Mallorca.com
viure-a-mallorca

S'impost sobre sa segona residència després des trasllat a Mallorca

Responsable del contingut: Frank Menze

Qui trasllada es centre de vida a Mallorca i manté s'habitatge a Alemanya, tard o d'hora es fa sa mateixa pregunta: ara s'aplica s'impost sobre segona residència de s'antic municipi d'origen? Sa resposta honesta no és ni "sí, sempre" ni "no, mai" — depèn de com sa normativa municipal concreta defineixi sa segona residència. En aquesta guia coneixeràs es dos models de normativa contraposats, cadascun legalment vàlid, entendràs per què es dret de padró alemany precisament amb un únic habitatge restant en territori nacional queda sense efecte, i sabràs a què has de prestar atenció quan llegeixis sa teva pròpia normativa. No és tema d'aquest article, expressament, ets impostos espanyols sobre s'immoble a Mallorca en si mateix — per a això hi ha normes pròpies, a les quals enllaçam.

S'impost de segona residència després des trasllat a Mallorca

No tens clar si es teu municipi alemany encara pot exigir-te aquest impost després de traslladar-te?

Impost sobre segona residència a Alemanya vs. impostos espanyols a Mallorca: dos mons separats

S'impost sobre segona residència és un impost municipal alemany sobre despeses sobre un habitatge a Alemanya, que es manté a més d'un habitatge principal per a ses necessitats personals de vida. No té res a veure amb ses taxes espanyoles que poden recaure sobre es teu immoble a Mallorca — com per exemple s'IBI, s'impost de patrimoni balear o s'impost espanyol per a no residents. Aquests dos nivells es confonen sovint a sa pràctica, però són completament independents entre ells: pots estar obligat a pagar s'impost sobre segona residència a Alemanya i, alhora, pagar s'impost de no residents a Espanya, o bé només un des dos, segons sa teva situació.

Si vols saber què t'espera per sa banda espanyola, ho trobaràs en ets articles especialitzats corresponents — aquí es tracta exclusivament des municipi alemany i sa seva normativa.

Nivell Organisme competent Afecta Article relacionat
Impost sobre segona residència Municipi alemany (normativa) Habitatge a Alemanya aquest article
Impost de no residents (IRNR) Administració tributària espanyola Immoble a Mallorca sense residencia Impost de no residents a Espanya
Impost de patrimoni a ses Balears ATIB / administració tributària balear Patrimoni a partir des mínim exempt, també immobles Impost de patrimoni a Espanya
Domicili fiscal AEAT (administració tributària espanyola) Dies d'estada, regla des 183 dies Domicili fiscal a Espanya

Sa pregunta clau: Què diu realment s'ordenança des teu municipi?

No hi ha cap llei federal unificada de s'impost sobre segona residència. S'impost sobre segona residència és un impost local sobre despeses segons Art. 105 Abs. 2a Grundgesetz, que cada municipi recapta en base a una ordenança pròpia i de sa llei d'impostos municipals corresponent des seu estat federat. Hamburg és un cas especial amb una llei estatal pròpia. Això vol dir a la pràctica: dos municipis poden tractar sa mateixa situació d'emigrant —un pis mantingut a Alemanya, centre de vida a Mallorca— de manera completament diferent, i tots dos tenen raó.

Hi ha dos models d'ordenança documentats i contraposats. Quin s'aplica en es teu cas ho decideix exclusivament es text literal de s'ordenança des teu municipi concret.

Model d'ordenança Punt de connexió Conseqüència per a emigrants amb un habitatge a Alemanya Jurisprudència
Model A "Segona residència segons es dret d'empadronament" Cap impost, ja que segons es dret d'empadronament no sorgeix cap segona residència BVerfG 1 BvR 529/09 (17.02.2010)
Model B "Un altre habitatge a més des domicili principal", sense vincle amb es territori nacional Impost possible, també si es domicili principal està a s'estranger VG Augsburg Au 2 K 22.1620 (19.10.2023)

Nota: No existeix cap llista de quin municipi aplica quin model —aquestes llistes queden desfasades de seguida i no es mantenen oficialment enlloc. S'única via fiable és llegir tu mateix s'objecte tributari de s'ordenança des teu municipi o fer que es departament tributari des municipi confirmi quin concepte d'habitatge s'aplica.

Model A: s'ordenança es basa en es dret d'empadronament — llavors s'impost no s'aplica

Es dret d'empadronament alemany només distingeix entre domicili principal i segona residència quan hi ha diversos habitatges dins es territori nacional. Textualment des § 21 Bundesmeldegesetz:

"Si un habitant té diversos habitatges dins es territori nacional, un d'aquests habitatges és es seu domicili principal. […] Segona residència és qualsevol altre habitatge de s'habitant dins es territori nacional."

