Wassertemperatur Mallorca September

Qui viatja a Mallorca en es mes de setembre es demana, amb tota sa raó, si sa temporada de banys ja s'ha acabat. Sa resposta és clara: aquest mes, sa mar es mostra pel seu costat més càlid, mentre s'aire ja es torna més agradable i ses platges es buiden. Aquest text explica per què passa això, on estan ses diferències al voltant de s'illa i què significa tot això per banyar-se, fer esnòrquel i bussejar.

Sa temperatura de s'aigua en es setembre

Sa resposta curta, per davant de tot: sí, en es setembre es pot banyar un a Mallorca de meravella, per a molts fins i tot millor que en ple estiu. Aquest mes, sa mar arriba a 24,7 °C i queda així clarament per damunt d'aquell llindar a partir del qual sa majoria de sa gent troba s'aigua agradablement càlida. Qui ja s'hagi banyat en es juliol o en s'agost no notarà cap diferència apreciable en es setembre; més aviat tot el contrari, perquè s'aigua ha emmagatzemat calor durant tot s'estiu i sa retorna només a poc a poc.

Precisament aquesta combinació fa que es setembre sigui tan estimat pels qui coneixen bé s'illa: sa mar manté es seu nivell d'estiu, mentre s'aire perd xafogor i sa calor sufocant de sa temporada alta va minvant. Sa temperatura de s'aire encara puja durant es dia fins a valors agradables, però ses vespres es tornen notablement més suaus, i ses grans multituds a ses platges més conegudes es redueixen de manera notable, perquè ses vacances escolars ja s'han acabat a sa majoria de països d'origen dels turistes. Qui cerqui tranquil·litat a sa platja, ara la trobarà més fàcilment que en s'agost.

Per ser honests, cal fer una matisació: es setembre és també, a Mallorca, es mes en què poden començar a anunciar-se ses primeres tempestes de tardor. Després de setmanes d'un estiu estable, de tant en tant s'acumula aire càlid i humit que provoca ruixats i tempestes curtes però intenses, a vegades amb caràcter de pluja forta. Això no canvia res quant a sa temperatura de s'aigua, però pot arruïnar qualque dia de bany en concret. En cas de dubte val la pena mirar sa previsió a curt termini, ja que ses fases estables i pròpies de ple estiu encara predominen clarament en es setembre, i sa majoria de dies no hi ha res que impedeixi passar una jornada tranquil·la dins s'aigua.

Per què sa mar va per darrere de s'aire

Es fet que sa mar encara estigui tan càlida en es setembre, tot i que s'estiu ja fa temps que s'ha acabat segons es calendari, té una explicació física senzilla: s'aigua té una capacitat calorífica molt més alta que s'aire. Per introduir sa mateixa quantitat d'energia dins una certa massa d'aigua que dins sa mateixa quantitat d'aire, calen moltes més vegades s'energia solar, i sa mateixa paciència perquè aquesta energia torni a escapar-se. S'aire reacciona quasi immediatament a sa radiació solar i a ses situacions meteorològiques, i pot canviar diversos graus en poques hores. Sa Mediterrània, en canvi, reacciona amb lentitud: necessita setmanes i mesos per escalfar-se, i igual de temps per tornar a refredar-se.

Aquesta lentitud provoca un desfasament temporal entre ses dues evolucions anuals, que es pot observar de manera molt concreta en es mesos des calendari. Sa temperatura de s'aire arriba al seu punt màxim ja en ple estiu, amb ses xifres més altes en es juliol, quan ses màximes diàries se situen de mitjana en 29,7 °C. Sa mar, en canvi, va per darrere: acumula sa calor de tot s'estiu i no arriba al seu propi màxim fins setmanes més tard, quan s'aire ja torna a baixar una mica. Aquest retard d'aproximadament un mes és típic d'aigües profundes i obertes com sa Mediterrània, i explica per què es setembre resulta sovint més atractiu per banyar-se del que un es pensa.

Aquesta diferència entre s'aire i s'aigua es fa especialment evident a sa primavera. Mentre sa temperatura de s'aire puja relativament ràpid després des mesos freds d'hivern, tan bon punt es sol torna a brillar amb més força, es fred es manté molt de temps dins sa mar. En es mes d'abril, per exemple, sa temperatura de s'aire ja és clarament superior an es nivell hivernal, mentre que s'aigua, amb 14,9 °C, encara es manté notablement freda i conserva es record de s'hivern. Només al llarg des mesos següents aquesta diferència es va tancant a poc a poc, fins que aigua i aire tornen a acostar-se cap a finals d'estiu o principis de tardor. Qui vulgui entendre ses estacions a sa Mediterrània, per tant, mai no hauria de fixar-se només en sa temperatura de s'aire, sinó tenir sempre present que sa mar té es seu propi rellotge, molt més lent.

On és més càlida s'aigua en es setembre

Encara que s'illa pugui semblar petita, sa mar que l'envolta no té, ni de bon tros, sa mateixa temperatura a tot arreu. No disposam de sèries pròpies de mesures per a cales i platges concretes, per la qual cosa aquí no es poden donar xifres per a llocs determinats; en canvi, sí que es pot descriure bé sa tendència general, que es basa en ses característiques físiques de cada tram de costa.

