Assegurança mèdica a Espanya

Qui viu de manera permanent a Mallorca necessita una assegurança mèdica a Espanya — per a gairebé tots es permisos de residència és obligatori es justificant. A diferència d'Alemanya, aquí no tries tu sa mútua: es teu estatus decideix quin camí se t'obre.

Resposta curta

Es treballadors per compte d'altri i es autònoms estan coberts públicament mitjançant sa seva alta a sa Seguridad Social, i per s'atenció mèdica no es paga cap quota addicional. Es pensionistes d'Alemanya i d'altres estats de sa UE fan servir es formulari S1 i reben atenció a Espanya a càrrec des seu estat de pensió — però sa quota alemanya d'assegurança de malaltia i dependència segueix vigent i es descompta de sa pensió. Es no-actius sense aquest dret depenen, durant es primer any, d'una pòlissa privada; només després s'obre es contracte especial amb es servei sanitari regional, es convenio especial.

Així es calcula

Sa calculadora funciona en dues passes, i s'ordre no és cap truc didàctic, sinó que segueix sa situació legal: primer se determina quin camí t'és aplicable, i només després hi ha una xifra. Una comparació de preus entre es quatre camins suposaria una llibertat d'elecció que no existeix.

Passa u: quin camí t'és aplicable?

Es punt de partida és es teu estatus. Ell decideix s'accés an es sistema sanitari públic (Sistema Nacional de Salud, SNS), que a Mallorca gestiona es servei sanitari balear IB-Salut (Servei de Salut de les Illes Balears).

Aquesta assignació no és cap llista de recomanacions d'on triar s'opció més barata. S'article 3 des Real Decreto 576/2013 només permet accedir an es convenio especial a qui no tengui cap altre accés a sa protecció sanitària pública — expressament, tampoc mitjançant ses normes europees de coordinació. Qui està cobert pes formulari S1 té aquest accés i, per tant, queda exclòs des convenio. Sa diferència és més important des que sembla: un pensionista amb S1 no renuncia an es convenio, sinó que no el pot contractar. Qui llegeix per internet que «no ha de contractar cap convenio especial» llegeix una simplificació que du a confusió.

Segon pas: què costa es camí assignat

Només quan es camí està determinat, sa calculadora fa es càlcul. Es resultat depèn des camí:

• Persones que fan feina. Per s'atenció en si mateixa no es paga res. Sa cotització mensual (cuota) d'un autónomo no és un preu per s'assegurança de malaltia, sinó una aportació global que també finança sa jubilació, sa incapacitat laboral i altres prestacions. Qui la posa com a prima d'assegurança de malaltia dins una comparació, compara dues coses diferents.
• Jubilats amb S1. A Espanya no es genera cap factura. Es concepte que quasi tothom passa per alt figura a sa notificació alemanya de pensió: sa part de s'assegurança de malaltia des jubilats i sa quota completa de s'assegurança de dependència es continuen retenint. Sa calculadora determina ses dues coses per separat — sa part general repartida a mitges, es recàrrec addicional específic de sa caixa repartit a mitges, i s'assegurança de dependència que s'ha de suportar totalment tot sol, topada per sa base màxima de cotització. Com que es tipus des recàrrec addicional varia de caixa a caixa, és un camp d'entrada i no una xifra predefinida; sense ell, sa suma queda desconeguda en lloc de massa petita.
• Convenio especial. Sa quota mensual està fixada de manera uniforme a nivell estatal i té exactament dos trams, per davall i a partir des 65 anys. Sa calculadora mostra ambdós, perquè es salt sigui visible, però no el projecta cap al futur. Allò que tu mateix suportes a més — medicaments ambulatoris sobretot — figura com a línia pròpia al costat i mai s'incorpora dins sa quota.
• Pòlissa privada. Ses primes són preus de mercat i no figuren a cap font oficial. Per això introdueixes sa teva pròpia prima; sa calculadora hi calcula de manera constant i no fa cap pronòstic de preus.

