Nostra Senyora de la Consolació a Porreres

Nostra Senyora de la Consolació domina es centre històric de Porreres no per una pompa excessiva, sinó per sa seva presència imponent. Sa gran església parroquial de marès clar s’alça molt per damunt de ses cases baixes d’aquesta vila. Qui s’hi acosta pes carrers des nucli urbà entén aviat per què se l’anomena sovint sa «catedral de sa Mallorca rural».

Sa comparació amb una catedral no és cap rang oficial, sinó una referència a ses dimensions inusuals i a sa rica ornamentació. Darrere sa façana relativament austera s’obre un espai eclesiàstic ampli, amb capelles laterals, un altar major monumental i una capella des Roser pròpia que sembla gairebé una església dins s’església. Sa visita és especialment recomanable per a viatgers que vulguin conèixer s’arquitectura sacra de Mallorca més enllà des monuments coneguts de Palma. Es amants de s’art també hi trobaran molt per descobrir: escultures, altars i imatges de sants narren diversos segles de devoció local. Alhora, Nostra Senyora de la Consolació no és una peça de museu, sinó sa parròquia catòlica romana de Porreres.

No s’ha de confondre amb es santuari homònim prop de Santanyí. S’església d’aquesta pàgina es troba enmig de Porreres i forma part tant de sa vida històrica com de s’actual des poble. Aquí no hi trobareu cap turó panoràmic, ermita ni complex monàstic: es protagonistes són es monumental espai interior i sa seva ornamentació.

Història i importància

Molt abans que es construís s’edifici actual, Porreres ja tenia un centre eclesiàstic. Hi ha documentada una església en aquest lloc l’any 1242, i pocs anys després torna a aparèixer esmentada en un document papal. Des de 1277, Porreres és una parròquia independent. Segons s’ajuntament, s’edifici actual ja és sa tercera església construïda a Porreres en quatre segles. Cadascuna va ser més gran que s’anterior, un indici revelador des creixement i sa confiança de sa comunitat.

Sa nova construcció

A sa segona meitat des segle 17, es mestre d’obres Oliver va començar sa construcció de s’actual església parroquial. Ses obres no varen ser un projecte únic acabat ràpidament: passaren diverses dècades fins que sa nau va quedar enllestida l’any 1714. Precisament aquest llarg període de construcció explica per què s’església sembla un conjunt unitari, però permet reconèixer fases diferents en es seus detalls arquitectònics i artístics.

No es va construir per a una comunitat religiosa, sinó com a església parroquial de sa població de Porreres. Es nom significa «Nostra Senyora des Consol». Sa devoció mariana es fa visible en punts centrals de s’edifici: un relleu damunt es portal major anuncia ja a s’exterior s’advocació, mentre que a s’interior una imatge policromada de sa Mare de Déu domina s’altar major.

Sa «catedral de sa part forana»

Ses seves dimensions i sa seva ornamentació artística varen donar a Nostra Senyora de la Consolació es sobrenom de «catedral de sa part forana». Aquesta expressió mallorquina designa es territori de fora de Palma. Es títol no s’ha d’interpretar literalment, perquè des punt de vista canònic és una església parroquial. Més aviat descriu sa impressió que causa s’edifici en una vila marcada pes cultiu de sa vinya, es cereals, ses ametles i es albercocs.

S’església és, per tant, més que un monument històric. Representa sa importància que tenia una parròquia a sa Mallorca tradicional com a centre religiós, social i espacial. Sa gran construcció havia d’acollir oficis religiosos i sa veneració de diferents sants. En donen testimoni tant ses nombroses capelles laterals com es altars elaboradament decorats.

Un patrimoni artístic crescut durant segles

Després d’acabar sa nau, s’ornamentació es va continuar desenvolupant. Es gran altar major es va crear l’any 1762, i una pedra de rellotge de sol de sa façana du sa data 1798. Algunes obres d’art són fins i tot més antigues que s’edifici actual: sa figura de sant Sebastià de Gaspar Homs està datada l’any 1564 i, per tant, és anterior a s’església actual.

Aquesta superposició cronològica és decisiva per entendre s’església. Nostra Senyora de la Consolació no és un edifici que quedàs «acabat» en una única data, ja que s’arquitectura, es altars i ses imatges procedeixen de fases diferents. Encara avui, s’espai compleix sa seva funció original d’església parroquial. Per això, sa visita no s’ha d’entendre només com una contemplació artística, sinó també com s’entrada en un espai sagrat que continua en ús.

