180 milions per al lloguer: cinc comunitats reben ajuts
En 317 municipis d’Espanya, més de 9 milions de persones viuen a les zones on el Govern vol impulsar el lloguer assequible amb 180 milions d’euros. El Consell de Ministres aprova aquest dimarts, 20 d’octubre de 2026, a Madrid, ajuts directes per a cinc comunitats autònomes, no per als ajuntaments. Són les comunitats que han declarat aquests municipis zones de mercat residencial tensionat. L’objectiu és ampliar l’oferta d’habitatge assequible i abaixar els preus del lloguer.
Catalunya rep la partida més gran
Catalunya obté 119,4 milions d’euros per a 271 municipis. El País Basc en rep 31 milions per a 18 municipis i Navarra, 13,3 milions per a 21. A Galícia li corresponen 10,2 milions per a la Corunya i Santiago de Compostel·la; Astúries rep 5,9 milions per a cinc municipis. Les Balears no figuren entre les comunitats que reben aquests ajuts.
La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, explica que el repartiment té en compte quanta gent viu a les zones declarades i quin esforç fan les famílies per pagar el lloguer. Segons la ministra, la declaració de zona tensionada reconeix un problema que necessita mesures extraordinàries.
Què poden fer les comunitats amb els diners
Els ajuts poden servir per construir o rehabilitar habitatges destinats al lloguer social o assequible. Les comunitats també poden comprar sòl per a habitatges, preparar terrenys per edificar-hi o adquirir pisos existents per incorporar-los al mercat de lloguer assequible. Una altra possibilitat és cobrir impagaments de contractes de lloguer.
Rodríguez recorda que en aquestes zones també es poden limitar les pujades del lloguer quan acaba un contracte i aplicar bonificacions als propietaris que abaixin la renda. El Pla Estatal d’Habitatge hi preveu, a més, ajuts per construir habitatge públic i permet que les administracions financin fins al 80% del cost de comprar habitatges ja construïts si després els destinen al lloguer assequible.
Font: Europa Press / Mallorca.com