Biniaraix – poble de muntanya i portal de sa Tramuntana

Biniaraix es troba al nord-oest de Mallorca, allà on sa vall conrada de Sóller dona pas a ses costes escarpades de sa Serra de Tramuntana. Aquest petit nucli no és un lloc de visita clàssic amb un programa atapeït, sinó un poble de cases de pedra, carrerons estrets i un entorn marcat per s'agricultura. Sa seva posició especial es deu sobretot al Barranc de Biniaraix, es camí empedrat antic del qual s'endinsa dins ses muntanyes just darrere es poble.

Per als visitants, Biniaraix val la pena com a contrapunt tranquil a Sóller, més animat, i com a punt de partida per a passejades o excursions més exigents. Una volta curta ja mostra fins a quin punt es nucli, es horts de cítrics, ses marjades d'oliveres i ses vies de comunicació històriques de sa Tramuntana estan estretament lligats. Qui només espera un gran monument acabarà aviat; qui es fixa en es camins, ses parets, ses construccions hidràuliques i sa forma des paisatge cultural pot entendre molt millor es poble.

Biniaraix també té un perfil ben definit com a lloc per viure: sa ubicació ofereix tranquil·litat de poble sense estar completament separada de Sóller. Al mateix temps, es accessos estrets, s'espai limitat i ses infraestructures orientades cap a Sóller exigeixen més planificació que sa vida quotidiana en una localitat més gran de s'illa. Biniaraix és especialment adequat per a persones que volen moure's a peu, entenen es paisatge de muntanya com una part de sa vida diària i fan servir conscientment sa localitat veïnada per a ses compres més importants.

Història de Biniaraix

Sa vall de Sóller com a marc històric

Biniaraix forma part des terme municipal de Sóller i, per tant, comparteix ses principals línies de desenvolupament de sa vall. Sa presentació oficial des municipi fa referència a vestigis de poblament molt antics a sa regió, així com a topònims d'origen preromà, àrab i català. Es nom Biniaraix es relaciona amb es passat de Mallorca marcat per sa cultura àrab. Això, però, no permet establir una data de fundació documentada amb precisió per al poble actual.

Sa situació protegida de sa vall va afavorir una agricultura que adoptà formes diferents segons s'altitud. A ses zones més baixes i fèrtils s'hi crearen horts i conreus de cítrics, mentre que a ses costes de muntanya sorgiren marjades per a oliveres. Aquesta feina encara es pot llegir avui en es terreny, especialment als voltants de Biniaraix: ses parets seques sostenen superfícies estretes, es camins superen es desnivells amb revolts tancats i es cursos d'aigua estructuren sa transició entre sa muntanya i sa vall.

Es camí antic pes Barranc

Es camí empedrat pes Barranc de Biniaraix ja era una connexió important a través de sa Tramuntana molt abans des seu ús actual com a ruta excursionista. Conduïa des de sa vall cap a ses zones més altes de muntanya i continuava fins al Santuari de Lluc. Està documentat com a camí de pelegrinatge des de s'edat mitjana.

Sa seva importància explica sa construcció elaborada amb empedrat, escalons i murs de contenció. Es camí no és només una ruta paisatgística atractiva, sinó que també mostra com es habitants varen fer accessible sa muntanya i en varen aprofitar ses terres agrícoles sense transformar ses costes a gran escala.

Agricultura, indústria i emigració

Des de s'edat mitjana, es conreu de s'olivera va marcar ses zones muntanyoses de sa vall de Sóller, mentre que a ses àrees més baixes es practicava s'horticultura. Més endavant, a Sóller també s'hi desenvolupà una indústria tèxtil important. Ses mercaderies s'enviaven pes port, entre altres destinacions, a França, Valencia i Barcelona. Dins aquesta economia regional, Biniaraix continuà essent es nucli més rural, estretament vinculat a ses marjades i es horts situats a sa vorera de sa muntanya.

Des de sa segona meitat des segle 19, moltes persones de sa vall emigraren a Amèrica i a països europeus. Es retornats, comerciants i empresaris transformaren especialment sa imatge urbana de Sóller mitjançant cases noves o remodelades. Biniaraix, en canvi, conserva una trama de poble de dimensions petites. Ses façanes de pedra, es passos estrets i sa proximitat des terrenys agrícoles continuen definint es lloc amb molta més claredat que una arquitectura urbana representativa.

