Vent a Mallorca: direccions, costes i valors mitjans

Es vent a Mallorca no és un fenomen únic, sinó s'interacció de diversos sistemes que se superposen segons s'època de l'any, s'hora del dia i sa situació meteorològica. Qui només coneix es Tramuntana només entén una part des quadre: a més hi ha corrents a gran escala que arriben de direccions ben diferents damunt es Mediterrani, i un vent tèrmic diari que quasi cada dia posa s'aire en moviment. Aquest resum classifica es tipus de vent de s'illa i mostra què implica, a sa pràctica, per a navegants, windsurfistes i kitesurfistes.

Es sistema de vent de s'illa

Mallorca es troba en una posició que, quant a vent, no té res de tranquil·la: entre sa costa peninsular espanyola, ses estribacions des Pirineus i sa conca oberta des Mediterrani occidental. Aquesta situació fa que dos nivells de vent totalment diferents se superposin contínuament. Es primer nivell són corrents sinòptics a gran escala, que sorgeixen per ses diferències de pressió entre es continent europeu i sa zona mediterrània. Quan passa una depressió damunt sa península Ibèrica o quan es forma un anticicló potent damunt es golf de Lleó, s'aire es posa en moviment, s'accelera al llarg de grans distàncies i arriba a s'illa a vegades amb una força considerable. Es representant més conegut d'aquesta categoria és es Tramuntana, que dona per si sol per a un capítol propi i aquí només serveix com a punt de referència: mostra fins a quin punt pot arribar a ser fort aquest nivell a gran escala quan ses condicions de pressió s'agreugen prou.

Es segon nivell és local i, d'entrada, té poc a veure amb es fenòmens meteorològics grans. Es genera directament damunt s'illa mateixa, perquè sa terra i sa mar s'escalfen i es refreden a ritmes diferents. Aquests vents d'origen tèrmic, sobretot s'Embat, són més fluixos que ses corrents a gran escala, però molt més regulars i, sovint, més perceptibles en es dia a dia de s'illa, perquè apareixen quasi cada dia amb es mateix ritme.

Sa qüestió realment interessant és com interactuen aquests dos nivells. Es dies d'anticicló, sense vent, quan es corrent a gran escala és feble, es cicle local de terra-mar domina completament es panorama, i s'evolució des dia segueix un patró quasi de llibre de text. Si, en canvi, hi ha una situació sinòptica potent, per exemple amb vent des nord-oest o des nord-est, s'efecte tèrmic queda tapat o, fins i tot, reforçat, quan ses dues direccions coincideixen per casualitat. A sa pràctica, això vol dir que sa previsió des vent per a Mallorca no es pot reduir a una única causa, sinó que exigeix mirar alhora es dos nivells: sa situació meteorològica a gran escala i s'evolució tèrmica diària local.

S'Embat: per què es vent refresca a s'horabaixa

Qui passa uns quants dies a sa mateixa costa, prest s'adona d'un patró que es repeteix: es matí comença quasi sense vent, cap a migdia s'aire ja es mou, a s'horabaixa es vent ja es nota clarament, i amb sa posta de sol torna a amainar. Aquest ritme és s'Embat, es vent tèrmic de mar, un des fenòmens meteorològics més fiables de s'illa.

Sa causa és una diferència física senzilla: sa terra s'escalfa amb so sol molt més aviat que s'aigua. Damunt es camps i es turons de s'interior, s'aire puja durant es matí i es torna notablement més calent i més lleuger que damunt sa mar. Aquest aire calent que puja deixa un buit que és omplert per aire marí més fresc i més pesat. Precisament aquest flux és es vent que, a sa costa, es percep com una brisa que refresca. Sol començar poques hores després de sortir es sol, arriba a sa seva força màxima entre primeres hores i mitjan horabaixa, i amaina quan sa terra torna a refredar-se amb sa posta de sol i desapareix sa diferència de temperatura amb sa mar.

Aquest cicle funciona amb més fiabilitat a s'estiu, quan ses situacions meteorològiques a gran escala solen ser tranquil·les i estables i s'escalfament diari de sa terra és especialment intens. En aquestes condicions, s'Embat es pot desenvolupar quasi sense pertorbacions, perquè cap corrent superior potent tapa es seu patró. Sa velocitat que arriba a assolir es nota de veres: en ple estiu, moltes horabaixes es vent mitjà se situa entorn de 13 km/h, una intensitat que sol ser sa justa per a windsurfistes i regatistes de dinghy, sense que sa mar arribi a agitar-se de manera incòmoda. A s'hivern, s'Embat apareix amb manco freqüència i amb manco força, perquè es dies són més curts, sa radiació solar és menor i és més freqüent que corrents a gran escala tapin o desplacin del tot es patró local.

