Cost de vida a Mallorca

Què te queda a Mallorca des sou?

Això depèn quasi completament d'una capa que no es veu des de fora: es imposts i ses cotitzacions a sa Seguretat Social. Dos sous bruts d'igual quantia donen lloc, a Alemanya i a Mallorca, a imports nets diferents, perquè cada país hi actua de manera diferent — amb altres tarifes, altres tipus de cotització i altres límits màxims.

Sa calculadora de dalt compara exactament aquesta capa, i només aquesta. Te mostra, per a un sou brut anual, quant arriba net a Alemanya i quant arriba net a Mallorca. Allò que després gastes en lloguer, menjar i sa resta, ho has d'introduir tu mateix — més avall t'explicam obertament per què no te donam noltros aquestes xifres.

Així es calcula

Per sa banda alemanya, sa calculadora determina s'impost sobre sa renda segons sa tarifa general i es recàrrec de solidaritat. A més s'hi afegeixen ses aportacions des treballador a sa Seguretat Social: s'assegurança de malaltia amb sa cotització addicional pròpia de cada caixa, s'assegurança de dependència, s'assegurança de pensions i s'assegurança d'atur. Aquestes cotitzacions es calculen mes a mes i queden topades en es respectius límits màxims de cotització — per damunt d'aquests límits, sa cotització no puja més, encara que es sou continuï pujant.

Per sa banda espanyola hi ha s'IRPF (Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas), s'impost espanyol sobre sa renda. Es compon d'una part estatal i una part autonòmica; sa part autonòmica segueix aquí sa tarifa de ses Illes Balears i per tant difereix d'altres regions espanyoles. A més s'hi afegeixen ses cotitzacions des treballador a sa Seguridad Social, sa Seguretat Social espanyola. Aquestes cotitzacions s'anomenen allà cotización. Es tenen en compte sa cotització general, sa cotització a s'assegurança d'atur, sa cotització de formació professional, es MEI (Mecanismo de Equidad Intergeneracional, una cotització addicional per estabilitzar es sistema de pensions) i, si es sou hi és per damunt, sa cotización de solidaridad — una cotització de solidaritat sobre sa part des sou que supera sa base màxima de cotització espanyola.

Espanya també té un límit màxim de cotització, sa base máxima de cotización. Aquesta es situa d'una manera diferent des límits alemanys de cotització, per això sa càrrega es desplaça de manera diferent segons s'import des sou. És important s'efecte doble de ses cotitzacions a ambdues bandes: primer te costen doblers, però alhora redueixen s'ingrés subjecte a tributació. Qui només compara ses tarifes fiscals, per tant, compara massa poc — i qui només compara es tipus de cotització, també.

Ambdues bandes es calculen segons sa normativa vigent de 2026. Es resultat és un càlcul abans de ses deduccions individuals: sense s'impost eclesiàstic, sense reduccions per discapacitat o especials, sense despeses deduïbles que superin sa quantitat estàndard i sense sa deducció balear de lloguer per a menors de 30 anys. Allò que tu personalment puguis fer valer desplaça es resultat — normalment a favor teu.

Per a qui val sa calculadora — i per a qui no

Un càlcul d'impostos només és tan honest com es cas que exposa. Aquest calcula un cas estàndard ben delimitat: una persona soltera sense fills, entre 24 i 64 anys, que rep tot l'any es mateix salari corrent en doblers — sense pagaments únics com sa paga de Nadal o bonus i sense retribucions en espècie com un cotxe d'empresa.

A Alemanya, aquesta persona té assegurança pública de malaltia i de dependència, dins s'assegurança general de jubilació i d'atur, amb un sou per damunt des tram de transició i per davall des límit anual de renda per a s'assegurança, és a dir, sense possibilitat d'assegurança privada. A Mallorca, està contractada de manera indefinida a temps complet, dins es Régimen General — es sistema general de sa Seguretat Social espanyola per a treballadors per compte d'altri — i donada d'alta amb cotització mensual. Es comparen dos anys naturals complets, no s'any mateix des trasllat.

Si es teu cas no encaixa dins aquest esquema, sa calculadora, expressament, no et dóna cap xifra, sinó un avís amb referència. Això afecta sobretot pensionistes, autònoms (que a Espanya cotitzen dins es règim especial d'Autónomos), persones sense activitat laboral i totes ses que caiguin dins s'anomenat règim Beckham, sa tributació especial espanyola per a treballadors desplaçats. Per a aquests grups regeixen normes pròpies, i una xifra des model equivocat seria pitjor que cap xifra.

Per què aquí no hi ha preus de lloguer ni de supermercat

Per a impostos i cotitzacions socials, podem citar fonts primàries: textos legals, tipus de cotització oficials, tarifes publicades. Per es nivell de preus a Mallorca, no ho podem fer. Ni s'INE ni Eurostat publiquen cap índex regional de nivell de preus entre comunitats espanyoles — simplement no hi ha cap xifra oficial que digui si viure a Mallorca és més car o més barat que a Alemanya en una quantitat determinada.

Es que circula són reculls de preus enviats per usuaris. Es basen en declaracions pròpies sense mostra controlada, oscil·len molt i, gràcies a es decimal, semblen més exactes des que realment són. Qui basa es seu pressupost en això, planeja amb una precisió aparent que, en es moment decisiu, no aguanta.

