Mallorca: falten 17.000 habitatges a les Balears
A les Balears falten, de manera estimada, 17.000 habitatges si es compara el parc existent amb el creixement de població dels darrers 25 anys. El desajust és del 14,7% i a Mallorca se situa en l'11,4%. La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha presentat aquest dimecres 17 de setembre a Palma les dades de l'Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears.
Entre el 2000 i el 2025, la població de l'arxipèlag ha crescut un 46,3%, mentre que el nombre d'habitatges ho ha fet un 31,5%. El director general d'Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, ha advertit que aquesta diferència no ha de coincidir necessàriament amb la demanda real.
La bretxa és molt més alta a Formentera, amb un 54,3%, i a Eivissa, amb un 43,2%. A Menorca és del 8,4%.
Els anuncis marquen preus molt per damunt de les vendes
El 2025, les plataformes immobiliàries situaven el preu mitjà anunciat a les Balears en 5.224 euros per metre quadrat. Els registradors el fixaven en 3.988 euros, i l'Observatori en 3.782 euros per metre quadrat.
Segons les dades exposades per la Conselleria, els preus dels anuncis queden un 38% per sobre del preu real de compravenda. Reynés ha demanat prudència a l'hora de llegir les xifres dels portals: són preus d'oferta, no el que finalment es paga.
Formentera registra la separació més gran, del 49,3%, seguida de Palma, amb un 42,4%. A Maó arriba al 35,5%, mentre que a Eivissa i Ciutadella supera el 31%.
Els compradors de fora paguen gairebé 548.000 euros
Un comprador nacional paga de mitjana uns 304.000 euros per un habitatge. La mitjana dels compradors estrangers s'acosta als 548.000 euros, un 80% més. Des del 2023, les compravendes de nacionals han crescut gairebé un 31%, davant el 34,2% de les de compradors estrangers.
Als municipis costaners predominen els compradors estrangers; als pobles de l'interior, els nacionals. Mallorca tenia gairebé 480.000 habitatges el 2025, dins un parc balear de prop de 619.000 immobles. El 66% eren habitatges plurifamiliars.
El parc també mostra el pes dels edificis antics. El 56,5% dels edificis residencials es va construir abans de la primera normativa energètica. Dels 175.677 certificats energètics registrats en aquests edificis, el 83,4% té una qualificació E, F o G.
Els habitatges d'ús turístic van augmentar un 132% entre el 2015 i el 2022, fins a gairebé 26.500. En els darrers tres anys se n'han eliminat 349, però encara representen el 4,2% del parc residencial de les Illes.
Temes: Habitatge · Turisme · Política · Palma
Font: Europa Press / Mallorca.com