Jewish Quarter a Inca: descobrir es barri jueu

Enmig d’Inca hi ha un indret històric que no destaca per un únic monument, sinó per carrers, cases i petjades superposades. Es Jewish Quarter és s’antic barri jueu de sa ciutat, en català Call Jueu d’Inca. Sa seva història no es pot llegir en un conjunt completament conservat, sinó que es descobreix caminant, a través des noms des carrerons i, sobretot, mitjançant una casa amb uns murs que connecten diversos segles.

Precisament aquí rau es seu encant. Entre Sant Francesc, Virtut, Can Valella, Pare Cerdà i sa Carrer del Call es fa visible com un barri residencial medieval va quedar integrat dins sa ciutat posterior. Qui gaudeix llegint sa història urbana capa per capa trobarà a Inca una manera poc habitual d’acostar-se as passat jueu de Mallorca.

Es punt d’orientació més important és Can Monroig, a sa Carrer de Can Valella. Sa casa, també anomenada Can Móra, es troba en es cor de s’antic call. Sa forma actual és més recent que es barri, però ses obres de restauració varen deixar al descobert elements constructius gòtics i fonaments més antics. Així, un edifici concret permet entendre per què es barris històrics poques vegades pertanyen a una sola època. S’indret demana atenció més que no gaire planificació: un nom de carrer, un arc de mig punt o un arc apuntat tapiat sovint conten aquí més coses que una gran façana.

Història i significat

Sa història des barri no comença amb una fundació urbana voluntària. Una disposició reial de s’edat mitjana va crear es call com a zona residencial delimitada per a sa població jueva d’Inca. Darrere aquest acte administratiu hi havia tensions dins sa ciutat de caràcter cristià i una comunitat jueva que es va oposar a una ubicació inadequada.

Sa comunitat jueva d’Inca

A Inca hi ha constància d’una població jueva com a mínim des de sa conquesta de Mallorca per Jaume I. l’any 1229. Altres indicis més antics situen sa presència jueva a ses Balearen fins en es 5. segle. Tanmateix, per a sa visita és decisiva s’evolució medieval: es jueus no varen començar a viure a Inca després de sa creació des barri, sinó que ja formaven part de sa ciutat abans que se’ls assignàs una zona residencial pròpia.

Segons ses estimacions històriques, sa comunitat estava formada per unes 306 persones. Moltes eren comerciants o artesans. Per tant, formaven part de sa vida econòmica quotidiana d’Inca i de cap manera vivien as marge d’un assentament sense importància. Es carrers posteriors des call eren habitatge, espai de feina i centre de sa vida comunitària.

Sa disposició de 1346

L’any 1346, Peter IV. d’Aragón va ordenar sa creació d’un barri jueu. Sa decisió responia a una petició des governador de Mallorca Gilabert de Centelles. Es motiu varen ser ses queixes i es disturbis entre es habitants cristians, molestos per sa presència jueva estesa per Inca. Per això, s’origen des barri està inseparablement lligat a s’exclusió.

Sa zona proposada inicialment a sa Carrer d’en Prats va provocar s’oposició de sa comunitat jueva, perquè ses cases d’allà es consideraven molt deteriorades. Sa comunitat es va adreçar directament as rei i va explicar per què sa ubicació no era adequada. Peter IV. va acceptar ses objeccions i va exigir que un expert jurídic reconegut per sa comunitat participàs en sa selecció d’un lloc millor.

Aquest episodi canvia sa manera de mirar es call: es seus habitants no varen ser només objecte d’una disposició reial, sinó que varen fer servir ses vies legals disponibles, varen protestar i varen aconseguir que es cas es revisàs. Quan Gilabert de Centelles va haver de viatjar a Valencia i Katalonien per assumptes reials, va transferir sa qüestió a Guillermo de Lagostera. Aquest va arribar a Inca l’any 1353 amb s’expert jurídic Ramon de Capeir i Jaume de Buadella, un jurat de Palma. Allà varen deliberar amb representants de sa ciutat i de sa comunitat jueva sobre sa ubicació des barri.