Es pont i s'aigua

S'aigua era per a Biniaraix tant sa base de sa vida com una força de sa natura. Ses pluges intenses de sa Tramuntana podien conduir grans quantitats d'aigua pes estrets torrents. Un antic pont de pedra des poble es va reconstruir després d'una torrentada l'any 1886. Recorda que es cursos d'aigua que avui semblen tranquils poden adquirir una força completament diferent durant episodis de precipitacions intenses.

Es rentador històric també forma part d'aquesta història quotidiana determinada per s'aigua. Juntament amb es pont, es camins empedrats i ses marjades, ofereix una imatge més clara de sa vida antiga des poble que qualsevol edifici representatiu aïllat.

Llocs d'interès de Biniaraix

Plaça de la Concepció

Sa Plaça de la Concepció forma es centre espacial des petit poble. Sa plaça és menys una plaça monumental que un punt de trobada de dimensions reduïdes entre s'església, ses cases de pedra i es carrerons que en surten. Aquí es pot percebre especialment bé sa mida de Biniaraix: es poble no es desplega al llarg de carrers amples, sinó dins una xarxa estreta de camins, escales i petits espais oberts.

Per fer-hi una volta, sa Plaça és es millor punt d'orientació. Des d'aquí surten camins curts tant pes nucli antic com en direcció al Barranc. Qui no faci senderisme hauria d'explorar almenys es diferents carrerons dels voltants de sa plaça. En pocs passos s'alternen fronts de pedra tancats, portals de cases i vistes cap a ses costes verdes.

S'església des poble

S'església des poble dona un contorn clar al centre de sa localitat. Sa seva importància no rau tant en una decoració elaborada com en sa posició que ocupa dins es poble. S'església, sa plaça i ses cases dels voltants formen un conjunt tancat que permet reconèixer es centre tradicional d'un petit nucli de sa Tramuntana. Per això, s'església s'ha de contemplar sobretot des de fora i en relació amb sa plaça. Sa seva aparença senzilla encaixa amb sa densa arquitectura de pedra de Biniaraix.

Es carrerons de pedra

Es carrerons són per si mateixos alguns des principals llocs d'interès des poble. Es trams empedrats, ses escales i es passos estrets segueixen es terreny irregular en lloc d'anivellar-lo. Moltes cases mostren sa combinació típica de sa Tramuntana entre parets massisses de pedra, façanes discretes i obertures petites. Es resultat no és un nucli museïtzat, sinó un poble habitat amb molt poc espai viari.

Durant sa volta convé fixar-se en ses transicions: on acaba sa filera contínua de cases, on comença un hort i com es resolen es desnivells? Són precisament aquests detalls els que expliquen per què Biniaraix és diferent des centres urbans més espaiosos de sa plana. Respectar es portals de ses cases i es espais privats és més important que cercar un punt fotogràfic determinat.

Es rentador històric

Es rentador antic és un testimoni petit però expressiu de sa cultura quotidiana d'altres temps. Recorda una època en què es punts d'aigua complien una funció pràctica per a tot es poble. A diferència de s'església o sa Plaça, es rentador no parla de representació, sinó de feina diària i d'infraestructures d'ús comunitari. Es seu valor s'entén especialment en relació amb es camins de s'aigua de sa vall. Per això, es rentador és una aturada encertada durant una volta curta pes poble, encara que exteriorment sembli poc espectacular.

Es pont de pedra

Es pont antic travessa un des cursos d'aigua des poble i es va reconstruir després de sa torrentada de 1886. Uneix es nucli històric amb es paisatge des qual, quan plou, davallen grans quantitats d'aigua cap a sa vall. Per tant, sa seva imatge actual es pot interpretar alhora com a història des transport, de s'aigua i de ses catàstrofes.

Des des pont es fa evident fins a quin punt Biniaraix és a prop de sa muntanya. S'espai des torrent no és només una part decorativa des poble, sinó un eix natural al qual es camins i ses construccions s'hagueren d'adaptar. Després de pluges prolongades, convé anar-hi amb especial atenció; a sa Tramuntana, un llit sec no s'ha de confondre amb unes condicions permanentment inofensives.