Qui, després de mudar-se a Mallorca, només conserva un habitatge a Alemanya, no té, segons es dret d'empadronament, cap "altre habitatge dins es territori nacional" — i per tant no es compleix es requisit de sa segona residència. § 21 Abs. 4 Satz 3 BMG parla en aquest cas expressament des "habitatge únic".

Es Tribunal Constitucional Federal (Bundesverfassungsgericht) ha examinat exactament aquesta conseqüència i l'ha declarada conforme a sa Constitució (BVerfG, resolució de sa 1a Sala des Primer Senat de 17.02.2010, 1 BvR 529/09, cas d'un impost sobre segona residència a Aachen). Es jutges de Karlsruhe justifiquen es tracte desigual respecte a persones amb segona residència dins es territori nacional dient expressament que un domicili únic a Alemanya no pot constituir, segons es dret d'empadronament, una segona residència, perquè es dret d'empadronament nacional no s'aplica a habitatges situats a s'estranger.

Que un municipi pugui vincular sa seva obligació tributària a declaracions de dret de registre (melderechtlich), ho ha confirmat es Tribunal Administratiu Federal (BVerwG, Urteil vom 17.09.2008, 9 C 17.07): qui redacta s'estatut pot fer-ho en interès de sa simplificació administrativa. Es vulnera es dret federal només quan es prenen com a base circumstàncies de registre comprovadament incorrectes.

Model B: S'estatut defineix sa segona residència de manera autònoma — llavors s'impost és possible

Ara bé, un estatut de s'impost sobre segones residències no ha de cenyir-se necessàriament als conceptes del dret de registre. Es Tribunal Administratiu d'Augsburg ho ha deixat expressament establert (VG Augsburg, Urteil vom 19.10.2023, Au 2 K 22.1620):

"Zwar kommen melderechtlich als Haupt- und Nebenwohnungen nur solche im Inland in Betracht, eine Zweitwohnungssteuersatzung ist jedoch nicht an die melderechtlichen Begriffsbestimmungen gebunden, sondern kann auch Hauptwohnungen im Ausland erfassen."

Segons sa mateixa sentència, tampoc importa no fins a quin punt s'habitatge s'usa realment amb freqüència — basta sa mera possibilitat d'ús propi. Si un estatut formula de manera general "qui, a més de sa seva residència principal, disposa d'un altre habitatge per a ses seves necessitats personals de vida", sense limitar expressament aquesta segona residència a s'àmbit nacional, es municipi pot exigir s'impost fins i tot quan sa residència principal es trobi a Mallorca.

Atenció: Ambdós models estan avalats per sa jurisprudència — es Model A pel Tribunal Constitucional Federal, es Model B, fins ara, per jurisprudència de tribunals d'instància. Qui afirmi de manera generalitzada que, després de traslladar-se, s'impost sobre segones residències sempre desapareix, s'equivoca tant com qui, de manera generalitzada, dona per fet que sempre hi ha obligació. Es que compta és sa redacció literal de cada estatut concret.

Què abasta realment s'impost: sa idea de s'impost sobre ses despeses

S'impost sobre segones residències és jurídicament un impost sobre ses despeses en es sentit de s'Art. 105 Abs. 2a GG. Es Tribunal Administratiu Federal ho resumeix així, remetent-se a es Tribunal Constitucional Federal (BVerwG, Urteil vom 17.09.2008, 9 C 14.07, mit Verweis auf BVerfG, Beschluss vom 06.12.1983, 2 BvR 1275/79, BVerfGE 65, 325):

"Das Innehaben einer weiteren Wohnung für den persönlichen Lebensbedarf (Zweitwohnung) neben der Hauptwohnung ist ein besonderer Aufwand […]"

D'aquest principi es deriven dos punts rellevants per a ses persones que emigren:

  • Pura inversió de capital sense ús propi: Un habitatge que està llogat de manera permanent a tercers i que no està a disposició des propietari per a sa seva pròpia vida, en principi no compleix es supòsit de s'impost sobre ses despeses — no serveix a ses necessitats personals de vida. Això és una conseqüència de s'objecte tributari mateix, no una recomanació d'estructuració.
  • No cal cap residència principal "assegurada": S'impost sobre ses despeses no exigeix cap poder de disposició jurídicament assegurat sobre una primera residència. Sa idea de "a Mallorca només tenc un pis de lloguer, per tant això no compta com a residència principal" no es sosté jurídicament.