Violència i final des Call medieval

Sa creació d’un barri propi no va eliminar s’hostilitat. Hi ha constància d’atacs contra es jueus d’Inca l’any 1372. L’any 1391 sa violència es va agreujar: una multitud va incendiar ses cases i es comerços des residents jueus. Aquest fet marca es final des call com a comunitat jueva funcional. Molts de supervivents es varen convertir as cristianisme.

Sa destrucció explica per què avui no hi ha un paisatge urbà jueu conservat com un conjunt complet. Es barri va continuar formant part d’Inca, però sa seva organització social i religiosa original va desaparèixer. Per això, s’indret històric és menys una ruïna que un palimpsest: s’antic barri roman dins sa ciutat actual, sense mostrar-se obertament pertot.

Sa possible sinagoga

És probable que sa comunitat tengués una sinagoga. Un document de 1392 esmenta un edifici que havia pertangut as padrí d’una dona convertida as cristianisme. En aquest document, Jucef Ben Baharon és identificat com a rabí de s’escola jueva des call. Sa formulació es considera un indici important de s’existència d’una institució religiosa i comunitària dins es barri.

Tanmateix, es recorregut actual no inclou cap edifici identificat de manera inequívoca i conservat com a sinagoga. Sa importància des document rau precisament en el fet que fa tangible sa vida quotidiana desapareguda darrere es carrers: allà on avui hi ha cases urbanes corrents, antigament hi havia llocs de pregària, aprenentatge, comerç i vida familiar.

Què hi ha per veure

Sa primera impressió és poc espectacular, i precisament per això convé alentir sa mirada. Es Jewish Quarter no consisteix en un únic recinte tancat, sinó que és un fragment de ciutat crescuda amb es temps. Es carrers delimiten s’espai històric, mentre que Can Monroig mostra, com un capítol obert, allò que es pot amagar davall façanes posteriors.

Carrer del Call i es carrers des barri

Sa Carrer del Call ja conserva es record en es seu nom. Sa paraula catalana call designa es barri jueu. Juntament amb Sant Francesc, Virtut, Can Valella i Pare Cerdà, es carrer delimita es nucli on es va desenvolupar sa comunitat medieval. Aquests noms són ses indicacions més fiables per recórrer s’espai històric.

Durant es recorregut, val més no cercar una forma arquitectònica suposadament «típicament jueva». Allò que resulta revelador és sa proximitat espacial: trams curts de carrer, parcel·les veïnades i sa situació de Can Monroig dins aquest entramat, on ses restauracions varen treure a la llum elements constructius més antics. Només quan es contemplen conjuntament, es carrerons individuals tornen a formar un barri històric.

No s’ha de confondre s’edificació actual amb un conjunt medieval inalterat. Es valor de s’indret rau en sa continuïtat des traçat urbà i en es elements constructius que varen aparèixer durant ses restauracions. Per això, es recorregut és un exercici d’observació atenta: es traçat des carrers i s’estructura de ses cases són més importants que es valors decoratius.

Can Monroig

A sa Carrer de Can Valella hi ha s’element arquitectònic central des barri. Can Monroig, també anomenada Can Móra, va adquirir sa seva forma actual en es 16. segle, però s’aixeca damunt estructures més antigues. Ses investigacions i ses obres de restauració varen revelar elements constructius que permeten reconèixer s’origen medieval des conjunt; es fonaments es remunten as 13. o 14. segle.

Des de defora destaca una façana discreta, amb una superfície formada per pedres petites. Diverses finestres articulen es mur. S’entrada principal acaba en un arc de mig punt de pedra que sembla relacionat amb sa zona des sòcol de sa façana. Res d’això presenta sa casa com un gran monument. Sa seva importància neix de sa connexió entre sa ubicació, s’estructura arquitectònica i es elements més antics descoberts durant sa restauració.

Sa casa va romandre molt de temps sense ús i es va anar deteriorant abans que uns nous propietaris la restaurassin. Durant ses obres varen quedar visibles arcs gòtics apuntats i de mig punt, així com obertures emmarcades en angle recte. Mostren que s’edifici conserva parts més antigues, tot i que sa forma general visible avui pertany a una època posterior.

Sa successió d’espais de Can Monroig

S’interior està dividit en dues zones edificades situades una darrere s’altra. A sa primera zona hi ha tres espais disposats perpendicularment a sa façana, separats per arcs. Aquesta distribució ja indica que sa casa no es va construir en una sola fase. Hi conviuen formes d’arc diferents que documenten reformes fetes durant llargs períodes.

