Tren de Sóller – amb es tren històric de Mallorca per sa Tramuntana

Abans fins i tot que es Tren de Sóller es posi en moviment, ja comença es viatge en es temps: fusta envernissada, ferramentes de color de llautó, finestres corredisses i es renou intens des antics automotors elèctrics dominen s’escena. Llavors es tren surt de Palma, travessa s’interior de s’illa per Palmanyola i Bunyola i finalment desapareix dins sa Serra d’Alfàbia. A s’altre costat espera sa vall de Sóller.

Es ferrocarril no és un decorat de museu, sinó una connexió entre Palma i Sóller que encara funciona avui. Precisament aquest doble caràcter el fa especial: es viatja amb un tren històric i, alhora, es descobreix es paisatge d’unes muntanyes que varen fer necessària sa construcció de sa línia. Es camps i ses poblacions deixen pas a parets de roca, trinxeres i túnels; després, sa vista s’obre damunt sa vall, marcada pes cultius de tarongers i oliveres. Per als aficionats as ferrocarril, s’atractiu rau en es vehicles, ses estacions i ses obres d’enginyeria. Qui vulgui conèixer es paisatge de Mallorca obté una panoràmica pausada des afores de Palma fins a sa Tramuntana. Ses famílies també poden gaudir des trajecte, perquè no només du d’un destí a un altre, sinó que és una experiència en si mateix.

És important situar correctament Palmanyola: es Tren de Sóller és una atracció mòbil, no una construcció individual amb un recinte de visita accessible de manera contínua. Palmanyola es troba dins s’àmbit des recorregut, però es punts de partida habituals des viatge descrit són Palma, Bunyola i Sóller. Es tramvia històric de Sóller a Port de Sóller és un mitjà de transport independent que permet continuar es trajecte i no s’ha de confondre amb es tren entre Palma i Sóller.

Història i importància

A s’origen no hi havia cap excursió nostàlgica, sinó un problema de transport ben real. A començament des segle 20, Sóller tenia una economia dinàmica i era conegut pes seus tarongerars. Ses muntanyes de s’entorn, especialment sa Serra d’Alfàbia, dificultaven, però, es transport de persones i mercaderies cap a Palma i es seu port. Mentre sa resta de Mallorca ja estava connectada per una xarxa ferroviària en creixement, sa vall situada darrere sa barrera muntanyosa continuava essent de difícil accés.

Jeroni Estades i es primer pla

S’empresari i diputat provincial Jeroni Estades va recollir sa demanda d’una connexió ferroviària. Inicialment es va estudiar una línia de Palma a Sóller passant per Valldemossa i Deià; sa concessió corresponent es va sol·licitar es 1893. Es costs elevats varen fer fracassar aquest projecte. Només una proposta més directa per Bunyola i a través de sa Serra d’Alfàbia va posar es projecte en un camí que realment es podia executar.

Per això, es futur ferrocarril no només representa audàcia tècnica, sinó que també conta sa història d’una ciutat amb un desenvolupament econòmic limitat per sa seva situació geogràfica. Es tren no havia d’embellir sa vall, sinó superar-ne s’aïllament. Que avui es viatgers gaudeixin precisament de ses muntanyes, es túnels i es paisatges culturals que aleshores constituïen s’obstacle és un des girs més fascinants d’aquesta història.

Sa construcció a través de sa Serra d’Alfàbia

Es 3 de juny de 1907 varen començar ses obres simultàniament des de Palma i Sóller. Després d’un any, s’equip que venia de Palma va arribar a Bunyola. Allà els esperava sa tasca més difícil: un túnel de 2856 metres de llarg havia de travessar sa Serra d’Alfàbia per davall. S’hi afegien altres túnels, trinxeres profundes i es traçat per un terreny molt més exigent per a un ferrocarril que sa plana de Palma.

Una petita locomotora de vapor va tenir un paper especial durant sa construcció. Es contractista Luis Bovio havia comprat als Ferrocarriles de Mallorca sa màquina, fabricada a Anglaterra es 1891. En honor de ses seves filles, duia es nom de «María Luisa» i es feia servir per a tasques d’obra i maniobres. Dins sa memòria des ferrocarril continua vinculada fins avui a ses feines àrdues de sa línia: una petita locomotora com a protagonista d’un gran projecte d’infraestructura.