No s'inclouen es casos fora d'aquest esquema — per exemple una afiliació voluntària en lloc d'obligatòria a s'assegurança alemanya de malaltia des jubilats, o altres ingressos subjectes a cotització a més de sa pensió. Si això és es teu cas, sa calculadora dóna deliberadament "no determinat" en lloc d'una xifra que seria massa baixa.

Casos especials i errors freqüents

• Sa targeta sanitària europea com a prova de residència. S'EHIC (en castellà TSE) cobreix estades temporals. Com a prova per establir residència a Espanya no és, explícitament, adequada.
• Planificar es convenio especial massa aviat. Requereix dotze mesos ininterromputs d'estada prèvia efectiva, acreditada mitjançant s'inscripció a s'ajuntament (empadronamiento) o un certificat de resident, a més d'una inscripció actual en es moment de sa sol·licitud. Durant es primers dotze mesos després de sa mudança, aquest camí no està obert per ningú.
• Confondre es període d'espera amb s'inici de sa cobertura. Encara que es dotze mesos s'hagin complert, sa cobertura només comença amb sa formalització des contracte — no amb efecte retroactiu ni es dia en què es va complir es requisit.
• Infravalorar sa llacuna de cobertura des convenio. Es tractament, sa diagnosi i s'hospitalització estan cobertes sense copagament. Ets medicaments ambulatoris, sa provisió ortoprotètica, ets productes dietètics ambulatoris i es transport sanitari no urgent, en canvi, s'han de pagar totalment de sa teva butxaca. Qui necessita medicaments de manera permanent té així un segon bloc de costos propi.
• No registrar es S1. Alguns pensionistes contracten una pòlissa privada perquè no coneixen es formulari — o el sol·liciten i mai el registren davant s'INSS. Sense aquest registre no neix cap dret a Espanya, encara que existeixi de fet.
• Considerar que sa cotització alemanya ha desaparegut. Es trasllat no canvia res respecte de s'obligació de cotitzar a Alemanya per sa pensió legal. Sa cobertura és gratuïta a Espanya, no s'assegurança en conjunt.
• Presentar una pòlissa amb copagament per es NLV. Per es permís de residència de no lucratiu es requereix una pòlissa sense copagament (sin copago) i sense carències (sin carencias), que sigui vàlida a tot es territori espanyol i que inclogui sa repatriació en cas de malaltia o mort. Amb una pòlissa amb copagament pagues un import fix petit per cada visita mèdica i, a canvi, tens una prima més baixa — per aquest permís, sol ser rebutjada, igual que una simple assegurança de viatge.
• Passar per alt s'edat màxima d'admissió. Moltes asseguradores només admeten clients nous fins a un límit d'edat. Qui ajorna sa contractació, pot arribar a un punt en què ja no la pugui fer.
• Tractar ets familiars de sa mateixa manera. Dins es sistema públic vinculat a s'activitat laboral, es cònjuges sense ingressos propis i ets infants estan coberts sense cotització addicional (com a beneficiaris). En es convenio especial i en ses pòlisses privades, cada persona ha de presentar sa seva pròpia sol·licitud, i també s'S1 s'ha d'expedir per a cada familiar que es traslladi.
• Confondre ets dos convenis anomenats convenio especial. Es conveni descrit aquí fa referència a s'assistència sanitària. Amb es mateix nom, però tractant-se d'una cosa totalment diferent, hi ha es convenio especial de sa Seguridad Social, amb què s'omplen períodes de cotització per a sa pensió.

Terminis, formularis, competència

Es denominador comú de gairebé tots es camins és s'empadronamiento, s'inscripció a s'ajuntament des teu municipi — ja sigui Palma, Calvià, Andratx o Sóller. Sense ell no hi ha ni sa targeta sanitària ni es convenio especial. Alguns municipis mallorquins estan connectats digitalment amb s'IB-Salut, de manera que es certificat en paper no és necessari; en qualsevol cas, has d'estar empadronat. Abans d'això hi ha d'haver una adreça on visquis: Sobre què has de tenir en compte a s'hora de llogar temporalment i en es contracte de lloguer per a un lloguer de llarga durada, ho trobaràs en sa guia pròpia, i com evolucionen es preus en cada un des municipis de s'illa, ho mostra s'informe de mercat actual. Com transcorre es trasllat en conjunt — empadronament, residencia, impostos —, ho trobaràs en es gran panoràmica sobre emigrar a Mallorca descrita.

