Raixa – Possessió i jardins al peu de sa Tramuntana

Raixa mostra Mallorca des d'una perspectiva situada entre sa casa senyorial, s'agricultura i s'art des jardí. Sa possessió històrica prop de Palmanyola reposa al peu de sa Serra de Tramuntana: darrere sa casa, es coster s'enfila en terrasses enjardinades; al davant, es paisatge s'obre en direcció a Palma i a la mar. Aquesta transició entre sa muntanya i es pla ja determina tota sa visita.

No només val la pena veure un edifici concret. Es pati central, ses antigues dependències agrícoles, sa capella, sa galeria d'aire italià i es jardins expliquen conjuntament com va canviar una possessió de Mallorca al llarg des segles. Destaquen especialment sa monumental escala exterior, es gran safareig i ses vistes des de ses zones superiors des jardins.

Raixa és adequada per a visitants interessats en s'arquitectura i s'art des jardí, però també per a tothom que vulgui entendre com ses persones han modelat es paisatge de sa Tramuntana mitjançant s'agricultura i sa gestió de s'aigua. Des de 2021, sa finca també serveix com a centre de visitants des Patrimoni Mundial de sa UNESCO Serra de Tramuntana. Això fa que sigui més que una bella residència rural: sa casa, s'exposició i es paisatge cultural s'expliquen mútuament.

S'encant rau en s'alternança des espais. Després des pati agrícola de pedra venen ses zones residencials representatives; després des jardins ordenats geomètricament, es bosquets ombrívols i ses llargues perspectives visuals. Raixa no exigeix coneixements especialitzats. Qui observa sense presses descobreix sa història de sa possessió en sa maçoneria, en ses instal·lacions hidràuliques i en sa manera com es camins i ses escales fan accessible es coster.

Història i importància

Una marca de foc en una finestra gòtica condueix directament a un episodi convuls de sa història de s'illa. L'any 1522, es partidaris de ses Germanías atacaren sa possessió i incendiaren parts de s'edifici perquè es propietari d'aleshores, Pere-Joan Safortesa i Descatlar, estava de part de sa Corona. Durant sa restauració més recent varen tornar a sortir a la llum restes d'aquest incendi a sa sala principal. Per tant, sa història de Raixa no només s'ha transmès mitjançant documents, sinó que en alguns punts es pot llegir directament a s'edifici.

De s'alqueria islàmica a sa possessió

S'origen es remunta a s'època islàmica de Mallorca. Aleshores hi havia aquí una alqueria, una finca dedicada a s'agricultura; segons s'actual gestor, de sa propietat islàmica mateixa se n'ha conservat sobretot es nom. Després de sa conquesta de Mallorca pel rei Jaume I l'any 1229, ses terres passaren al comte d'Ampurias. Durant s'edat mitjana, Raixa passà entre ses famílies Sureda de Sant Martí i Safortesa-Tagamanent.

A començament des segle setzè es va reformar sa finca. D'aquesta fase se'n conserven ses voltes gòtiques de creueria i es arcs d'entrada des pati de pedra. Durant aquest període, Raixa va créixer fins a convertir-se en una residència rural feudal, però alhora continuà essent una explotació agrícola en funcionament. Des segle disset estan documentats un molí d'oli i un molí de gra, dos alambins i un molí de vent. A ses terres s'hi cultivaven, entre altres productes, olives, garroves, cereals, llegums, vinya i safrà; també s'hi criaven ovelles i s'hi empraven cavalls i muls.

Sa família Despuig

Es 18 de juny de 1660, Ramon Despuig i Rocabertí, es primer comte de Montenegro, va comprar sa possessió. Sa família Despuig va marcar Raixa durant més temps i de manera més clara que tots es propietaris anteriors. Durant es segle divuit, es edificis es varen ampliar i modificar d'acord amb es gust barroc. Ja l'any 1740 estan documentats jardins d'esbarjo amb es noms «les Llimoneres», «la Gruta» i «Hort Nou».