De símbol des progrés a ferrocarril històric

Es tren es va inaugurar es 1912. En aquell moment, sa connexió donava a Sóller accés a Palma, as port i a sa resta de sa xarxa ferroviària de s’illa. Facilitava tant es transport de passatgers com s’intercanvi de mercaderies i era un signe visible que sa situació entre muntanyes ja no havia d’implicar un aïllament complet.

Avui circula per sa línia un ferrocarril elèctric conservat amb aparença històrica. Sa seva importància ha canviat sense que sa funció original hagi desaparegut del tot: un projecte d’integració econòmica s’ha convertit també en una de ses maneres més il·lustratives de descobrir sa història des transport i des paisatge de Mallorca. Es Tren de Sóller no conserva aquesta història darrere un vidre, sinó que la continua transportant damunt rails.

Què hi ha per veure

Sa sala d’exposicions més important des Tren de Sóller es mou. Mentre a fora s’interior pla de s’illa dona pas as vessants de sa Tramuntana, dins es vagó gairebé cap detall és neutral: ses superfícies de fusta, ses finestres, ses ferramentes i es seients reversibles recorden que antigament es viatges s’organitzaven d’una altra manera. Al mateix temps, es túnels, ses trinxeres i ses estacions no són decoració, sinó parts d’un conjunt tècnic que encara funciona.

Es vagons històrics

S’hi accedeix per dos escalons i una porta de vidre. A s’interior, sa fusta envernissada des terra, ses parets i es sostre, ses finestres corredisses, es llums de color daurat i es seients de pell i metall formen una aparença històrica unitària. En es vagons de primera classe, es sofàs substitueixen es seients habituals. No sembla un tren temàtic condicionat posteriorment, sinó un mitjà de transport conservat amb cura durant molt de temps.

Un detall especialment pràctic són es respatlers ajustables. Es poden orientar perquè es passatgers seguin cara a cara o mirin en es sentit de sa marxa. Qui vulgui observar es paisatge hauria de tenir en compte aquesta possibilitat en pujar. Ses grans finestres converteixen es vagó en un mirador en moviment; segons es tram, apareixen just devora ses vies camps, poblacions, vessants de muntanya, oliveres i sa vegetació de sa vall de Sóller.

Es renous des funcionament també formen part de s’atmosfera. Ja a s’andana se senten ses maniobres d’acoblament, es senyals des personal i es sons greus des antics vehicles motors. Dins es tren s’hi afegeixen es rodament regular, es repic de ses rodes i es canvi sobtat d’acústica en entrar dins un túnel. Precisament perquè es ferrocarril continua funcionant, sa impressió històrica no neix d’una escenificació, sinó des moviment i de s’ús.

S’estació de Palma

A Palma, es Tren de Sóller té una estació pròpia a prop de sa Plaça d’Espanya. Es conjunt està format per un edifici modernista de tres cossos, ses cotxeres i sa zona de vies. Davall sa coberta de s’andana es pot observar amb protecció sa preparació des tren. Qui arribi prest, amb una mica de sort podrà veure com s’acobla un automotor a la resta de vagons, un procés que inicia millor sa visita que pujar de pressa poc abans de sa sortida.

Dins una antiga cotxera també hi ha s’exposició «50 paisatges de Mallorca». Reuneix visions artístiques de creadors locals i forans sobre sa naturalesa de s’illa. Sa mostra encaixa bé amb es caràcter des trajecte: primer es contempla Mallorca a través d’imatges i després es paisatge real passa per davant sa finestra des tren.

Palmanyola i s’interior de s’illa

Després de deixar enrere sa zona urbana, es ferrocarril travessa s’interior de s’illa en direcció a Palmanyola i Bunyola. Aquest tram se sol subestimar perquè ses muntanyes més espectaculars encara són davant es tren. Tanmateix, és important per entendre sa ruta: aquí es fa visible sa transició entre s’àrea metropolitana de Palma i es paisatge agrícola as peu de sa Tramuntana.