Per això, es lloguer, s'alimentació i ses altres despeses, en aquesta calculadora, són ses teves xifres. Comencen amb un exemple de càlcul marcat clarament, que tu sobreescrius; a sa pàgina de Mallorca hi apareixen primer es teus valors alemanys — no com una afirmació sobre s'illa, sinó com a punt de partida. Investiga per a sa teva situació concreta: es lloguer per al municipi i sa mida d'habitatge que realment cerques, sa compra per als teus hàbits reals. Aquest és s'únic camí que s'ajusta a sa teva situació — i dura un capvespre, no més.

Errors freqüents en sa planificació des pressupost

1. Subestimar ses fluctuacions estacionals des lloguer. Ses zones turístiques tenen contractes de lloguer anual escassos durant es mesos d'estiu, perquè es pisos es lloguen a curt termini. Qui cerca a s'hivern veu una oferta diferent de sa de juny.
2. Assumir sa cistella de sa compra habitual sense comprovar-la. Ses marques alemanyes de confiança són producte d'importació a s'illa i no es troben a tot arreu. Qui planifica es seu pressupost d'aliments hauria de comprovar in situ es preus de sa seva pròpia cistella — tant des productes habituals com de ses alternatives locals.
3. Oblidar es costos de s'electricitat a s'estiu. Ses instal·lacions d'aire condicionat funcionen a Mallorca durant mesos. Qui mai ha refrigerat a Alemanya no té cap valor de referència per a aquest concepte. El mateix val per s'aigua — per a s'alta des subministrament d'aigua hi ha una guia pròpia.
4. Deixar de banda ses despeses addicionals de sa compra d'un immoble. S'impost de transmissions patrimonials, es notari, es registre de la propietat, s'advocat i sa taxació s'afegeixen an es preu de compra i sovint es passen per alt en sa planificació financera.
5. Sobrevalorar es nivell salarial local. Qui treballa per compte d'altri in situ guanya segons es mercat laboral local, no segons s'alemany. Qui manté es seu sou alemany hauria d'haver-ho aclarit contractualment abans de mudar-se.
6. No tenir en compte sa residència fiscal segons sa durada de s'estada. A partir d'una certa estada dins l'any natural, esdevens resident fiscal a Espanya — amb conseqüències per es teus ingressos mundials, per sa declaració de béns a l'estranger (Modelo 720) i per si, en lloc de sa tributació com a resident, s'aplica s'impost de no residents.
7. Aclarir massa tard s'assegurança mèdica. Es canvi des sistema alemany an es sistema espanyol necessita temps de preparació. Qui només comença després de sa mudança pot quedar setmanes sense cobertura d'assegurança regulada.

Qui té un immoble propi a s'illa, assumeix a més despeses corrents que no tenen res a veure amb es sou — s'IBI, sa taxa de fems, sa comunitat. Sa calculadora següent les estima per es teu immoble:

Què ve després des pressupost: ses administracions i s'inscripció

Quan es números quadren, comença sa part formal. Aquest ordre ha demostrat sa seva utilitat, perquè cada pas és sa condició des següent:

1. Sol·licitar es número de NIE — es número d'identificació d'estranger espanyol, sense es qual pràcticament no es pot fer res.
2. Empadronamiento — s'inscripció en es registre de residents des teu municipi.
3. Residencia — s'inscripció com a ciutadà de la UE amb residència a Espanya.
4. Gestionar s'assegurança mèdica — mitjançant s'empresa, es sistema públic o de forma privada.
5. Comprovar s'obligació fiscal — a partir de quan es considera que ets resident fiscal a Espanya i què implica això per sa teva declaració.

Paral·lelament val la pena fer un cop d'ull an es vehicle i es carnet de conduir: què cal tenir en compte a s'hora des canvi de titularitat, sa matriculació i s'assegurança ho trobaràs en es rebost sobre Cotxe i trànsit; sa inspecció tècnica periòdica l'explica es rebost sobre s'ITV a Mallorca.

Ses altres qüestions des dia a dia — donar-se d'alta de llum i aigua, contracte de mòbil, fems, tràmits administratius — es recullen a s'apartat de Viure i dia a dia.

Llista de comprovació abans de mudar-se

• Revisar es contracte laboral: es paga a Espanya o a Alemanya, i a quin sistema de seguretat social estàs donat d'alta?
• Cercar informació sobre lloguers per sa comunitat on realment vols viure — no per "Mallorca" en general.
• Registrar per separat ses despeses: llum amb climatització a s'estiu, aigua, internet, despeses de comunitat de sa urbanització.
• Reserva econòmica per an es primers mesos, quan coincideixen fiança, empadronament, mobiliari i tràmits administratius.
• Aclarir sense buits sa cobertura de s'assegurança de malaltia durant es període entre sa baixa a Alemanya i s'alta a Espanya.
• Anotar es dies d'estada dins s'any natural per poder demostrar correctament sa residència fiscal.
• Revisar es contractes alemanys: terminis de cancel·lació, compte bancari, adreça d'empadronament, subscripcions en curs.
• Fer una llista des patrimoni existent a s'estranger i des ingressos actuals procedents d'Alemanya abans de sa primera declaració fiscal espanyola.

Preguntes freqüents