A sa zona d’entrada hi ha un arc barroc de perfil corbat. Un altre arc de mig punt, pintat de blanc, condueix a un espai amb un arc apuntat tapiat. Es gòtic i es barroc no apareixen aquí com a capítols separats d’una exposició, sinó com a parts d’una mateixa casa. Precisament s’arc apuntat tancat mostra com ses obertures podien perdre sa seva funció mentre es mur es conservava.

Una altra paret separa sa primera zona de s’espai següent. Es pas té una forma rectangular; devora hi ha una obertura de finestra amb arc de mig punt que, per sa seva forma, es compara amb elements constructius medievals. Aquests detalls no són decoració en es sentit habitual, sinó que documenten estructures espacials i formes d’arc diferents; un arc apuntat està tapiat.

Forn, celler i cisterna

Durant ses investigacions també varen aparèixer un forn i un celler de vi. Aquestes troballes desplacen s’atenció de sa història política cap a sa vida domèstica quotidiana. S’edifici no era només una façana i una entrada representativa, sinó un lloc per guardar provisions, elaborar productes i fer ses feines de cada dia.

Sa cisterna des pati és especialment singular. Sa seva forma es descriu com a antropomorfa: dos ulls i un nas li donen s’aparença d’una cara. Aquest detall és una de ses descobertes més memorables de Can Monroig. Tanmateix, no s’ha d’interpretar precipitadament com un símbol específicament jueu. Allò que està documentat és sa seva aparença, no un significat religiós inequívoc.

Es forn, es celler, sa cisterna i es fonaments més antics mostren conjuntament per què Can Monroig és tan important per as Jewish Quarter. Sa casa no substitueix cap sinagoga ni demostra que cada element arquitectònic fos utilitzat concretament per una família determinada. Però mostra de manera exemplar fins a quin punt sa capa medieval queda enterrada davall s’edificació posterior d’Inca.

Sa visita

Es recorregut comença millor pes mateixos carrers. Qui localitzi primer sa Carrer del Call i després Sant Francesc, Virtut, Can Valella i Pare Cerdà en es plànol de sa ciutat entendrà millor es conjunt que no qui cerqui una entrada concreta. S’antic barri és un espai urbà històric; es visitant es mou pes seus carrers, no per un jaciment arqueològic tancat.

Orientació dins es Call

Es noms des carrers donen estructura as passeig. Sa Carrer del Call ofereix sa referència lingüística més clara, mentre que sa Carrer de Can Valella condueix a Can Monroig. Convé recórrer es camins a poc a poc i fixar-se repetidament en ses façanes, es portals amb arc i s’amplària de ses parcel·les. Sa visita no guanya tant gràcies a una ruta llarga com per sa comprensió que aquests carrers veïnats havien format s’espai vital d’una comunitat pròpia.

No té gaire sentit assignar una durada fixa a sa visita des barri. Qui només observi es carrers i s’exterior de Can Monroig pot fer un recorregut compacte. Qui hagi llegit abans es context històric i compari conscientment ses formes arquitectòniques hi passarà més temps. A més, es barri es pot integrar sense fer cap volta dins un passeig general per Inca.

Interpretar correctament Can Monroig

Can Monroig és s’edifici individual més representatiu, però no s’ha de confondre amb tot es Jewish Quarter. Sa seva forma actual és des 16. segle, mentre que es fonaments i alguns elements constructius són més antics. Una mirada a s’arc de mig punt de pedra de s’entrada principal i as disseny de sa façana amb peces petites ja basta per començar a entendre aquesta superposició temporal.

Es espais interiors documentats, amb arcs gòtics i barrocs, forn, celler i cisterna des pati, són especialment reveladors des punt de vista històric. Tanmateix, es recorregut també funciona si Can Monroig només es contempla des de defora.

Planificació sense horaris fixos

No hi ha informació fiable sobre es horaris actuals ni ses condicions d’entrada. Per tant, abans de sa visita convé comprovar si Can Monroig o alguna presentació complementària tenen normes especials d’accés. Per recórrer es carrers històrics, allò més important és una bona orientació. Sa llum des dia ajuda a reconèixer es murs, es arcs i ses plaques des carrers; sa història des barri es descobreix a través d’aquests petits detalls.