Palmanyola és sobretot part de s’experiència espacial des recorregut, no es centre clàssic de sa visita ferroviària. S’atractiu des trajecte neix de sa successió: passen poblacions i espais més oberts, sa façana muntanyosa s’acosta i, a poc a poc, es fa evident quina barrera natural varen haver de superar es planificadors històrics.

Bunyola i sa pujada

Bunyola és s’aturada intermèdia on canvia es caràcter des viatge. Darrere es poble comença sa part de sa línia més significativa des punt de vista tècnic i paisatgístic. Es traçat s’adapta as terreny, travessa trinxeres i s’endinsa cap a sa Serra d’Alfàbia. Qui fins aleshores s’hagi fixat sobretot en es vagó dirigirà gairebé automàticament sa mirada cap a fora.

Aquí es ferrocarril no destaca per sa velocitat, sinó per sa proximitat as paisatge. Sa roca, es talussos i sa vegetació s’acosten molt a ses finestres. Ses corbes canvien constantment sa direcció de sa vista, de manera que no s’obté una sola panoràmica, sinó una successió de fragments breus. Es tren mostra sa Tramuntana, per dir-ho així, tros a tros.

Es túnel principal a través de sa Serra d’Alfàbia

Es túnel principal, de 2856 metres de llarg, és s’obra clau de sa línia. Va fer possible travessar directament sa barrera muntanyosa. Durant es pas només queden sa foscor i es renou amplificat de ses rodes. Precisament aquesta interrupció fa tan impressionant es canvi posterior.

A s’altre costat des túnel hi ha un món topogràfic diferent. Es ferrocarril arriba as vessant de sa vall de Sóller, segueix es terreny difícil a través de més túnels i trinxeres i ofereix vistes canviants de muntanyes, marjades i terres de cultiu. Aquí s’obra d’enginyeria no es pot separar des paisatge. Cada corba i cada obertura a sa roca mostren fins a quin punt es traçat es va haver d’adaptar as relleu.

Sa vall de Sóller

Després de travessar ses muntanyes, es destí no apareix immediatament com una vista urbana compacta. Primer, sa vall marca es trajecte: es cultius d’oliveres i tarongers, es vessants i ses altures de s’entorn formen es paisatge, s’explotació econòmica des qual va contribuir en el seu moment a impulsar sa construcció des ferrocarril. Així, es relat històric obté un contrapunt visible. Es tarongerars no són només un complement agradable, sinó part de sa història de sa vall.

Sa vista canvia segons es costat des seient, sa corba i sa vegetació. Per això, no convé quedar-se fixat durant tot es trajecte en una sola finestra. Ses finestres des costat oposat ofereixen perspectives addicionals segons es recorregut. En tot cas, es respecte pels altres és més important que sa fotografia suposadament perfecta.

S’estació de Sóller

En arribar, s’experiència històrica continua dins s’estació. A sa planta baixa hi ha dos espais artístics dedicats a Pablo Picasso i Joan Miró. S’exposició de Picasso mostra 50 obres de ceràmica des període comprès entre 1947 i 1971, entre les quals hi ha motius mitològics, figures femenines i escenes taurines.

Sa mostra de Miró inclou 35 gravats de ses sèries «Gaudí», de 1979, i «Lapidari», de 1971. Es vincle de Miró amb Sóller també és familiar: es seu padrí matern era originari de sa ciutat. Una anècdota transmesa també relaciona Miró i Picasso: durant una visita a París s’any 1920, Miró hauria duit a Picasso una ensaïmada mallorquina. Així, s’estació reuneix sa història ferroviària i s’art en un mateix lloc.

Sa visita

Una bona visita no comença només amb sa sortida. Qui arribi amb temps a s’estació podrà contemplar es tren amb calma, seguir ses maniobres i cercar un lloc adequat. Es trajecte entre Palma i Sóller dura aproximadament una hora. Per tant, s’ha de preveure bastant més temps per anar i tornar; qui inclogui Sóller, ses exposicions de s’estació o sa continuació amb es tramvia convertirà sa visita en una excursió més llarga.

Abans de sa sortida

Es horaris, es dies de servei i ses condicions des bitllets poden canviar i s’han de comprovar directament amb s’operador abans de sa visita. Aquí s’ha optat expressament per no indicar horaris d’obertura ni preus d’entrada actuals. Es trens poden tenir molta demanda; comparèixer-hi espontàniament comporta, per tant, es risc de no trobar plaça per a sa connexió desitjada. És especialment recomanable reservar amb antelació si s’organització des dia depèn d’un trajecte concret.

