Ajudes a sa rehabilitació a ses Balears

Quant recuperes d'una rehabilitació?

Qui rehabilita energèticament es seu immoble a Mallorca pot deduir una part des costos de s'impost espanyol sobre sa renda (IRPF, Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas). S'estat preveu per això tres trams amb 20 %, 40 % i 60 % sobre imports topats cada un, ses Balears estableixen una deducció pròpia de 50 % a més. Quin tram s'aplica a ses teves obres i què queda al final, te ho calcula sa calculadora de dalt amb ses teves pròpies xifres.

Així es calcula

Es càlcul sempre segueix es mateix ordre: primer es determina quines des teves despeses compten, després se'n resta una possible subvenció, es resultat es redueix a sa base màxima legal – i només sobre aquest import reduït s'aplica es percentatge. Aquesta diferència decideix es resultat: es topa sa base, no sa deducció. Qui gasta més des que permet sa base màxima, no rep res per s'excés, encara que es percentatge soni alt.

Es tres trams estatals

Tram 1 — habitatge individual, manco necessitat de calefacció i refrigeració

Deducció 20 %, base màxima 5.000 € a s'any.
Requisit: es certificat d'eficiència energètica (certificado de eficiencia energética) després des ses obres mostra sa suma de necessitat de calefacció i refrigeració, com a mínim, 7 % més baixa que es certificat anterior.

Tram 2 — habitatge individual, manco energia primària

Deducció 40 %, base màxima 7.500 € a s'any.
Requisit: es consum d'energia primària no renovable baixa, com a mínim, un terç — o es certificat millora a sa classe A o B. Basta una de ses dues.

Tram 3 — edifici residencial complet

Deducció 60 %, base màxima 5.000 € a s'any.
Requisit: per s'edifici baixa es consum d'energia primària no renovable, com a mínim, un terç — o s'edifici millora a sa classe A o B.

S'esglaó 3 és s'actuació a s'edifici — normalment acordada per sa comunitat de propietaris (comunidad de propietarios) i repartida entre es propietaris segons sa quota de participació. També té un límit acumulat de 15.000 € durant tots es anys implicats. Lo que en un any sobrepassa es límit anual no es perd: sa resta es pot traspassar as següents 4 anys, sempre dins es mateixos límits.

Sa deducció balear

Independentment d'això, ses Balears, com a comunitat autònoma (comunidad autónoma), concedeixen una deducció pròpia de 50 % sobre un màxim de 10.000 € per període impositiu. Depèn d'un límit de renda: en tributació individual, sa base imposable 33.000 € no pot superar, i en tributació conjunta 52.800 €. Si es supera es límit, sa part regional desapareix completament — s'estatal no se'n veu afectada. Sa calculadora ho comprova per separat i te mostra sa suma total.

Exemples de càlcul

Sa calculadora té enregistrats tres exemples, que mostren s'import invertit i sa deducció que en resulta dins s'any de sa deducció. Dos provenen de s'exemple oficial de càlcul de s'administració tributària espanyola sobre una rehabilitació d'edifici: un per a un matrimoni que tributa per separat, i s'altre per a sa mateixa rehabilitació amb declaració conjunta. Sa diferència entre tots dos te mostra per què sa base màxima s'aplica per declaració. Es tercer és un cas pràctic des primer esglaó. Com es reparteix una resta entre es anys següents, t'ho calcula sa calculadora de dalt en quant hi introdueixis ses teves pròpies xifres — ses fitxes d'exemple per si totes soles no ho mostren.

Casos especials i errors freqüents

• Ses factures pagades en efectiu mai són deduïbles. Només compta lo que s'ha pagat per transferència, targeta o ingrés a un compte d'una entitat de crèdit — de manera rastrejable i documentada.
• Ses instal·lacions de combustibles fòssils queden excloses. Qui substitueix sa vella caldera de gasoil per una de gas nova, no rep res per aquesta part, encara que es consum baixi.
• Ses superfícies annexes no compten en es dos esglaons d'habitatge. Ses garatges, trasters, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives queden fora, encara que figurin dins es mateix contracte de compravenda.
• Ses parts de s'habitatge amb ús econòmic no compten. Qui utilitza o lloga una habitació com a oficina o consulta, ha de descomptar aquesta part.
• Sa mateixa obra mai activa dos esglaons alhora. Es esglaons són alternatives, no peces per acumular. Una actuació s'assigna a un esglaó — no a tres.
• Una subvenció redueix sa base. Ses quantitats subvencionades públicament no són despeses pròpies; es resten abans que s'apliqui es límit.
• Es no residents no tenen dret a sa deducció. Pertany a s'impost sobre sa renda des residents fiscals a Espanya. Qui declara com a no resident mitjançant es Modelo 210 no la pot aplicar.
• Sa deducció no és una subvenció.Redueix es teu impost – i, per tant, requereix que hi hagi prou impost per reduir. Sense un deute fiscal suficient, no té cap efecte.

Terminis i justificants

Es punt més important i més sovint passat per alt: S'any de sa deducció és s'any en què s'expedeix es certificat energètic després de ses obres – no s'any en què vares pagar. Qui paga en desembre i rep es certificat en gener, declara sa deducció s'any següent.

S'han de justificar dos certificats energètics, un abans i un després de ses obres, cada un expedit i inscrit en es registre corresponent segons es Real Decreto 390/2021. Es certificat previ a s'inici de ses obres no pot tenir més de dos anys d'antiguitat en es moment de començar; per tant, un certificat antic de sa compravenda rares vegades és vàlid. Què costa aquest certificat i qui el pot expedir, ho trobaràs en es Guia sobre es certificat energètic a Espanya.