Dret d'empadronament en es trasllat a s'estranger: s'error més freqüent

Molts emigrants creuen que, en traslladar-se a s'estranger, cal "donar-se de baixa completament" a Alemanya. Això, dit de manera general, és fals. Sa norma determinant és s'§ 17 Abs. 2 Bundesmeldegesetz:

"Qui deixa un habitatge i no n'ocupa un de nou dins es territori nacional ha de donar-se de baixa davant s'autoritat d'empadronament dins ses dues setmanes següents a sa mudança. Sa baixa és possible com a molt aviat una setmana abans de sa mudança […]"

S'obligació de donar-se de baixa està vinculada a sa sortida d'un habitatge, i no an es trasllat a s'estranger com a tal. Qui conserva es seu habitatge alemany no en surt, per tant no sorgeix cap obligació de baixa per a aquest habitatge. Qui, en canvi, el deixa, ha de donar-se de baixa dins es termini establert.

Per a persones casades o amb parella de fet registrada que no viuen separades de manera permanent, s'§ 22 BMG determina a més que s'habitatge principal és s'habitatge utilitzat majoritàriament per sa família; en casos dubtosos decideix es centre de ses relacions vitals (§ 22 Abs. 3 BMG).

Disposició Contingut Font
§ 21 BMG Habitatge principal/secundari només entre diversos habitatges dins es territori nacional gesetze-im-internet.de
§ 17 Abs. 2 BMG Baixa dins ses 2 setmanes següents a sa mudança, com a molt aviat 1 setmana abans gesetze-im-internet.de
§ 22 Abs. 3 BMG En cas de dubte: decideix es centre de ses relacions vitals gesetze-im-internet.de

Nota: Si es fet de conservar s'habitatge alemany desencadena una obligació il·limitada de tributar per s'impost sobre sa renda a Alemanya (§ 8 Abgabenordnung, concepte de residència fiscal) és una qüestió totalment diferent, no analitzada aquí. No té res a veure amb s'impost sobre segones residències i s'hauria d'aclarir per separat amb una entitat especialitzada — per exemple amb es suport d'un assessor fiscal amb experiència en expatriats.

Competència, resolució i via jurídica

Sa competència per a sa determinació correspon exclusivament a s'àrea tributària de s'ajuntament corresponent, no a s'Hisenda ni a s'administració tributària espanyola. Sa base legal és s'ordenança municipal en relació amb sa llei d'impostos municipals de cada estat federat.

Contra una resolució de s'impost sobre segones residències es pot recórrer per sa via contenciosa administrativa — recurs o demanda davant es tribunal administratiu competent, no per sa via tributària. Es termini aplicable en cada cas es desprèn exclusivament de s'indicació de recursos de sa resolució corresponent; no es pot indicar aquí un termini general de manera seriosa, ja que varia segons s'estat federat i es tipus de resolució.

  1. Llegir sa resolució amb atenció, especialment sa referència a sa disposició de s'ordenança en què es basa.
  2. Aconseguir es text complet de s'ordenança municipal (normalment en línia, a través de sa web de s'ajuntament) i comparar s'objecte tributari amb es model A o B.
  3. En cas de dubte, preguntar per escrit a s'àrea tributària de s'ajuntament quin concepte d'habitatge s'ha aplicat.
  4. Anota i respecta ets terminis de sa notificació de recursos abans de reaccionar.
  5. En es casos complexos, cerca assessorament especialitzat — per exemple mitjançant una Gestoría in Spanien per sa part espanyola o una gestoria fiscal a Alemanya per sa part alemanya.

Ets errors més freqüents en tractar s'impost de segona residència

  • Suposició genèrica "ja estic donat de baixa, per tant tot desapareix automàticament": Sa baixa només afecta ets habitatges d'es quals realment t'has mudat. Qui conserva s'habitatge no es dona de baixa per aquest — i just aquí és on es Model A i es Model B actuen de manera diferent.
  • Confusió amb ets imposts espanyols: S'impost de segona residència i s'impost de no residents o s'impost sobre es patrimoni de sa propietat a Mallorca són sistemes separats amb autoritats diferents.
  • Confiar en s'experiència d'altres emigrants: Com que sa norma consta a s'ordenança de cada ajuntament, s'experiència d'un conegut d'un altre municipi no és extrapolable.
  • Construccions per "evitar" s'impost sense revisió legal: Ses construccions formals d'elusió són arriscades i aquí deliberadament no es recomanen — sa situació legal només es pot avaluar correctament a partir d'es cas concret i de s'ordenança específica.
  • Ignorar ets terminis de sa notificació de recursos: Qui vulgui recórrer una notificació ha de respectar es termini indicat en aquesta, no suposicions genèriques d'internet.

Què ve després?

Quan sàpigues quin model d'ordenança s'aplica en es teu ajuntament, sorgeixen dos camins possibles: o bé s'ajuntament confirma que, a efectes de padró, no hi ha segon habitatge i, per tant, no s'aplica s'impost de segona residència (Model A), o bé emet una notificació basada en una definició pròpia (Model B). En es segon cas val la pena revisar sa base imposable concreta de s'ordenança — que varia molt d'un ajuntament a s'altre i que aquí deliberadament no es concreta amb xifres, ja que s'actualitza regularment. Paral·lelament, no has de perdre de vista sa part espanyola: si trasllades definitivament sa teva residència fiscal a Mallorca, allà s'apliquen obligacions de declaració pròpies, per exemple relacionades amb s'impost de sortida (exit tax) i sa declaració de béns a l'estranger.