Sa figura decisiva va ser Antoni Despuig i Dameto. Nascut a Palma l'any 1745, aquest eclesiàstic va arribar a ser cardenal i, durant es seus viatges a Itàlia, va conèixer s'arquitectura neoclàssica, s'art antic i es jardins italians. Juntament amb es seu germà Joan, va fer transformar profundament Raixa. Sa finca agrícola de Mallorca, crescuda al llarg des temps, es va convertir en una residència rural representativa sense que ses parts més antigues desapareguessin completament.

Despuig va col·leccionar escultures antigues a Itàlia i va dur obres d'art a Mallorca. Una gran part d'aquesta col·lecció es va vendre després de sa seva mort; algunes peces es troben avui al Castell de Bellver. A Raixa se'n va conservar sobretot sa idea espacial: s'arquitectura, ses escales, ses terrasses, s'aigua i ses vistes s'havien d'unir en una composició paisatgística escenificada.

De propietat privada a bé cultural públic

Es portal d'accés de 1898 du s'escut de Ramon Despuig i Fortuny. Ell va vendre Raixa l'any 1910 a s'empresari Antoni Jaume. Al llarg des segle vint, s'explotació agrícola va perdre importància, mentre ses construccions des jardins es deterioraven i es danys causats per temporals no es reparaven pertot.

Després de sa declaració com a bé protegit, es Consell de Mallorca va adquirir sa finca de 52 hectàrees l'any 2002. Va seguir una restauració de més de deu anys abans que Raixa tornàs a obrir-se al públic. Des de 2021, sa finca acull es Centre Serra de Tramuntana. Aquesta funció actual encaixa amb es lloc històric: Raixa fa visible que sa Tramuntana no és només un escenari natural, sinó un paisatge cultural modelat durant molt de temps per s'agricultura, es camins, es assentaments i s'aprofitament de s'aigua.

Què hi ha per veure

Sa primera impressió és deliberadament representativa. Es portal d'accés condueix a una finca ses parts de sa qual no varen sorgir en una sola època. Darrere sa façana ordenada hi ha un conjunt crescut al llarg des temps: elements medievals i de sa primera edat moderna, transformacions barroques i es disseny italoneoclàssic de sa família Despuig conviuen directament.

Es pati i ses dependències agrícoles

Es centre espacial de sa casa és sa clastra, es pati tradicional de pedra d'una possessió de Mallorca. En un racó hi ha un pou. Ses estances que l'envolten mostren que Raixa mai no va ser concebuda només com un refugi distingit. Aquí hi havia es molí d'oli, es magatzem d'oli, ses estables, es allotjaments des treballadors, ses dependències de s'administració de sa finca i ses zones residencials des propietaris.

Precisament aquest pati ajuda a interpretar s'edifici. Ses bísties de càrrega, sa collita i sa producció d'oli formaven part des mateix conjunt que sa capella, ses sales de recepció i sa galeria. Es arcs d'accés al pati daten de sa fase de reforma de començament des segle setzè. Qui observa sa maçoneria i ses diferents obertures reconeix que s'aspecte actual de Raixa no prové d'un projecte unitari.

Sa capella i sa sala principal

Entre es elements antics conservats hi ha sa volta gòtica de creueria de sa capella. Contrasta clarament amb ses parts posteriors de sa casa senyorial, més orientades cap a ses vistes i sa representació. A sa sala principal es va descobrir, en una finestra gòtica, aquella marca de foc relacionada amb s'atac de 1522.

Aquests detalls són fàcils de passar per alt perquè es jardins atreuen més sa mirada en un primer moment. Tanmateix, són decisius per situar històricament es conjunt. Mostren que davall sa imatge neoclàssica de sa residència rural continua viu un nucli constructiu molt més antic.

Sa galeria meridional

Sa galeria de columnes orientada cap al sud és sa façana més elegant de sa casa. Ses seves obertures emmarquen es paisatge gairebé com si fossin quadres individuals. Davall es peus hi ha rajoles hidràuliques decoratives; davant ses columnes s'estenen sa terrassa i es jardí, i més enllà es terreny s'obre per damunt sa vall en direcció a Palma i a sa badia.