Què hi ha per veure

Sa impressió més intensa neix des contrast entre s’exterior i s’interior. Sa façana presenta una estructura clara i gairebé continguda; darrere hi ha un espai sorprenentment gran, amb una successió densa d’obres d’art sacre. Per això, convé no dirigir-se tot d’una cap a s’altar major. Ja a sa façana i a sa part anterior de sa nau hi ha detalls que es poden passar per alt fàcilment durant una volta ràpida.

Sa façana principal

Quatre zones articulades horitzontalment estructuren sa part frontal. Ses peces motllurades i ses cornises divideixen sa gran superfície de marès sense convertir-la en una decoració inquieta. Es portal major té una llinda recta. A damunt hi ha, en alt relleu, sa representació de Mare de Déu de la Consolació, sa Mare de Déu des Consol. Aquesta imatge ja deixa clar abans d’entrar a qui està dedicada s’església.

Més amunt, una gran obertura de llum interromp sa façana, per altra banda tancada. A sa dreta hi ha es rellotge de sol datat l’any 1798. És un detall petit devora es portal poderós, però precisament per això mereix atenció: mentre s’església encarna sa permanència religiosa, es rellotge marca es pas des dia damunt sa paret exterior.

A sa banda dreta, un monument recorda es bisbe Pere Joan Campins. Es seu nom està especialment vinculat a sa profunda renovació des Santuari de Monti-Sion, situat fora de Porreres. Així, es monument crea un pont visible entre s’església parroquial des poble i un altre indret religiós important des municipi.

Es campanar

A sa dreta de s’església s’alça una torre quadrada. Ses cornises la divideixen en set pisos i permeten apreciar-ne clarament s’altura. Sa culminen una balustrada i una punta piramidal. A diferència d’un campanar exempt, sa torre està estretament unida a sa façana i as cos de s’edifici; tot i així, actua com un accent vertical independent damunt ses teulades de Porreres.

De prop, val la pena tornar a mirar cap amunt. Sa successió de nivells de sa torre, sa geometria clara de sa façana i sa pedra de marès ofereixen una imatge diferent de sa que es veu des des carrers estrets, on normalment només se n’aprecien fragments. Precisament s’alternança entre sa visió de prop i s’efecte de conjunt forma part des atractius d’aquesta construcció.

Sa nau

A s’interior s’obre una nau principal llarga, coberta per una volta de mig punt. A cada costat hi ha set capelles. Aquesta successió regular dona ritme a s’espai i, alhora, crea lloc per a diferents altars, figures de sants i formes de devoció. Tot i això, sa mirada és conduïda clarament cap endavant, fins as presbiteri elevat.

Sa grandària de sa nau explica millor que cap descripció sa comparació popular amb una catedral. Tanmateix, s’efecte no es basa només en s’amplitud: ses capelles laterals fan que, durant es recorregut, s’espai torni una vegada i una altra més petit i personal. Des de s’eix central, s’església sembla monumental; davant un altar concret, ses imatges i sa devoció local passen a primer pla.

S’altar major de Josep Sastre

Josep Sastre va crear es retaule des presbiteri l’any 1762. Sa seva zona principal inferior està articulada per sis columnes corínties. Aquestes emmarquen al centre un gran sagrari amb espai per a s’exposició. Als costats hi ha es dos patrons de Porreres: sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista.

En es cos següent hi ha sa figura policromada de Nostra Senyora de la Consolació. És alhora patrona, figura que dona nom a s’església i centre visual de s’altar. Als seus costats apareixen sant Esteve i sant Francesc. Més amunt hi ha una pintura de sant Pere; tot es conjunt està coronat per s’escut des poble.

Qui contempla ses figures només com una abundància decorativa passa per alt s’ordenació acurada. Sa Mare de Déu ocupa es centre, es patrons locals flanquegen es nucli sacramental i s’escut municipal vincula visiblement s’estructura religiosa amb Porreres. S’arquitectura, sa veneració des sants i sa identitat cívica es troben aquí directament.

