Museu Etnològic dels Calderers: sa vida rural de Mallorca dins una casa senyorial

Es Museu Etnològic dels Calderers, prop de Sant Joan, conserva una cosa que difícilment es podria explicar dins vitrines convencionals: permet conèixer sa vida quotidiana d'una gran possessió de Mallorca. En lloc de peces aïllades, aquí es descobreix un conjunt format per sa casa senyorial, edificis agrícoles, eines, estables i espais de conreu, on sa vida domèstica i sa feina formen un tot.

Es recorregut passa per cambres moblades distribuïdes en diverses plantes i continua després pes llocs on es transformaven es productes agrícoles i es cuidaven ets animals. Es mobles i estris domèstics no apareixen aïllats dins una sala d'exposicions, sinó dins es seu context espacial original. Precisament per això, es museu resulta menys abstracte que moltes col·leccions etnològiques.

Els Calderers és interessant per a visitants que vulguin conèixer es centre de Mallorca més enllà de ses platges i es nuclis turístics. Ets aficionats a s'arquitectura hi trobaran una casa rural característica de pedra de marès; es qui s'interessen per sa història podran seguir s'evolució des d'una residència senyorial documentada a s'edat mitjana fins as museu, i ses famílies gaudiran d'un recorregut variat entre cambres, tallers i animals.

No fa falta cap visita guiada. Ses estacions numerades i un fullet disponible també en alemany indiquen sa direcció. Així, sa casa es pot interpretar as ritme de cadascú: primer com a residència d'una família benestant i després com a centre d'una explotació agrícola amb cambres, edificis auxiliars, ramaderia i oficis artesans.

Història i importància

Es nom Els Calderers és més antic que sa casa senyorial visible avui. Sa possessió es va documentar per primera vegada l'any 1285 i duia es nom de sa família propietària d'aleshores, Calderers. Sa seva història forma part de sa reorganització de Mallorca després de sa conquesta de Jaume I. l'any 1229: es territori de Sant Joan va correspondre as rei, mentre que sa residència senyorial va passar a mans de sa família noble Verí durant es segle 13.

De sa finca medieval a sa possessió

Es tractava d'una possessió de Mallorca, és a dir, una gran propietat on convivien sa residència representativa, s'agricultura, sa ramaderia i sa feina artesana. Sa casa senyorial constituïa es centre social, complementada pes edificis agrícoles, es camps i ets estables.

Aquesta doble funció és decisiva per as museu actual. Els Calderers no parla només de sa família benestant i des seu mobiliari: sa ferreria, es molí, es forn, sa pallissa i ses eines agrícoles mostren igualment quanta feina era necessària per mantenir una casa d'aquestes dimensions i sa seva producció. D'aquesta manera, es recorregut també fa visibles ses diferències socials sense haver-les d'explicar dins un únic text expositiu.

Sa construcció de sa casa senyorial actual

Sa construcció de s'edifici principal que defineix es conjunt actual va començar l'any 1750. Ses obres no varen acabar aleshores, ja que sa casa es va anar ampliant contínuament fins a principis des segle 19. Sa història constructiva mostra que Els Calderers es va ampliar durant generacions com a conjunt residencial i productiu.

Sa casa rural de tres plantes, construïda amb pedra de marès, representa un tipus d'arquitectura senyorial de finca molt estès a Mallorca. Es pati interior, ses cambres i es edificis auxiliars no eren escenaris aïllats entre si. Diversos nivells i escalons caracteritzen es recorregut actual per sa casa senyorial.

Vinya, fil·loxera i cereals

Durant molt de temps, es cultiu de sa vinya va ser una de ses principals bases econòmiques d'Els Calderers. Es celler conservat recorda que ses vinyes no només formaven part des paisatge, sinó que contribuïen de manera essencial as ingressos de sa casa. Amb s'expansió de sa fil·loxera, aquesta activitat econòmica es va interrompre i es antics terrenys de vinya es varen destinar as conreu de cereals.

Aquest canvi és més que un episodi de sa història agrària. Mostra que fins i tot una residència senyorial de llarga tradició havia d'adaptar sa producció a ses crisis i a unes condicions canviants. Per això, dins es museu, sa viticultura i es processament de cereals apareixen com a capes diferents d'una mateixa història de sa possessió.

De lloc de residència i feina a museu

Avui, Els Calderers funciona com a casa museu etnològica. Ses cambres, es mobles, ets estris domèstics, ses eines i ses instal·lacions agrícoles conservats es poden observar allà on antigament s'empraven objectes semblants. Això diferencia sa finca d'una col·lecció que ordena objectes històrics posteriorment dins sales neutres.

