Es Racó

Què arriba a taula a Es Racó

La carta es manté abastable i tot i així va més enllà del que suggereix la paraula bar de tapes. Entre les tapes, les patates braves conviuen amb els pebrots de Padrón, els espàrrecs amb parmesà, les croquetes — també de bolets amb maionesa de tòfona —, el camembert arrebossat amb melmelada, les ales de pollastre amb teriyaki o extra picants, els calamars a l'andalusa i les gambes, a l'allet o amb llimona. A tot això s'hi afegeixen el pop sobre puré de carabassa i tres carpaccios: de vedella amb olivada i oli de tòfona, de bacallà, i un de carbassó amb salsa tahini, escates de formatge fumat i cacauets. Els cors de carxofa confitats amb cruixent de pernil ibèric i parmesà se serveixen per unitat, i el tàrtar de salmó té línia pròpia.

La resta està clarament ordenada: taula de formatges i taula de pernil ibèric, pa amb oli i la ronda de pa, olives i allioli, i després les carns — llangardaix de porc ibèric de gla, entrecot, magret d'ànec amb reducció de Pedro Ximénez. Les amanides no són guarnició, sinó un apartat propi: salmó fumat amb poma i nous; formatge de cabra a la planxa; bacallà tebi amb bolets; gambes amb pinya i alvocat; pollastre cruixent amb cansalada ibèrica i dàtils; burrata amb pesto de ruca i avellanes. Per acabar, coques casolanes i sorbets. La cuina no fa pausa entre la taula del migdia i la del vespre, i la mateixa casa avisa que els plats poden variar segons la temporada i el producte del dia.

Huevos rotos, el plat de la casa

Si hi ha un plat que destaca a Es Racó, són els huevos rotos. Tenen apartat propi a la carta amb cinc versions, i la casa fa la pregunta directament als seus clients: quin és el teu preferit? Amb maionesa de tòfona i cruixent de pernil ibèric, amb bolets i foie, amb gambes, cansalada ibèrica i salsa picant, amb pernil ibèric i pebrots del Padrón, o amb bolets i gambes.

El principi és poc espectacular i justament per això fiable: patates fregides, a sobre ous que es trenquen en servir perquè el rovell ho lligui tot. Qui hi seu per primera vegada fa bé de demanar-ne una versió per compartir.

Terrassa, servei i reserva

L'interior és petit; bona part de les places són a fora, a la terrassa del passeig. «Cadires que conviden a quedar-s'hi», ho anomena la casa mateixa, i el to del servei hi va a l'una. Les racions són generoses — val la pena tenir-ho present si es demanen diverses tapes.

Es reserva per telèfon. No hi ha sistema de reserva en línia; al seu propi web, cada botó de reserva porta directament al telèfon. Per a grups grans val la pena trucar. Qui tingui alguna intolerància fa bé de dir-ho en demanar: la carta inclou les marques d'al·lèrgens i remet expressament al personal. Menjar vegetarià funciona bé aquí sense necessitat d'una carta a part — pebrots de Padrón, espàrrecs amb parmesà, camembert arrebossat, el carpaccio de carbassó i el pa amb oli ja hi són a la carta.

Manacor al voltant

El Passeig d'Antoni Maura desemboca directament a la Plaça de sa Bassa, la plaça on a Manacor sempre hi ha confluït tot. Des de Palma hi ha una mica menys de cinquanta quilòmetres cap a llevant per la Ma-15, que travessa l'illa en direcció a Artà; fins a Manacor hi arriba a més una línia de tren.

Qui recorri el llevant té distàncies curtes des d'aquí: les Coves del Drac a Porto Cristo i les cales entre Cala Anguila i Cala Romàntica.