mallorca-noticias

Mallorca al límit: ecologistes reclamen més frens

Responsable del contingut: Frank Menze

Mallorca no pot continuar creixent, segons el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Dijous, a Palma, va traslladar aquest diagnòstic al GOB i Terraferida, que el comparteixen però consideren insuficients les mesures de contenció de la institució. Joan Moranta, president del GOB, adverteix que per als fills dels mallorquins és cada cop més difícil, o fins i tot impossible, construir un projecte de vida a l’illa.

El presidente del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, en su reunión con representantes del GOB y Terraferida.
Europa Press

Les entitats diuen que el Consell de Mallorca té eines decisives per marcar quanta pressió suporta Mallorca: l’ordenació del territori, el turisme, les carreteres i els residus. Però retreuen a l’equip de Galmés que no vulgui posar límits en algunes mesures concretes.

Turisme i carreteres, al centre del xoc

GOB i Terraferida assenyalen el PIAT, el pla d’intervenció d’àmbits turístics. El Consell ha anunciat que no el modificarà aquesta legislatura, una decisió que les organitzacions veuen com la pèrdua d’una oportunitat per fixar límits reals a la pressió turística.

També reclamen que les places turístiques que surtin de l’oferta no tornin automàticament al mercat. Per a les entitats, una plaça que desapareix ha de ser una plaça menys.

El desacord també arriba al segon cinturó de Palma, previst per connectar les autopistes d’Inca i Llucmajor. El Consell el defensa per descongestionar la via de cintura i fer més fluids els accessos a Palma. GOB i Terraferida hi veuen el risc contrari: més capacitat viària pot incentivar nous desplaçaments en vehicle privat i canviar rutes i hàbits de mobilitat.

Sòl rústic i residus d’Eivissa

Les entitats demanen una moratòria per a noves construccions residencials en sòl rústic i volen prohibir-hi més habitatges unifamiliars i piscines privades d’obra. Defensen que aquest sòl és clau per conservar terreny fèrtil, produir aliments, protegir la biodiversitat i el cicle de l’aigua, i reforçar l’adaptació de Mallorca al canvi climàtic.

També rebutgen el trasllat de residus d’Eivissa a Mallorca per tractar-los a Son Reus. Segons les organitzacions, l’objectiu d’«abocament zero» —no enviar residus a l’abocador— ha acabat convertit en «incineració màxima». Alerten que els residents de Son Sardina i de l’entorn de Son Reus no poden assumir indefinidament els impactes d’un model que amplia el seu radi d’acció a Mallorca.

La seva proposta és prevenir i reduir residus, reutilitzar i reciclar abans de deixar el tractament del rebuig per al final. Galmés, per la seva banda, va defensar la llei de limitació de vehicles, els vials cívics, els aparcaments dissuasius, la reducció del sostre de places turístiques i la lluita contra l’oferta turística il·legal. També va citar la retirada de 10.000 hectàrees destinades a parcs fotovoltaics en sòl rústic i ajudes de 35 milions d’euros per millorar la xarxa d’aigua i evitar fuites.

Més sobre aquest tema: Trànsit a Mallorca

Temes: Natura i fauna · Medi ambient · Turisme · Trànsit · Política · Palma · Inca · Llucmajor

Font: Europa Press / Mallorca.com