa seva senzillesa fa que siguin dignes de veure: a sa costa s'alcen dos cossos baixos, construïts amb pedra de marès local, que s'estrenyen cap amunt. Només com a parella se'n comprèn sa funció, perquè ses torres no eren punts d'observació independents, sinó parts d'un sistema militar d'orientació.

Sa visita val especialment la pena per a qui cerca vestigis menys coneguts de sa història de s'illa, lluny de ses grans fortaleses i des museus. Qui s'interessa per s'arquitectura també hi trobarà un exemple il·lustratiu de planta rectangular, cos troncopiramidal, portes i obertures laterals. Sa ubicació entre dues localitats costaneres converteix, a més, es monument en una aturada adequada durant una excursió a Betlem o al llarg de sa costa d'Artà.

Son Viulí es descobreix observant-lo amb atenció: en sa relació entre ses dues torres, en sa seva silueta insòlita i en es contrast entre sa forma militar i es material de construcció de Mallorca.

Història i significat

Construccions militars des segle 20

Sa costa de Mallorca està marcada per torres d'èpoques molt diverses. A Son Viulí, però, aquesta aparença familiar du inicialment a una conclusió equivocada, perquè ses instal·lacions es varen construir durant es segle 20 com a sistemes militars de senyalització. S'utilitzaven durant maniobres militars i servien a sa marina de guerra com a marques per mesurar distàncies.

Aquesta datació canvia sa manera de contemplar-ne s'arquitectura. Allò que a primera vista sembla una versió simplificada d'una antiga torre defensiva respon a una lògica funcional moderna. Totes dues torres tenen una planta rectangular, un cos troncopiramidal, una porta d'accés a sa part inferior i algunes obertures laterals.

Exercicis i mesurament de distàncies

Ses Torres de Son Viulí complien, per tant, dues funcions documentades: s'utilitzaven durant maniobres militars i servien a sa marina de guerra com a marques per mesurar distàncies. Per això, es seu valor històric no rau tant en un únic esdeveniment com en sa funció documentada de sa parella. Sa línia costanera es convertia aquí en un espai militar d'exercicis i mesurament; ses torres hi establien punts de referència fixos i visibles des de lluny.

Es plural des nom és essencial. Es monument no està format per una sola torre, sinó per dos cossos de senyalització relacionats entre si. Per això, en contemplar-los, convé desviar repetidament sa mirada de sa construcció més pròxima cap a sa segona torre. Precisament aquest canvi permet entendre que ses instal·lacions no varen ser concebudes com a llocs de vigilància aïllats.

De construcció funcional a monument

Ses torres varen ser restaurades i pintades de nou. Avui documenten una part de sa història de s'illa que fàcilment queda eclipsada per castells, torres de vigilància de sa primera edat moderna i fortificacions. Ses seves funcions estaven relacionades amb ses maniobres militars i amb s'ús com a marques per mesurar distàncies per part de sa marina de guerra.

Què hi ha per veure

Sa parella de torres

Sa particularitat més important no es revela en una façana concreta, sinó en sa interacció entre totes dues construccions. Ses torres de senyals s'alcen en es tram costaner entre sa Colònia de Sant Pere i s'urbanització Betlem. Qui només contempla sa primera torre que descobreix veu una construcció militar funcional i compacta. Només amb es segon exemplar es converteix en un sistema.

Per tant, val la pena observar-ne ses ubicacions des de diferents perspectives. De vegades destaca sa semblança entre ses dues torres; d'altres, sa posició separada a sa costa. Aquesta relació espacial no és una casualitat decorativa, sinó sa clau per comprendre s'ús anterior com a marques durant exercicis militars i per determinar distàncies.

Sa planta rectangular

Totes dues torres tenen una planta rectangular. A diferència d'una torre de vigilància rodona, sa forma de sa qual és semblant vista des de qualsevol direcció, cada construcció té costats clarament diferenciables. Això fa que ses torres de senyals semblin gairebé marques col·locades verticalment. Ses superfícies rectes de ses façanes i ses arestes fàcilment perceptibles els donen una silueta senzilla i recognoscible des de lluny.

