Castell d'Alaró – fortalesa roquera, caminada i panoràmica

Ja es camí forma part de s'experiència. Es Castell d'Alaró s'alça damunt s'escarpat Puig d'Alaró. Qui vulgui arribar a ses ruïnes segueix camins antics entre olivars i pinars i, al final, supera a peu una pujada empedrada. Només en arribar as portal es fa evident per què aquesta roca va servir durant segles com a talaia natural i fortalesa difícil de conquerir.

A dalt no hi espera cap castell completament moblat. S'hi veu una extensa fortalesa roquera amb restes de murades, torres, cisternes, una petita església de pelegrinatge i una hostatgeria. Precisament això és el que li dona encant: ses ruïnes no expliquen sa història dins sales d'exposició tancades, sinó mitjançant sa seva ubicació. Aquí, ses parets escarpades assumeixen una part de sa defensa, mentre que s'únic accés realment practicable es podia controlar.

Es Castell d'Alaró paga sa pena per a excursionistes, persones interessades en sa història i tothom que cerqui una destinació amb una panoràmica impressionant de s'illa. Sa pujada és molt més que es camí d'accés a un lloc d'interès. Permet entendre físicament sa importància estratègica de s'indret i condueix, passa a passa, des des voltants conreats fins a un paisatge muntanyós feréstec.

En canvi, sa fortalesa no és adequada per a una aturada fugaç. Es darrer tram s'ha de fer a peu i, fins i tot després des portal, encara hi ha moltes coses per descobrir. Qui disposa de temps per veure ses murades, ses torres, sa capella i ses vistes entén millor per què es Castell continua essent un des indrets històrics més simbòlics de Mallorca.

Història i importància

Ses notícies fiables més antigues no parlen d'un palau, sinó de resistència. Ses cròniques àrabs esmenten sa fortificació en es segle 10 com a Hisn Alarum, sa «fortalesa des cristians». Durant sa conquesta musulmana de Mallorca, es bastió hauria resistit més de vuit anys. Aquest episodi ja mostra en què es basava sa seva força: no tant en una corona de murades contínua com en una roca amb flancs verticals que limitaven s'accés a pocs punts controlables.

Ses restes arqueològiques des voltants es remunten més enrere. Es indicis d'assentaments talaiòtics i de presència romana i bizantina mostren que es Puig ja servia com a punt d'observació i protecció molt abans des Castell medieval. Això no permet reconstruir-ne una història arquitectònica completa. Tanmateix, és segur que sa ubicació excepcional va ser reconeguda i aprofitada per dominacions molt diferents.

Hisn Alarum

Amb sa menció a ses cròniques àrabs, es conjunt entra per primera vegada clarament dins sa història documentada. Es nom Hisn Alarum designava una altura fortificada des d'on es defensors podien vigilar ses valls i es accessos des voltants. Es terreny mateix era sa part més important de sa fortificació: es atacants s'hi havien d'acostar per una pujada limitada, mentre que es costats rocosos gairebé no oferien cap accés alternatiu.

Després de sa conquesta cristiana de Mallorca, sa fortalesa va continuar tenint importància militar. Ses fortificacions es varen continuar emprant i ampliar. No tan sols protegien es cim, sinó que també servien de refugi i per controlar es territori as límit de sa Serra de Tramuntana. Es Castell forma part, juntament amb es Castell del Rei i es Castell de Santueri, de ses tres fortaleses roqueres mallorquines en què sa ubicació natural constitueix una part essencial de sa capacitat defensiva.

Cabrit i Bassa

S'episodi més conegut va tenir lloc el 1285. Quan Alfons III. d'Aragó va voler sotmetre Mallorca as seu domini, Guillem Cabrit i Guillem Bassa varen resistir en es Castell d'Alaró. Sa resistència va acabar amb sa seva derrota i una execució cruel. Dins sa memòria mallorquina, tots dos es varen convertir en símbols de lleialtat as Regne de Mallorca i en herois populars.

Entorn des seu destí varen sorgir llegendes que encara avui acompanyen s'indret. Una tradició fins i tot relaciona sa llum rogenca des capvespre damunt es Puig d'Alaró amb sa sang vessada durant es combats medievals. Aquí, es fet històric i sa interpretació popular es troben ben a prop.

De fortalesa militar a lloc de pelegrinatge

Amb es temps, es Castell va perdre sa seva funció militar. Per damunt de s'antiga fortificació es va construir el 1622 s'oratori Nostra Senyora del Refugi. D'ençà des segle 17, es cim es va convertir cada vegada més en un lloc de devoció i pelegrinatge. Després des final de s'ocupació militar el 1741, s'ús religiós va acabar marcant es recinte més que sa defensa.

