Castell de Alaró – fortalesa roquera sobre es centre de Mallorca

Es camí ja forma part de sa història: es Castell de Alaró no apareix al final d’un accés còmode, sinó després d’una pujada entre oliverars, pins i terreny rocós. Sa ruïna s’alça damunt es Puig d’Alaró, una imponent muntanya de cim pla sobre s’interior de s’illa. Sa ubicació explica a primera vista per què aquest indret va ser considerat gairebé inexpugnable durant segles.

A dalt no hi espera un castell completament conservat amb sales moblades, sinó ses restes d’una fortalesa roquera amb murades i torres directament integrades en es terreny. S’accés estret, es portal fortificat i ses faldes costerudes de sa muntanya transmeten més sobre sa defensa medieval que moltes construccions reconstruïdes de manera elaborada. A tot això s’hi afegeix una vista extensa sobre es pla al sud de sa Serra de Tramuntana i cap a ses muntanyes del nord.

Sa visita val especialment la pena per a ses persones que no volen separar sa història d’una excursió. En canvi, qui només vulgui baixar un moment del cotxe i visitar un castell no és al lloc adequat, perquè es darrer tram s’ha de fer a peu. Precisament aquesta aproximació constitueix s’encant: a cada revolt s’entén millor per què es atacants no només havien de superar murades en aquesta muntanya, sinó sobretot sa topografia.

Història i importància

Sa fortalesa de l’any 902

Es rastre escrit confirmat més antic es remunta a l’any 902. Aleshores, Mallorca va quedar sota domini musulmà, i sa fortalesa de muntanya va exercir un paper militar gràcies a sa seva ubicació de difícil accés. Es Puig d’Alaró oferia molt més que un punt elevat d’observació: ses seves parets gairebé verticals feien impossible un atac a molts d’indrets. Sobretot es podia controlar s’únic accés practicable, que encara avui determina es recorregut de sa pujada.

Es Castell pertany així a ses fortaleses roqueres de Mallorca en què sa muntanya i sa construcció gairebé no es poden separar. Es defensors no havien d’envoltar tot es cim amb murades igualment resistents, perquè sa mateixa roca assumia bona part d’aquesta funció. Aquesta unió entre barrera natural i entrada fortificada va marcar sa importància de s’indret durant diferents etapes de domini.

Conquesta i retirada durant s’edat mitjana

Quan Jaume I va conquerir Mallorca l’any 1229, grups musulmans cercaren refugi a ses muntanyes. Es Castell d’Alaró també va servir com a lloc de retirada i, per tant, no era només un punt d’observació, sinó també un indret on grups musulmans cercaven protecció.

Amb sa pujada de Jaume I es relaciona una llegenda que encara s’explica avui. Prop de s’escala que condueix a s’entrada del castell, es diu que es pot veure damunt una pedra sa marca d’una ferradura. Segons sa tradició, la va deixar es cavall del rei durant s’avanç contra es defensors. Sa cavitat no serveix com a prova històrica; però, com a part de sa cultura de sa memòria, mostra fins a quin punt sa història de sa conquesta es va vincular amb es camí concret de pujada cap al castell.

Cabrit i Bassa

S’episodi més conegut va tenir lloc l’any 1285. Durant ses disputes pel Regne de Mallorca, es defensors Cabrit i Bassa s’enfrontaren a ses tropes del rei aragonès Alfons III. Sa seva resistència els va convertir en herois populars dins sa tradició de Mallorca. D’aquesta manera, es Castell va passar a ser més que una instal·lació militar abandonada: va romandre dins sa memòria cultural com a símbol de resistència.

Ses murades defensives visibles avui, amb ses seves cinc torres, daten majoritàriament del 15. segle. Per tant, no pertanyen sense modificacions a sa primera construcció esmentada l’any 902, sinó a una fase constructiva posterior. Aquesta successió temporal és important durant sa visita: sa ruïna no relata una única època tancada, sinó que mostra s’emplaçament d’una fortalesa que va ser utilitzada, modificada i novament fortificada durant segles. Des de 1931, es Castell està protegit com a bé cultural espanyol.