S'entrada al Barranc de Biniaraix

A pocs minuts a peu de sa plaça des poble comença s'accés al Barranc. Sa transició és sorprenentment immediata: es carrerons estrets es converteixen en un camí de muntanya empedrat que guanya altura entre parets, marjades d'oliveres i costes escarpades. Fins i tot sense fer una excursió llarga, es primer tram ofereix una bona impressió de sa construcció històrica des camí.

Es Barranc és es principal atractiu paisatgístic de Biniaraix. Es seu camí forma part des sender de gran recorregut GR 221 i continua cap a sa Tramuntana. Qui només vulgui visitar es poble pot pujar-ne un tros curt i tornar pes mateix camí. Ja així es fan visibles s'empedrat, ses parets seques i s'estreta interrelació entre es paisatge cultural i sa muntanya.

Menjar i beure

Sa bodega de sa plaça central

Sa bodega de sa plaça central és es punt gastronòmic de referència permanent des poble. Serveix com a lloc de trobada per a excursionistes abans o després d'una ruta i també com a espai local per als residents. En un nucli tan petit, aquesta doble funció és especialment important: sa bodega no és un establiment aïllat per a visitants, sinó una part des centre des poble.

Sa ubicació en determina es caràcter. Ses taules de sa plaça es troben directament entre s'església i ses cases; s'ambient es manté recollit i segueix més es ritme des poble que no es d'un passeig turístic llarg. També es parla de suc de taronja acabat d'esprémer, que aquí té una relació directa amb es paisatge de cítrics de sa vall de Sóller. Abans o després d'una excursió, sa bodega és s'aturada més lògica, però si se surt molt prest convé dur ja ses provisions.

Cítrics de sa vall de Sóller

Es tarongers i es llimoners marquen ses zones més baixes dels voltants de Biniaraix. No són només un decorat pintoresc, sinó una part de s'horticultura històrica de sa vall. Es horts es troben protegits entre muntanyes altes, mentre que Sóller va mantenir durant molt de temps relacions comercials a través des seu propi port.

Per a sa cuina, això significa que es aromes cítrics tenen aquí un origen paisatgístic real. Es suc fresc és sa manera més immediata d'experimentar aquesta relació. Encara que es horts siguin ben visibles des camins, continuen essent terrenys agrícoles o privats. Per tant, sa fruita de vorera de camí no s'ha d'entendre com una collita de lliure accés.

Ses olives i sa cuina de ses costes de muntanya

A ses costes més altes, es horts de cítrics donen pas a ses marjades d'oliveres. Es conreu de s'olivera a sa regió es remunta a s'edat mitjana i ha modelat es paisatge muntanyós de manera permanent. Molts des escalons que semblen naturals són es resultat de segles de feina amb parets seques, camins estrets i superfícies de conreu creades amb cura.

S'oli d'oliva forma part, per tant, des rerefons culinari de Biniaraix, encara que es poble no sigui un gran centre gastronòmic. Per trobar una oferta més àmplia de restaurants, Sóller és es punt de referència pràctic. Biniaraix representa més aviat una única aturada a sa plaça des poble i sa relació immediata entre es productes locals i es paisatge que l'envolta.

Provisions per a ses excursions

Es Barranc exigeix una planificació diferent de sa d'una volta normal pes poble. Per recórrer es camí de muntanya s'han de dur aigua i provisions, i sa bodega des punt de partida no substitueix una reserva pròpia d'aigua. Especialment quan fa calor, tot es menjar i sa beguda han d'estar preparats abans de començar sa pujada. Que es camí sigui històric, estigui condicionat i sigui transitable en molts de trams no significa que tengui ses infraestructures d'un passeig.

Per a una estada curta basta fer una aturada a sa plaça. Per a rutes més llargues, Sóller és es lloc més pràctic per comprar abans menjar i begudes. Ses restes des pícnic han de tornar cap a sa vall; ses marjades, ses parets i es olivars són un paisatge cultural i no àrees de descans de lliure ús.

Activitats i excursions

Barranc de Biniaraix

S'excursió pes Barranc és s'activitat que defineix es poble. Des de Biniaraix, es camí empedrat històric entra dins sa gorja i segueix es Torrent de Biniaraix costa amunt. Escalons, revolts i parets seques superen es terreny costerut, mentre entre ses muntanyes s'obren repetidament vistes enrere cap a sa vall de Sóller.