Aquí s'empremta italiana es fa especialment comprensible. Sa galeria no separa de manera estricta s'interior i s'exterior, sinó que serveix de transició entre sa casa, es jardí i ses vistes llunyanes. Segons es punt d'observació, ses columnes, ses balustrades i sa vegetació formen perspectives canviants. Per això és un lloc especialment adequat per contemplar es conjunt abans que es camí condueixi cap als jardins situats més amunt.

Es jardins inferiors

Al voltant de sa casa hi ha diferents zones de jardí amb noms transmesos històricament. Entre aquestes hi ha s'hort, es jardí de tarongers «dels Tarongers», es jardí «de la Galeria» amb sa seva font central i es jardí d'entrada amb un petit estany. Recorden que, en una possessió, ses plantes ornamentals i ses plantes útils convivien estretament.

Ses parts inferiors semblen més ordenades i més vinculades a sa casa que ses zones situades més amunt. Es camins, ses fonts i es parterres creen línies clares. Vists des porxo de columnes, passen a formar part de sa composició arquitectònica; en canvi, caminant entre es parterres destaquen sa conducció de s'aigua, sa plantació i s'escalonament des terreny.

S'Escala d’Apol·lo

Sa monumental escala exterior, anomenada sovint Escala d’Apol·lo, és sa imatge més coneguda de Raixa. Es seus 69 escalons pugen a través de ses terrasses amb un moviment recte i solemne. Ses balustrades de pedra, ses escultures i sa vegetació escalonada n'intensifiquen s'efecte. S'escala no és només una connexió entre dues altures, sinó sa columna vertebral des jardí superior.

Durant sa pujada, sa vista canvia a cada terrassa. Al principi domina sa casa; més endavant destaquen es pla i ses vistes llunyanes. Des de dalt es pot reconèixer especialment bé fins a quin punt es conjunt aprofita es coster: es jardins no es troben devora s'edifici, sinó que s'enfilen darrere seu i converteixen sa topografia natural en part de s'escenificació.

Es gran safareig

Darrere sa casa hi ha es llarg safareig, un des elements tècnics més impressionants de sa finca. No es va construir només com un mirall decoratiu. S'aigua era sa condició necessària per a s'agricultura, es horts de fruiters i sa plantació elaborada de ses terrasses. Es cabal disponible no bastava per als projectes des jardins, motiu pel qual s'emmagatzematge i sa distribució hi tenien un paper central.

Sa superfície tranquil·la de s'aigua forma un contrapunt intens amb ses escales costerudes i sa pedra seca. Al mateix temps, es safareig explica de manera clara fins a quin punt s'art des jardí i sa gestió de s'aigua estan estretament relacionats a Mallorca. Sense dipòsits, conduccions i reg planificat, aquest conjunt representatiu no hauria estat possible d'aquesta manera.

Pavellons, gruta i miradors

Pes jardins superiors hi ha repartits una petita ermita, un pavelló historicista, una gruta, columnes i altres elements decoratius. Havien de crear imatges canviants i llocs d'estada durant es passeig. Algunes construccions només apareixen en acostar-s'hi entre es arbres i es murs de ses terrasses; d'altres serveixen com a punt final d'una llarga perspectiva.

Des des punts més elevats, sa vista s'estén sobre es paisatge en direcció a Palma, a sa badia i a la Mediterrània. Alhora, darrere sa finca s'aixequen es contraforts de sa Serra de Tramuntana. Aquesta vista en totes dues direccions —cap a sa muntanya i cap al pla— explica sa ubicació especial de Raixa millor que qualsevol mapa.

Es Centre Serra de Tramuntana

S'exposició de sa casa senyorial està dedicada al paisatge natural i cultural de sa Serra de Tramuntana. Tracta sa flora i sa fauna, sa història des pobles de muntanya, ses formes de vida tradicionals i sa feina humana que ha modelat aquest paisatge. Raixa mateixa serveix com a exemple concret: es molí d'oli, es horts, es dipòsits d'aigua i ses terrasses es poden contemplar després directament a sa finca.

Un espai propi, s'Espai Collidores, recorda ses dones que, durant es mesos freds, contribuïen a mantenir es paisatge cultural amb una feina físicament exigent. Així, s'exposició no només dirigeix sa mirada cap a comtes, cardenals i arquitectura, sinó també cap a aquelles persones que, amb una feina sovint poc visible, sostenien es funcionament de ses possessions i es conreu de sa Tramuntana.