Què s’hi pot veure

S’accés fortificat

Es moment decisiu arriba al capdamunt des camí. En lloc d’una façana ampla de castell, apareix un accés controlat i fortificat que protegia es punt feble natural de sa muntanya. Aquí queda especialment clara sa lògica defensiva de sa construcció: qui volia arribar al Castell havia de pujar exactament per aquell pas, damunt es qual sa guarnició podia concentrar tota s’atenció.

Ses escales i es paviment irregular reforcen sa impressió d’una fortalesa assentada dins sa roca. Ses pedres no formen una esplanada decorativa, sinó que són part d’una aproximació costeruda. Justament en aquesta zona també es mostra sa cavitat que, segons sa llegenda, prové de sa ferradura des cavall de Jaume I. Per això, a sa zona d’accés convé mirar no només cap amunt, sinó també ses pedres des camí.

Murada defensiva i cinc torres

De sa construcció medieval no es conserven ales palatines tancades. Es caràcter de s’indret el determinen sobretot es trams de murada i ses restes de torres. S’actual murada defensiva amb cinc torres s’atribueix al 15. segle. En conjunt, aquestes restes dibuixen sa línia al llarg de sa qual es va protegir sa part accessible des cim.

Sa maçoneria sembla a alguns punts una continuació de sa muntanya. Precisament aquí rau sa singularitat arquitectònica des Castell de Alaró: sa fortalesa no es va projectar independentment des terreny, sinó que aprofitava arestes, graons de roca i parets costerudes com a parts des seu sistema defensiu. Allà on sa paret de sa muntanya ja era infranquejable no feia falta una murada monumental. Allà on encara era possible accedir-hi, es portal, ses torres i ses fortificacions adquirien encara més importància.

Ses ruïnes exigeixen una mica d’imaginació. No hi ha una successió completa d’espais per on es visitants siguin guiats com dins un museu de castell. En canvi, es diferents trams de murada es descobreixen un darrere l’altre, mentre entre ells sa vista s’obre repetidament cap a sa vall. Qui camina a poc a poc per ses parts conservades pot entendre millor s’estreta relació entre ses superfícies aprofitables, sa línia defensiva i sa roca natural.

Sa torre principal i ses zones de ruïnes

Entre ses restes visibles destaca sa zona de sa torre principal. Tampoc aquí sa reconstrucció completa és es centre d’atenció, sinó sa funció que encara es pot interpretar: posició elevada, control de s’accés i connexió amb ses murades circumdants. Ses parts conservades permeten imaginar sa solidesa de sa fortificació sense reproduir completament s’antic estat de sa construcció.

Damunt es cim, sa visita es distribueix entre espais de ruïnes oberts. Això canvia sa percepció respecte d’un castell situat dins una vall: darrere una murada no hi ha necessàriament un espai interior; sovint, en canvi, s’obre es cel, i més enllà de ses pedres es terreny cau de manera abrupta. Es vent i sa llum canviant no són aquí un simple decorat. Permeten sentir fins a quin punt sa construcció està exposada damunt sa muntanya i com d’extensa és sa vista sobre es territori que l’envolta.

Sa vista des Puig d’Alaró

Sa panoràmica no només és sa recompensa de s’excursió, sinó també una part de sa comprensió històrica de s’indret. Cap al sud, sa vista s’estén sobre Alaró i es pla de s’interior de s’illa, mentre que al nord s’alcen ses serralades de sa Serra de Tramuntana. Quan hi ha bona visibilitat, es pot entendre quins moviments a ses valls i pels paisatges adjacents es podien observar des de sa fortalesa.

Es cim des Puig d’Alaró arriba als 822 metres. A causa de ses faldes costerudes, sa posició sembla encara més exposada del que suggereix només s’altitud. És especialment impressionant es contrast entre sa vista pròxima i sa llunyana: just davant es peus hi ha pedres grosses de murada i arestes de roca, i darrere s’obre es paisatge molt més enllà des castell. Per això, un dia clar és més valuós per a aquesta visita que un temps simplement càlid.