Es presbiteri

Es presbiteri acaba en una volta en forma de copinya. Aquesta anomenada conca concentra sa mirada i forma un marc arquitectònic per as gran retaule. Des de sa part posterior de sa nau, s’altar, ses columnes i ses figures apareixen com una imatge llunyana unitària. En acostar-s’hi, en canvi, es diferents nivells i ses representacions de sants es tornen llegibles.

Per observar-lo, convé canviar de posició. Primer se’n pot captar s’efecte des de s’eix central; després, es punts de vista laterals mostren sa profunditat de s’altar i com es combina amb sa volta des presbiteri. Naturalment, s’han de respectar es oficis religiosos i ses zones litúrgiques restringides.

Sa capella des Roser

Sa Capella del Roser és molt més que una simple fornícula a sa nau lateral. Amb dues capelles laterals a cada banda i un presbiteri propi, forma gairebé una església petita dins sa gran església parroquial. A damunt hi ha una torre de creuer rectangular, o estructura d’il·luminació, amb pintures dedicades as misteris des Roser.

Es retaule d’aquesta capella també és obra de Josep Sastre. En es centre hi ha Mare de Déu del Roser. Després de sa monumental nau principal, aquí canvia s’escala: sa unitat espacial i es programa iconogràfic propi conviden a una observació més atenta i pausada. Qui només arriba fins a s’altar major i després torna enrere es perd una de ses parts més singulars de s’església.

Ses capelles de sant Josep i sant Sebastià

A sa capella dedicada a sant Josep hi ha una figura des sant des segle 19. També hi ha una representació de sa Mare de Déu adormida, Mare de Déu Morta. Històricament, és especialment remarcable sa figura de sant Sebastià situada a sa capella que du es seu nom. S’obra de Gaspar Homs data de l’any 1564 i, per tant, és anterior a s’església actual. Sa seva antiguitat demostra que es patrimoni artístic de s’església inclou obres anteriors a sa construcció actual.

Sa visita

Es recorregut convé començar-lo ja davant es portal. Des d’allà es poden observar per separat s’estructura de sa façana en quatre parts, es relleu marià, sa gran obertura de llum, es rellotge de sol i es campanar lateral. Només després es revela a s’interior es fort canvi d’escala. Qui camina directament cap a s’altar major percep sa monumentalitat, però passa per alt s’organització de s’espai.

Un recorregut recomanable

A s’interior, convé començar per s’eix central. Des d’aquí es poden veure conjuntament sa volta de canó, sa successió regular de capelles laterals i es retaule des presbiteri. Després, es recorregut pot continuar al llarg de ses capelles. Sa capella des Roser mereix una aturada pròpia, perquè espacialment i artísticament està concebuda gairebé com un temple independent.

Per acabar, val la pena tornar a mirar s’altar major. Després d’observar ses diverses capelles, es vincles entre sa figura de sa Mare de Déu, es dos patrons locals i s’escut de Porreres hi destaquen amb més claredat. A fora, convé tornar a mirar cap amunt, cap as rellotge de sol i sa torre articulada.

Temps necessari i ritme de sa visita

Per obtenir-ne una impressió fugaç basta una aturada curta, però això difícilment fa justícia a s’església. Qui vulgui observar atentament sa façana, sa nau principal, sa capella des Roser, s’altar major i algunes capelles laterals hauria de planificar sa visita com una activitat pròpia, i no encaixar-la només entre dos altres llocs. Es temps real necessari depèn molt de sa intensitat amb què es contemplin ses obres d’art i es altars.

Nostra Senyora de la Consolació és una església parroquial activa. Durant una missa o una celebració religiosa, sa litúrgia té prioritat; en aquest cas no és apropiat fer-hi una visita historicoartística. També fora d’aquestes ocasions, ses converses en veu baixa, ses fotografies discretes i una distància respectuosa des presbiteri s’adiuen més amb es caràcter des lloc que una visita precipitada.

Accés i horaris actuals de visita

No consten horaris generals fiables ni un preu d’entrada permanentment vigent. Com que s’accés a una església parroquial activa pot dependre de ses misses, ses festivitats i es actes locals, es recomana comprovar-ne sa situació actual just abans de sa visita. A més, una porta exterior oberta no s’ha d’interpretar com un horari de visita turística garantit.

