Torre de sa Cova: ruïnes amagades d’una torre al Castell d’Alaró
Sa Torre de sa Cova forma part d’aquells indrets històrics de Mallorca que no es descobreixen simplement passant-hi per devora. Ses ruïnes de sa torre es troben fora des recorregut habitual pes Castell d’Alaró, per damunt de sa Cova de Sant Antoni i a prop d’un marge escarpat des terreny. A descripcions antigues de camins també apareix amb es nom de Presó dels Moros. Aquest nom està documentat com a denominació alternativa, però no demostra que sa construcció servís realment de presó.
Es seu encant no rau tant en un edifici completament conservat com en sa descoberta. Des de sa zona central des Castell, un sender senyalitzat travessa una àrea perifèrica i apartada de s’altiplà. Primer apareixen punts d’orientació entre ets arbres i, després, es camí s’acosta a sa timba. Finalment, ses ruïnes de sa torre i sa cova estableixen una relació insòlitament estreta: sa Torre s’aixeca damunt sa cavitat, mentre que unes obertures a sa roca ofereixen un primer indici de sa Cova.
Sa visita és adequada per a excursionistes interessats en sa història, per a coneixedors des Castell d’Alaró i per a tothom que cerqui expressament ses petjades més silencioses de sa fortalesa. Sa Torre de sa Cova és un testimoni des terreny que s’ha de llegir a través de restes de murs, roca, traçat des camí i ubicació, i precisament per això exigeix més atenció que un monument clàssic. Aquest lloc d’interès no s’ha de confondre amb coves, platges, talaiots o torres de nom semblant de Mallorca. Es tracta exclusivament de ses ruïnes de sa Torre de sa Cova, devora sa Cova de Sant Antoni, dins s’àmbit des Castell d’Alaró.
Història i significat
Castell d’Alaró
Per damunt de sa Torre de sa Cova s’estén es gran escenari històric des Castell d’Alaró. Sa fortalesa, situada al Puig d’Alaró, ja apareix esmentada a cròniques àrabs des segle 10. Sa ubicació elevada i de difícil accés la convertí durant molt de temps en un lloc de defensa, resistència i refugi. Avui, ses parts construïdes i ses petjades conservades es reparteixen per s’altiplà de sa muntanya; no tot es concentra a ses conegudes portes, murades i edificacions des camí principal.
Sa Torre de sa Cova es troba a una zona perifèrica, apartada i sud-oriental d’aquest terreny. Es camí per arribar-hi comença a sa zona de sa capella i continua per darrere de ses darreres edificacions. Això fa que ses ruïnes no semblin una torre de vigilància aïllada, sinó un component llunyà d’un extens paisatge fortificat. Sa importància també deriva d’aquesta posició: mostra que s’espai històric no es limita al recorregut més freqüentat actualment.
Presó dels Moros
Presó dels Moros significa literalment «presó des moros». En es cas de sa Torre de sa Cova, es nom s’ha d’entendre com una denominació alternativa i no com una prova documentada de sa seva funció. Precisament aquesta distinció fa interessant es lloc. Es Castell d’Alaró apareix esmentat a cròniques àrabs i està marcat per sa resistència, sa devoció i ses històries. Ses ruïnes de sa torre formen part d’aquest espai de ressonància històrica, però sa seva finalitat concreta no es pot deduir només des nom. Per això, durant sa visita convé tenir present aquesta denominació sense convertir-la en una història adornada sobre una presó.
Torre i cova
És singular sa connexió directa amb sa Cova de Sant Antoni. Sa cova es troba davall sa Torre o dins sa mateixa zona rocosa. Durant s’aproximació, primer es fa visible una obertura més petita, que sembla un respirador al sostre de sa cova. Uns metres més endavant hi ha una escletxa més grossa a sa roca, descrita com s’accés a sa Cova. Sa torre, sa roca i sa cavitat subterrània formen així un conjunt molt estret.
Aquesta ubicació explica de manera gràfica, com a mínim, es nom Torre de sa Cova. Tanmateix, no permet afirmar precipitadament si sa cova i sa torre es varen originar o emprar al mateix temps, ni quina funció tenia sa cova dins sa fortalesa. Avui, es valor històric des lloc rau sobretot en sa conservació des seu context espacial: en poques passes es poden percebre conjuntament ses ruïnes de sa superfície i sa cavitat natural subterrània.