Per ses dues categories d'habitatge, ets pagaments s'han de fer abans des 31 de desembre de 2026 i es certificat després de ses obres s'ha d'expedir abans de s'1 de gener de 2027. Per sa categoria d'edifici, ambdós terminis s'ajornen un any: pagaments abans des 31 de desembre de 2027, certificat abans de s'1 de gener de 2028.

Pas a pas

Si sa teva reforma necessita una llicència d'obres, s'hi aplica s'impost municipal de construccions (ICIO, Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras). Molts d'ajuntaments el redueixen per a mesures energètiques — però només si demanes es descompte juntament amb sa sol·licitud, no a posteriori. Si ses teves obres realment necessiten una Llicència d'obres a Mallorca necessiten, ho millor és aclarir-ho per endavant; quant és sa taxa en es teu ajuntament, t'ho calcula aquesta calculadora:

1. Es certificat energètic abans de ses obres, expedir-lo i registrar-lo. Sense aquest valor inicial, després no es pot demostrar cap reducció.
2. Demanar a s'ajuntament si concedeix un descompte en s'impost de construccions ICIO (Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras) per a mesures energètiques. Això és normativa local i varia d'un ajuntament a s'altre.
3. Sol·licitar sa llicència d'obres (licencia de obra) i presentar alhora sa sol·licitud des descompte – a posteriori, normalment ja no es té en compte.
4. Contractar una empresa certificada i pagar-ho tot sense doblers en efectiu, amb factura a nom de sa persona propietària.
5. Una vegada acabades ses obres, expedir i registrar es segon certificat energètic.
6. Sol·licitar sa deducció en sa declaració de sa renda de s'any en què es va expedir aquest segon certificat.

Llista de comprovació

• Certificat energètic previ, no més antic de dos anys en començar ses obres
• Llicència d'obres i sol·licitud des descompte de s'ICIO presentades juntes
• Factures de s'empresa certificada, amb ses superfícies auxiliars indicades per separat
• Justificants de pagament des banc, sense pagaments en efectiu
• Resolucions sobre subvencions concedides
• Certificat energètic posterior, registrat, amb data
• En cas de mesures a s'edifici: acord i repartiment de quotes de sa comunitat de propietaris

Subvencions: què més hi ha

Ses subvencions directes són un camí a part: sol·licitud abans de començar, resolució, terminis vinculants, justificació de s'ús. No tenen res a veure amb sa deducció fiscal, tret que la fan més petita. Hi ha un requisit que es repeteix a tots es programes: s'edifici ha de ser legal. Qui encara ha de legalitzar una ampliació no autoritzada, millor que ho aclareixi abans de sa sol·licitud que després.

Es programa balear de rehabilitació energètica d'edificis amb fons de NextGenerationEU ha acabat es termini de sol·licitud; es fons s'han exhaurit i ja no es poden presentar noves sol·licituds. Per ses actuacions ja aprovades, s'ha allargat es termini de finalització fins dia 30 de juny de 2028. Es Govern publica s'estat a caib.es/sites/ibfonseu.

Sa calculadora no revisa sol·licituds de subvenció. Introdueixes una subvenció aprovada perquè redueix sa base de deducció, no perquè sa calculadora la pugui sol·licitar.

Base legal i estat

Sa calculadora indica davall es resultat un estat legal. Això no és sa data de s'darrer canvi de text d'aquesta pàgina, sinó es dia en què va entrar en vigor es més recent des valors emprats — actualment es límits d'ingressos balears. Es valors més antics segueixen vigents sense canvis; per tant, una data més antiga no vol dir que sa pàgina estigui desactualitzada.

Sa deducció estatal es troba a sa Disposición adicional quincuagésima de sa llei espanyola de s'impost sobre sa renda, sa Ley 35/2006. Sa deducció balear deriva de s'article 3 des Decreto Legislativo 1/2014. Sa calculadora mateixa t'indica quin estat legal empra es càlcul.

Preguntes freqüents

Què ve després de sa rehabilitació

Un immoble rehabilitat energèticament costa manco en es dia a dia i es pot llogar o vendre millor; un bon certificat energètic ja és un argument dins sa negociació des preu. Si després des obres penses en una Lloguer de llarga durada a Mallorca, val la pena fer una ullada a sa guia corresponent — i qui vulgui tenir present s'efecte fiscal global, ho troba a Impostos i dret ses obligacions periòdiques. Quant val un immoble rehabilitat en es mercat ho mostren ses ofertes actuals a Mallorca.

Dos temes relacionats que sovint apareixen juntament amb una rehabilitació: sa Declaració d'una instal·lació fotovoltaica i sa Instal·lació d'un aire condicionat o bomba de calor. Sobre s'IBI, que alguns ajuntaments redueixen per tecnologia renovable, tot està a sa guia S'impost IBI a Espanya. Tots es temes relacionats amb sa construcció i sa reforma els reuneix es Resum d'es sector.

Calculadores relacionades

Lo que s'ajuntament demana per sa llicència d'obres i com se compon s'impost de construccions ICIO, t'ho calcula sa calculadora de sa taxa de llicència d'obres i s'ICIO . Si sa reforma inclou una instal·lació fotovoltaica, val la pena donar abans un cop d'ull a sa rendibilitat d'una instal·lació solar a Mallorca. I qui encara està en es principi i vol sebre lo que costen ses feines en general, troba ses magnituds a Costos d'una reforma integral a Mallorca.