Qui trobi s’església tancada almenys pot contemplar sa façana, es relleu des portal, es rellotge de sol i sa torre, i combinar sa visita amb una passejada pes nucli urbà. Tanmateix, per veure sa important ornamentació interior, especialment es retaule i sa capella des Roser, val la pena tornar-ho a provar en un horari d’accés confirmat.

Com arribar-hi

Nostra Senyora de la Consolació es troba en es centre de Porreres, prop de sa plaça principal i de s’ajuntament. Per això, es quilòmetres per carretera i es temps de trajecte indicats fan referència as viatge fins a Porreres. Es darrer tram passa pes nucli urbà tradicional, on s’alta església serveix bé com a punt d’orientació.

Des de s’aeroport de Palma

Des de s’aeroport de Palma fins a Porreres hi ha 36 quilòmetres per carretera. Es trajecte dura uns 32 minuts i passa per sa Ma-5020. En arribar as poble comença es recorregut urbà fins a s’església. Com que està situada prop des centre, convé fer es darrer tram no només guiant-se per sa punta des campanar, sinó també seguint sa circulació local.

Des de Palma

Des des centre de Palma hi ha 40 quilòmetres per carretera fins a Porreres. Es trajecte dura uns 41 minuts i passa per sa Ma-15 i després per sa Ma-5030. Aquestes dades també acaben a Porreres. As darrer tram fins a s’església parroquial s’hi afegeixen es carrers des centre urbà.

Autobusos públics i es darrer trajecte

Porreres també disposa d’autobusos públics i hi ha diverses aturades dins es nucli urbà. Com que es horaris i sa connexió més convenient depenen des punt de partida, convé consultar sa ruta i s’hora de sortida actualitzades. Des de s’aturada adequada, es tram restant travessa Porreres fins a s’església situada en es centre.

Pels voltants

Després de sortir de s’església, es campanar encara roman visible durant una estona entre ses cases. Porreres pertany a sa plana Es Pla i mostra una Mallorca diferent de sa de ses localitats costaneres: façanes de color de marès, cases tradicionals de poble i un nucli històric compacte marquen sa passejada. Nostra Senyora de la Consolació n’és es punt de partida més lògic, perquè es troba prop de sa plaça principal i de s’ajuntament.

Porreres i sa seva agricultura

Sa història des poble està estretament vinculada as cereals, ses ametles i es vi. Més endavant, Porreres va adquirir una fama especial pes seus albercocs i pes seu assecat. Es antics molins de vent recorden sa transformació des cereals, mentre que s’església parroquial constituïa es centre espiritual de Porreres.

Una passejada posterior pes carrers i ses places ajuda a interpretar s’edifici dins es seu entorn. S’església ja no apareix com un monument aïllat, sinó com es centre d’un poble on sa vida quotidiana continua més marcada pes residents de s’illa que pes turisme costaner clàssic.

Altres llocs des poble

Qui vulgui continuar sa passejada pot incloure-hi s’església Sant Felip Neri, sa petita església de l’Hospitalet, es museu municipal o es Parc de n’Hereveta. No s’han d’entendre com una competència per a s’església parroquial: cada lloc mostra un aspecte diferent de sa història local, mentre que Nostra Senyora de la Consolació constitueix es centre d’interès principal per sa grandària i es patrimoni artístic.

Segons es dia de sa setmana i s’ocasió, s’ambient des centre pot canviar considerablement. Ses festes locals i sa fira de s’albercoc formen part de sa vida cultural de Porreres. En aquestes ocasions es fa especialment visible que ses places, ses esglésies i es carrers continuen formant part de sa vida comunitària local.

Santuari de Monti-Sion

As sud des poble hi ha es Santuari de Monti-Sion, una destinació independent situada fora des centre. Temàticament es pot combinar bé amb s’església parroquial, perquè tots dos formen part de sa història religiosa de Porreres. Es monument dedicat as bisbe Pere Joan Campins a Nostra Senyora de la Consolació remet as seu paper en sa renovació des santuari.

És important distingir-los clarament: Monti-Sion és es santuari elevat situat fora des poble, mentre que Nostra Senyora de la Consolació és sa gran església parroquial des centre. Qui visiti tots dos descobrirà dues formes molt diferents d’arquitectura sacra mallorquina: aquí, es monumental espai comunitari; allà, es lloc de pelegrinatge situat fora des nucli urbà.