Wassertemperatur Mallorca Februar

Qui pensa en es Mediterrani pel febrer, poques vegades pensa en banyar-se – i amb raó: aquest és es mes en què s'aigua a l'entorn de Mallorca assoleix es seu punt més baix de s'any, mentre que en terra ja fa temps que floreixen ets ametlers i es sol ja brilla amb més força. Aquesta diferència entre s'aire i sa mar fa que febrer sigui un des mesos més reveladors per entendre sa inèrcia des Mediterrani.

Sa temperatura de s'aigua en febrer

Sa resposta curta: no, en febrer banyar-se en es sentit estricte de sa paraula quasi no és cosa per a persones sensibles. Sa mar a l'entorn de Mallorca marca aquest mes una mitjana de 13,7 °C – es seu punt més baix de tot s'any, i ben per davall d'aquell llindar a partir des qual sa majoria de gent troba s'aigua agradable. Qui en estiu es tira a sa mar amb sa calor pròpia de sa temporada coneix sa sensació d'una aigua que quasi no se sent més freda que s'aire; en febrer passa justament es contrari: fins i tot en un dia assolellat i ja tebi com de primavera, s'aigua segueix essent molt més freda des que fa pensar es temps en terra. Per a sa majoria, s'aigua en aquest interval es considera fresca a freda – apta per a una capbussada curta i conscient, no per nedar de manera perllongada sense protecció.

Així, pel que fa a sa temperatura de s'aigua, febrer és es mes més fred de s'any a Mallorca – més fred encara que gener, encara que s'aire ja guanya força de manera notable en aquest moment. Precisament aquest desfàs és es que fa de febrer un mes tan especial: mentre que en terra ets primers dies càlids arriben a 15,7 °C i es sol hi brilla de mitjana 6,1 h, sa mar encara necessita setmanes per reaccionar a aquest escalfament. És com si s'aigua anàs endarrere respecte des calendari tota una estació.

Aquesta diferència es fa especialment evident si es té en compte que febrer és, alhora, es moment àlgid de sa floració des ametlers: en es camps a l'entorn de Sa Pobla, Santa Maria o an es peu de sa Tramuntana, ets arbres estan en plena flor blanca i rosada, mentre que sa mar, a pocs quilòmetres, encara resta com endormiscada dins s'hivern. Qui arriba a s'illa en febrer viu, per tant, dues estacions alhora: un començament gairebé primaveral en terra i un hivern que encara s'aferra amb força dins s'aigua.

Per què sa mar va endarrere respecte de s'aire

Sa raó d'aquest retard es troba en un fet físic ben senzill: s'aigua té una capacitat calorífica molt més alta que s'aire. Per emmagatzemar o alliberar sa mateixa quantitat d'energia dins s'aigua fa falta molts més recursos des que calen per s'aire. Mentre sa temperatura de s'aire damunt Mallorca pot canviar completament en pocs dies – una entrada d'aire fred, uns quants dies de sol, i tot ja és diferent –, es Mediterrani reacciona molt lentament a n'es canvis. Emmagatzema sa calor de s'estiu durant mesos i només sa retorna amb un gran retard; a l'inrevés, en primavera necessita molt de temps perquè sa força des sol que torna arribi de bon de veres a s'aigua.

Aquesta inèrcia es pot observar bé en es punts àlgids anuals de tots dos sistemes. S'aire damunt Mallorca arriba a n'es seus valors més alts ja en ple estiu: juliol és un des mesos amb s'aire més calent, amb màximes a l'entorn de 29,7 °C. Sa mar, en canvi, necessita més temps per absorbir aquesta calor – es seu propi màxim no arriba fins a l'agost, quan assoleix de mitjana 26,2 °C. Aquest desfàs d'aproximadament un mes no és una excepció, sinó sa norma: s'aigua va sempre endarrere respecte des sol al llarg de tot s'any, tant en estiu com en hivern.

Ara bé, aquest retard es fa més evident no en estiu, sinó en primavera. Precisament en es mesos en què s'aire s'escalfa més de pressa, sa mar encara resta ben ancorada dins s'hivern. Mentre sa temperatura de s'aire en abril ja puja fins a 19,3 °C i es fa sentir clarament primaveral, sa temperatura de s'aigua, per aquelles mateixes dates, encara és de 14,9 °C – quasi no més alta que en ple hivern. Sa diferència entre tots dos valors arriba, en aquestes setmanes, a n'es seu punt màxim de tot s'any. Qui en abril o maig ja gaudeix en terra d'un temps de dur samarreta troba encara temperatures hivernals dins sa mar – un contrast que només es tanca cap a principis d'estiu, quan tots dos sistemes s'acosten poc a poc.

Per a febrer, això vol dir que marca es moment en què aquesta inèrcia encara ni tan sols ha començat a desfer-se. S'aigua ha arribat a n'es punt més baix des seu propi cicle anual, mentre que s'aire ja mostra ets primers senyals de primavera. No serà fins ses properes setmanes que aquesta bretxa començarà a tancar-se poc a poc, encara que – com mostra es cas d'abril i maig – abans s'engrandirà encara més, abans de tornar a tancar-se.

On s'aigua és més calenta en febrer

Encara que Mallorca sigui una illa de mida reduïda, sa temperatura de s'aigua varia de manera notable segons es tram de costa – sobretot en hivern, quan cada grau compta. Ses cales poc fondes i resguardades s'escalfen més de pressa durant es dia i també es refreden més de pressa de nit, però, al llarg de diversos dies assolellats seguits, solen retenir més calor que ses aigües fondes i obertes. Això val especialment per a s'est i es sud de s'illa: cales com sa d'Es Trenc, sa de Colònia de Sant Jordi o sa badia d'Alcúdia són poc fondes, envoltades de terra per tots costats i reben molt de sol – condicions en què s'aigua s'escalfa una mica més de pressa que en trams de costa més fonda.