Sa visita

Sa pujada clàssica des d’Alaró

S’excursió senyalitzada comença al centre d’Alaró i segueix inicialment ses indicacions cap a sa carretera en direcció a Orient. Des d’allà surt es camí des castell. Sa informació turística municipal descriu un recorregut de 4,2 quilòmetres i en classifica sa dificultat com a fàcil o mitjana. Aquesta classificació no s’ha de confondre amb un passeig planer: es camí puja de manera constant i es ferm canvia diverses vegades.

Al principi, trams asfaltats o formigonats travessen una zona rural. Es camí passa per ses àrees de Son Curt i Son Penyaflor. Més amunt, antics trams de sender serveixen de dreceres entre es revolts, i ses indicacions condueixen des traçat modern de tornada cap al recorregut històric. Oliverars i pins acompanyen bona part d’aquest tram abans que es terreny s’obri més a mesura que s’acosta al Castell.

Sa pujada per Es Verger

Qui continua s’accés amb vehicle cap a dins sa muntanya pot començar es camí a peu a sa zona d’Es Verger. Des d’allà, sovint es calcula aproximadament tres quarts d’hora per pujar fins a sa ruïna. Es temps realment necessari depèn des ritme, des ferm i de ses pauses. Per tant, per a s’anada, sa visita i sa tornada s’ha de preveure bastant més temps que aquesta durada exclusiva de pujada.

Es darrer tram conserva parts empedrades i només es pot recórrer a peu. Així, es castell no es visita de passada, sinó que continua sent una destinació excursionista fins i tot amb sa ruta escurçada. Qui comença des centre d’Alaró converteix sa visita en una activitat de diverses hores; es relats d’experiències indiquen per a tot es camí aproximadament es doble de temps que si es comença a Es Verger. Una ruta circular més llarga per sa vall d’Orient requereix, en conseqüència, més temps i una orientació més acurada.

Moment del dia i temps

Es dies clars ofereixen sa millor visibilitat a llarga distància. En canvi, es niguls, sa calitja o sa boira baixa poden limitar considerablement sa part paisatgística de sa visita. A l’estiu, sa calor fa que sa pujada sigui més esgotadora, encara que alguns trams passin entre oliverars i pinars. Per això, començar durant ses hores més fresques del dia és més agradable que pujar durant sa calor més intensa.

Es Castell és una destinació excursionista coneguda, i a s’accés estret i als trams empedrats es creuen grups que pugen i baixen. S’ha de reservar prou temps per a ses mateixes ruïnes: una ullada ràpida des portal subestima s’extensió de sa construcció i gairebé no permet apreciar ses restes de ses torres ni ses diferents orientacions de sa vista.

S’entrada és gratuïta. Com que no hi ha horaris de visita fiables registrats i s’accessibilitat o ses normes locals poden canviar, convé comprovar sa informació actual abans des desplaçament. Això és especialment important si sa visita es combina amb una excursió més llarga i ja no queda cap alternativa horària.

Com arribar-hi i aparcament

Des de Palma i s’aeroport fins a Habitat

Ses indicacions de conducció registrades arriben inicialment fins a Habitat, no directament fins al portal des castell. Des de s’aeroport de Palma, es recorregut per carretera fins a Habitat és de 27 quilòmetres. Es trajecte dura uns 43 minuts i transcorre per sa Ma-30, sa Ma-13 i, després, sa Ma-13A. Des des centre de Palma hi ha 24 quilòmetres per carretera; sa ruta per sa Ma-13 i sa Ma-13A dura uns 48 minuts.

A partir de Habitat o de sa zona d’Alaró comença s’aproximació pròpiament dita a sa muntanya. Sa senyalització condueix cap a sa Carretera d’Orient i, després, cap al desviament en direcció al Castell. Es darrers trams amb vehicle ja no formen part d’una ruta interurbana normal: sa carretera puja per revolts tancats, és estreta i s’ha de compartir en ambdues direccions. Es clots i es punts amb poca visibilitat exigeixen conduir a poc a poc i amb previsió.