Es camí forma part des GR 221. Antigament era part d'una connexió en direcció a Lluc i avui es excursionistes l'empren per fer rutes de longituds molt diferents. Una opció senzilla consisteix a pujar des des poble fins allà on ho permetin sa condició física, es temps i ses hores disponibles, i després tornar pes mateix camí. Encara que s'empedrat facilita s'orientació, pot ser irregular i llenegadís quan està banyat.

No s'ha de subestimar sa gorja com si fos un passeig curt. Sa pujada constant ja exigeix resistència, i sa baixada carrega es genolls i ses articulacions damunt es escalons de pedra. Es calçat ferm, s'aigua i sa protecció contra es temps formen part de s'equipament bàsic. Després de pluges intenses cal anar-hi amb més precaució, perquè es Torrent i es seus afluents poden dur molta més aigua.

GR 221

Es GR 221 recorre grans parts de sa Serra de Tramuntana i aprofita al Barranc un tram de camí històric especialment impressionant. Així, Biniaraix no és només una destinació, sinó també un lloc de pas dins una xarxa més extensa de camins. Per als senderistes de llarg recorregut, es poble forma una transició entre sa vall habitada i ses regions muntanyoses més altes.

Qui continuï seguint es GR 221 necessita planificar sa ruta amb molta més cura que per recórrer es tram inferior de sa gorja. Abans de partir s'han de comprovar sa longitud des camí, es perfil de desnivell, s'aigua, es temps i ses possibilitats de retorn. Es camí antic de pelegrinatge arribava fins al Santuari de Lluc, però aquesta connexió històrica no és cap referència adequada per a una excursió espontània d'horabaixa.

Passejada entre Sóller i Biniaraix

Es pot arribar a Biniaraix a peu des de Sóller. Es camí surt d'un entorn més urbà i entra en una zona cada vegada més rural, amb horts, cases de camp i vistes a sa Tramuntana. Aquesta connexió és especialment pràctica per als visitants sense cotxe, perquè permet combinar sa visita des poble amb Sóller i evita sa difícil recerca d'aparcament dins es petit nucli.

Sa passejada també ajuda a entendre sa diferència entre tots dos llocs. Sóller ofereix botigues, places i infraestructures urbanes; Biniaraix marca sa transició cap a sa muntanya. Qui després vulgui entrar dins es Barranc ha de tenir en compte sa pujada addicional i es camí de tornada. Una passejada pes poble i una excursió de muntanya són dues activitats diferents, encara que parteixin des mateix punt.

Fornalutx

Biniaraix es troba entre sa vall de Sóller i es camins que duen cap a Fornalutx. Tots dos pobles de muntanya es poden incloure dins una mateixa excursió, tot i que Biniaraix ofereix s'accés directe al Barranc. A peu es descobreix especialment bé es paisatge de petites dimensions, perquè es horts, ses parets i es desnivells no es veuen només des de sa finestra d'un vehicle.

Per combinar-los, convé disposar de prou temps, perquè es camins fan pujada i no tenen pertot zones amples per caminar. Una volta per Biniaraix i Fornalutx és més adequada per a caminadors avesats que per fer una escapada amb presses. Qui vulgui sobretot caminar pot centrar-se en es Barranc; qui vulgui comparar pobles pot combinar Biniaraix amb Fornalutx i Sóller.

Sóller i Port de Sóller

Sóller és es complement lògic de Biniaraix. Allà es concentren ses opcions de compra, sa gastronomia i sa vida urbana de sa vall. Es contrast és revelador: mentre Sóller està marcat pes comerç, ses places i sa seva història econòmica, Biniaraix es percep com un poble petit, pròxim a s'agricultura i situat a sa vorera de sa muntanya.

Port de Sóller amplia s'excursió amb sa costa. Així, dins un mateix dia es poden conèixer tres nivells molt diferents des terme municipal: poble de muntanya, ciutat de sa vall i port. Per a una estada curta, sa combinació de Sóller i Biniaraix sol ser més coherent que intentar afegir-hi també una excursió llarga pes Barranc i es port.

Escalada i esports de muntanya

A més des excursionistes, s'entorn de Biniaraix també és freqüentat per escaladors i altres esportistes de muntanya. Es poble mateix funciona sobretot com a punt de partida i de pas. Sa topografia escarpada comença just darrere ses cases, de manera que sa transició entre sa vall habitada i un terreny d'aparença més alpina es produeix molt aviat.

