La Poblana

La Poblana és una taqueria mexicana a sa Pobla, i la casa no amaga gens que vol ser exactament això: «Authentic Mexican Taqueria & Takeaway» és el que posa a la seva pròpia web, i aquí hi ha tot el programa. L'adreça és el Carrer Senyor Rafel, en ple nucli urbà, un carrer pel qual passaries de llarg sense un avís. La carta és curta. Un grapat d'entrades, res més, i cadascuna descrita amb prou precisió perquè sàpigues per endavant què arribarà a taula. En una zona on les cuines són, per la resta, mallorquines o italianes, això ja resulta inusual per si sol: una taqueria a l'interior de l'illa que es compromet amb uns pocs plats en lloc del desplegament tex-mex habitual de nachos i fajites. El que s'elabora a casa, la carta ho anomena expressament: la maionesa de chipotle de la torrada de salmó, els totopos com a artesans. El guacamole no hi apareix només com a acompanyament, sinó també com a entrada pròpia, en dues mides. Què arriba a taula a La Poblana Tres variants de taco sostenen la carta. Als Prawns a la Talla, les gambes se saltegen en una salsa d'achiote, suc de taronja i xilis secs — la casa apunta expressament que aquesta salsa no pica gens. S'acompanyen de guacamole i d'una salsa de cebes escabetxades en habanero. La Cochinita Pibil és la cara iucateca de la casa: porc, marinat durant un dia sencer i després cuinat moltes hores a baixa temperatura al forn. Se serveix amb una salsa de ceba vermella, escabetxada igualment en habanero. El tercer taco és el que va sense carn, i no és cap concessió. Els bolets es couen amb taronja, espècies i llet d'ametlla, i després se saltegen amb ametlles de la zona, una mica més de taronja i oli d'oliva verge extra. Al costat, una salsa de xili morita, ceba picada i coriandre. Abans de tot això hi ha dos plats freds. El Marinated Salmon Toast porta salmó — marinat en salsa de soja, oli de sèsam, gingebre fresc i mel d'atzavara — sobre tostades de blat de moro blau a la planxa, amb guacamole i la maionesa de chipotle ja esmentada. El ceviche segueix el peix que porta la temporada, es marina en llima i se serveix a la manera tradicional, amb guacamole i totopos. Els clients esmenten a més amb regularitat la Costra de Suadero, que porta el vedell a la carta. Un nom que apunta en dues direccions A Mèxic, «poblana» vol dir: de Puebla. La ciutat compta com una de les capitals culinàries del país, és sinònim de mole i de chiles en nogada. A sa Pobla, «La Poblana» vol dir alhora, senzillament: la d'aquí. Es volen dir totes dues coses, i la casa ho diu ella mateixa. Al seu propi perfil hi surt la línia «De México a Sa Pobla», i sota el mateix sostre el negoci es presenta com La Poblana by Nómadas Cuisine. El doble sentit no és una etiqueta per a la carta, sinó una descripció força exacta del que passa aquí: es cuina mexicà, amb ametlles de la zona al taco de bolets. Sa Pobla com a emplaçament Sa Pobla és a l'interior de l'illa, al nord-est d'Inca i a la vora de l'aiguamoll de s'Albufera. El poble viu de l'agricultura i és conegut a tot Mallorca sobretot per les seves patates; el seu nucli es compon de carrers estrets on els llocs per menjar queden amagats en lloc d'alinear-se en un passeig marítim. Per a una taqueria mexicana aquesta és una adreça poc corrent. La Poblana no és un local on recales de camí a la platja: hi vas perquè saps que hi és. Per això convé reservar taula amb antelació. I qui prefereixi menjar a casa encarrega per telèfon amb temps i ho recull: aquí allò d'endur-se'n no és un negoci secundari, està escrit al subtítol mateix de la casa.