Es darrer tram fins al Castell

No hi ha cap accés directe fins a sa ruïna. Encara que una part de sa pujada es pot fer amb cotxe, es tram final queda reservat als vianants. Es Verger serveix a molts de visitants com a punt de referència per passar de conduir a caminar. Sa possibilitat d’aparcar-hi i es lloc concret on fer-ho es dia de sa visita s’han de decidir allà mateix segons sa senyalització i ses normes vigents.

Forçar sa pujada amb vehicle tan amunt com sigui possible no és necessàriament sa solució més agradable. A sa carretera estreta, es vehicles que venen de cara poden dificultar ses maniobres, i s’estat des ferm no és igual pertot. Qui prefereixi caminar en lloc de conduir per revolts estrets pot començar ja a Alaró. D’aquesta manera, s’excursió és més llarga, però es pot viure completament sa transició des poble, passant pels oliverars, fins a sa fortalesa roquera.

Transport públic

No hi ha cap aturada d’autobús registrada a s’entorn immediat de sa visita. Fins i tot arribar amb transport públic a sa zona no evita sa pujada: es Castell es troba damunt sa muntanya, i es darrer tram s’ha de fer a peu en qualsevol cas. Per planificar sa visita sense vehicle propi, és essencial arribar primer a Alaró i reservar des d’allà prou temps i forces per recórrer es camí senyalitzat des castell.

Sa navegació s’ha d’orientar cap al punt de partida de s’excursió triada, no només cap al nom de sa ruïna. Qui introdueixi exclusivament es Castell com a destinació pot acabar dirigit cap a un recorregut incòmode per al seu vehicle o que no arriba fins al destí suposat. Es camí de muntanya continua formant part de sa visita, independentment de com s’arribi fins a Habitat o Alaró.

Pels voltants

Habitat i Alaró

Ses dades d’accés de sa pàgina de llocs d’interès acaben a Habitat; per a sa pujada i s’orientació, és especialment important es poble proper d’Alaró. Es seu centre és es punt de partida clàssic de s’excursió senyalitzada. Es carrers estrets i sa plaça central són adequats per fer una pausa abans o després de sa muntanya, sense necessitat de convertir-ho en un segon programa extens de visites.

Des des poble, es paisatge canvia ràpidament. Ses cases i es carrers donen pas a camins rurals, parets de finques, oliverars i pinars. Precisament aquesta transició explica per què sa pujada més llarga continua sent atractiva malgrat es temps necessari: es Castell no apareix com un monument aïllat, sinó com una destinació situada per damunt d’un paisatge cultural.

Es Verger

Es Verger es troba a sa ruta de pujada més habitual i és, per a molts d’excursionistes, es punt pràctic de referència davall des Castell. Qui comença allà escurça es camí a peu respecte de sa sortida des centre d’Alaró. Alhora, sa visita al castell es pot combinar amb una aturada per menjar; es restaurant rural és especialment conegut pels plats de carn rostida.

En una combinació així, es programa no hauria de ser massa ajustat. Es camí entre Es Verger i es castell continua sent un autèntic sender de muntanya, i al cim es perd temps per contemplar ses murades, ses torres i sa vista si una reserva fixa obliga a baixar amb presses. És més recomanable adaptar es ritme del dia al recorregut a peu i deixar altres plans per a després.

Sa vall d’Orient

Es excursionistes experimentats poden integrar es Castell en una ruta més llarga per sa vall d’Orient. Aquesta variant transcorre més profundament pel paisatge de sa Tramuntana i ofereix una alternativa al camí directe d’anada i tornada. Tanmateix, no és una drecera improvisada: ses descripcions de sa ruta circular indiquen que s’orientació és més complicada a alguns punts i que convé dur bon material cartogràfic.

Per a una primera visita, es camí principal senyalitzat és suficient. Sa variant d’Orient és més adequada quan sa mateixa excursió ha de ser es centre del dia. Independentment de sa ruta, es Castell continua sent es punt culminant històric: és a s’accés fortificat on es diferents camins conflueixen en aquell pas estret que ha determinat durant segles s’accessibilitat des cim.