Què hi ha per veure
Ses ruïnes de sa torre
S’ha transmès sa presència d’una estructura constructiva molt ruïnosa al marge des terreny. Per això, qui s’hi acosti no ha de cercar una silueta destacada com ses de ses torres de vigilància costaneres. Allò que importa són ses parts de mur que encara queden i sa seva posició damunt sa cova. Ses ruïnes exigeixen una mirada pausada, perquè només de prop es pot distingir sa maçoneria col·locada per mans humanes de sa roca irregular i des terreny que l’envolta. S’estat de conservació forma part de s’experiència de sa visita. Sa Torre continua essent un fragment i així s’ha de contemplar.
Com que sa construcció es descriu com a molt ruïnosa, no s’hi ha de pujar. Ses parts inestables i sa proximitat de sa timba fan que aquestes ruïnes s’hagin d’interpretar des d’un punt segur. De fet, sa millor comprensió des conjunt no s’obté damunt ses pedres, sinó a una certa distància: així es veu més clarament sa posició de sa torre damunt sa Cova i a sa zona perifèrica des Castell.
Cova de Sant Antoni
Davall sa Torre hi ha sa Cova de Sant Antoni. En es camí, sa primera mostra de sa seva presència no és una entrada grossa. A prop d’un pi amb so tronc dividit hi ha una obertura descrita com una espècie de respirador al sostre de sa cova. És fàcil passar-la per alt i, alhora, constitueix un indici important que davall es sòl aparentment ferm s’estén una cavitat.
Un poc més endavant, a prop d’un pi gros i solitari, s’obre una escletxa més clara a sa roca. Aquesta forma s’accés a sa cova. Només aquesta successió —petit forat al sostre, escletxa més grossa i, per damunt, ses ruïnes de sa torre— permet entendre sa situació geològica. Sa mirada no s’ha de dirigir només cap endavant, sinó també conscientment cap en terra i cap als marges de sa roca. Precisament s’obertura discreta és un des detalls que diferencien aquest indret d’unes ruïnes corrents. Sa Cova s’ha de percebre sobretot com una part des terreny històric. Qui s’acosti a una obertura ha de mantenir-se allunyat des marges i no s’ha de refiar de s’estat des sòl.
Sa timba
Poc abans d’arribar a sa destinació, es sender entra a una zona on, a s’esquerra, hi ha un terreny costerut o una timba. Des d’allà ja es poden veure sa torre i sa cova a una certa distància. Aquest moment és més important per orientar-se que un únic cartell: es paisatge s’obre, es tranquil camí de bosc dona pas a un terreny clarament més exposat i ses ruïnes apareixen davant sa roca.
Sa ubicació dona força a sa Torre, però exigeix prudència. No hi ha constància de cap mirador amb barana ni de cap terrassa condicionada. Per tant, sa zona des marge no s’ha d’interpretar com una plataforma per fer fotografies. Un punt segur damunt es sender permet entendre millor sa connexió entre sa torre, sa cova i sa timba que no pas intentar acostar-se tant com sigui possible a cada marge.
Forn de calç i cisternes
De camí cap a sa Torre es passa, dins una petita esplanada poblada de pins, per un forn de calç gros. A sa descripció tradicional de sa ruta serveix sobretot com a punt d’orientació i, alhora, recorda que s’altiplà no està format només per murades militars, sinó que conserva altres petjades d’usos històrics.
A un altre sector des terreny des Castell hi ha cisternes antigues, conegudes a Mallorca com a aljubs. Es forn de calç també s’esmenta com a punt de referència per prendre es desviament que hi du. Tot i això, sa torre, sa cova, es forn de calç i es dipòsits d’aigua no s’han de presentar com si formassin un únic conjunt constructiu. Per a sa visita són, més aviat, diferents punts identificats dins un extens paisatge cultural.
Sa visita
Des Castell fins a sa Torre
S’accés descrit de manera més clara comença a sa part alta des Castell d’Alaró, davant sa capella. Des d’allà s’ha de continuar en sa mateixa direcció per on arriba sa pujada habitual. En arribar a sa darrera edificació, s’ha de voltar per s’esquerra; després s’ha de superar una barrera senzilla feta amb blocs de formigó i tubs metàl·lics. A continuació, ses fites de pedra i ses marques de pintura vermella indiquen sa direcció sud-oriental.
Al cap d’uns vuit minuts, es sender arriba a una petita esplanada amb pins. Poc després apareix a s’esquerra es forn de calç gros. És un punt útil per orientar es retorn i convé recordar-lo. Ses marques continuen cap al sud, en direcció a sa Cova de Sant Antoni i sa Torre de sa Cova. Després d’uns deu minuts més, es traçat gira lleugerament cap a sa dreta, en direcció a sa zona rocosa des marge. Sa torre i sa cova queden aleshores davant; per al tram final es tornen a indicar uns deu minuts.