Llista de comprovació: revisar s'impost de segona residència després de mudar-te a Mallorca

Pas Pregunta Anota es resultat
1 Encara tenc un o més habitatges a Alemanya? sí/no
2 M'he donat de baixa a temps de s'habitatge abandonat (§ 17 BMG)? sí/no, data
3 Què diu s'objecte tributari de s'ordenança d'es meu ajuntament – Model A o B? Anota sa citació
4 S'habitatge s'arrenda de manera permanent a tercers o queda a sa meva disposició per a ús propi? arrendat/ús propi
5 Ja hi ha una resolució, i què hi diu s'indicació de vies de recurs? Anotar es termini
6 He revisat per separat sa part espanyola (IBI, impost de no residents)? sí/no

Conclusió

S'impost de segona residència després des trasllat a Mallorca no és cap automatisme en un sentit o s'altre. Depèn d'un únic punt: es redactat de s'ordenança des teu municipi alemany d'origen. Si s'ordenança es vincula an es concepte de residència secundària des dret de padró, s'impost normalment desapareix quan només queda un habitatge dins Alemanya — això ho ha confirmat expressament es Tribunal Constitucional Federal (Bundesverfassungsgericht). Si, en canvi, s'ordenança defineix sa segona residència de manera autònoma, es municipi pot cobrar s'impost encara que tenguis sa residència principal a Mallorca, tal com ha mostrat es Tribunal Administratiu d'Augsburg (Verwaltungsgericht Augsburg). Llegeix s'ordenança, distingeix clarament entre s'impost alemany de segona residència i ses taxes immobiliàries espanyoles, i, si hi ha dubtes, cerca assessorament expert en lloc de fiar-te de relats d'experiència d'altres persones.

Fonts oficials

Quan m'hagi mudat a Mallorca, he de pagar automàticament s'impost sobre segona residència a Alemanya?
No, això depèn de sa redacció des reglament de sa teva ciutat alemanya. Si es basa en es dret d'empadronament, s'impost normalment no s'aplica si només queda un habitatge en es territori nacional; si defineix sa segona residència de manera autònoma, pot aplicar-se també quan sa residència principal és a s'estranger.
Què passa si abandon completament es meu pis alemany quan me mud?
Llavors t'has de donar de baixa segons s'article 17 apartat 2 des BMG dins ses dues setmanes següents a sa sortida, com a mínim una setmana abans. Com que no queda cap habitatge, tampoc sorgeix cap obligació de pagar s'impost sobre segona residència a Alemanya per això.
S'aplica es dret d'empadronament alemany també an es meu pis a Mallorca?
No. Sa Llei Federal d'Empadronament (Bundesmeldegesetz) només distingeix entre residència principal i secundària quan hi ha diversos habitatges dins es territori nacional; un habitatge a s'estranger no hi entra.
Pot sa meva ciutat exigir s'impost sobre segona residència encara que, segons es padró, jo no tengui una residència secundària?
Sí, si es reglament defineix es concepte de segona residència de manera autònoma i no el lliga a es dret d'empadronament. Això ho va confirmar expressament es Tribunal Administratiu d'Augsburg s'any 2023.
Es fet de conservar es meu pis alemany fa que automàticament tengui s'obligació fiscal il·limitada a Alemanya?
Aquesta és una qüestió separada relacionada amb es concepte de residència segons s'article 8 des Codi Tributari (Abgabenordnung) i no es tracta aquí. No té res a veure amb s'impost municipal sobre segona residència i s'hauria d'aclarir de manera independent.
S'ha de pagar s'impost sobre segona residència si llog es meu pis alemany de manera permanent?
Un habitatge llogat de manera permanent a tercers, que no està a disposició des propietari per al seu propi ús personal, normalment no compleix es fet imposable de s'impost sobre despeses, ja que no serveix per a sa necessitat vital personal.
Com puc reclamar contra una liquidació de s'impost sobre segona residència?
Sa via legal du a es Tribunal Administratiu, no a s'Agència Tributària. Quin termini s'aplica per presentar recurs o demanda ve indicat en ses instruccions de recursos de sa liquidació corresponent.
Existeix una llei uniforme a nivell federal sobre s'impost de segona residència?
No. Es tracta d'un impost municipal sobre despeses segons s'article 105 apartat 2a de sa Llei Fonamental (GG), regulat en es reglament de cada ciutat i en sa Llei d'Impostos Municipals des respectiu estat federat (Bundesland). Hamburg, com a cas especial, té sa seva pròpia llei estatal.