Blue Marine restaurant

El Blue Marine és al port de Can Picafort, just on el moll s'uneix al poble. La casa resumeix la seva pròpia cuina en una frase — mediterrània, davant del mar — i diu alhora en què se sustenta: peix de llotja, verdures de temporada, ingredients de l'illa. És una declaració breu, d'aquelles amb què un restaurant es pot mesurar, i la carta la sosté. Can Picafort pertany al municipi de Santa Margalida i se situa a la llarga badia d'Alcúdia. El poble viu de l'estiu, i el passeig marítim s'omple en conseqüència. El Blue Marine queda una mica apartat d'aquest corrent, vora la dàrsena: un local petit amb taules a l'aire lliure des d'on es mira cap als vaixells i sobre l'aigua. La vista damunt la badia és la raó veritable per assegurar-se una taula a fora per al vespre. Convé saber una cosa abans d'anar-hi: aquí no hi ha paella. La casa ho diu ella mateixa i amb fermesa — va respondre a una ressenya que elogiava una paella que aquell menjar havia de venir d'un altre lloc. Qui cerqui en aquesta badia la gran paellera la trobarà unes portes més enllà. El Blue Marine va d'una altra cosa. El que surt de la cuina del Blue Marine El vespre comença sovint amb una focaccia mediterrània pensada per compartir. Després arriba el cru: tàrtar de tonyina i tàrtar de salmó conviuen a la carta, al costat d'un carpaccio de gamba. El plat pel qual més es coneix la casa és el tataki de tonyina — marcat fort i breu per fora, cru per dins — i arriba acompanyat d'arròs basmati. De la fregidora en surten unes boles de bacallà que se serveixen amb una maionesa de tòfona. Amb el peix mateix la cosa es torna més serena: llobarro amb cloïsses en una salsa de vi blanc, amb arròs basmati i caviar al costat. Aquesta combinació apareix en els relats sobre la casa des de fa anys i és entre els plats pels quals s'hi va. Entre la Mediterrània i l'Extrem Orient La signatura de la casa es nota allà on la base mediterrània rep accents asiàtics. El llom de bacallà se serveix en una salsa de curri tailandès — un plat que rarament es troba en aquesta costa i que, juntament amb el tataki, marca la direcció. Al costat hi corre una línia italiana que encaixa amb el lloc sense tornar-se intercanviable: risotto, pizza i un tiramisú fet a casa. N'hi ha també una versió amb limoncello, i aquesta s'esmenta més sovint que la clàssica. I després hi ha el porcell. En una carta que viu del peix, un porcell cuinat amb calma és tota una declaració — i una de les raons per les quals al Blue Marine costa posar-li una sola etiqueta. El port com a adreça El local és petit i al vespre sol ser ple. Qui vulgui anar-hi sobre segur, reserva amb antelació. Les taules de fora són les cobejades, perquè donen directament a la dàrsena; a dins s'hi està, com és lògic, més tranquil. L'ambient és assossegat i apte per a famílies, sense arribar a ser un local infantil. Qui es mogui pel nord de l'illa — entre Alcúdia, la Platja de Muro i el parc natural de s'Albufera — hi trobarà una casa que no s'orienta pel públic de vacances, sinó per allò que dóna la llotja al matí.