Català a la UE: diversos socis frenen Espanya

El català no farà avui el pas cap a l’oficialitat a la Unió Europea. La reunió de ministres d’Afers Europeus d’aquest dimarts, 22 de setembre, a Brussel·les només permetrà a Espanya exposar el seu cas: el format no preveu cap decisió.

Madrid vol que el català, el basc i el gallec entrin al reglament de llengües de la Unió Europea i vincula aquesta petició al procés d’ampliació. Diversos socis hi han posat fre. Lituània ho considera «inacceptable», mentre que Alemanya rebutja traslladar una reclamació interna al debat europeu sobre l’ampliació.

Les llengües i l’ampliació, en carrils separats

Suècia reclama que els 27 estudiïn primer, a escala tècnica, què suposaria incorporar tres llengües oficials més. La seva ministra d’Afers Europeus, Jessica Rosencrantz, defensa que aquesta qüestió no s’ha de barrejar amb les negociacions per ampliar la Unió.

Montenegro i Albània figuren entre els candidats més avançats en aquest procés. Croàcia tampoc no espera un debat de fons sobre les llengües: Espanya ha inscrit el punt com a informació, una via perquè expliqui els seus arguments sense sotmetre’ls a votació.

Espanya diu que ja ha respost els dubtes

El secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, sosté que Madrid fa tres anys que explica la proposta i que ha respost les preguntes legals, econòmiques i pràctiques. Assegura que ja no hi ha motius per ajornar-la.

L’aval dels 27 és imprescindible per modificar el reglament lingüístic. Segons Sampedro, prop d’una desena de socis es van oposar al canvi en l’última reunió, el juliol de 2025. Espanya defensa que no cal tocar els tractats de la Unió, sinó reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües oficials dins d’aquest reglament.

Temes: Política

Font: Europa Press / Mallorca.com