Celler La Parra

Per què la casa es diu Celler

A Mallorca, un celler era el lloc on s'elaborava i es venia el vi. Els vespres els homes hi duien el sopar fet a ca seva, s'asseien al voltant de la taula que anomenaven la "taula dels embriacs", l'acompanyaven amb el vi i xerraven. Aquesta explicació és impresa a la primera pàgina de la carta mateixa, en cinc idiomes, i explica d'on ve el nom del restaurant.

El local ocupa el que era un celler, i la família no n'ha esborrat les traces. Encara hi són les botes antigues on es feia el vi, juntament amb bots i altres estris del vi, eines i ormeigs del camp, fotografies antigues i objectes d'una altra època. La casa anomena museu el seu propi menjador. És menys una exageració que una descripció.

La carta: frit, porcella i llengua amb tàperes

La carta és llarga i ordenada a l'antiga: entrants, tapes, arrossos, ous, carns, peix, postres. Entre els entrants hi ha plats que han desaparegut de la majoria de cartes de l'illa — fetge de mè a la mallorquina, llengua de vedella amb tàperes de Llubí, pa amb oli també en la versió de sípia, i albergínies farcides i tumbet, tots dos de temporada.

A les tapes el frit hi apareix en tres versions seguides: de porc, de mè i de pop. Al costat, pilotes, pica pica, callos i ensaladilla. Els arrossos són tots a partir de dues persones — paella mixta, paella vegetal, la paella cega amb tot desespinat i pelat, arròs marinera i arròs brut com a arrossos caldosos, fideuà i paella de marisc. Per als dos caldosos la casa demana avís per endavant.

És a les carns on més bé es veu el caràcter de la casa: porcella mallorquina rostida, espatlla i cuixa de mè mallorquí, costelles de mè, mig conill a la planxa. La llengua amb tàperes de Llubí hi torna a aparèixer, ara com a plat principal. El peix es manté senzill — orada, llobarro, sípia a la planxa, bacallà amb tomàtiga o amb allioli, rèmol, salmó.

Les postres són casolanes i igual de poc modernes: pijama, el flan de la casa, un púding d'ensaïmada, gató amb gelat, tarta Tatin, Cardenal de Lloseta del Forn de Baix. El soufflé Grand Marnier i els plàtans flamejats demanen dues persones i una mica de paciència.

La cuina de llenya

Aquí la cuina de llenya no és decoració. Figura com a línia damunt de la carta i decideix a què saben els rostits — porcella, espatlla de mè, pollastre. Altres cases exhibeixen una cosa així com a atracció. Aquí és senzillament l'aparell amb què es fa feina des de fa més de seixanta anys.

El berenar al Celler La Parra

A Mallorca l'esmorzar i el berenar comparteixen un mateix nom: berenar. El Celler La Parra en fa una oferta pròpia — una tapa, un variat o un pa amb oli, amb una beguda i un cafè. Per a grups la casa manté una adreça de consulta a part, es reserva a través del seu propi sistema, i hi ha paella, porcella i mè per endur-se'n. A la carta hi ha pa sense gluten, i de cada plat hi ha informació sobre al·lèrgens.