El Restaurant Es Pati és en un carrer residencial de Sant Llorenç des Cardassar i, des de fora, gairebé hi passaries de llarg. Una casa entre mitgeres com les altres del Carrer Soler, tret que un rètol penjant pintat de manera peculiar, amb un gat, delata que aquí s'hi cuina. A dins s'obre una casa de poble mallorquina amb pati, i és el pati el que dona nom al local: en català, «es pati» vol dir senzillament el pati.
La Sarah i en Felix duen Es Pati com a parella. Ell cuina, ella rep els comensals i s'ocupa del vi. Aquí no et posen cap carta a la mà: hi ha exactament un menú de cinc plats, i cada vespre és un altre.
No és una idea de màrqueting, sinó la manera de treballar de la casa. En Felix va al mercat al matí, mira què hi ha i en construeix el menú del vespre. Ningú no sap per endavant què arribarà a taula.
Un menú que neix cada vespre
En Felix descriu la seva cuina com a internacional, amb influències asiàtiques i mediterrànies i unes quantes receptes de les que cuinen les àvies. Així es llegeix justament un menú de la casa: una crema fumada d'arrel de julivert per començar, una gamba cruixent amb amanida de remolatxa i magrana i cardamom, costelles de vedella amb cuscús oriental de mango i brots, un tenderstrip amb crosta d'herbes i col trufada i, per acabar, un gató d'ametlla mallorquí o un arròs amb llet de taronja amb maduixes tandoori.
L'amplitud és volguda. Un viatge a l'Àfrica va portar accents indis a la casa, i des d'aleshores hi apareixen samoses de tant en tant. Altres vespres hi treuen el cap el curri tailandès, el mango o el foie gras. El punt de partida, tanmateix, continuen sent els productes locals i de temporada de l'illa.
En Felix té un argument ben pràctic per al menú tancat: així només entra gènere fresc a la cuina i s'ha de llençar molt menys. Si menges vegetarià o portes alguna intolerància, val més dir-ho en reservar: la cuina et compon aleshores un menú propi. Els infants poden triar alguna cosa del menú i, si no hi ha res que els convenci, en Felix els cuina pasta.
La casa darrere del rètol penjant
A dins tot és senzill i tanmateix res d'auster: quadres de colors a les parets i les cadires mallorquines de seient de bova pintades de tons vius, aquelles que l'illa coneix des de fa generacions. Una llar de foc fa acollidors els mesos freds.
Els mesos més càlids es menja al pati o a la terrassa coberta que hi dona. Els caps de setmana també es paren taules a fora, davant la casa, enmig del carrer: en un poble com Sant Llorenç això funciona sense resultar impostat.
Bona part de l'encant del lloc hi és, en això. Sant Llorenç des Cardassar és un poble d'interior del Llevant, una mica terra endins des de la costa. Aquí gairebé no hi ha clientela de pas; qui seu a Es Pati s'ha posat en camí expressament. Es nota en el vespre.
Un vespre al Restaurant Es Pati
La Sarah condueix el vespre i la carta de vins. El seu accent és en els vins de l'illa i de la península, i tria el que lliga amb cada plat: amb un menú sorpresa aquest és, de totes maneres, l'ordre més raonable.
Es Pati és una casa només de sopars, és petita i s'omple amb fiabilitat. Convé, doncs, tenir la taula tancada per endavant. Com que tots els comensals reben el mateix menú, el vespre acaba sent compartit en lloc d'un en què cadascú demana pel seu compte, cosa que va bé a una casa que duen una parella amb el seu propi equip.