Aquestes indicacions de temps només corresponen al camí entre sa zona superior des Castell i sa Torre. S’hi han d’afegir sa pujada prèvia al Castell, es retorn, ses pauses i sa visita. Per tant, no té sentit calcular un nombre aïllat de minuts només per a sa Torre. És un desviament addicional dins una visita de muntanya que ja és llarga.
Orientació pes terreny
Es punts vermells i ses fites de pedra ajuden durant s’aproximació, però no substitueixen una recerca atenta des camí. Es forn de calç, sa petita esplanada de pins i es pas cap a sa timba són es principals punts d’orientació descrits. A sa tornada, es forn de calç resulta especialment útil, perquè en aquesta zona també s’identifica sa direcció cap a ses cisternes antigues.
Ses darreres indicacions es troben directament damunt es terreny: un pi amb doble tronc a prop de s’obertura més petita des sostre de sa cova i, poc després, un pi gros i solitari devora s’escletxa més ampla. Ets arbres poden canviar o desaparèixer; per tant, mai no han de ser s’única referència per orientar-se. Allò que continua essent decisiu és sa ruta marcada i un retorn controlat pes mateix traçat.
Caràcter de sa visita
Sa visita consisteix a arribar, observar i interpretar. Convé reservar temps expressament per reconèixer ses ruïnes i ses obertures de sa cova. Qui només cerqui una imatge espectacular de sa torre pot passar fàcilment per alt es detalls més reveladors. No hi ha informació disponible sobre horaris ni entrada. Sa Torre es troba a s’entorn des Castell i es desviament descrit comença a sa zona superior des conjunt.
Com arribar-hi i aparcar
Des de s’aeroport de Palma
Des de s’aeroport de Palma, sa ruta passa per Ma-30, Ma-13 i Ma-13A fins a Habitat. Es trajecte és de 27 quilòmetres per carretera i es viatge dura uns 43 minuts. Aquestes dades corresponen expressament només al trajecte fins a Habitat i no fins a sa Torre de sa Cova. Sa descripció documentada des camí cap a ses ruïnes comença a dalt, al Castell d’Alaró.
Per tant, per planificar es conjunt de sa visita s’han de considerar per separat es trajecte per carretera, s’accés al Castell i es desviament addicional cap a sa Torre. Sa destinació de navegació Habitat només marca es final des recorregut amb cotxe registrat. Des d’allà no es pot deduir ni un temps de conducció fiable fins a un aparcament ni una durada concreta de tota sa pujada.
Des de Palma
Des des centre de Palma hi ha 24 quilòmetres per carretera fins a Habitat, passant per Ma-13 i Ma-13A. Es trajecte dura uns 48 minuts. També en aquest cas, es temps indicat acaba a Habitat. Sa Torre es troba dins es terreny muntanyós devora es Castell i s’hi arriba a peu.
Es temps de conducció relativament llarg, malgrat que sa distància per carretera és moderada, s’ha de tenir en compte a s’hora de planificar sa jornada. S’hi han d’afegir es camí fins al Puig d’Alaró i es desviament des de sa zona central des Castell fins a ses ruïnes. Per tant, sa Torre de sa Cova no és adequada com una aturada ràpida entre dos trajectes amb cotxe, sinó com una destinació dins una excursió.
Aparcament i transport públic
No hi ha cap aturada d’autobús registrada a s’entorn immediat. Qui hi arribi amb transport públic haurà de planificar trajectes addicionals a peu i, si escau, un trasllat alternatiu. No és possible agafar espontàniament un autobús que deixi just devora es començament des desviament cap a sa Torre.
Pels voltants
Habitat
Habitat és sa destinació fins a sa qual són vàlides ses dades de carretera des de Palma i des de s’aeroport. Per visitar sa Torre, es lloc funciona principalment com a punt d’orientació durant es trajecte. Sa veritable experiència històrica es troba més amunt, al Castell d’Alaró, i exigeix planificar per separat es recorregut a peu.
Qui només calculi es trajecte fins a Habitat subestimarà es caràcter de s’excursió. En arribar-hi, sa part muntanyosa de sa sortida tot just comença. Per tant, es menjar, s’aigua, es calçat i es temps suficient s’han de preparar abans de continuar es trajecte o abans de començar sa pujada.
Castell d’Alaró
Sa combinació més evident és amb es mateix Castell. Sa Torre de sa Cova és un desviament apartat que comença a sa zona de sa capella i de ses edificacions superiors. Un recorregut per ses parts més conegudes de sa fortalesa proporciona es context històric abans que es camí entri a sa zona perifèrica sud-oriental, més tranquil·la.