A s’andana convé no córrer tot d’una cap a sa primera porta. Primer s’ha d’aclarir quin vagó és accessible i com estan orientats es seients. Qui vulgui sobretot fer fotografies es beneficiarà d’un lloc devora sa finestra. Per a un grup, es respatlers reversibles són pràctics, perquè permeten formar un conjunt de seients sense haver de canviar de lloc durant es trajecte.

Durant es trajecte

Sa ruta es pot dividir en tres experiències: s’interior obert de s’illa, sa pujada prop de Bunyola i sa travessia de sa Serra d’Alfàbia, i s’entrada a sa vall de Sóller. Aquesta seqüència és més útil que intentar fotografiar cada minut. Ses transicions expliquen especialment bé sa història des ferrocarril: primer, s’aproximació a sa paret muntanyosa; després, es túnel llarg; i, finalment, s’obertura inesperada des paisatge a s’altre costat.

Es vagons antics formen part de s’encant, però ofereixen una experiència diferent de sa d’un tren d’excursió modern. S’hi puja per escalons, s’equipament és històric i s’ambient sonor és clarament part des trajecte. Qui sigui sensible as moviments des tren hauria de triar un seient estable i evitar estar dret innecessàriament dins es vagó durant es trams amb moltes corbes.

Arribada a Sóller

Després d’arribar no fa falta sortir immediatament de s’estació. Ses sales de Picasso i Miró donen a s’estada un accent cultural que es pot passar per alt fàcilment quan tots es passatgers es dirigeixen tot d’una cap as centre de sa ciutat. Després es pot recórrer Sóller a peu o continuar amb es tramvia històric en direcció a Port de Sóller.

Es tren i es tramvia s’han de considerar per separat a l’hora de planificar. Es Tren de Sóller connecta Palma, Bunyola i Sóller; es tramvia va de Sóller as port. Qui combini tots dos mitjans necessita prou marge entre cada tram. Un programa massa ajustat lleva precisament sa calma a un viatge que basa sa seva qualitat en es canvi pausat des paisatge.

Afluència i planificació des dia

No hi ha una hora des dia que sigui sempre sa millor, perquè s’horari i sa demanda depenen de cada jornada. Per evitar aglomeracions són més útils una reserva clara i arribar prest a s’estació de sortida que confiar en una suposada hora secreta. Abans de sa partida també és més fàcil observar es vagons i es detalls mentre s’andana encara no està completament ocupada per grups que hi pugen.

Per as trajecte només d’anada basta aproximadament una hora de tren. Tanmateix, com a excursió completa, es Tren de Sóller no s’hauria d’encabir entre dos punts d’un programa molt ajustat. S’estació, es trajecte i ses sales d’art ja justifiquen dedicar-hi més temps; Sóller i una possible continuació cap as port venen després.

Com arribar-hi i aparcament

Sa particularitat d’aquesta atracció fa que s’accés necessiti una mica d’explicació: una línia ferroviària no té una sola entrada. Es conjunt de dades situa es Tren de Sóller prop de Palmanyola, però per fer un trajecte regular s’ha d’emprar una de ses estacions indicades a Palma, Bunyola o Sóller. Arribar simplement fins a Palmanyola no significa trobar-se automàticament a un punt d’accés as tren històric.

De s’aeroport a Palmanyola

Des de s’aeroport de Palma, sa ruta per carretera passa primer per sa Ma-20 i després per sa Ma-11. Fins a Palmanyola hi ha 20 quilòmetres per carretera i es trajecte dura uns 25 minuts. Aquesta indicació acaba expressament a Palmanyola, no a s’estació de Palma, Bunyola o Sóller. Per fer es trajecte amb tren, per tant, s’ha de decidir abans a quina estació es pujarà.

Qui després d’aterrar vulgui anar directament as ferrocarril amb un cotxe de lloguer no hauria de seleccionar només es nom de s’atracció as navegador. És més útil establir com a destinació s’estació de sortida prevista realment. En cas contrari, sa ubicació de Palmanyola pot conduir a un tram de sa línia on es trens passen, però no hi ha cap punt d’accés regular.

