Balears: l'empadronament varia segons el municipi
Empadronar-se a les Illes Balears no exigeix els mateixos requisits a tots els municipis. Aquesta diferència afecta un tràmit necessari per accedir a un allotjament i a altres prestacions. Aquest divendres, 2 d’octubre, l’Observatori de Migracions a la Mediterrània de la Universitat de les Illes Balears ho ha assenyalat a Palma, a Mallorca.
L’Observatori també detecta mancances en l’atenció a les persones d’origen estranger. A l’arxipèlag hi viuen més de 358.000 residents d’aquest origen. La investigadora Valentina Milano reconeix la feina de molts professionals i entitats, però adverteix que falta un model d’acollida definit.
Papers diferents segons l’ajuntament
No hi ha requisits compartits a totes les Balears per inscriure’s al padró, el registre municipal del lloc on es viu. Per això, cada ajuntament aplica criteris diferents. A més, les administracions demanen molts documents, i el desconeixement de les lleis i els drets dificulta l’atenció tant a les persones migrants com als professionals que les atenen.
La directora de l’Observatori, Margalida Capellà, també ha recordat que ja no existeix l’antic servei d’assessorament jurídic sobre menors. Aquest servei ajudava entitats i ajuntaments petits quan tenien dubtes legals.
Traves per treballar i una nova trobada a Eivissa
Milano adverteix que les barreres administratives dificulten l’accés a la feina de persones que volen treballar, mentre hi ha empreses que necessiten personal. També alerta que, en alguns casos, una mirada discriminatòria complica l’atenció a la població d’origen estranger.
Aquest divendres, professionals i investigadors han compartit al campus universitari de Palma els problemes que troben en l’atenció diària. L’Observatori vol identificar-los i estudiar si l’administració hi pot donar resposta. Després d’una primera trobada el 15 de maig a Menorca, l’última sessió està prevista per al 23 d’octubre a Eivissa.
Temes: Migració · Afers socials · Política
Font: Europa Press / Mallorca.com