Per a activitats més exigents s'apliquen es mateixos requisits que a altres zones de sa Tramuntana: abans de partir s'han de comprovar sa ruta, es temps, ses capacitats personals i es retorn. Sa tranquil·litat de sa plaça des poble no ha d'amagar que més amunt comença un paisatge de muntanya que s'ha de prendre seriosament.

Arribada i mobilitat

Amb cotxe des de s'aeroport

Des de s'aeroport de Palma, sa ruta per carretera passa primer per sa Ma-20 i després per sa Ma-11 fins a sa vall de Sóller. Fins a Biniaraix hi ha 30 quilòmetres per carretera i es trajecte dura uns 37 minuts. Sa Ma-11 travessa sa Tramuntana per sa connexió principal moderna abans que sa ruta continuï per carreteres més petites dins sa vall de Sóller.

Es darrer tram és molt diferent de s'accés ample inicial. Sa carretera d'entrada a Biniaraix és estreta i pot passar desapercebuda durant sa primera visita. Dins es poble, s'espai viari i ses possibilitats de girar són limitats. Un vehicle petit és més pràctic que un cotxe de lloguer gros, però ni tan sols així s'ha d'intentar arribar fins a qualsevol punt desitjat.

Amb cotxe des de Palma

Des des centre de Palma, sa ruta passa per sa Ma-11. Es trajecte fins a Biniaraix, de 25 quilòmetres per carretera, dura uns 41 minuts. Aquesta connexió permet, en principi, visitar es poble en una excursió d'un dia des de Palma, però es temps necessari no acaba en arribar a sa vall: ses darreres carreteres són estretes i convé reservar un marge addicional per cercar aparcament.

Per a trajectes habituals cap a Palma, sa Ma-11 és s'eix principal. Biniaraix, però, no hi està situat directament. Es residents que s'hi desplacen han de travessar primer sa xarxa viària local de sa vall de Sóller. Qui necessiti fer aquest trajecte cada dia hauria de comprovar no només sa ruta principal, sinó sobretot s'accés concret a s'habitatge.

Aparcament i accés dins es poble

Biniaraix no es va construir per al trànsit actual de vehicles. Es carrerons estrets, es portals de ses cases i es camins per a vianants deixen poc espai, i no tots es passos que semblen transitables són accessos còmodes. Es visitants no haurien de confiar que trobaran aparcament directament a sa Plaça de la Concepció.

És més pràctic deixar es vehicle fora des nucli més estret i fer a peu sa resta des camí. Si es accessos estan molt ocupats, Sóller és un bon punt de partida per fer-hi una passejada. Ses entrades privades, es passos entre parets i ses zones per girar han de quedar lliures; dins aquesta xarxa de carrers estrets, una aturada aparentment curta pot blocar altres persones molt aviat.

Autobús i camí a peu

Ses aturades de transport públic de sa zona es concentren a Sóller. Per a Biniaraix, això significa que es darrer tram sovint s'ha de fer a peu. Aquesta solució encaixa bé amb una volta pes poble o amb es començament d'una excursió, sempre que es tenguin en compte es temps i s'esforç des camí de tornada.

Per tant, s'autobús és una alternativa viable al cotxe, però no una connexió porta a porta fins als petits carrerons. Qui arribi amb equipament d'excursió ha d'incloure dins sa ruta es camí a peu entre s'aturada, es poble i s'entrada de sa gorja. Per a sa vida quotidiana sense cotxe, Sóller continua essent es punt essencial de transbordament i proveïment.

Bicicleta

Sa bicicleta es pot moure per ses carreteres estretes, però hi troba pendents, vianants i poc espai per apartar-se. Dins es nucli és imprescindible circular a poc a poc. Es camí empedrat des Barranc no és un carril bici convencional i no s'ha de tractar com una continuació còmoda de sa xarxa viària.

Viure a Biniaraix

Vida quotidiana entre es poble i Sóller

Sa vida diària a Biniaraix està estretament vinculada a Sóller. Dins es poble, sa vida pública es concentra en un nucli molt petit amb sa plaça i sa bodega. Per trobar una oferta més gran d'aliments, serveis i gastronomia, Sóller és es punt de referència pràctic. Aquesta proximitat diferencia Biniaraix de zones de muntanya més aïllades, però no elimina sa necessitat de fer-hi desplaçaments regulars.

