Mallorca: el Govern estudia límits a segones residències
El debat sobre qui pot comprar una segona residència ha tornat al Parlament de les Illes Balears, a Palma. El Govern analitza si la nova norma europea d'habitatge li permet adoptar límits, ha dit el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, aquest 15 de setembre. Qualsevol mesura, ha advertit, haurà d'encaixar dins el marc legal estatal i europeu vigent.
La norma europea encara inicia la seva tramitació. Mateo ha assegurat que el Govern traslladarà a la Unió Europea les condicions específiques de les Balears com a territori limitat. Segons el conseller, la proposta no dona suport a topalls de preus, però sí que anima els estats a frenar comportaments especulatius que perjudiquin el mercat de l'habitatge.
Més habitatge assequible i ajudes
Entre les vies que planteja la proposta hi ha mesures fiscals, més transparència al mercat i la reserva d'una proporció de les promocions noves per a habitatge social i assequible.
Mateo ha defensat les mesures ja posades en marxa pel Govern, com l'exigència de cinc anys de residència per accedir a determinades promocions. També ha situat en 10.000 els habitatges assequibles que es troben en algun tràmit, una xifra que, segons ha dit, continua creixent.
El conseller ha afegit que més de 34.000 persones de les Balears han rebut ajudes, entre ajuts al lloguer, bonificacions fiscals i la hipoteca jove. En canvi, ha descartat declarar una zona tensionada, perquè sosté que allà on s'aplica hi ha més lloguer de temporada.
L'oposició posa el focus en els preus
El diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa ha replicat amb les dades que atribueix a l'evolució des de 2023: els lloguers han pujat un 30 %, els preus de venda un 34 % i el metre quadrat costa de mitjana 5.600 euros.
Rosa també ha afirmat que una de cada quatre cases venudes durant l'actual Govern les han comprades estrangers residents a l'estranger: 10.201 cases. Segons el diputat, aquestes operacions retiren habitatges del mercat i pressionen els preus a l'alça per la capacitat de compra dels nous propietaris.
Mateo ha replicat que la competència en habitatge correspon a les comunitats autònomes. També ha defensat la figura de l'habitatge de preu limitat, que pot exigir fins a 20 anys de residència permanent segons el municipi.
Temes: Habitatge · Política · Palma
Font: Europa Press / Mallorca.com