De Palma a Palmanyola

Des des centre de Palma hi ha 15 quilòmetres per carretera fins a Palmanyola per sa Ma-11. Es trajecte dura uns 30 minuts. Aquesta distància i aquest temps també es refereixen a Palmanyola. Qui vulgui viure tota sa ruta històrica hauria de començar, en canvi, a s’estació pròpia des Tren de Sóller, prop de sa Plaça d’Espanya, i deixar es cotxe, si és possible, fora de sa resta de sa logística de s’excursió.

Començar a Palma té un avantatge de contingut: es paisatge canvia completament davant es ulls des passatgers, des entorn urbà, passant per Palmanyola i Bunyola, fins a sa travessia de ses muntanyes. Si es puja a Bunyola, es primer tram queda fora, però s’atenció se centra immediatament en sa pujada cap a sa Tramuntana.

Aparcament i connexions d’autobús

Ses possibilitats d’aparcament depenen des punt de partida triat i no s’han de confondre amb sa indicació general de Palmanyola. A Palma, s’estació té una ubicació cèntrica prop de sa Plaça d’Espanya. A Sóller s’apliquen ses normes locals de trànsit i aparcament; ses zones per a visitants es troben sobretot en es accessos, mentre que hi ha restriccions a parts des centre.

Palmanyola i sa zona veïnada disposen de connexions mitjançant aturades d’autobús públic. Aquests autobusos, però, serveixen per arribar a sa localitat i no substitueixen cap bitllet des Tren de Sóller. Abans des viatge s’ha de comprovar si sa línia d’autobús triada du realment a una estació regular o només a prop de sa via ferroviària.

Pels voltants

Palmanyola es troba a sa transició entre s’àrea metropolitana de Palma i es contraforts de sa Tramuntana. En relació amb es Tren de Sóller, sa localitat és menys una destinació clàssica d’excursió que un tram geogràfic des trajecte: aquí sa ciutat ja ha quedat enrere, mentre sa façana muntanyosa defineix cada vegada més s’horitzó. Aquesta situació intermèdia explica per què sa línia ferroviària es percep a Palmanyola, tot i que s’experiència real de sa visita es distribueix al llarg de tota sa ruta.

Bunyola

Bunyola és es complement més proper si es vol centrar s’atenció en es tram muntanyós des ferrocarril. S’estació marca sa transició entre s’interior més obert de s’illa i sa pujada tècnicament exigent a través de sa Serra d’Alfàbia. Des d’aquí es pot entendre especialment bé per què es túnels i ses trinxeres eren imprescindibles per connectar amb Sóller.

Sóller

Sóller és sa destinació natural des trajecte. Des de s’estació, es camí du cap as nucli antic entorn de sa Plaça de la Constitució, on sa vida urbana es concentra entre s’església, ses façanes històriques i es cafès. S’estació mateixa ja mereix atenció per ses exposicions de Picasso i Miró abans de començar es passeig cap as centre.

Sa ciutat es pot interpretar perfectament a través de sa història ferroviària: durant molt de temps, sa vall va ser de difícil accés per sa seva situació entre muntanyes, mentre que es cultiu de taronges, es comerç i sa indústria creaven sa necessitat d’una connexió millor. Allò que des de sa finestra des tren apareix primer com un paisatge cultural continua a Sóller com a història urbana.

Port de Sóller

Des nucli urbà de Sóller, es tramvia històric continua fins a Port de Sóller. És sa prolongació clàssica de s’excursió fins a la mar, però operativament i espacialment pertany a un tram diferent des tren que surt de Palma. Sa distinció és important per planificar es temps: arribar amb es Tren de Sóller no significa automàticament que sa continuació cap as port sigui immediata.

Qui combini es tren, Sóller i es port descobrirà tres nivells diferents des nord-oest: es trajecte ferroviari per ses muntanyes, sa ciutat dins sa vall i sa badia protegida de sa costa. Per gaudir d’un programa tranquil, cada part s’hauria de considerar un element propi de sa visita, en lloc de limitar-se a marcar tantes aturades com sigui possible.