Fons voltor: el decret frena desnonaments fins al 2030
Un desnonament pendent d’executar pot quedar aturat a Espanya fins al 31 de desembre de 2030 si qui el reclama és un fons voltor i la persona afectada és vulnerable i no té cap altre lloc on viure. La mesura figura en el decret d’habitatge del Govern espanyol, segons ha informat Europa Press des de Madrid el 30 de setembre de 2026. També s’aplica si el jutge ja ha dictat una resolució, sempre que el desnonament encara no s’hagi executat.
El decret anomena «fons voltor» les entitats que, en els casos previstos per la norma, compren immobles o paquets d’hipoteques impagades per un preu clarament inferior al seu valor de mercat. Si el desnonament s’atura per aquesta via, no reben cap compensació.
Quan poden cobrar altres propietaris
Per a la resta de propietaris, el jutge pot suspendre el desnonament si la persona afectada és vulnerable, no té un altre habitatge i l’administració competent no li ofereix una alternativa adequada. Primer, el jutge demana a l’administració que indiqui quins allotjaments té disponibles i que els ofereixi. Si no n’hi ha o no rep resposta, suspèn el procediment.
El jutge revisa la suspensió cada dotze mesos. La pot aixecar si desapareix la situació de vulnerabilitat, hi ha un allotjament adequat disponible, la persona afectada el rebutja sense motiu justificat o han passat tres anys des que es va acordar la suspensió.
En aquests casos, poden rebre una compensació els propietaris particulars i les empreses que lloguen habitualment habitatges assequibles o socials. Com a màxim, cobreix les rendes contractuals no cobrades i els subministraments impagats. No inclou possibles guanys futurs ni danys morals.
Què passa si el desnonament és per impagament
Quan el llogater acredita que es troba en una situació de vulnerabilitat econòmica i l’administració no li ofereix un habitatge adequat, el decret li dona un màxim de dos mesos per pagar al propietari, o dipositar al jutjat, tot el deute reclamat i el que s’hagi acumulat fins aleshores. Durant aquest termini, el procediment i el desnonament queden aturats. Si l’administració paga dins del termini, el procediment s’acaba i el contracte de lloguer continua vigent.
Si passen els dos mesos sense el pagament complet ni una alternativa d’habitatge adequada, l’administració assumeix automàticament el deute del llogater. El desnonament no es duu a terme i el contracte continua fins que s’acabi, mentre es mantingui la vulnerabilitat econòmica.
Temes: Habitatge · Afers socials · Cultura · Política · Economia
Font: Europa Press / Mallorca.com