Sa visita

És millor començar es recorregut a sa casa senyorial. Es pati i ses antigues dependències agrícoles proporcionen s'estructura històrica bàsica, mentre es Centre Serra de Tramuntana explica es context més ampli. Després resulta molt més fàcil entendre es molí d'oli, es jardins i ses instal·lacions hidràuliques. Per a ses zones exteriors es recomana seguir un ordre de baix cap a dalt: jardí d'entrada, galeria, jardí de tarongers, escala exterior i terrasses superiors.

Temps necessari i recorregut

Raixa té massa capes per reduir-la a una aturada ràpida per fer fotos. Sa casa, s'exposició i es jardins inferiors es poden veure un darrere s'altre, però ses terrasses superiors i es miradors exigeixen temps addicional i uns quants escalons. Qui llegeix atentament s'exposició, volta es safareig i segueix ses perspectives des jardí pot omplir mitja jornada de visita.

Una audioguia gratuïta acompanya es recorregut per ses sales d'exposició i es jardins. És especialment útil perquè sa importància d'algunes estances discretes només s'entén coneixent-ne s'ús anterior. Sense explicacions, un molí d'oli pot semblar ràpidament una simple sala històrica; coneixent es processament, s'emmagatzematge i es reg, sa finca s'entén com una explotació en funcionament.

Hora del dia i afluència de visitants

Raixa obre es dissabtes i es diumenges de 10 a 14 hores, i s'entrada és gratuïta. Com que sa capacitat de visita es pot limitar temporalment, es començament de sa franja d'obertura és s'opció més segura per a qui vulgui veure sa casa i es jardí sense presses. Sobretot per a s'exposició, convé no deixar només una estona breu al final.

Sa llum modifica clarament s'efecte des jardins. Durant ses primeres hores, ses columnes, ses balustrades i es arbres projecten ombres definides, mentre sa pujada per ses terrasses sol ser més agradable que sota es sol intens des migdia. Qui vulgui sobretot fer fotografies hauria d'anar primer a sa galeria meridional i després a s'eix des jardí superior, abans que hi hagi més visitants pes camins més estrets.

Una visita amb interessos diferents

Es interessats en s'arquitectura haurien de reservar més temps per al pati, sa capella i sa galeria. Es amants des jardins trobaran ses impressions més intenses a s'Escala d’Apol·lo, es safareig i ses transicions entre ses diferents terrasses. Per a qui s'interessa per sa història cultural, sa combinació de s'exposició i ses dependències agrícoles històriques és especialment enriquidora.

Raixa no és un museu palatí clàssic amb sales sumptuoses densament moblades. Es seu contingut autèntic neix de sa interacció entre sa casa, sa feina, s'aigua i es paisatge. Qui només cerca salons luxosament decorats passa per alt s'essència des lloc; en canvi, qui contempla conjuntament es espais interiors i exteriors obté una imatge clara d'una possessió de Mallorca.

Com arribar-hi i aparcament

Raixa es troba prop de Palmanyola, a sa Ma-11, sa connexió principal entre Palma i Sóller. S'accés a sa possessió surt d'aquesta carretera; es darrer tram va des de sa carretera principal fins a s'entrada per un camí rural. Per això, es indicadors cap a sa finca són més importants que una navegació que només utilitzi Palmanyola com a destinació.

Des de s'aeroport de Palma

Des de s'aeroport de Palma fins a Palmanyola hi ha 20 quilòmetres per carretera. Es trajecte dura uns 25 minuts i passa per sa Ma-20 fins a sa Ma-11. Aquestes dades s'apliquen expressament fins a Palmanyola, no fins just davant sa casa senyorial. Des d'allà, s'ha de seguir sa Ma-11 i es desviament senyalitzat cap a Raixa; convé preveure temps addicional per arribar fins a sa finca.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma fins a Palmanyola hi ha 15 quilòmetres per carretera. Es trajecte dura uns 30 minuts per sa Ma-11. També en aquest cas, es temps de conducció acaba teòricament a Palmanyola. Sa possessió es troba fora des nucli urbanitzat, de manera que després encara queda es darrer tram per sa connexió en direcció a Bunyola i pes camí d'accés a sa finca.