El 1931, es Castell d'Alaró va ser declarat monument cultural espanyol. Avui és alhora una ruïna, una destinació excursionista i un lloc de memòria. Sa seva importància no rau en interiors valuosos, sinó en sa unió entre paisatge i història: sa pujada, es portal controlat i ses vores rocoses escarpades encara expliquen per què sa fortalesa va ser considerada gairebé inexpugnable durant tant de temps.

Què s'hi pot veure

Es moment decisiu arriba al final des camí empedrat. Es camí s'estreny, puja entre roca i murada i mena cap as portal històric de sa fortalesa. Aquí, es conjunt no es presenta com un castell de planta simètrica, sinó com un sistema defensiu adaptat a ses formes des cim. Darrere s'accés, ses diferents restes es troben repartides pes pla.

Torre de l'Homenatge i es portal de sa fortalesa

Sa Torre de l'Homenatge vigilava s'accés principal. Ses restes de sa torre i es portal conservat formen es tram medieval més impressionant des conjunt. Qui hi puja des de baix s'acosta exactament per sa línia que antigament era més fàcil de controlar. Ses murades no s'alcen aïllades en un pla, sinó que s'uneixen a sa roca i obliguen es camí a passar per un espai estret.

Sa torre sovint es descriu com sa torre principal o de s'homenatge. Avui, però, no s'hi ha d'esperar cap torre residencial equipada. S'encant rau en sa combinació de maçoneria de pedra calcària, terreny irregular i sa forta pujada just davant es portal. A cap altre punt es fa tan evident sa lògica defensiva des Castell.

Sa murada i cinc torres

De s'antiga murada se'n conserven trams importants i vestigis de cinc torres. Algunes parts semblen menys destacades de prop que des de sa vall. Només en caminar per ses voreres queda clar com ses murades i es precipicis naturals formaven conjuntament una posició difícil d'atacar.

Sa ruïna exigeix una mica d'imaginació. No hi ha cap successió completament conservada de sales, patis i passos de ronda. En lloc d'això, es traçats de murada, ses restes de torres i es desnivells des terreny marquen s'extensió antiga. Precisament per això paga sa pena no anar directament cap a sa capella, sinó observar, després des portal, ses diferents perspectives i seguir es recorregut de sa fortificació damunt es terreny.

Torre de la Cova

A sa part sud des conjunt s'alça sa Torre de la Cova. Aquesta torre és, juntament amb s'entrada, una de ses restes més destacades. Davall hi ha sa cova Sant Antoni, a sa qual es pot arribar a peu.

Aquest sector mostra d'una manera especialment clara fins a quin punt s'arquitectura i sa topografia natural estan unides. Sa torre s'alça damunt una vora rocosa escarpada. En acostar-s'hi, convé prendre seriosament sa irregularitat des terreny. Ses vistes són molt àmplies.

Ses cisternes

Cinc cisternes servien per proveir d'aigua s'interior de sa fortalesa. Per a una guarnició situada en un cim aïllat, aquests dipòsits eren vitals: una fortalesa només podia resistir mentre hi hagués aigua i provisions. S'atribueix a ses cisternes un possible origen àrab, tot i que sa seva història exacta no està completament aclarida.

Són un des detalls que molts de visitants passen per alt al principi. Tanmateix, expliquen almenys tant sobre sa vida a sa muntanya com ses torres. Ses murades rebutjaven es atacants; es dipòsits d'aigua feien possibles ses estades llargues i es setges. Per tant, qui observa ses cavitats i es dipòsits delimitats no veu cap element secundari, sinó una peça central de sa infraestructura medieval.

Nostra Senyora del Refugi

Per damunt de ses ruïnes militars s'alça s'oratori Nostra Senyora del Refugi. Sa petita església de pelegrinatge es va construir el 1622 i va desplaçar es centre d'atenció de s'indret des de sa defensa cap a sa devoció. S'exterior senzill s'adiu amb sa ubicació apartada. Després de sa pujada pedregosa, sa capella sembla menys un temple representatiu que un refugi tranquil damunt sa muntanya.

Al costat de sa capella hi ha una Hospedería, és a dir, un refugi de muntanya. Això fa que sa zona des cim no sigui només una ruïna arqueològica, sinó també un lloc d'estada i pelegrinatge que encara s'utilitza.

