mallorca-noticias

Un arxiu balear per salvar la memòria democràtica

Responsable del contingut: Frank Menze

Actes, testimonis i objectes recuperats en exhumacions podrien quedar reunits en un sol arxiu a les Balears. La jurista Catalina Moragues n'ha plantejat la creació aquest divendres 18 de setembre a l'Ateneu Popular La Fonera de Palma. L'Arxiu Balear de Memòria Democràtica serviria per conservar i consultar el patrimoni d'aquest període històric.

Archivo - La fosa en la que fueron hallados los restos de Aurora Picornell.
Europa Press

La proposta forma part d'un informe que revisa les polítiques de memòria del Govern de les Illes Balears a partir de les observacions de l'ONU i de l'Agenda 2030. El document també repassa l'aplicació de la legislació balear fins al 2024.

Papers, veus i objectes en un mateix espai

L'arxiu tindria dues àrees. La primera guardaria la documentació produïda en aplicar les dues lleis balears de 2016 i 2018: actes de les comissions tècniques, estudis i protocols aprovats.

La segona aplegaria documents del cop d'Estat de juliol de 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Les associacions de víctimes i de memòria han proposat, a més, un departament audiovisual amb testimonis de persones represaliades, com els recollits pel projecte Memorial de la Palabra.

El projecte també preveu un espai museístic per protegir els objectes trobats durant les exhumacions i altres peces vinculades a la repressió.

L'informe qüestiona la derogació de la llei

Moragues defensa mantenir els projectes iniciats durant la legislatura anterior i consolidar, completar i millorar la política de memòria feta fins ara.

L'informe considera que la derogació aquest any de la llei de memòria democràtica elimina avenços legals i normatius vinculats als drets de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Per a l'autora, la decisió vulnera obligacions de les administracions públiques autonòmiques.

El Comitè de Drets Humans de l'ONU i els relators especials han insistit que la memòria democràtica és una qüestió d'Estat, segons el document. Aquesta mirada hauria de guiar l'acció pública en justícia, educació i cultura per evitar la impunitat i la repetició de vulneracions greus de drets humans.

Temes: Política · Palma

Font: Europa Press / Mallorca.com