Vent a Mallorca: direccions, costes i valors mitjans
Mallorca no és una illa permanentment ventosa. Es vent forma part de manera perceptible des quadre des temps, però en sa mitjana anual es manté relativament moderat: es valors mitjans mensuals se situen normalment entre uns 12 i 14 km/h. Decisiu no és tant un únic valor mitjà com sa direcció. Aquesta determina si una cala sembla tranquil·la, si a sa costa nord hi ha onatge o si a sa badia de Palma només arriba una brisa lleugera.
Qui coneix es vents, llegeix millor s’illa: en navegar, en fer pàdel surf, en un dia de bany a sa costa est o en sa ruta cap a Cap Formentor. Per situar-ho a llarg termini ajuda, a més, sa taula climàtica; per planificar banys i esports d’aigua també és útil sa temperatura de s’aigua.
Es vuit vents mediterranis amb nom
Al voltant de Mallorca, ses direccions clàssiques des vent de sa Mediterrània occidental es descriuen amb noms propis. No són folklore, sinó fórmules breus pràctiques per a direcció, estat de la mar i caràcter des temps.
- Tramuntana = N: vent fresc des nord. Pot ser clarament perceptible a sa costa nord i sovint duu aire clar. Per a detalls, vegeu Tramuntana.
- Gregal = NE: vent de nord-est. Sovint és rellevant per a sa costa nord i est, perquè aquests trams de costa estan més exposats a sa direcció.
- Llevant = E: vent de l’est. Toca directament es trams llargs de sa costa est i allà pot dur més ona que a cales protegides de l’oest o des sud.
- Xaloc = SE: vent de sud-est. Tendeix a ser més suau, però és important per a cales obertes des sud-est; segons sa situació, pot generar aigua intranquil·la.
- Migjorn = S: vent des sud. Arriba més directament a sa costa sud i es pot fer notar a sa badia de Palma, però no és automàticament fort.
- Llebeig = SW: vent de sud-oest. A Mallorca sovint es percep com una brisa més càlida; és rellevant per a rutes de vela al llarg de sa costa sud-oest, per exemple prop de Port d'Andratx i Camp de Mar.
- Ponent = W: vent de l’oest. Afecta sobretot posicions obertes de l’oest i pot dur aire més clar després de canvis de temps.
- Mestral = NW: vent de nord-oest. Està estretament relacionat amb sa situació muntanyosa des nord i de l’oest i pot semblar viu a zones exposades.
Velocitat mitjana des vent al llarg de l’any
Es valors mensuals mostren: Mallorca se situa, dins es curs anual normal, en un corredor estret. S’abril arriba, amb 14 km/h, al valor més alt de sa taula; es setembre, amb 11.9 km/h, al més baix. Això és un nivell moderat, però no substitueix ses diferències locals: una cala protegida i un cap obert poden sentir-se molt diferents es mateix dia.
| Mes | Vent mitjà (km/h) |
|---|---|
| Gener | 13 |
| Febrer | 13.4 |
| Març | 13.7 |
| Abril | 14 |
| Maig | 13.4 |
| Juny | 13 |
| Juliol | 12.6 |
| Agost | 12.2 |
| Setembre | 11.9 |
| Octubre | 12.2 |
| Novembre | 12.6 |
| Desembre | 13 |
Es valors una mica més alts a sa primavera encaixen amb es temps de transició: ses situacions meteorològiques canvien més sovint, i ses direccions des vent poden girar més ràpidament. Qui planifica un viatge en aquesta fase troba detalls mensuals complementaris per a Febrer, Març i Abril. A final de tardor convé fer una ullada a Novembre, perquè llavors es canvis breus de temps s’han de planificar de manera més pràctica.
Per què es vent se sent tan diferent segons sa costa
Mallorca és geogràficament asimètrica. Sa costa nord i parts de sa costa est estan més obertes cap a sa Mediterrània. Allà, Tramuntana, Gregal, Llevant o Mestral poden arribar més directament. Això no vol dir automàticament vent fort, però sovint sí més ona, més esquitxos a costes rocoses i una brisa més clara a caps i platges amb orientació oberta.
Sa badia de Palma és situada d’una altra manera. Queda parcialment protegida per sa Serra de Tramuntana al nord-oest. Segons sa direcció des vent, Palma pot semblar per això més tranquil·la que sa costa nord, encara que a s’illa en conjunt s’anunciï vent. Aquest efecte de protecció explica per què un dia a Port de Pollença, a sa Platja de Muro i a Palma pot oferir condicions molt diferents.
També sa topografia de sa Serra hi juga un paper: valls, colls i caps dirigeixen es vent. A un mirador pot fer clarament més fresc que a sa localitat més propera. Per a decisions sobre es temps, per això sempre compta sa combinació de direcció des vent, situació de costa i protecció local.
Consells pràctics per a navegants, esportistes aquàtics i Cap Formentor
Navegants no haurien de considerar només sa velocitat mitjana. Més importants són sa direcció, s’evolució de ses ràfegues i sa pregunta de si sa ruta prevista transcorre a sotavent o en situació oberta. Rumbs nord i est poden ser més exigents amb Tramuntana, Gregal o Llevant que trams protegits des sud.
Esportistes aquàtics es beneficien d’una regla senzilla: platges obertes reaccionen més ràpidament a canvis de vent que cales petites, protegides lateralment. Per a SUP, caiac o snorkel, un matí amb menys vent sovint és sa millor opció, mentre que navegants i practicants d’esports de vent esperen expressament sa brisa. In situ sempre s’ha de comprovar si hi ha banderes, indicacions des socorristes o tancaments locals vigents.
Visitants de Cap Formentor haurien de prendre’s es vent especialment seriosament. Es cap està exposat, i fins i tot valors moderats de s’illa hi poden semblar més forts. Per a fotos, caminades curtes o sa ruta per miradors, són recomanables sabates fermes, una jaqueta lleugera i prou distància respecte des penya-segats. Amb vent des nord o de nord-oest, sa combinació de ràfegues i carretera estreta pot ser més exigent del que s’espera.