Sa connexió es pot fer a peu si sa condició física, es temps i s'equipatge ho permeten. Per a compres més importants, sa vida quotidiana es pot orientar cap a Sóller. Qui es plantegi mudar-s'hi hauria de comprovar amb quina freqüència haurà de fer aquests trajectes i si els vol resoldre amb cotxe, bicicleta, a peu o mitjançant es transport públic.

Viure dins es nucli antic

Dins es nucli, ses cases de pedra estan molt juntes al costat de carrerons estrets. Aquesta ubicació ofereix una proximitat immediata a sa plaça i a s'inici des camins excursionistes, però comporta ses limitacions típiques dels edificis històrics: s'accés, ses entregues i s'aparcament són menys còmodes que dins una zona residencial moderna. Sa privacitat també es viu de manera diferent que a ses cases aïllades, a causa des camins estrets i es portals contigus.

Abans de decidir-s'hi, convé visitar s'habitatge en diferents moments des dia. No només importen ses vistes i sa façana, sinó també es camí real entre s'aparcament i sa porta, ses escales interiors, sa llum natural i s'accessibilitat quan es duen compres. Dins un poble de muntanya, uns pocs metres damunt es plànol poden tenir més pes pràctic que una distància més llarga per un carrer pla.

Cases i horts a sa vorera des poble

Fora des nucli dens, ses construccions s'escampen entre horts, conreus de cítrics i cases de camp. Aquestes ubicacions ofereixen més proximitat al paisatge, però poden tenir accessos més llargs o costeruts. Ses parets, es camins estrets i ses parcel·les agrícoles condicionen ses possibilitats de moviment. Una ubicació tranquil·la no implica automàticament un accés senzill.

Per als residents també és important entendre que s'entorn no és un simple parc. Es horts de cítrics, es olivars i ses marjades es conren, es camins de s'aigua han de romandre accessibles i ses feines agrícoles formen part de sa vida local. Qui s'hi muda viu devora superfícies de conreu consolidades, no dins un decorat concebut exclusivament per al turisme.

S'hivern i es camins

Biniaraix continua habitat fora de sa temporada turística d'estiu. Sa bodega de sa plaça es descriu com un punt de trobada obert tot l'any, mentre que es nucli des poble manté sa seva vida quotidiana local. En dies adequats, es excursionistes poden recórrer es Barranc. Sa pluja transforma s'entorn més que a ses zones planes de s'illa: s'empedrat es torna llenegadís, es cursos d'aigua creixen i es carrerons ombrívols romanen humits durant més temps.

Desplaçaments a Palma

Es trajecte fins al centre de Palma passa per sa Ma-11, comprèn 25 quilòmetres per carretera i dura uns 41 minuts. Per a cites ocasionals és fàcil de planificar; anar-hi cada dia exigeix més atenció a sa primera i sa darrera etapa. Des de sa casa fins a sa Ma-11 s'han de recórrer carreteres locals, i un habitatge sense un aparcament còmode pot complicar encara més es procés.

Per això, Biniaraix és més adequat per a persones que valoren conscientment sa ubicació paisatgística per damunt de sa proximitat immediata a sa ciutat. Es teletreball, sa feina dins sa vall de Sóller o només alguns trajectes a Palma encaixen millor amb es poble que una rutina amb diversos desplaçaments diaris en cotxe. Viure-hi sense cotxe és possible, però continua depenent de trajectes a peu i de transbordaments a Sóller.

Veïnat i visitants

Biniaraix és alhora un lloc habitat i un accés conegut a sa Tramuntana. Es residents de tota sa vida, es nouvinguts i es excursionistes comparteixen es mateix espai limitat. Això exigeix respecte pes portals, sa tranquil·litat, ses propietats privades i es pas de vehicles. Es poble no està organitzat com un museu a l'aire lliure, encara que es seus carrerons i ses cases siguin fotografiats sovint.

Per als nouvinguts, aquest és un aspecte important des caràcter des poble. Dins una localitat petita, sa comunitat es fa més visible, mentre que es trànsit turístic a peu també és present durant es dies bons per caminar. Qui cerqui un aïllament complet pot sentir-se molest per sa ruta des Barranc; qui prefereixi un poble de muntanya viu però de dimensions manejables i molt vinculat a Sóller trobarà aquí una ubicació residencial poc habitual.