Sa importància des Museu Etnològic dels Calderers rau precisament en aquesta unitat: sa casa senyorial no es presenta sense sa pallissa, ses cambres no apareixen sense es forn i es molí, ni sa casa representativa sense sa ferreria, ets estables i sa feina des camp. A partir de moltes estacions concretes es forma sa imatge d'una possessió històrica situada as centre de Mallorca.

Què hi ha per veure

Ses dimensions des conjunt ja canvien sa idea que hom pot tenir d'un museu local. Els Calderers no es limita a una sala amb vestits tradicionals i eines antigues. Més de 30 cambres, diverses plantes, un pati interior, edificis agrícoles auxiliars i espais amb animals formen un recorregut coherent. S'exposició segueix s'arquitectura de sa possessió, i no a s'inrevés.

Sa casa senyorial

S'edifici principal és una possessió de Mallorca de tres plantes, construïda amb sa característica pedra de marès. Es seu color càlid i groguenc forma part de sa imatge familiar de ses cases rurals històriques de Mallorca. A s'interior, hi ha escalons entre es diferents nivells; per això, sa successió de cambres transmet més sa sensació d'una casa habitada que no sa d'un edifici museístic modern.

Ses cambres històriques estan moblades amb peces i objectes corresponents as seu ús. En lloc d'agrupar es mobles segons estils, Els Calderers els mostra com a elements d'una casa. Ses portes obren sa vista cap a altres cambres, i es caràcter des espais canvia d'una planta a una altra. Aquesta seqüència espacial permet entendre especialment bé com s'organitzava una residència rural benestant, extensa i diferenciada.

Sa clastra – es pati interior

As centre des conjunt hi ha sa clastra, es pati interior tradicional. Un safareig és un des elements que defineixen es pati, emmarcat per façanes de pedra, escales i accessos. Alhora, sa clastra és un bon punt d'orientació durant es recorregut. Des d'aquí es pot entendre amb especial claredat sa relació entre sa casa senyorial i es espais agrícoles. Allò que podria semblar complicat damunt un plànol es fa evident dins es pati: ses cambres i es espais productius formen part d'un mateix conjunt històric.

Ses cambres moblades

Es mobiliari original conservat és es cor de s'exposició. Es mobles, ets estris domèstics i es objectes personals d'ús quotidià es troben dins cambres on ses proporcions, es paviments, ses parets i ses portes també formen part de sa història. Així, no es crea una sala pagesa recreada en es sentit habitual, sinó una casa transitable que mostra diferents vessants de sa vida rural benestant.

Qui recorri ses cambres a poc a poc hauria de cercar menys peces espectaculars i fixar-se més en ses relacions entre es objectes. Sa disposició revela quines activitats es feien dins cada espai, quines coses s'exhibien de manera visible i què formava part de s'ús diari. D'aquesta manera també es poden interpretar ses diferències entre es espais representatius i es funcionals.

Es forn, es molí i sa pallissa

Resulten especialment immediats es espais on es transformaven es productes agrícoles. Es forn històric, es molí i sa pallissa formen part des edificis productius documentats de sa possessió. Juntament amb es espais d'exposició agrícola, aquestes estacions mostren com es treballava dins una gran possessió de Mallorca i complementen ses cambres moblades amb sa vessant econòmica de sa finca.

Sa ferreria i es tallers

Dins sa ferreria, s'atenció se centra en sa vessant artesana de s'explotació. Juntament amb es molí, es forn i sa pallissa, forma part des edificis productius històrics des conjunt i completa sa imatge de sa casa senyorial. Els Calderers també era un lloc de feina amb eines agrícoles, ramaderia i activitat artesana. Entre ses cambres moblades i sa ferreria es fa especialment visible es contrast entre es confort i sa feina física.

Es molí, sa pallissa i s'agricultura

Es molí, sa pallissa i es espais d'exposició agrícola condueixen fora des món privat de sa família propietària. Aquí es tracta des conreu, sa collita i sa transformació, representats mitjançant eines tradicionals.

Es canvi de sa viticultura as conreu de cereals també es fa tangible en aquesta part des museu. Es celler representa s'antiga importància de ses vinyes, mentre que es molí i sa pallissa completen sa representació de sa feina agrícola. D'aquesta manera, es edificis expliquen diferents activitats de sa possessió.

Es celler

Es celler és una de ses estacions històricament més reveladores. Durant molt de temps, es vi va ser un producte essencial de sa possessió, abans que sa fil·loxera acabàs amb es conreu. Dins es celler, sa història des vi no es presenta com un relat actual d'estil de vida, sinó com a part d'una producció agrícola concreta.