Sa panoràmica

Ses vistes s'obren sobre dos paisatges molt diferents. Cap al sud hi ha Alaró i sa gran plana de s'interior de s'illa. Cap al nord s'alcen ses muntanyes de sa Serra de Tramuntana. Es contrast converteix es Puig en un punt d'orientació especialment bo: a un costat s'estén es territori interior conreat i, a s'altre, se succeeixen roques i serralades.

Ses vistes no són simplement un complement de sa fortalesa. N'expliquen sa ubicació. Des d'aquí dalt es podien detectar prest es moviments dins ses valls, mentre que només es podia arribar as cim per un accés limitat. Quan es cel és clar, es pot entendre per què sa roca va servir successivament com a talaia, refugi, fortalesa i, finalment, destinació de pelegrins i excursionistes.

Sa visita

Una visita comença molt abans des portal de sa fortalesa. Sa ruta descrita per s'ajuntament parteix des centre d'Alaró i es dirigeix primer cap a sa Carretera d'Orient. Un desviament senyalitzat indica es camí cap as Castell. Es trams asfaltats i formigonats donen pas a camins antics; ses dreceres travessen olivars i pinars. A sa part superior, es vehicle queda enrere, perquè es darrer tram s'ha de fer a peu en qualsevol cas.

Sa pujada des d'Alaró

Per a sa ruta senyalitzada, s'ajuntament indica una distància de 4,2 quilòmetres i un temps a peu de 3 hores i 45 minuts. Està classificada com a fàcil o de dificultat mitjana. Aquesta classificació no s'ha de confondre amb un passeig planer: es camí guanya altura de manera constant, inclou trams empedrats i, amb calor, pot resultar bastant més feixuc.

Durant es recorregut, es sender antic travessa diverses vegades s'accés més modern. Es indicadors tornen a conduir cap as traçat històric. Això fa sa pujada variada, però exigeix atenció en es desviaments. Es darrers metres fins as portal són es punt culminant de s'ambient: es escalons i s'empedrat pugen just davall ses murades antigues, fins que s'entrada s'obre entre sa roca i sa torre.

S'accés més curt per Es Verger

Qui fa una part de sa pujada amb cotxe sol emprar sa zona d'Es Verger com a punt de partida des camí a peu. S'accés fins allà és estret, ple de revolts i no s'ha de confondre amb una carretera de muntanya còmoda. Es trànsit en sentit contrari i ses corbes amb poca visibilitat poden requerir més temps del que fa pensar sa curta distància.

També des d'allà queda una pujada que s'ha de prendre seriosament. No és possible continuar amb cotxe fins as Castell. Abans de partir, convé comprovar fins on és transitable actualment s'accés i on es permet aparcar. Es trams d'empedrat històric i sa pujada final formen part de sa visita, independentment des punt de partida triat.

Temps damunt es pla de sa fortalesa

Després des portal, s'excursió encara no ha acabat. Entre sa Torre de l'Homenatge, ses restes de murades, sa Torre de la Cova, ses cisternes, sa capella i es miradors hi ha diverses aturades. Qui només arriba fins a sa primera panoràmica i torna enrere tot d'una es perd sa transformació de sa ruïna militar en lloc de pelegrinatge.

Per a tota s'excursió, es temps oficial de sa ruta des d'Alaró ofereix una orientació fiable. Fer fotografies, descansar més estona i visitar sa zona de sa capella allarguen es recorregut en conseqüència.

Moment des dia i època de s'any

Sa primavera i sa tardor es consideren èpoques especialment adequades per caminar, perquè ses temperatures solen ser més agradables que durant sa calor de s'estiu. Durant s'època càlida, convé començar prest. Encara que alguns trams des camí travessen olivars i pinars amb llocs ombrívols per descansar, es pla obert des cim i sa part superior de sa pujada estan exposats as sol.

Es Castell és una destinació excursionista coneguda. Qui cerqui tranquil·litat hauria de començar, si és possible, al matí i planificar no tan sols sa pujada, sinó també una baixada segura amb llum de dia. Es horaris d'obertura i s'entrada no estan registrats de manera fiable i poden canviar. Per això, convé comprovar-los just abans de s'excursió.

Com arribar-hi i aparcament

Ses indicacions de navegació d'aquesta pàgina condueixen primer fins a Habitat. Des de s'aeroport de Palma fins a Habitat hi ha 27 quilòmetres per carretera; es trajecte dura uns 43 minuts i passa per Ma-30, Ma-13 i Ma-13A. Des des centre de Palma, sa distància per carretera fins a Habitat és de 24 quilòmetres. S'hi han de preveure uns 48 minuts per Ma-13 i Ma-13A.