Ses cales poc profundes i protegides s'escalfen, per norma general, més ràpid i més que s'aigua profunda i oberta, perquè sa mateixa energia solar ha d'escalfar manco massa d'aigua i no hi ha intercanvi amb aigües profundes més fredes. Això afavoreix sobretot es sud i s'est de s'illa: ses extenses platges de sorra de poc pendent al voltant de Playa de Palma, ses badies de Colonia de Sant Jordi i Es Trenc, així com ses nombroses calas petites de sa costa de llevant entre Cala Millor, Porto Cristo i Cala d'Or, són, per experiència, zones on s'aigua es nota especialment agradable en es setembre. Ses badies protegides de sa badia d'Alcúdia i de Pollença també es beneficien de sa seva forma plana i ampla.

Sa costa nord-oest, en canvi, funciona d'una altra manera. Entre Sóller, Banyalbufar i sa costa escarpada de Sa Calobra, es fons marí sol baixar de manera abrupta ja molt a prop de sa vora, i s'aigua oberta i profunda s'escalfa en conjunt més a poc a poc, però també es refreda més a poc a poc. En es setembre aquesta costa també es beneficia de s'escalfament estival, però es contacte directe amb masses d'aigua més grans i més fredes sol donar una sensació notablement més fresca que a ses cales planes des sud i de s'est. Per a tothom que cerqui expressament s'aigua més càlida, sa regla general és, idò: pla i protegit guanya a profund i obert, sigui quina sigui s'orientació en què es trobi.

Sa mar en es setembre comparada amb sa resta de s'any

Si es mira tot es cicle anual, es setembre queda a prop des punt més càlid de sa temporada, encara que no del tot an es capdamunt. Sa mar sol arribar an es seu màxim en s'agost, amb 26,2 °C, mentre que es setembre, amb 24,7 °C, hi queda només un poc per darrere. Sa diferència és petita i gairebé no es nota dins s'aigua; a efectes pràctics, es setembre es pot considerar tranquil·lament una continuació des punt àlgid de s'estiu.

A s'altre extrem de s'escala hi ha es mes més fred de s'any, normalment es febrer, quan s'aigua, després des dies curts i freds de s'hivern, arriba an es seu punt més baix amb 13,7 °C. Entre aquest valor i sa temperatura de setembre hi ha sa diferència més gran de tot s'any, una diferència que deixa clar quanta calor ha absorbit realment sa mar durant es mesos d'estiu i quant de temps necessita per tornar-la a alliberar.

Sa comparació resulta especialment reveladora amb es mes que, a s'altra banda de s'any, es troba de manera simètrica enfront des setembre: es juliol. Tots dos mesos estan aproximadament a sa mateixa distància des màxim estival de temperatura, es juliol abans i es setembre després. Mentre que s'aire d'aquests dos mesos és clarament diferent, es juliol molt més calent i sec, es setembre ja més suau i variable, s'aigua mostra un panorama ben distint: sa temperatura de s'aigua en es juliol, amb 24,3 °C, queda a prop de sa des setembre. Precisament aquí es fa més evident sa lentitud de sa mar: s'aigua no coneix dates de calendari, sinó que només segueix sa calor emmagatzemada a poc a poc, independentment de com es comporti s'aire damunt sa seva superfície en cada moment.

Banyar-se, fer esnòrquel, bussejar: què val la pena ara

Per ses tres activitats val, en es setembre, sa mateixa bona notícia: sa temperatura de s'aigua de 24,7 °C queda tan clarament per damunt des llindar a partir des qual sa majoria de sa gent troba desagradable s'aigua freda, que un simple banyador n'hi ha prou. Un vestit de neoprè només fa falta quan s'aigua es refreda de manera notable durant un temps llarg, cosa que, com a molt aviat, passa cap a finals de tardor. Qui es fiqui dins s'aigua en es setembre, per tant, pot prescindir tranquil·lament de capes de protecció addicionals, fins i tot en trajectes de natació llargs o sessions d'esnòrquel prolongades.

Per als qui fan esnòrquel, sa temperatura suau significa sobretot una cosa: es pot anar sense presses. Sense sa necessitat de moure's constantment per no passar fred, es poden explorar amb tota calma es esculls, ses praderies de posidònia i ses formacions rocoses, sense que es cos es refredi abans d'hora. Tampoc per als infants o per a nedadors manco experimentats representa sa temperatura de s'aigua en es setembre cap obstacle, cosa que fa d'aquest mes una època agradable per a ses famílies que volen evitar es bullici de sa temporada alta.

En es busseig, a més de sa temperatura, també hi juga un paper sa visibilitat. Després des mesos càlids d'estiu, en què es plàncton i es creixement d'algues solen enterbolir una mica ses distàncies de visió sota s'aigua, sa situació es va calmant a poc a poc al llarg de s'estiu tardà, sense que s'aigua es torni notablement més freda per això. Això fa des setembre una època atractiva per a molts bussejadors experimentats: temperatures agradables sense necessitat de neoprè, combinades amb una visibilitat que, en comparació amb ple estiu, més aviat millora que no empitjora. Així, qui cerqui tant un bany relaxat com exploracions submarines una mica més exigents, troba en es setembre una de ses combinacions més favorables de tot s'any.

Preguntes freqüents