S’indret no exigeix cap coreografia turística. No hi ha un inici obligatori ni cap panoràmica final. Sa visita resulta més convincent quan primer es té present sa història de sa formació forçada des barri i després s’observa sa normalitat actual des carrers. Es contrast entre es passat dramàtic i es paisatge urbà quotidià és sa vertadera experiència de sa visita.

Com arribar-hi

Inca es troba en es centre de s’illa i està ben comunicada a través de sa xarxa viària principal. Ses distàncies i es temps de trajecte indicats arriben fins a Inca, no directament fins a una porta concreta des Jewish Quarter. Dins sa ciutat, es darrer tram continua per sa xarxa viària local.

Des de s’aeroport de Palma

Des de s’aeroport de Palma, sa distància per carretera fins a Inca és de 34 quilòmetres. Es trajecte dura aproximadament 32 minuts i passa primer per sa Ma-30 i després per sa Ma-13. Després de deixar sa Ma-13, sa ruta continua pes nucli urbà en direcció as centre i cap as carrers de s’antic call.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma hi ha 31 quilòmetres per carretera fins a Inca. Es trajecte per sa Ma-13 dura aproximadament 37 minuts. Aquesta indicació temporal també acaba a Inca. Es darrer tram fins as Jewish Quarter transcorre per sa xarxa viària urbana.

Sa Ma-13 és s’eix principal clar entre Palma i es centre de s’illa. Dins Inca, convé no cercar només es nom anglès «Jewish Quarter», sinó també Call Jueu, Carrer del Call o Carrer de Can Valella. Can Monroig es troba allà, en es número 22, i ofereix un punt d’orientació inequívoc.

Amb autobús

Ses aturades d’autobús properes són Gran Via de Colom 1, Gran Via de Colom 2, Sant Joan de Déu 1 i Inca Llevant 2. Des d’allà, es camí continua a peu cap as carrers històrics. S’aturada més convenient depèn de sa línia utilitzada i de s’ordre triat per fer es recorregut.

Per orientar-se a peu, sa Carrer de Can Valella és una bona destinació, perquè Can Monroig hi ofereix sa referència més tangible de sa història des barri. Des d’aquesta casa, es altres carrers des call es poden integrar dins un passeig urbà curt, sense haver de desplaçar-se amb vehicle entre es diferents punts.

Pels voltants

Inca no és un decorat històric fossilitzat al voltant de s’antic barri jueu. Es call es troba dins una ciutat viva des centre de s’illa, i precisament sa vida quotidiana actual fa perceptible sa desaparició de sa comunitat medieval. Sa ciutat actual ocupa s’espai on antigament vivien comerciants, artesans i famílies jueves.

Per això, sa visita es combina millor amb un passeig pes centre d’Inca, sense tractar es Jewish Quarter com un punt aïllat. Ses transicions entre es seus carrers i sa resta des nucli urbà mostren fins a quin punt sa població jueva devia estar vinculada a Inca abans de sa segregació forçada i com es barri es va reintegrar completament dins sa ciutat posterior després des fets de 1391.

Can Monroig és un bon centre històric per a aquest passeig. Des d’allà, es carrers veïnats travessen es nucli de s’antic call. Després, es recorregut pot continuar pes centre sense cap límit fix. Aquesta forma oberta encaixa amb s’indret: es context urbà només permet veure puntualment ses capes més antigues.

Qui visiti diversos indrets de sa història jueva a Mallorca hauria de considerar Inca per si mateixa i no mesclar-la amb es barri jueu més conegut de Palma. Tots dos es troben en ciutats diferents i tenen una evolució pròpia. A Inca, es protagonistes són sa disposició reial de 1346, sa disputa sobre sa primera ubicació, sa violència de finals des 14. segle i ses capes arquitectòniques de Can Monroig.

Sa ubicació central dins s’illa també converteix es barri en una aturada cultural adequada durant un trajecte pes centre de Mallorca. No exigeix cap desviació paisatgística ni una excursió llarga. Es valor rau, més aviat, a conèixer una faceta d’Inca que sovint passa desapercebuda.