Sa targeta sanitària (tarjeta sanitaria individual, TSI)

Es dret neix amb cada estatus corresponent, però sa visita al metge només amb sa targeta. És gratuïta a ses Balears, val per a receptes a qualsevol farmàcia espanyola i obri l'accés a s'historial sanitari de tot es país.

1. Establir s'estatus: alta a sa Seguridad Social, certificat de s'INSS després de registrar-se amb S1 o convenio especial firmat.
2. Fer s'empadronamiento en es municipi de residència.
3. Sol·licitar sa TSI en es IB-Salut, en es centre de salut assignat o mitjançant es seu accés electrònic. S'ha de dur es document d'identitat i es número d'identificació d'estranger (NIE), es certificat d'empadronament i una foto tipus carnet.Com sol·licitar es NIE a Mallorca i quina documentació vol veure s'administració per això, és un pas propi, que ve abans de tots ets altres.
4. Fer-se assignar un centro de salud i triar es metge de capçalera (médico de cabecera).

Es camí S1 per a jubilats

1. Sol·licitar es S1 en es país d'origen — a Alemanya en sa caixa d'assegurança de malaltia corresponent, en es Regne Unit mitjançant s'Overseas-Healthcare-Service des NHS. Per a cada membre de sa família que s'hi traslladi es necessita un formulari propi.
2. Registrar es S1 en es INSS, en una de ses oficines d'atenció ciutadana (CAISS) a Mallorca o electrònicament amb certificat digital o Cl@ve.
3. Esperar es reconeixement des INSS; aquest t'identifica com a persona amb dret a assistència a càrrec de s'estat emissor.
4. Amb aquest certificat, sol·licitar sa TSI. Entre es trasllat i es registre, s'accés pot fallar, per això aquest pas s'ha de fer prest i no deixar-lo al final de sa llista de mudança.

Es convenio especial en es IB-Salut

Es firma en es servei sanitari regional, a Mallorca per tant en es IB-Salut, electrònicament amb certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve, o presencialment. S'ha de demostrar sa residència prèvia ininterrompuda i s'empadronament actual; cada membre de sa família presenta sa seva pròpia sol·licitud. Sa quota es cobra mensualment i sa cobertura comença amb sa signatura.

Què demana es permís de residència no lucratiu

Formalment, es text des consolat permet tant sa cobertura pública com sa privada. A sa pràctica, es camí passa per una pòlissa privada, perquè es sol·licitants no poden exercir cap activitat laboral a Espanya i, per tant, normalment no poden demostrar cap dret públic. S'extranjería es fixa en sis característiques, en ses quals fracassen sa majoria de ses sol·licituds:

1. Contracte amb una asseguradora autoritzada per operar a Espanya.
2. Sense copagament (sin copago) i sense carències (sin carencias).
3. Cobertura equivalent a s'assistència pública: metge de capçalera, totes ses especialitats, diagnòstic, hospital, urgències les 24 hores.
4. Repatriació en cas de malaltia o mort.
5. Validesa a tot es territori estatal espanyol, per sa duració completa de s'autorització sol·licitada.
6. Un certificat d'assegurança oficial (certificado) per es consolat o per extranjería.

Llista de comprovació

• Es propi estatus aclarit: treballador per compte d'altri, autónomo, pensionista amb S1 o no actiu laboralment.
• NIE sol·licitat.
• Empadronamiento fet a s'ajuntament.
• En cas d'activitat laboral: alta a sa Seguridad Social o bé en es RETA.
• En cas de pensió legal: S1 sol·licitat i registrat en es INSS.
• En es títol de no actiu: pòlissa sin copago, sin carencias, amb repatriació i certificado.
• En cas de convenio especial previst: dotze mesos de residència prèvia demostrables, empadronamiento actualitzat.
• Es familiars aclarits: assegurats juntament o amb sol·licitud pròpia.
• TSI sol·licitada en es IB-Salut i centro de salud assignat.
• Es costos de medicaments i copagaments previstos de forma realista.