Una possibilitat de tast recupera aquesta tradició dins s'experiència de sa visita. Tot i això, no substitueix es missatge històric de s'espai: ses vinyes i sa transformació des raïm eren bases econòmiques de sa casa. Qui contempli es celler en relació amb es altres espais de feina podrà reconèixer sa diversitat de ses activitats agrícoles de sa possessió.

Ets estables i ets animals

Es recinte inclou estables i tancats amb animals. Entre d'altres, s'hi esmenta es porc negre de Mallorca, una raça autòctona. Per a sa mainada, aquests espais solen ser sa part més immediata des recorregut; alhora, formen part essencial des contingut històric de sa possessió. Ets animals no són un complement arbitrari de sa visita, sinó que formen part de sa representació de s'agricultura tradicional. Entre ets estables, sa pallissa i ses eines agrícoles, aquesta relació es fa evident.

Art, estris domèstics i eines de feina

A més des mobiliari, sa col·lecció inclou obres d'art, estris domèstics tradicionals i eines agrícoles. S'atractiu no rau tant en una presentació ordenada estrictament per èpoques com en sa integració dins es conjunt històric. Es diferents grups d'objectes expliquen diverses parts de sa vida quotidiana.

Per això, es museu exigeix atenció a ses coses petites. No tots ets objectes es presenten com a peces principals, i moltes peces només s'entenen gràcies as lloc on es troben i as fullet de ses estacions numerades. Qui compari ses explicacions amb ses cambres obtindrà més informació que no fent una passada ràpida per sa casa.

Sa visita

Es recorregut comença amb una decisió senzilla però útil: agafar es fullet a s'entrada. Ses cambres i ses estacions estan numerades, i ses explicacions també estan disponibles en alemany. Per tant, una visita guiada no és imprescindible per entendre es museu; es pot descobrir de manera autònoma i as ritme de cadascú.

Recorregut per sa casa i sa possessió

Es recorregut inclou espais interiors i exteriors. Sa casa senyorial, amb ses seves nombroses cambres i diverses plantes, concentra bona part de s'atenció, però sa visita no acaba a sa porta. Es pati interior, es tallers, es edificis agrícoles, ets estables i es espais amb animals formen part des relat i no s'haurien de considerar un simple annex.

Per gaudir de tota s'experiència es poden reservar fins a tres hores. Qui observi cada cambra amb es fullet, explori detingudament es espais productius i després descansi as jardí o as cafè aprofitarà més aquest marge. Un recorregut concentrat es pot fer en menys temps, sense haver de seguir cap visita guiada ni cap horari fix.

Hora des dia i ritme de visita

Una visita de matí ofereix avantatges pràctics, sobretot durant es mesos càlids. Així es poden veure es espais exteriors abans de sa calor més intensa des migdia, mentre que ets interiors ofereixen protecció després.

Es museu obre cada dia de 10:00 a 18:00 i s'entrada costa 9 euros. Com que sa informació operativa pot canviar i sa finca també s'utilitza com a espai per a esdeveniments, convé comprovar sa informació actual des dia abans d'un desplaçament llarg.

Descans, cafè i tastos

Després de ses nombroses cambres i espais de feina, sa zona verda ofereix lloc per descansar. S'oferta també inclou un cafè amb menjar i begudes. Segons es funcionament des moment, es poden tastar productes locals com vi i coca d'ametla.

Es tast encaixa amb es contingut des museu, perquè sa viticultura i sa transformació agrícola formen part de sa història d'Els Calderers. Tot i això, s'ha d'entendre com a final de sa visita i no com a substitut des edificis productius. Precisament es forn, es celler i es espais agrícoles mostren diferents vessants de s'explotació històrica.

Visita amb infants

Per a ses famílies, Els Calderers funciona millor que un museu format exclusivament per plafons de text i vitrines. Ses cambres, ses escales, es pati interior, es tallers i ets animals creen canvis constants. Sobretot ets estables i es tancats ofereixen a sa mainada una aproximació concreta as tema de s'agricultura.

En principi, s'hi poden dur cotxets infantils i buguis. Tanmateix, dins sa casa senyorial de diverses plantes s'han de superar escalons, i algunes parts des recinte històric tenen superfícies irregulars. Per això, durant es recorregut interior pot ser convenient valorar sa mobilitat a cada zona, en lloc d'esperar un itinerari museístic completament pla.

Com arribar-hi i aparcament

Els Calderers es troba fora des nucli urbà de Sant Joan, as centre rural de Mallorca. Es quilòmetres i es temps de conducció indicats es refereixen expressament as trajecte fins a Sant Joan; des d'allà, es darrer tram passa pes camí d'accés a sa Finca Els Calderers. Fer servir es nom complet des museu as navegador és més útil que introduir una destinació que acabi simplement as centre des poble.