Es nord-oest de s'illa, en canvi, és diferent: sa costa davant sa Serra de Tramuntana, per exemple prop de Sóller o Banyalbufar, cau en molts de trossos de manera abrupta i fonda cap a sa mar. Aquí fa falta escalfar o refredar un volum d'aigua molt més gran, i sa costa, a més, està més exposada a n'es vent i a ses corrents de mar oberta. Com a conseqüència, s'aigua hi sol romandre més freda en hivern que dins ses cales poc fondes des sud i de s'est.

És important, però, fer una precisió: no hi ha sèries de mesures pròpies i fiables per a cales o platges concretes – ses diferències entre trams de costa només es poden descriure, per tant, com a tendència general, sense poder-les demostrar amb valors concrets per a cada indret. Ses zones esmentades aquí serveixen com a exemples d'un patró general: poc fondo i resguardat des vent sol voler dir una mica més calent, fondo i obert sol voler dir una mica més fred. Qui, malgrat tot, vulgui entrar dins s'aigua en febrer trobarà ses condicions relativament més suaus més bé dins ses cales resguardades de s'est i des sud que no a sa costa exposada des nord-oest.

Sa mar en febrer davant sa resta de s'any

Si es mira tot es cicle anual de sa temperatura de s'aigua, febrer se situa en un punt extrem: és es mes més fred de s'any, mentre que sa mar arriba en agost a n'es seu nivell més calent, amb 26,2 °C. Entre aquests dos pols hi ha tota s'amplitud que recorre es Mediterrani a l'entorn de Mallorca al llarg de s'any – des des punt més baix de s'hivern fins a sa calor pròpia de s'estiu per banyar-se. De mitjana, considerant tot s'any, s'aigua marca 18,9 °C, un valor clarament per damunt des que ofereix febrer.

Resulta especialment revelador fixar-se en aquell mes des calendari que, pel que fa a s'aire, sembla tan fred com febrer, però que se situa a s'altra banda de s'estiu: desembre. Tots dos mesos estan a una distància semblant des mes amb s'aire més calent de s'any i, per això, presenten una temperatura de s'aire comparable – en febrer és de 10,4 °C, en desembre de 11,4 °C. Pel que fa a sa temperatura de s'aigua, en canvi, es panorama és ben diferent: en desembre sa mar encara marca 16,0 °C, notablement més que en febrer, amb 13,7 °C. Sa raó es troba precisament en aquella inèrcia que caracteritza es Mediterrani: en desembre, s'aigua encara viu de sa calor de s'estiu que ha emmagatzemat durant mesos, mentre que en febrer aquestes reserves ja fa temps que s'han exhaurit i s'ha arribat a n'es punt més baix de s'hivern.

Aquesta asimetria deixa clar que ses estacions de sa mar no es poden equiparar directament amb ses de terra. Mentre que en terra desembre i febrer semblen igual de frescs, dins s'aigua hi ha una diferència notable entre tots dos mesos – una prova de com de llarg és es temps que necessita es Mediterrani per reaccionar a n'es canvi d'estacions, i de com es fa notar aquest retard precisament durant s'hivern.

Banyar-se, fer esnòrquel, bussejar: què val sa pena ara

Amb una temperatura de s'aigua de 13,7 °C, un banyador normal o un boardshort ja no és una opció agradable per a sa majoria de sa gent – es cos perd calor dins s'aigua freda molt més de pressa que dins s'aire a sa mateixa temperatura, i sense protecció, una estada llarga dins sa mar es torna aviat incòmoda, fins i tot arriscada. Qui, tot i això, vulgui nedar, difícilment podrà evitar dur un vestit de neoprè en febrer. Per a banys curts n'hi ha prou amb un vestit més fi; qui vulgui romandre més temps dins s'aigua o fins i tot fer esport, com ara natació en aigües obertes, es beneficiarà d'un neoprè més gruixat amb bona protecció des tronc.

Per a qui fa esnòrquel val quelcom semblant: sense neoprè, fins i tot una ullada curta davall sa superfície de s'aigua es torna aviat un afer glaçat. Amb un vestit adequat, això es pot compensar bé, i sa recompensa és una visibilitat sorprenentment bona: en hivern, es creixement d'algues dins es Mediterrani és molt menor que en estiu, sa columna d'aigua conté manco partícules en suspensió, i s'aigua freda també frena de manera notable es creixement des plàncton. Es resultat sol ser una visibilitat més clara davall s'aigua que durant ets mesos càlids d'estiu, quan sa proliferació d'algues i s'activitat intensa de banyistes tendeixen a enterbolir sa visibilitat.

Per això, per a bussejadors i bussejadores, febrer és una època interessant malgrat sa temperatura baixa: amb un vestit de neoprè prou gruixat o un vestit sec, es pot compensar bé es fred, mentre que sa visibilitat clara sol mostrar ses formacions i ets éssers marins amb més nitidesa que en ple estiu. Qui posi sa calor per damunt de tot hauria d'evitar febrer o, com a mínim, ajustar ses expectatives; qui cerqui bona visibilitat i tranquil·litat davall s'aigua i s'equipi tècnicament de manera adequada, trobarà en febrer condicions ben interessants.

Preguntes freqüents