Base legal i estat actual

S'accés mitjançant activitat laboral segueix s'article 3 de sa Ley 16/2003, en sa redacció des Real Decreto-ley 7/2018, amb el qual s'universalitzà s'assistència. Per a pensionistes de sa UE i de s'EEE, es articles 24 i 25 des Reglament (CE) núm. 883/2004 regulen que és s'estat de sa pensió qui es fa càrrec des costos de s'assistència en s'estat de residència — aquesta és sa base des S1.

Es convenio especial de prestación de asistencia sanitaria està regulat en es Real Decreto 576/2013, en vigor des de l'1 de setembre de 2013. S'article 3 indica es requisits: no tenir cap altre accés a sa protecció sanitària pública, un any de residència efectiva ininterrompuda immediatament abans de sa sol·licitud i empadronamiento en es moment de fer sa sol·licitud. S'article 4.4 vincula s'inici de sa cobertura a sa formalització. S'article 6.1 estableix ses dues quotes de cotització: 60 € mensuals per a menors de 65 anys i 157 € mensuals a partir de 65 anys. Es fet que ses prestacions des convenio només inclouen es catàleg comú bàsic i exclouen es medicaments ambulatoris, s'ortoprotètica, es productes dietètics i es transport sanitari no urgent, es dedueix de s'article 2.2 des Real Decreto en relació amb es articles 8 bis i 8 ter de sa Ley 16/2003 — una deducció de dues normes, no una citació literal.

Hi ha dues limitacions. S'article 6.2 preveu una actualització des imports mitjançant ordre ministerial; s'anàlisi oficial de sa norma no indica, a data d'aquesta pàgina, cap ordre d'aquest tipus, per la qual cosa es imports es mantenen sense canvis des de 2013. I s'article 6.1, frase 3, permet a ses comunitats autònomes establir una quota més alta si afegeixen prestacions addicionals en es conveni. Sa calculadora fa servir s'import estatal; una possible desviació balear no està ni confirmada ni descartada públicament.

Sa part alemanya de sa cotització es basa en es paràgrafs 241, 242 i 249a des Cinquè Llibre de sa Seguretat Social — sa quota general de cotització, sa quota addicional pròpia de cada caixa i sa cobertura al cinquanta per cent en cas de percebre una pensió alemanya — així com en es paràgrafs 55 i 59 des Onzè Llibre per a s'assegurança de dependència, sa quota de sa qual paga tot sol es pensionista. Sa taxa de cotització de dependència vigent no figura en es text de sa llei, sinó en s'ordre relativa a s'apartat 1, frase 2 d'aquesta; sa taxa esmentada en sa llei ja no és vàlida des de gener de 2025. Per a pensions procedents de s'estranger s'aplica una altra regla de cobertura, que aquesta calculadora no reflecteix.

Ho pots consultar tot això a ses instàncies competents mateixes:

• Què publica es Ministeri de Sanitat espanyol sobre es requisits i sa quota des convenio especial
• Com se sol·licita es convenio especial a ses Balears ho explica s'IB-Salut
• On has de sol·licitar, renovar o substituir sa teva targeta sanitària a ses Balears
• Com registres es teu formulari S1 davant sa Seguretat Social espanyola

Estat de sa situació legal i des valors registrats: 7 de setembre de 2026. Aquesta pàgina serveix d'orientació i no substitueix cap assessorament jurídic, fiscal o d'assegurances individual; ses exigències de ses administracions i consolats, així com ses tarifes, poden canviar i variar en cada cas concret.

Calculadores relacionades

S'assegurança mèdica és només un des costos corrents d'una mudança a Mallorca. Hi estan relacionades sobretot ses calculadores sobre sa pensió alemanya a l'estranger, que miren aquesta mateixa qüestió des de sa quota des d'un altre punt de vista, així com ses calculadores de s'IRPF espanyol per a residents, ja que amb es canvi de residència també canvia es dret a tributar. Qui encara no s'ha mudat trobarà ets costos d'habitatge a ses calculadores de compra i lloguer de llarga durada.