Es vents amb nom i d'on vénen

A Mallorca, ses direccions de vent més importants han conservat noms propis, generalment en català, que s'empren en es dia a dia molt més enllà des butlletí meteorològic, per exemple entre pescadors i navegants. Cada un d'aquests vents té un caràcter propi i una època de l'any en què sol predominar.

• Tramuntana: bufa entre es nord-oest i es nord i és es vent més fort i més conegut de s'illa. Apareix sobretot en es mesos més frescs, encara que pot bufar tot l'any, i sol dur aire clar i sec, amb un descens de temperatura sovint notable.
• Mestral: bufa d'una direcció semblant, entre es nord-oest i es nord, però es considera sa versió una mica més suau des Tramuntana: origen comparable, però amb manco intensitat i cops de vent manco bruscs.
• Gregal: ve des nord-est i, sobretot a sa tardor i a s'hivern, du un temps inestable i sovint humit, ja que travessa mar oberta i, pel camí, recull humitat.
• Llevant: bufa de s'est i es considera es més humit d'aquests vents amb nom, perquè, en es seu recorregut damunt es Mediterrani, acumula molt de vapor d'aigua. És responsable, sobretot en es període de transició entre sa tardor i s'hivern, de períodes de pluja més llargs.
• Xaloc: bufa des sud-est i sovint du aire càlid i sec des nord d'Àfrica, moltes vegades carregat de pols fina des Sàhara, que es diposita com un vel vermellós damunt cotxes i terrasses.
• Migjorn: ve des sud i sol aparèixer en es mesos més càlids, amb aire suau i sovint xafogós, que rares vegades bufa amb molta força.
• Ponent: bufa de s'oest i es considera un vent comparativament discret i moderat, que sol acompanyar situacions meteorològiques estables i tranquil·les.

Aquests noms no descriuen categories meteorològiques estrictes, sinó coneixements pràctics acumulats al llarg de generacions, que encara avui descriuen amb fiabilitat què significa una direcció de vent determinada per a es temps i per a sa mar.

Vent i esports aquàtics: quina costa i quan

Per a navegants, windsurfistes i kitesurfistes, sa direcció des vent és sa variable decisiva, perquè determina no només sa força des vent a un tram de costa concret, sinó també s'estat de sa mar. Com a principi bàsic: sa costa que queda directament exposada a es vent en rep tota sa força, i sovint també un onatge notable, mentre que sa banda contrària, arrecerada, queda protegida per s'illa i ofereix aigües molt més tranquil·les.

Amb una situació de nord-oest, com sa que generen es Tramuntana o es Mestral, sa costa nord-oest queda exposada i, en episodis forts, pot deixar de ser adequada per a sa majoria d'esportistes aquàtics, mentre que sa costa sud-est queda arrecerada per sa serra i, allà, ses condicions són molt més tranquil·les. Sa cosa és exactament a s'inrevés amb vents de s'est o des sud-est, com es Llevant o es Xaloc: llavors és sa costa est sa que queda exposada a es vent obert, mentre que ses cales situades a s'oest ofereixen protecció.

Per a windsurfistes i kitesurfistes que necessiten un vent mitjà i constant, sovint és precisament s'Embat tèrmic es que resulta més interessant, perquè moltes horabaixes refresca de manera fiable sense agitar gaire sa superfície de s'aigua. Es trams de costa que, durant es dia, queden a redós des corrent a gran escala, es beneficien especialment d'aquest vent local de mar en dies tranquils d'estiu, mentre que ses costes exposades, quan s'hi afegeix un corrent sinòptic, poden convertir-se ràpidament en massa fortes per a principiants.

Per a navegants amb vaixells més grans, sovint també s'aplica sa lògica inversa: qui navega amb una situació forta de nord-oest, normalment cerca protecció a sa costa sud o sud-est, mentre que, amb situacions anticiclòniques estables i vent de fons feble, sa brisa diària de s'Embat basta per trobar bones condicions en mar oberta. Qui consulta sa situació des vent abans de sortir i coneix sa direcció des vent des dia, pot triar amb precisió sa costa que millor s'adapta a es seu pla, ja sigui per fondejar tranquil·lament, per navegar relaxadament o per practicar esports aquàtics de força.

Preguntes freqüents