Sa forma és funcional: res no distreu des contorn i es pocs elements constructius se subordinen a sa funció militar.

Es cos troncopiramidal

Ses torres s'estrenyen des de sa base cap amunt. Aquesta forma troncopiramidal —una base més ampla i un acabament superior més estret— és es seu tret arquitectònic més cridaner. Fa que ses construccions semblin baixes i estables, sense necessitat de reforços decoratius.

De prop, convé dirigir sa mirada cap amunt seguint ses superfícies exteriors inclinades. Així es fa visible fins a quin punt sa forma es diferencia d'una casa ordinària amb parets verticals. Alhora, s'estrenyiment explica per què ses instal·lacions, malgrat es seu disseny senzill, destaquen immediatament com a construccions funcionals especials.

Portes i obertures laterals

A sa part inferior, cada torre té una porta d'accés, a més d'algunes obertures en es costats. També aquí es disseny es limita a allò que és necessari. Sa distribució de ses obertures trenca ses superfícies, altrament tancades, i ofereix una bona referència per apreciar sa solidesa des cossos constructius.

Sa comparació és especialment reveladora: quins elements es varen executar de sa mateixa manera a totes dues torres i com en modifica s'efecte cada angle de visió?

Marès de sa zona

Per construir-les es va emprar marès de sa zona. Sa forma és estricta, geomètrica i adaptada a una funció tècnica; a ses façanes s'hi poden reconèixer es trets constructius esmentats.

Restauració i pintura nova

Ses superfícies restaurades i pintades de nou fan que es contorns clars de ses torres continuïn destacant. Es trets documentats són sa planta rectangular, s'estrenyiment, ses poques obertures, es material i sa relació amb sa segona torre. Qui observa aquests punts un darrere s'altre llegeix es monument gairebé com si fos un dibuix tècnic dins es paisatge.

Sa visita

Un monument que s'explica per sa forma constructiva

Durant sa visita, es centre d'atenció és sa silueta característica a sa costa i sa comparació entre ses dues instal·lacions. Ses torres es poden observar a partir de sa forma constructiva documentada i de sa relació que mantenen entre si. Per tant, sa mirada no s'hauria de limitar a sa façana més pròxima; unes quantes perspectives triades de manera conscient expliquen més coses sobre sa funció anterior que una aturada fotogràfica fugaç.

Per observar-les es pot seguir un ordre senzill: primer es contempla tot es cos constructiu; després, sa planta, es costats inclinats i ses obertures. A continuació, sa mirada es dirigeix cap a sa segona torre i sa línia costanera. Així, dues construccions aparentment discretes es converteixen en un sistema comprensible d'orientació militar.

Temps necessari i ritme de sa visita

Com a destinació independent, Son Viulí ofereix una visita compacta a un monument. Es temps que s'hi dedica depèn sobretot de si només es fotografien ses torres o si s'examina amb més deteniment sa relació entre totes dues. Qui s'interessa per s'arquitectura dedicarà més temps a ses façanes, es material i ses línies de visió; durant una excursió costanera, es lloc es pot planificar com una aturada tranquil·la de caràcter cultural i històric.

Precisament per això, val la pena no continuar es camí després d'una primera ullada. Es detall essencial no és un rètol ni un element constructiu aïllat, sinó es fet que dues torres de senyals semblants complien conjuntament una funció militar.

Planificació abans de partir

Es horaris de visita i ses condicions d'entrada vigents s'han de comprovar abans de s'excursió, ja que poden canviar. Una vegada allà, també s'ha de respectar que sa conservació d'un monument no significa automàticament que es pugui accedir a totes ses parts de sa construcció. Ses portes, ses barreres i ses indicacions locals són determinants.

Ses dades sobre ses hores habituals de més afluència no són prou fiables per recomanar una hora concreta des dia com a moment de tranquil·litat garantida. Per a sa visita és més important disposar d'una bona visió de tots dos cossos constructius i de ses seves superfícies laterals. Qui visita es lloc com a part d'una excursió costanera més llarga pot adaptar s'estada amb flexibilitat a la resta de sa ruta.