Aquestes dades només són vàlides expressament fins a Habitat, no fins as portal de sa fortalesa ni fins as cim. Per arribar as Castell, després s'ha de seguir s'accés local en direcció a Alaró i sa Carretera d'Orient. Des d'allà, es senyals indiquen es camí de sa fortalesa. Segons es punt de partida triat, es trajecte continua per un accés estret de muntanya o directament a peu.

S'accés de muntanya

S'accés en direcció a Es Verger serpenteja muntanya amunt per revolts estrets. Alguns trams estan asfaltats o formigonats, mentre que d'altres són més irregulars. Exigeix conduir a poc a poc i tenir consideració quan ve trànsit en sentit contrari. Un cotxe petit és més manejable que un vehicle ample en una via així, però tampoc no s'hauria d'intentar arribar tan amunt com sigui possible.

Es punt decisiu continua essent aquest: no es pot arribar amb cotxe fins a s'entrada des Castell d'Alaró. Es darrer tram transcorre per un camí empedrat o pedregós i es fa a peu. S'accés amb vehicle només escurça sa caminada; no la substitueix.

Aparcament

Sa zona d'Es Verger s'esmenta com a punt de partida habitual. Sa possibilitat d'utilitzar s'accés s'ha de comprovar in situ. Qui vulgui fer tota sa ruta municipal, en canvi, comença a Alaró i s'estalvia es trajecte de muntanya més exigent.

Arribada sense cotxe

No hi ha cap aturada d'autobús registrada a s'entorn més immediat des Castell. Per tant, es trajecte amb transport públic no acaba directament as camí excursionista ni a ses ruïnes. Qui hi arribi sense cotxe haurà d'incloure dins sa planificació es camí més llarg a peu des poble i sa tornada posterior.

Especialment s'horabaixa, és important preveure no tan sols sa connexió fins a Alaró, sinó també prou marge de temps per baixar. Es tram empedrat final exigeix tanta atenció de baixada com de pujada.

Pes voltants

Habitat és es punt de referència de s'itinerari per carretera indicat, mentre que Alaró constitueix s'accés clàssic a sa fortalesa. Es poble es troba a sa transició entre s'interior de s'illa i ses primeres elevacions destacades de sa Serra de Tramuntana. Des des seus carrers es pot veure de lluny es Puig d'Alaró, amb sa seva forma cridanera i ses parets abruptes.

Alaró

Alaró és un bon punt de partida si es vol viure es camí fins a sa fortalesa com una excursió completa. Sa ruta municipal comença en es centre des poble i segueix ses indicacions cap a sa Carretera d'Orient. D'aquesta manera es crea una transició fàcil d'entendre: des poble habitat, passant per un paisatge cultural antic, fins a sa fortalesa roquera medieval.

Després de sa baixada, Alaró ofereix sa possibilitat de fer una pausa sense haver d'afegir cap altra gran activitat as mateix dia. Qui faci tota sa ruta a peu hauria de considerar aquesta combinació com una excursió independent i no com una aturada breu entre diversos llocs d'interès molt allunyats entre si.

Es Verger

Sa finca Es Verger es troba en es conegut camí de pujada i serveix de punt d'orientació per a molts d'excursionistes. Des d'aquí, es camí cap a sa fortalesa continua a peu. Es olivars i es pins acompanyen alguns trams des recorregut, abans que es terreny es torni més rocós i es camí empedrat històric sigui més evident.

Es Verger es pot combinar amb una aturada per menjar, però es dies de descans i es horaris actuals de servei s'han de comprovar independentment de sa informació des Castell. Per planificar s'excursió, sobretot és important no confondre aquest lloc amb sa destinació: fins i tot després d'arribar a sa finca, encara queda sa pujada pròpiament dita a sa fortalesa.

Orient

Una ruta excursionista alternativa condueix des d'Orient fins as Castell. Converteix sa visita en una excursió de muntanya més llarga i permet arribar a sa fortalesa des d'una altra direcció. Es recorregut es descriu com a paisatgísticament atractiu, però exigeix planificar amb cura s'anada i sa tornada.

Qui puja des d'Orient també passa per sa zona d'Es Verger. Una possible aturada per menjar no queda necessàriament al final de sa caminada; després encara hi pot haver un altre tram de pujada. Per a una primera visita, s'accés senyalitzat des d'Alaró sol ser més fàcil de seguir.