Des de s'aeroport de Palma

De s'aeroport de Palma a Sant Joan hi ha 36 quilòmetres per carretera. Es trajecte dura uns 35 minuts i passa per sa Ma-15 i després per sa Ma-3220. Aquest temps acaba, a efectes des càlcul, a Sant Joan. Per continuar fins a sa finca situada fora des nucli urbà, s'ha de reservar temps addicional.

Sa Ma-15 cobreix es tram més llarg a través des centre de Mallorca. Es canvi a sa Ma-3220 condueix en direcció a Sant Joan. Dins es terme municipal, es darrer tram du fins a sa Finca Els Calderers, fora des nucli urbà.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma fins a Sant Joan, sa ruta també passa per sa Ma-15 i sa Ma-3220. Es trajecte és de 39 quilòmetres per carretera i dura uns 42 minuts. També aquí, sa distància i es temps de conducció arriben només fins a Sant Joan; s'hi ha d'afegir es darrer tram fins as museu.

Qui hi arribi des de Palma hauria de tenir en compte no només es trànsit urbà, sinó també deixar prou marge per a s'accés rural. Sa destinació és una possessió històrica situada fora des nucli urbà.

Aparcament a sa finca

Es museu disposa d'aparcament propi i gratuït. Això és especialment pràctic a Els Calderers, perquè es recorregut comença directament dins sa possessió i no fa falta caminar des des centre de Sant Joan. En partir, s'ha de seleccionar sa finca com a destinació, i no només s'adreça municipal.

Arribada amb autobús

Ses aturades d'autobús Sant Joan 1 i Sant Joan 2 són dins es poble. Tanmateix, es museu es troba fora des nucli urbà, a sa Finca Els Calderers. Qui hi arribi amb transport públic hauria de planificar abans es trajecte entre s'aturada de Sant Joan i sa possessió, en lloc de suposar que hi ha una aturada just davant s'entrada des museu.

Pels voltants

Després des recorregut, Sant Joan ja no sembla un topònim casual dins s'adreça. Es municipi es troba en aquella part agrícola des centre de Mallorca, sa manera de viure i de treballar històrica de sa qual explica Els Calderers. Es camps, ses carreteres rurals i ses possessions disperses proporcionen as museu un marc paisatgístic que es perdria dins un emplaçament urbà.

Sant Joan

Sant Joan és un contrapunt tranquil as nuclis costaners més visitats. Combinar sa visita amb es centre des poble és especialment convenient si, després des recorregut extens pes museu, encara queda temps per descansar o fer una passejada curta. No s'ha de confondre es poble amb una part des museu: Els Calderers és a fora i requereix desviar-se expressament des trajecte per Sant Joan.

Tot i això, sa combinació té sentit perquè es museu explica moltes coses relacionades amb s'evolució històrica de s'entorn. Es conreu de cereals, ses possessions, sa viticultura i sa ramaderia deixen de semblar elements decoratius d'un paisatge rural i es revelen com a bases de s'antiga vida econòmica.

Puig de Bonany

Els Calderers es va construir as peu des Puig de Bonany. Es puig, amb sa seva ermita, és un complement paisatgístic i cultural adequat que no repeteix es temes des museu. Mentre sa finca mostra sa vida quotidiana d'una possessió, es Puig obre sa vista cap as centre de Mallorca, on aquestes propietats desenvolupaven sa seva activitat econòmica.

Per combinar ses dues destinacions convé reservar un bloc de temps propi. Sa casa senyorial, amb ses nombroses cambres i edificis auxiliars, no és una aturada fotogràfica breu, i tampoc convé visitar es Puig de Bonany amb presses entre dues activitats. Qui vulgui fer ses dues coses en un mateix dia farà bé de començar per Els Calderers i decidir després, segons es temps i ses hores disponibles, si continua sa ruta.

Una ruta pes centre de Mallorca

Els Calderers es pot utilitzar perfectament com a punt central temàtic d'una ruta pes centre de Mallorca. Es museu proporciona es context històric des camps i ses possessions que es veuen des de ses carreteres d'accés. Convé afegir-hi pocs llocs més, perquè es recorregut autoguiat pot durar fins a tres hores.

Qui arribi des de Palma o des de s'aeroport accedirà a Sant Joan per sa Ma-15 i sa Ma-3220. En lloc de tornar immediatament pes mateix camí després des museu, es pot fer una pausa dins es poble o desviar-se fins as Puig de Bonany. Així, sa jornada es manté concentrada dins una mateixa zona i no es perd en trajectes llargs entre destinacions allunyades de Mallorca.