Un estudi revisa la pesta de 1820 a Mallorca
Un estudi publicat a PNAS conclou que el brot de pesta iniciat el maig de 1820 a l’est de Mallorca, considerat l’últim d’Europa, probablement no va ser de tipus bubònic. La recerca, elaborada per Joana Pujadas-Mora, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Pere Puig, de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer a Barcelona el 18 d’agost de 2026.
Els autors situen el pes principal de l’epidèmia en les formes pneumònica i septicèmica. L’estudi assenyala una mortalitat del 78% i un deteriorament ràpid dels malalts com a indicis d’un quadre diferent de la pesta bubònica clàssica.
Evidències històriques i transmissió
La investigació combina la documentació històrica amb els coneixements actuals sobre la transmissió de malalties, ja que l’episodi és anterior al desenvolupament de la bacteriologia.
Segons les conclusions de l’estudi, els contagis no haurien tingut els rosegadors com a origen. La hipòtesi apunta a puces o polls com a transmissors després de l’arribada a Son Servera, a Mallorca, d’un vaixell procedent de Tànger amb passatgers que ja estaven infectats.
Confinaments sense evitar milers de morts
Les autoritats van aïllar Artà, Son Servera, Capdepera i Manacor, una mesura que va reduir el comerç i els desplaçaments entre aquestes localitats.
Tot i les restriccions, van morir 2.400 dels 7.500 habitants de la zona afectada, segons les dades recollides en la investigació.
Temes: Son Servera · Artà · Capdepera · Manacor
Font: Europa Press / Mallorca.com