Aparcament i accés

A s'entrada de Raixa hi ha un aparcament públic. Es darrer tram d'accés pot semblar més rural i irregular que sa ben condicionada Ma-11. Especialment després de temps sec, hi pot haver pols; convé circular a poc a poc pes tram més estret. Des de s'aparcament, es camí condueix fins al portal històric i continua cap a sa casa.

Sa ubicació a sa Ma-11 converteix Raixa en una aturada lògica durant un trajecte entre Palma, Bunyola i Sóller. Tot i així, sa visita no s'hauria de planificar com una breu parada al costat de sa carretera: només es recorregut per sa casa i es jardins inferiors ja requereix calma, i per arribar a ses terrasses superiors s'hi afegeixen escales i pendents.

Amb autobús i a peu

Ses aturades d'autobús més pròximes s'anomenen Raixa 1 i Raixa 2. Des d'allà es pot arribar a sa finca pes camí d'accés. També hi ha altres aturades prop de Sa Font Seca. Abans des trajecte convé comprovar quin costat de sa carretera correspon a sa direcció desitjada i si s'horari coincideix amb sa franja d'obertura limitada de sa possessió.

Una alternativa paisatgística comença a Bunyola. Des de s'estació hi surt una caminada fàcil de 3,5 quilòmetres fins a sa finca; per al trajecte d'anada es calcula una mica més d'una hora. Sa ruta travessa, entre altres zones, terrenys agrícoles amb ametlers i s'ha de tornar a recórrer a sa tornada. Per tant, és més adequada com a excursió pròpia que com a complement espontani.

Als voltants

Palmanyola es troba entre es pla de Palma i ses primeres elevacions de sa Serra de Tramuntana. Es nucli mateix és sobretot un punt de partida pràctic; Raixa es troba fora de ses zones residencials, de camí cap a Bunyola. Sa breu continuació des trajecte ja mostra sa transició paisatgística que caracteritza sa possessió: terres de conreu més planes a una banda i costers boscosos de muntanya a s'altra.

Palmanyola i Bunyola

Per fer una pausa o menjar, Bunyola és una opció més adequada. Es poble històric es troba més a prop de sa muntanya i té un nucli consolidat amb una plaça central. S'antiga agricultura de Raixa, s'aprofitament de s'aigua i s'exposició sobre sa Tramuntana hi adquireixen una referència geogràfica: Bunyola era i continua essent un punt d'accés als costers i ses valls conreades de sa muntanya.

S'arribada per Bunyola també es pot combinar amb sa línia ferroviària històrica entre Palma i Sóller. Qui baixa a s'estació i va a peu fins a Raixa converteix sa visita en una excursió paisatgística més llarga. Cal tenir en compte tant es camí de tornada des de sa finca fins a Bunyola com sa franja d'obertura de sa possessió.

Altres jardins i sa Tramuntana

Prop de sa Ma-11 també hi ha es Jardins d’Alfàbia. Tots dos conjunts es poden combinar en una excursió d'un dia, però no s'han de confondre: Raixa és una possessió pública amb un centre de visitants de sa UNESCO, un pati agrícola històric i extensos jardins en terrasses; Alfàbia és un conjunt independent de casa i jardins amb història pròpia.

Qui després continua en direcció a Sóller segueix un des accessos clàssics a sa Serra de Tramuntana. Després de visitar es Centre Serra de Tramuntana, es murs de pedra seca, ses terrasses, es olivars i es assentaments de sa ruta ja no semblen només un decorat pintoresc. Es poden interpretar com a parts des paisatge cultural al qual està dedicada s'exposició.

També és possible continuar de manera coherent cap a Palma. Al Castell de Bellver s'hi conserven algunes escultures de s'antiga col·lecció d'antiguitats des cardenal Despuig. Sa connexió és interessant des punt de vista de sa història cultural perquè mostra que s'antiga decoració de Raixa està repartida avui entre diferents llocs. Sa possessió mateixa conserva sobretot es marc arquitectònic i sa idea paisatgística des col·leccionista.