Sa combinació també té sentit pes seu contingut. A sa zona principal es poden entendre ses estructures més grosses de sa fortalesa de muntanya; a sa Torre, en canvi, passa a primer terme sa interacció entre ses ruïnes, sa cova i es paisatge. Ambdues perspectives mostren vessants diferents des mateix indret històric extens.
Aljubs i forn de calç
Es forn de calç gros des camí es pot combinar amb ses antigues aljubs. Ses cisternes representen s’emmagatzematge d’aigua a s’altiplà, mentre que es forn de calç permet reconèixer una altra forma d’aprofitament antic. Només s’haurien d’incloure ambdues parades dins sa mateixa ruta si hi ha temps suficient i s’orientació és segura.
És millor memoritzar es forn de calç ja durant s’anada cap a sa Torre com a punt de retorn. Després de sa visita, allà es pot tornar a decidir si encara queden forces i llum natural per fer un altre desviament. No s’ha d’abandonar sa Torre amb presses, perquè, especialment dins es terreny més exposat, un retorn tranquil és més important que una llista tan llarga com sigui possible de llocs visitats.
La localitat
Habitat a sa guia de sa localitatInformació útil per a sa visita
Calçat i equipament
Un calçat ferm i amb bona adherència és s’opció més assenyada per recórrer es sender de muntanya senyalitzat, es terreny rocós i ses proximitats de ses obertures de sa cova. Sa ruta no passa per un camí museïtzat. Un telèfon mòbil no substitueix ni sa seguretat de sa passa ni sa capacitat d’orientar-se de manera autònoma.
S’aigua i sa protecció solar han d’anar dins sa motxilla, ja només per tota s’excursió al Castell. Encara que sa ruta passi per un tram poblat de pins, això no significa que tota s’excursió sigui ombrívola. Dins es terreny rocós i obert, es sol i es vent es poden notar més que entre ets arbres.
Obertures de sa cova i marges de sa timba
Es petit forat des sostre de sa cova i s’escletxa més grossa a sa roca no són simples elements decoratius per fer fotografies. Tots dos mostren que davall es sòl hi ha una cavitat. Mantenir-se allunyat des marges, no botar per damunt ses obertures i no acostar-s’hi sense control són mesures bàsiques de precaució.
Això mateix s’aplica a sa timba devora sa Torre. No hi ha constància de cap balcó panoràmic protegit. Ses fotografies s’han de fer des d’un punt estable des camí. No s’ha de pujar damunt ses restes ruïnoses des murs ni emprar-les com a seient devora un marge.
Què no s’ha d’esperar
Sa Torre de sa Cova està molt enrunada. Sa destinació val la pena per sa seva ubicació, ses ruïnes silencioses i sa connexió singular entre sa maçoneria i s’espai rocós subterrani. Qui accepti aquest caràcter descobrirà un des indrets més discrets des Castell d’Alaró. No són ses dimensions ni sa integritat allò que el fa remarcable, sinó s’observació atenta: primer es forn de calç des camí, després sa timba i, finalment, sa petita obertura des sostre, s’escletxa més grossa i, per damunt, ses restes de sa Torre.
Consells dels locals
Es forn de calç com a referència per tornar
Es forn de calç gros situat poc després de sa petita esplanada de pins és més que un detall històric: serveix com un punt d’orientació important per al retorn i per a sa zona des d’on també s’arriba a ses antigues aljubs.
Fixau-vos en es petit respirador
Abans d’arribar a s’escletxa grossa a sa roca, a prop d’un pi amb so tronc dividit, hi ha una obertura més petita al sostre de sa cova. Moltes mirades van directament cap a ses ruïnes de sa torre; precisament aquest forat discret explica especialment bé sa ubicació de sa Cova.
Interpretau ses ruïnes des d’una certa distància
Sa Torre s’entén millor des d’un punt segur i a una certa distància. Així es veuen més clarament sa seva posició damunt sa Cova i sa proximitat de sa timba. No s’ha de pujar en cap cas damunt sa maçoneria ruïnosa.
Decidiu es desviament un pic a dalt
Es camí cap a sa Torre no comença fins a sa zona superior des Castell d’Alaró. Es temps, ses hores de llum que queden i sa seguretat de sa passa es poden valorar millor allà que a baix, durant s’arribada. Si hi ha cansament, convé renunciar al desviament.
Combinau es Castell i sa Torre
Primer visitau ses parts més conegudes des Castell i després anau cap a sa Torre: així es fa especialment evident sa diferència entre sa zona central de sa fortalesa i sa seva àrea perifèrica sud-oriental, més apartada.