Com arribar-hi i aparcament

Des de s'aeroport de Palma

Es trajecte per carretera indicat des de s'aeroport de Palma fins a Betlem és de 73 quilòmetres. Es viatge dura uns 65 minuts i passa per sa Ma-15 i, després, per sa Ma-3322 i sa Ma-3331. Aquestes dades corresponen expressament as trajecte fins a Betlem, no fins a s'entorn immediat d'una de ses dues torres de senyals.

Per tant, en arribar s'ha de tenir en compte sa ubicació exacta des monument en es tram costaner entre Betlem i sa Colònia de Sant Pere. Per a sa darrera part des trajecte convé emprar es sistema actual de navegació cartogràfica.

Des de Palma

Des centre de Palma fins a Betlem hi ha 75 quilòmetres per carretera. Es viatge dura uns 71 minuts i també transcorre per sa Ma-15, sa Ma-3322 i sa Ma-3331. Sa Ma-15 cobreix es tram més llarg per s'interior de s'illa; ses altres carreteres duen cap al nord-est i, finalment, a sa zona costanera de Betlem.

Sa durada indicada acaba novament a Betlem. Per continuar es trajecte o accedir as monument s'ha de preveure orientació addicional, sense suposar que ses torres es troben directament en es punt de destinació introduït per a sa localitat. Sa seva posició a sa costa entre s'urbanització i sa Colònia de Sant Pere és determinant.

Amb autobús

Com a punts d'arribada amb transport públic es poden considerar ses aturades de sa Colònia de Sant Pere i de Montferrutx. Des d'allà, sa visita no acaba en baixar de s'autobús, perquè ses torres es troben a sa zona costanera entre es nuclis. Per tant, convé planificar conjuntament sa connexió adequada i es camí posterior abans de partir.

Per tornar, és recomanable consultar s'horari actual abans de dirigir-se cap a ses torres. Això és especialment important si sa visita a Son Viulí es combina amb una passejada per sa costa o amb altres destinacions de sa zona de Betlem i no es pot calcular amb exactitud sa durada de s'estada.

Pels voltants

Betlem

Betlem és es punt de referència oriental des tram costaner on s'alcen ses torres de senyals. Es nucli tranquil és adequat com a punt d'inici o final d'una excursió en què, més que una única construcció monumental, destaquen diverses impressions petites al llarg de sa costa. Son Viulí afegeix una dimensió historicomilitar inesperada a aquesta experiència paisatgística.

No s'ha de confondre es nom de sa localitat amb s'Ermita de Betlem. S'ermita és una destinació independent situada a sa zona d'Artà i té una història i una funció completament diferents. És possible combinar ses dues destinacions, però ses torres de senyals no formen part de s'Ermita ni són una construcció religiosa.

Colònia de Sant Pere

A ponent de ses torres hi ha sa Colònia de Sant Pere. Sa localitat costanera permet integrar sa visita as monument dins una estada més llarga al nord-est. Precisament des d'aquest costat s'entén per què sa ubicació de ses instal·lacions sempre es descriu com es tram entre sa Colònia i Betlem: ses dues torres no pertanyen a un recinte museístic tancat, sinó a un paisatge costaner emprat històricament.

Qui va des de sa Colònia en direcció a Betlem hauria de cercar tots dos cossos de senyalització. Sa primera torre que es descobreix no és tot es monument. Només sa segona completa sa imatge i explica per què sa instal·lació rep un nom en plural.

Cales i altres destinacions costaneres

A sa zona costanera més àmplia hi ha Cala des Camps, Playa de Sant Pere i Cala na Clara. Permeten combinar una aturada cultural i històrica amb una estada a la mar, sense que ses torres mateixes es converteixin en una instal·lació de platja. Son Viulí continua essent un monument amb un significat propi i no s'hauria de considerar només un teló de fons de camí cap a sa cala següent.

Son Serra de Marina també pot formar part d'un itinerari més ampli al llarg de sa badia. Aquesta combinació és especialment adequada si es nord-est es planifica com una excursió de tot es dia. Per comprendre ses torres, però, basta sa zona costanera més pròxima entre Betlem i sa Colònia de Sant Pere.